|
A AA.DD., Histoire littéraire de la France: ouvrage commencé par des religieux bénédictins de la Congrégation de Saint-Maur et continué par des membres de l'Institut, Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, París, Congrégation des Bénédictins de Saint-Maur - Institut de France: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1733-1763, 1814-2008, 44 vols.  AA.DD., Cartulaire de l'Université de Montpellier, Montpeller, Ricard frères - Lauriol, 1890 - 1912, 2 vols.  AA.DD., Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Nacional, Madrid, Ministerio de Educación: Dirección General de Archivos y Bibliotecas - Biblioteca Nacional, 1953-<2002>, 15 vols. publ.  AA.DD., The Cambridge Economic History of Europe, Cambridge, Cambridge University Press, 1966-1989, 8 vols.  AA.DD., Història de la Universitat de Barcelona: I Simposium, 1988. 150 aniversari de la restauració, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1990, 743 pp.  AA.DD., Technique et science: les arts du verre. Actes du colloque de Namur, 20-21 octobre 1989, Namur, Presses universitaires de Namur, 1990, 160 pp.  AA.DD., Termalismo antiguo, Madrid, Universidad Nacional de Educación a Distancia, 1992.  AA.DD., Actes del I Congrés per a l'estudi dels jueus en territori de llengua catalana (Barcelona-Girona, 15 -17 d'octubre 2001), Barcelona, Universitat de Barcelona, 2004, 323 pp.  AA.DD., Actes del II Congrés per a l'estudi dels jueus en territoris de llengua catalana (Barcelona-Cervera, 25-27 d'octubre del 2004), Barcelona, IEMed, 2005, 483 pp.  AA.DD., “Bibliografia de Carme Batlle i Gallart”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 [=Homenatge a la Prof. Dra. Carme Batlle i Gallart] (2005), 14-26.  AA.DD., VI Encuentro de Trabajo sobre Historia de la Contabilidad: ponencias y comunicaciones (Valladolid, 5 a 7 de noviembre de 2008), Madrid, Asociación Española de Contabilidad y Administración de Empresas (AECA), 2009.  AA.DD., “In memoriam José Mª López Piñero”, Medicina & Historia, cuarta época/fasc. 3 (2010), 16 pp.  AA.DD., “Inventari de manuscrits ingressats [a la Biblioteca de Catalunya 1973-1984]”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 9 (1981 [=1985]), 119-140; i 10 (1982-1984 [=1986]), 365-375.  AA.DD., “[Manuscrits ingressats a la Biblioteca de Catalunya 1914-1927]”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 1 (1914), 30-31, 133 i 170; 2 (1915), 118-119 i 184; 3 (1916), 28-57, 143-146; 4 (1917), 168-169; 5 (1918-1919 [=1920]), 250-252; 6 (1920-1922 [=1925]), 404-408; i 7 (1923-1927 [=1932]), 347-355.  Abdounur, Oscar João, Ratios and music in the late Middle Ages: a preliminary survey, Berlín, Max Planck Institut für Wissenschafts Geschichte, 2001, 37 pp.  Abeydeera, Ananda, “Trapobane, Ceylan ou Sumatra?: une confusion féconde”, Archipel, 47 (1994), 87-124.  Aboul Kasim al-Zahravi, La Chirurgie d'Albucasis, traduite par le Dr. Lucien Leclerc, París, J.-B. Baillière, 1861, xiv + 342 pp. + [3] despl.  Abū Ǧa‘far al-Anṣārī, La grande peste en Espagne musulmane au XIVe siècle: le récit d'un contemporain de la pandémie du XIVe siècle, traduit et edité par Suzanne Gigandet, Damasc, Institut français du Proche-Orient, 2010, 116 pp.  Abu-Shams Pagés, Leila, “Descripción de cuatro manuscritos de la obra Sarh Urgûzat - Alfîyat Ibn Sînâ hallados en la Biblioteca Real de Rabat”, Anaquel de Estudios Árabes, 7 (1996), 9-14.  Acebrón Ruiz, Julián, La aventura nocturna: claves del sueño en la literatura castellana medieval y del siglo XVI, Tesi doctoral de la Universitat de Lleida, 2001.  Adams, J. N., Pelagonius and Latin veterinary terminology in the Roman Empire, Leiden, E. J. Brill, 1995, ix + 695 pp.  Adamson, Melitta Weiss (ed.), Food in the Middle Ages: A Book of Essays, Nova York, Garland, 1995, x + 214 pp.  Adamson, Melitta Weiss (ed.), Regional Cuisines of Medieval Europe: A Book of Essays, Nova York - Londres, Routledge, 2002, xviii + 254 pp.  Adell i Gisbert, Joan-Albert, “L'hospital de pobres de Santa Magdalena de Montblanc i l'arquitectura hospitalària medieval a Catalunya”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 4 (1983), 239-263, il.  Adroher Ben, M. Antònia, “Estudios sobre el manuscrito Petri Michaelis Carbonelli adversaria 1492 del Archivo Capitular de Gerona”, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 11 (1957), 109-162.  Afnan, Soheil M., Avicenna: His Life and Works, Londres, George Allen & Unwin, 1958, 298 pp.  Agelet i Subirada, Antoni, “Farmacopea popular en les terres urgellenques: assaig de tipificació i sistematització”, Urtx: Revista Cultural de l'Urgell, 2 (1990), 261-275.  Agramont, Jacme d', Regiment de preservació a epidimia o pestilencia e mortaldats: Epistola de Maestre Jacme d'Agramont als honrats e discrets seynnors pahers e conseyll de la ciutat de Lleyda, amb entraments de l'Enrich Arderiu y d'en Joseph M. Roca, Lleida, Josep A. Pagès, 1910, 37 pp.  Agramont, Jacme d', Regiment de preservació de pestilència (Lleida, 1348), estudis introductoris i glossari: Jon Arrizabalaga, Luis García Ballester i Joan Veny; edició: Joan Veny, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998, 90 pp + [4] f. de làm. + [1] p. + [15] f. de làm.  Agüero, Abel Luis, “El amor y la melancolia en la obra poética de Ausias Marc: a propósito del Tercer Cant de Mort”, Gimbernat, 28 (1997), 33-50.  Aguiar Aguilar, Maravillas - González Marrero, José Antonio, “El tratado astronómico del sexagenarium: una aportación mudéjar valenciana a la historia de la ciencia”, Sharq al-Andalus, 13 (1996), 183-202.  Aguiar Aguilar, Maravillas - González Marrero, José Antonio, “Johannes Bonie, médico y traductor en la Valencia del siglo XV”, Historia, Instituciones, Documentos, 32 (2005), 1-16.  Aguiar Aguilar, Maravillas - González Marrero, José Antonio, “Un tratado latino sobre los usos del cuadrante de senos: edición de los cánones del tratado de Christianus de Prolianus conservado en el ms. lat. nº 10263 de la Biblioteca nacional de Francia”, Faventia, 21/1 (2005), 113-123.  Aguiar Aguilar, Maravillas, “Notas sobre la astronomia de herencia árabe en Occidente en el siglo IX H./XV J.C.”, Dynamis, 21 [=Medicina y ciencia en al-Andalus] (2001), 257-267.  Aguilar Àvila, Josep Antoni, “De plaga muscarum: els mals de França a les cròniques catalanes medievals”, dins: Martí, Sadurní (coord.) - Cabré, Miriam - Feliu, Francesc - Iglésias, Narcís - Prats, David (eds.), Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Girona, 8-13 de setembre de 2003), Barcelona, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Universitat de Girona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes, 2007, vol. 3, pp. 59-79.  Aguiló i Aguiló, Estanislau de K. - Lévi, Israel - Steinschneider, Moritz - Simonsen, David - Gottheil, Richard - Kayserling, Meyer, “Inventari de la heretat y llibreria del metje juheu Jahuda o Lleó Mosconi (1375)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 10 (1903-1904), 80-91, 106-112, 140-151 i 196 bis.  Aguiló i Aguiló, Estanislau de K., “Orden de adquirir para la real Cámara ciertos libros notables (1331)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 6 (1895-1896), 279.  Aguiló i Aguiló, Estanislau de K., “Inventari dels béns y heretat d'En Miquel Abeyar, notari, notable bibliòfil mallorquí del sigle XV”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 7 (1897-1898), 417-422, 435-440 i 448-452.  Aguiló i Aguiló, Estanislau de K., “Com se feya una llibrería (1471-72)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 8 (1899-1900), 30-31.  Aguiló i Aguiló, Estanislau de K., “Documents curiosos del sigle XIV / IX. Testament de Sayt Milí, juheu, fundador d’un hospital en el Call de Mallorca -- 16 agost de 1377”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 9 (1901-1902), 203-204.  Aguiló i Aguiló, Estanislau de K., “Requesta de mestre Bartomeu Caldentey y altres demanant als jurats que proibesquen al metje juheu, Isac, l’exercici de medicina (1488)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 9 (1901-1902), 284-289.  Aguiló i Aguiló, Estanislau de K., “Fundació y documents relatius al Hospital de Santa Catalina dels Pobres”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 10 (1903-1904), 365-388.  Aguiló i Aguiló, Estanislau de K., “Oficis conferits a Pere Jordá, cavaller, Doctor en Arts y en Medicina (1455)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul•liana, 15 (1914-1915), 301-304.  Aguiló i Aguiló, Estanislau de K., “Cartas Reales: rúbrica (1301-1309)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul•liana, 20 (1924-1925), 260-266, 339-341 i 359-362; i 21 (1926-1927), 41-42.  Aguiló i Aguiló, Estanislau de K., “Lletres Reials”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 22 (1928-1929), 43-46, 55-56, 68-70, 155-157, 164-167, 213-215, 236-237, 302-304, 328-330, 355-358 i 385-391; i 23 (1930-1931), 29-32 i 40-43.  Aguiló i Aguiló, Estanislau de K., “Rúbrica de Lletres Comunes (1337)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul•liana, 21 (1926-1927), 66-70, 210-213, 269-270; i 22 (1928-1929), 7-8 i 22-23.  Aguiló i Forteza, Tomàs, “Algunos datos bibliográficos relativos a las obras químicas de Lulio”, Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes, 1, any I/13 (3 jul. 1875), 423-427.  Aguiló i Fuster, Marià, Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid, Sucesores de Rivadeneyra, 1923, xix + 1079 pp.  Aguirre de Cárcer, Luisa Fernanda, “Sobre el ejercicio de la medicina en al-Andalus: una fetua de Ibn Sahl”, Anaquel de Estudios Árabes, 2 (1991), 147-162.  Aguirre de Cárcer, Luisa Fernanda, “El texto árabe de El libro de los medicamentos simples de Ibn Wafid”, Anaquel de Estudios Árabes, 3 (1992), 175-182.  Aguirre de Cárcer, Luisa Fernanda, “Uso terapéutico de sustancias aromáticas en al-Andalus”, Dynamis, 21 [=Medicina y ciencia en al-Andalus] (2001), 93-132.  Ailly, Pierre d', Concordantiae astronomiae cum theologia necnon historicae veritatis narratione, Augsburg, Erhard Ratdolt, 1490.  Ait Belaid, Ahmed, “Manuscritos árabes y arabistas españoles: sobre la Colección Gayangos de la Real Academia de la Historia (RAH) de Madrid (1a parte)”, Anaquel de Estudios Árabes, 18 (2007), 5-40.  Akasoy, Anna - Yoeli-Tlalim, Ronit, “Along the musk routes: exchanges between Tibet and the Islamic World”, Asian Medicine: Tradition and Modernity, 3/2 (2007), 217-240.  Akerboom, Dick, “«...Only the image of Christ in us»: continuity and discontinuity between the late medieval ars moriendi and Luther's Sermon von der Bereitung zum Sterben”, dins: Blommestijn, Hein - Caspers, Charles - Hofman, Rijcklof (eds.), Spirituality Renewed: Studies on Significant Representatives of the Modern Devotion, Leuven - Dudley, Mass., Peeters, 2003, pp. 209-272.  Al-Farghani, On the Astrolabe, Arabic text edited with translation and commentary by Richard Lorch, Stuttgart, Steiner, 2005, 447 pp.  al-Majrītī, Maslamah ibn Ahmad (pseudo), Picatrix: dalla versione latina del Ghayat al-hakim, a cura di Paolo A. Rossi; traduzione di Davide Arecco, Ida Li Vigni e Stefano Zuffi, Milà, Mimesis, 1999, 273 pp., il.  Alanyà i Roig, Josep, “La Carta cibariorum o Libre de les viandes de la canònica de Tortosa (1350)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 [=Homenatge a la Prof. Dra. Carme Batlle i Gallart] (2005), 429-484.  Alarcón Román, Concepción, “Clasificación y fuentes de la leyenda de Montserrat”, 'Ilu: Revista de Ciencias de las Religiones, 12 (2007), 5-28.  Alart, Julià Bernat, “Trois formules de conjuration en catalan (1397)”, Revue des Langues Romanes, 11 [=2e sér., 3] (1877), 9-12.  Alart, Julià Bernat, “Documents sur la langue catalane des anciens comtés de Roussillon et de Cerdagne”, Revue des Langues Romanes, 3 (1872), 265-291; 4 (1873), 44-61, 244-256, 353-385 i 502-514; 5 (1874), 80-102; 7 (1875), 42-61; 8 (1875), 48-70; 10 (1876), 57-69 i 241-253; i 11 (1887), 173-177.  Albarracín, Agustín - Peset, José Luis, “En recuerdo de Luis García Ballester”, Asclepio, 53/1 (2001), 331-332.  Albarracín Navarro, Joaquina, “Un alherze (receta mágica) contenido en el «Misceláneo de Salomón»”, Dynamis, 21 [=Medicina y ciencia en al-Andalus] (2001), 133-140.  Alberch i Fugueras, Ramon, “El Dr. Lluís Batlle i Prats”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 25/1 [= Homenatge a Lluís Batlle i Prats, I] (1979), 1-26.  Alberni, Anna, “L'edició en lletra gòtica de l'Speculum al foder (1917): història d'un misteriós exemplar d'infern”, Llengua & Literatura, 17 (2006), 257-282.  Alberola Carbonell, Ana, La presencia de la ciencia en las bibliotecas de la Corona de Aragón en el siglo XVI, Tesi doctoral de la Universitat de València, 2002.  Albert, Sophie (ed.), Laver, monder, blanchir: discours et usages de la toilette dans l'Occident médiéval, París, Presses de l'Université Paris-Sorbonne, 2006, 188 pp.  Albertotti, Giuseppe, “L'opera oftalmojatrica di Benvenuto nei codici, negli incunabuli e nelle edizioni moderne”, Memorie della Reale Accademia di scienze, lettere ed arti di Modena: Sezione di lettere, ser. 2, 12 (1897), 27-184.  Alcanyís, Lluís, Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, edició a cura d'Antoni Ferrando Francés; introducció de José Mª. López Piñero, València, Universitat de València - Ajuntament de València, 1999.  Alchalabi, Frédéric, “Des vertus des personnages du Tirant lo Blanc et de leur appétit: réflexions sur le rôle de la nourriture dans l'oeuvre de Joanot Martorell”, Les Langues Néo-Latines, 341 (2007), 17-36.  Alcover, Antoni M., Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, recollides dels documents i textos antics i moderns, i del parlar vivent..., obra iniciada per —; redactat per Antoni Mª Alcover i Francesc de B. Moll, Palma, Moll, 1964-1969 (2a ed. corregida i posada al dia), 10 vols.  Aldobrandino da Siena [Aldebrandin de Sienne], Le livre pour la santé du corps garder et de chacun membre, pour soi garder et conserver en santé, composé à la requête du roi de France, par maître Aldebrandin, [s.l.], [s.n.], [s.d.], 75 ff.  Alecci, Antonio, “Borgognoni, Teodorico”, dins: Ghisalberti, Alberto M. (dir.) [et al.], Dizionario biografico degli italiani, Roma, Istituto della Enciclopedia Italiana, 1970, vol. 12, pp. 772-773.  Alemany Ferrer, Rafael, “Presències i ecos d'un jo individuat en l'obra d'Anselm Turmeda”, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 29 [=Miscel·lània Germà Colón, 2] (1994), 5-22.  Alemany Ferrer, Rafael, “A propósito de la reutilización de dos fuentes en el «Tirant lo Blanc»”, Revista de Filología Románica, 14/2 (1997), 15-25.  Alexandre, Nicolas (dom), Dictionnaire botanique et pharmaceutique contenant les principales propriétés des minéraux, des végétaux et des animaux d’usage, avec les préparations de pharmacie, internes et externes, les plus usitées en médecine et en chirurgie..., París, Laurent Le Conte, 1716, 814 pp.  Alexandre-Bidon, Danièle, “Puériculture et sentiment de l'enfance dans l'Italie des XIVe et XVe siècles: l'exemple du Décaméron”, Chroniques Italiennes, 9 (1987), 1-65.  Alexandre-Bidon, Danièle, “La lettre volée: apprendre à lire à l'enfant au Moyen Âge”, Annales. Histoire, Sciences Sociales, 44/4 (1989), 953-992.  Alexandre-Bidon, Danièle, “A tavola! Les rudiments de l'éducation des enfants italiens à la fin du Moyen-Age et au XVIe siècle”, Chroniques Italiennes, 22-23 (1990), 8-34.  Alexandre-Bidon, Danièle, “Grandeur et renaissance du sentiment de l'enfance au Moyen Âge”, Histoire de l'Éducation, 50 [=Éducations médiévales: l'enfance, l'école, l'Église en Occident (VIe-XVe siècles), ed. Jacques Verger] (1991), 39-63.  Alexandre-Bidon, Danièle, “Quand les maîtres parlaient par proverbes: l'enseignement par proverbes aux enfants à la fin du Moyen Âge (XIIIe-XVIe siècles)”, dins: Sigal, Pierre-André (ed.), Éducation, apprentissages, initiation au Moyen Âge: Actes du Ier Colloque International de Montpellier, Université Paul Valéry, nov. 1991, Montpeller, Université Paul Valéry-Montpellier 3: CRISIMA, 1993, vol. 1, pp. 23-43.  Alighieri, Dante, Il trattato «De vulgari eloquentia», a cura di Pio Rajna, Florència, Le Monnier, 1896, ccxv + 206 pp.  Almirante, José, Bibliografía militar de España, Madrid, Imprenta y Fundicion de Manuel Tello, 1876, cxxx + 988 pp.  Alomar i Canyelles, Antoni I., “Una altra mostra dels beneficis de l'estudi dels inventaris de béns: els filtres d'aigua mallorquins”, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 28 [=Miscel·lània Germà Colón, 1] (1994), 67-79.  Alomar i Canyelles, Antoni I., “Dos inventaris d'apotecaria del segle XIV”, Gimbernat, 37 (2002), 83-112.  Alomar i Canyelles, Antoni I., “La terminologia de l'armament a la versió catalana del segle XIV de l’Epitoma Rei Militaris de Flavi Vegeci Renat”, Caplletra, 15 (tardor 1992), 53-70.  Alomar i Esteve, Gabriel, “Un precedente olvidado de la futura Universidad Balear: la Universidad de Montpeller, institucionalizada en 1289 bajo el reinado de Jaime II de Mallorca”, Mayurqa, 15 (1976), 53-68.  Alonso Almeida, Francisco, “All gathered together: on the construction of scientific and technical books in 15th century England”, IJES, International Journal of English Studies, 5/2 [=Editing Middle English in the 21st century: old texts, new approaches] (2005), 1-26.  Alonso Cortés, Narciso, “Dos médicos de los Reyes Católicos”, Hispania, 11 (1951), 607-657.  Alonso y de los Ruyzes de Fontecha, Juan, Diez previlegios para mugeres preñadas, compuestos por el Doctor Juan Alonso y de los Ruyzes de Fontecha, natural de la villa de Daymiel, Cathedrático de Vísperas en la Facultad de Medizina de la Universidad de Alcalá, con un diccionario médico, Alcalá de Henares, Luis Martínez Grande, 1606, [12] + 230 + [2] + 158 ff.  Alòs-Moner i de Dou, Ramon d' - Rubió i Balaguer, Jordi, “Viatges d'investigació a l'Arxiu i Biblioteca Capitular de Tortosa”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 5-6 (1918-1919), 103-131.  Alòs-Moner i de Dou, Ramon d', “La Biblioteca Dalmases”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 3 (1916), 28-57.  Altés i Aguiló, Francesc Xavier, “Metges, cirurgians i apotecaris del segle XVI al Monestir de Montserrat”, Gimbernat, 15 [=Actes del VI Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Manresa, 1990), vol. 3] (1991), 9-26.  Altisent i Altisent, Agustí, “La biblioteca de Poblet al llarg del temps”, dins: Altisent i Altisent, Agustí, Història de Poblet, Poblet, Abadia de Poblet, 1974, pp. ***.  Alturo i Perucho, Jesús, “Els estudis sobre fragments i membra disiecta de còdexs a Catalunya: breu estat de la qüestió”, Revista Catalana de Teologia, 13/2 (1988), 431-450.  Alubudi, Jasim, “Dos viajes inéditos de Safwān b. Idrīs”, Sharq al-Andalus, 10-11 [=Homenaje a María Jesús Rubiera Mata] (1993-1994), 211-243.  Alvar, Carlos, “Aportación al conocimiento de las traducciones medievales del francés en España”, dins: Lafarga, Francisco (ed.), Imágenes de Francia en las letras hispánicas, Barcelona, Promociones y Publicaciones Universitarias, 1989, pp. 202-207.  Alvar Ezquerra, Manuel, “Léxico español en la Historia animalium de Conrad Gesner”, Archivo de Filología Aragonesa, 59-60 [=In memoriam Manuel Alvar, I] (2002-2004), 149-167.  Álvarez de Morales, Camilo, “Antecedentes andalusíes del Kitab al-yami` li-mufradat al-adwiya wa-l-agdiya de Ibn al-Baytar: las ausencias de Averroes y Maimónides”, dins: García Sánchez, Expiración (coord.), Ibn al-Baytâr al-Mâlaqî y la ciencia árabe. Actas de los simposios internacionales sobre el científico árabe Ibn al-Baytâr. I simposio internacional sobre el científico árabe Ibn al-Baytâr (Alepo, 10-14 abril 2005). II simposio internacional: Ibn al-Baytâr y el desarrollo de las ciencias en el siglo XIII (Benalmádena, 25-28 abril 2006), Málaga, Universidad de Málaga, 2008, pp. 143-153.  Alvarez de Morales y Ruiz Matas, Camilo, “Elementos mágicos y religiosos en la medicina andalusí”, Ilu: Revista de ciencias de las religiones, Anejos, 16 [=Ciencia y religión en el Islam] (2006), 23-46.  Álvarez de Morales y Ruiz-Matas, Camilo - Girón Irueste, Fernando - Díaz García, Amador - Peña Muñoz, Carmen, “El niño enfermo en los textos médicos andalusíes”, Dynamis, 4 (1984), 265-276.  Álvarez Millán, Cristina, “Tres opúsculos inéditos sobre la peste en un manuscrito magrebí”, Anaquel de Estudios Árabes, 3 (1992), 183-188.  Álvarez Millán, Cristina, “Las traducciones latinas atribuidas a Abu l-'Alá' Zuhr”, Anaquel de Estudios Árabes, 5 (1994), 11-17.  Álvarez Millán, Cristina, “The case history in medieval Islamic medical literature: tajārib and mujarrabāt as source”, Medical History, 54/2 (2010), 195-214.  Alvira Cabrer, Martín, Guerra e ideología en la España medieval. Cultura y actitudes históricas ante el giro de principios del siglo XIII: batallas de Las Navas de Tolosa (1212) y Muret (1213), Tesi doctoral de la Universidad Complutense de Madrid, 2000.  Aman, Jost - Sachs, Hans, [Eygentliche Beschreibung aller Stände auff Erden.] Das Ständebuch. 114 Holzschnitte von Jost Amman mit Reimen von Hans Sachs, [ed. Richard Graul], Leipzig, Insel, 1936, 134 pp.  Amarante dos Santos, Dulce Oliveira, “Les commentaires médicales de Pierre d'Espagne et le développement de la scolastique médicale (XIII siècle)”, dins: 40th International Congress on the History of Medicine (Budapest, August 26-30, 2006).  Amasuno Sárraga, Marcelino V., La Escuela de Medicina del estudio salmantino (siglos XIII-XV), Salamanca, Universidad de Salamanca, 1990, 157 pp.  Amasuno Sárraga, Marcelino V., “Hacia un contexto médico para Celestina: dos modalidades curadoras frente a frente”, Celestinesca, 23/1-2 (1999), 87-124.  Amasuno Sárraga, Marcelino V., “La noción de enfermedad en el Regimiento contra la pestilencia de Juan de Aviñón (c. 1374)”, dins: Llorens, Ramon F. - Pérez Magallón, Jesús (eds.), Luz vital: estudios de cultura hispánica en memoria de Victor Ouimette, Montreal - Alacant, McGill University, Departament of Hispanic Studies - Caja de Ahorros del Mediterráneo, 1999, p. 11-26.  Amasuno Sárraga, Marcelino V., “Calisto, entre «amor hereos» y una terapia falaz”, Dicenda: Cuadernos de Filología Hispánica, 18 (2000), 11-49.  Amasuno Sárraga, Marcelino V., “Hacia un contexto médico para Celestina: sobre «amor hereos» y su terapia”, Celestinesca, 24/1-2 (2000), 135-169.  Amasuno Sárraga, Marcelino V., “The Royal Physicians as Alcaldes and Examinadores Mayores: Royal Interference in Medicine and Law in Castile Under Isabel and Ferdinand”, dins: Boruchoff, David A. (ed.), Isabel la Católica, Queen of Castile: Critical Essays, Nova York, Palgrave Macmillan, 2003, pp. 121-154.  Ambrosetti, Nadia, L’eredità arabo-islamica nelle scienze e nelle arti del calcolo dell’Europa medievale, Milà, Edizioni Universitarie di Lettere, Economie e Diritto (LED), 2008, 408 pp.  Ambrosoli, Mauro, Scienziati, contadini e proprietari: botanica e agricoltura nell'Europa occidentale, 1350-1850, Torí, Einaudi, 1992, xix + 468 pp. + [8] pp. de làm.  Amenós Martínez, Lluïsa, L'activitat i les produccions dels ferrers en el marc de l'arquitectura religiosa catalana (segles XI-XV), Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona: Departament d'Història de l'Art, 2005.  Ametller i Vinyas, Josep, “El infante D. Jaime de Mallorca y la traducción catalana del Libro de Consolación de Boecio”, Revista de Gerona, 8, any IX (1884), 289-299.  Ametller i Vinyas, Josep, Alfonso V de Aragón en Italia y la crisis religiosa del siglo XV, revisada y dada a luz por Don Jaime Collell [y Don José M. Roca Heras], Girona - Sant Feliu de Guíxols, Imprenta y Librería de P. Torres - Imprenta de Octavio Viader, 1903-1928, 3 vols.  Amich Raurich, Narcís M. - Sagrera i Aradilla, Jordi, “Algunes dades sobre la higiene i la salubritat a la ciutat de Girona en els segles XIII i XIV”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 43 (1998), 87-110.  Amoureux, Pierre-Joseph, Précis historique de l'art vétérinaire por servir d'introduction à une bibliographie vétérinaire générale, Montpeller, Impr. Auguste Ricard, 1810, vi + 295 pp.  Anawati, Georges C., Mu'allfat Ibn Sina / Essai de bibliographie avicennienne, el Caire, Dar al-Maaref - Ligue Arabe: Direction Culturelle, 1950.  Anders, Knut, Die Kolik des Pferdes: Ein Beitrag zur Geschichte der Haustierkrankheiten, Berlín, Freie Universität Berlin, 2005.  Andersen, Peter (ed.), Pratiques de traduction au Moyen Age / Medieval Translation Practices. Actes du Colloque de l'Universite de Copenhague, 25-26 octobre 2002, Copenhaguen, Museum Tusculanum Press - University of Copenhagen, 2004, iv + 235 pp.  André-Pontier, L., Histoire de la pharmacie: origines, moyen âge, temps modernes, París, O. Doin, 1900, xxi + 729 pp. + [2] ff. despl. + [9] ff. de làm.  Angelats, Montse - Vila, Pep (eds.), “Avisos o sien reglas sencillas a un principiant cuyner ó cuynera adaptadas á la capacitat dels menos instruits, [de] Felip Cirera (Felip de Palàcio)”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 43 (2002), 107-170.  Anglade, Joseph, “Notes sur le manuscrit Palat. 586 de la Bibliothèque nationale de Florence”, Romania, 35 (1929), 321-331.  Anheim, Étienne, “Le savoir et le gouvernement: à propos du livre de Samantha Kelly, The New Solomon. Robert of Naples (1309-1343) and Fourteenth-Century Kingship, Brill, Leiden-Boston, 2003 (The Medieval Mediterranean, vol. 48)”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 53 (2007), 165-174.  Antelo Iglesias, Antonio, “La ciudad ideal según fray Francesc Eiximenis y Rodrigo Sánchez de Arévalo”, En la España Medieval, 6 [=La ciudad hispánica durante los siglos XIII al XVI, 1] (1985), 19-50.  Antelo Iglesias, Antonio, “Las bibliotecas del otoño medieval, con especial referencia a las de Castilla en el siglo XV”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 4 (1991), 285-350.  Antoine, Elisabeth, “A 13th-century signet ring and its inscriptions: between identity and power, magic and prophylaxis”, dins: Bork, Robert (ed.), De Re Metallica: The Uses of Metal in the Middle Ages, Aldershot, Ashgate, 2005, pp. 101-111.  Antonio, Nicolás, Bibliotheca Hispana Vetus et Nova..., curante Francisco Perezio Bayerio ... qui et prologum, & auctoris vitae epitomen, & notulas adiecit, Madrid, Vda. de Joaquín Ibarra, 1788, 2 vols. en 4 toms.  Aparici Martí, Joaquín - Igual Luis, David - Navarro Espinach, Germán, “Los inmigrantes y sus formas de inserción social en el sistema urbano del Reino de Valencia (siglos XIV-XVI)”, Revista d'Història Medieval, 10 [=La población urbana en tiempos de crisis] (1999), 161-198.  Aparici Martí, Joaquín, “El trabajo de los jóvenes en la Edad Media: contratos de "afermament" de Vila-real”, Millars: Espai i Història, 18 (1995), 97-114.  Aparici Martí, Joaquín, Manufacturas rurales y comercio interior valenciano: Segorbe en el siglo XV, Tesi doctoral de la Universitat Jaume I, 1997.  Aparici Martí, Joaquín, “De la apicultura a la obtención de la cera: las 'otras manufacturas' medievales de Segorbe y Castellón”, Millars: Espai i Història, 22 (1999), 31-50.  Aparici Martí, Joaquín, “Capilaridad de la manufactura textil en la Plana de Castelló: el caso de Onda en el siglo XV”, Anuario de Estudios Medievales, 40/1 (2010), 181-199.  Aragó, Narcís-Jordi, “Viatgers i literats entorn de la catedral de Girona”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 45 (2004), 113-128.  Aramon i Serra, Ramon, Estudis de llengua i literatura, presentació de Joan A. Argente; prefaci i edició a cura de Jordi Carbonell, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1997, 773 pp.  Arana y Amurrio, José Ignacio de, “Práctica y enseñanza médicas en el Guadalupe bajomedieval”, Medicina & Historia, 3ª época, 18 (1987), 5-28.  Arbolí y Faraudo, Servando - Rosa y López, Simón de la [et al.] (dir.), Biblioteca Colombina: catálogo de sus libros impresos, Sevilla - Madrid, Imp. de E. Rasco - Tip. de Díaz y Carballo - Imp. y Lib. de Sobrino de Izquierdo - CSIC, 1888-1948, 7 vols.  Arcangeli, Alessandro, “Mestieri e professioni nella letteratura medica (secoli XV-XVII)”, dins: Meriggi, Marco - Pastore, Alessandro (eds.), Le regole dei mestieri e delle professioni (secoli XV-XIX), Milà, Franco Angeli, 2000, pp. 256-267.  Arcas Campoy, María, “Las enfermedades yudam y baras (lepra) en los tratados de derecho islámico (doctrina Malikí)”, Dynamis, 21 [=Medicina y ciencia en al-Andalus] (2001), 55-71.  Arce Sanjuán, Beatriz, “El léxico de los tintoreros y los tejedores zaragozanos en los Siglos de Oro”, Archivo de Filología Aragonesa, 54-55 (1998), 115-139.  Archer, Robert, “Una font aristotèlica d'Ausiàs March”, dins: Ferrando, Antoni - Hauf, Albert G. (eds.), Miscel·lània Joan Fuster: estudis de llengua i literatura, Barcelona - València, Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Universitat de València: Departament de Filologia Catalana - Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 1991, vol. 4, pp. 59-74.  Arco y Garay, Ricardo del, “Ordenanzas inéditas dictadas por el concejo de Huesca (1284 á 1456)”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 3a época, 29 (1913), 112-126, 427-452.  Arco y Molinero, Ángel del, La imprenta en Tarragona: apuntes para su historia y bibliografía, Tarragona, Impr. de José Pijoán, 1916, 458 pp.  Arderne, John, Treatises of Fistula in Ano, Haemorrhoids, and Clysters, by —, from an early fifteenth-century manuscript translation, edited, with introduction, notes, etc., by D'Arcy Power, Londres - Oxford - Nova York, Kegan Paul, Trench, Trübner & Co. - Henry Frowde, for the Early English Text Society, 1910, xxxvii + 156 pp.  Argilés Aluja, Caterina, “El rellotge medieval de la Seu Vella de Lleida”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15 (1993-1994), 259-273.  Ariès, Philippe - Béjin, André (eds.), Sexualités occidentales: contribution à l'histoire et à la sociologie de la sexualité, París, Seuil, 1982, 191 pp.  Ariosto, Alessandro, Itinerarium (1476-1479), ed. a cura di Fabio Uliana, Alessandria, Edizioni dell'Orso, 2007, 25 pp.  Aristòtil (Pseudo), The secrete of secretes of Arystotle, Londres, Robert Copland, 1528, [72] pp.  Armangué i Herrero, Joan, “Formes de literatura catalana a Sardenya durant el segle XIV”, Llengua & Literatura, 14 (2003), 7-44.  Armenteros Martínez, Iván, “Si tu non delinquiris: conflictividad en torno a la esclavitud en la Barcelona tardomedieval”, Anuario de Estudios Medievales, 38/2 (2008), 969-1007.  Arnall i Juan, M. Josepa, “Llibres de medicina a la llibreria dels Carmelites Descalços de Barcelona (segles XVI-XVIII)”, Gimbernat, 3 [=Actes del Tercer Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vol. 4] (1985), 35-52.  Arnall i Juan, M. Josepa, El llibre manuscrit, Barcelona - Vic, Universitat de Barcelona: Servei de Llengua Catalana - Eumo, 2002, 337 pp., il.  Arnaud, Pascal, “Les villes des cartographes: vignettes urbaines et réseaux urbains dans les mappemondes de l'Occident médiéval”, Mélanges de l'École française de Rome: Moyen Âge -Temps Modernes, 96/1 [=Images et mythes de la ville médiévale] (1984), 537-602.  Arnoux, Mathieu - Monnet, PIerre (eds.), Le technicien dans la cité en Europe occidentale (1250-1650), Roma, École française de Rome, 2004, 407 + [8] pp., il.  Arquint, Patrizia, “Nota sulla datazione della Mascalcia di Dino di Piero Dini”, La parola del testo, 2, 323-331. Arrighi, Gino, “Due scritti matematici catalani (sec. XV) dal ms. 102 (A.III.27) della Biblioteca degl'Intronati di Siena”, La Fardelliana, 1 (1982), 13-27.  Arrizabalaga, Jon - García Ballester, Luis - Salmón, Fernando, “A propósito de las relaciones intelectuales entre la Corona de Aragón e Italia (1470-1520): los estudiantes de medicina valencianos en los estudios generales de Siena, Pisa, Ferrara y Padua”, Dynamis, 9 (1989), 117-147.  Arrizabalaga, Jon - Martínez Vidal, Àlvar - Pardo Tomás, José, La salut en la història d'Europa, Barcelona, Residència d'Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya, 1998, 95 pp.  Arrizabalaga, Jon, “Lluís Alcanyís y su Regiment de la pestilència (Valencia, ca. 1490)”, Dynamis, 3 (1983), 29-54.  Arrizabalaga, Jon, “El Consilium de Modorrilla (Roma y Salamanca, 1505): una aportación nosográfica de Gaspar Torrella”, Dynamis, 5-6 (1985-1986), 59-94.  Arrizabalaga, Jon, “La teoría de la ciencia de Ludwik Fleck (1896-1961) y la historia de la enfermedad”, Dynamis, 7-8 (1987-1988), 473-481.  Arrizabalaga, Jon, “Historia de la enfermedad: nuevos enfoques y problemas. Presentación”, Dynamis, 11 (1991), 17-26.  Arrizabalaga, Jon, “La Peste Negra de 1348: los orígenes de la construcción como enfermedad de una calamidad social”, Dynamis, 11 (1991), 73-117.  Arrizabalaga, Jon, “La identificación de las causas de muerte en la Europa pre-industrial: algunas consideraciones historiográficas”, Revista de Demografía Histórica, 11/3 (1993), 23-48.  Arrizabalaga, Jon, “Sebastiano dall'Aquila (c. 1440-c.1510), el "mal francés" y la "disputa de Ferrara" (1497)”, Dynamis, 14 (1994), 227-247.  Arrizabalaga, Jon, “Enfermedad y rearme «moral» en la Europa de finales del siglo XV: las primeras percepciones del «mal francés» en Ferrara”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 16-17 (1995-1996), 125-142.  Arrizabalaga, Jon, “Protomedicato y minorías en la Castilla de finales del siglo XVII: el caso del cirujano Roldán Solimán”, Dynamis, 16 [=El Tribunal del Real Protomedicato en la Monarquía Hispánica, 1593-1808] (1996), 121-134.  Arrizabalaga, Jon, “Discurso y práctica médicos frente a la peste en la Europa bajomedieval y moderna”, Revista de historia moderna, 17 (1998-1999), 11-20.  Arrizabalaga, Jon, “Medical causes of death in pre-industrial Europe: some historiographical considerations”, Journal of the History of Medicine and Allied Sciences, 54/2 (1999), 241-260.  Arrizabalaga, Jon, “Francisco López de Villalobos (c. 1473-c. 1549), médico cortesano”, Dynamis, 22 (2002), 29-58.  Arrizabalaga, Jon, “Problematizing retrospective diagnosis in the history of disease”, Asclepio, 54/1 (2002), 51-70.  Arrizabalaga, Jon, “Roger French (1938-2002), in memoriam”, Dynamis, 23 (2003), 363-367.  Arrizabalaga, Jon, “En los inicios de una nueva ocupación: médicos de la Corona de Aragón y la edición científica en la primera imprenta italiana”, Medicina & Historia, 4ª época, 24 (2004), 1-15.  Arrizabalaga, Jon, “El léxico médico del pasado: los nombres de las enfermedades”, Panace@, 7 (24) (2006), 242-249.  Arrizabalaga, Jon, “De la copie à l’édition: Francesc Argilagues et les manuscrits médicaux aux premiers temps de l’imprimerie (fin XVe-début XVIe siècle)”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 52 [=Le livre de science, du copiste à l'imprimeur, ed. L. Moulinier-Brogi - N. Weill-Parot] (2007), 119-134.  Arrizabalaga, Jon, “The World of Iberian converso practitioners, from Lluís Alcanyís to Isaac Cardoso”, dins: Navarro, Víctor - Eamon, William (eds.), Más allá de la Leyenda Negra: España y la Revolución Científica / Beyond the Black Legend: Spain and the Scientific Revolution, València, Universitat de València - CSIC, 2007, pp. 307-322.  Arrizabalaga, Jon, “En recuerdo de don Juan Antonio, maestro, colega y amigo”, Dynamis, 30 (2010), 317-320.  Arrizabalaga, Jon, “La edición y traducción de textos médicos medievales: entrevista al Profesor Michael R. McVaugh”, Cuadernos del Instituto Historia de la Lengua, año 3/4 (2010), 9-23.  Arvide Cambra, Luisa María, “Un ejemplo de medicina práctica en al-Andalus: el Tratado XIX del Kitab al-tasrif de Abu-l-Qasim al-Zahrawi (c. 936-c. 1013)”, Dynamis, 21 [=Medicina y ciencia en al-Andalus] (2001), 73-91.  Assis, Yom Tov, “El comportament sexual en la societat hispanojueva de l'Edat Mitjana”, Tamid, 3 (2000-2001), 7-47.  Asúa, Miguel de, “Peter of Spain's Handling of Authorities in his Commentary on the Isagoge of Johannitius”, Dynamis, 20 [=El aprendizaje de la medicina en el mundo medieval] (2000), 107-133.  Auliard, Cécile, “Les maréchaux à l’époque médiévale: forgerons ou vétérinaires?”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 33 (1997), 161-173.  Ausécache, Mireille, “Des aliments et des médicaments: les plantes dans la médecine médiévale”, Cahiers de recherches médiévales, 13 spécial [=Cuisine et Médecine au Moyen Âge, dir. Bruno Laurioux] (2006), 249-258.  Ausécache, Mireille, “Manuscrits d’antidotaires médiévaux: quelques exemples du fonds latin de la Bibliothèque nationale de France”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 52 [=Le livre de science, du copiste à l'imprimeur, ed. L. Moulinier-Brogi - N. Weill-Parot] (2007), 55-74.  Austin, Thomas (ed.), Two fifteenth-century cookery-books: Harleian MS. 279 (ab 1430), & Harl. MS 4016 (ab. 1450), with extracts from Ashmole MS. 1439, Laud MS. 553, & Douce MS. 55, Londres, Oxford University Press, 1888 [reimpr. 1964].  Auvray, Lucien, “La Collection Baluzie à la Bibliothèque Nationale”, Bibliothèque de l'École des chartes, 81 (1920), 93-174.  Avenoza i Vera, Gemma, “Els «Graus de les medicines» de l’Inventari o col·lectari de cirurgia de Guy de Chauliac”, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 33 [=Miscel·lània Germà Colón, 6] (1996), 17-36.  Averroes, La medicina de Averroes: comentarios a Galeno, traducción de M. C. Vázquez de Benito; introducción M. Cruz Hernández, Salamanca, Universidad de Salamanca: Colegio Universitario de Zamora, 1987, 299 pp.  Avezac, Armand d', “Carte du Musée Bourbon, à Naples”, Bulletin de la Société de Géographie (París), sér. 2, 20 (1843), 64-68.  Avezac, Armand d', “Note sur une ancienne carte manuscrite historiée de la collection de Guillaume Barbié du Bocage”, Bulletin de la Société de Géographie (París), sér. 3, 1 (1844), 63-79.  Avicenna, Kitab al-Qanun fi al-tibb..., Roma, In Typographia Medicea, 1593.  Ávila, María Luisa, “The Search for Knowledge: Andalusi Scholars and Their Travels to the Islamic East”, Medieval Prosopography: History and Collective Biography, 23 (2002), 125-140.  Ayala Martínez, Jorge Manuel, “El maestro darocense Pedro Sánchez Ciruelo”, Aragón en la Edad Media, 11-11 (1993), 85-100.  Ayneto, Juan, Hospitalarios y templarios: monografía histórica sobre las órdenes militares de Oriente y especialmente sobre la del Hospital de San Juan de Jerusalen, Lleida, Impr. Mariana, 1914, 111 pp.  
B Babiano Ortiz de Zárate, Carlos, “La Farmacia Pallarès de Solsona: primeros documentos escritos de mediados del siglo XV que hacen referencia a su primer titular «Joan Pallarès, apotecari»”, Gimbernat, 5 [=Actes del Quart Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Poblet, 1985), vol. 2] (1985), 33-38.  Babiano Ortiz de Zarate, Carlos, “Esglésies a Catalunya sota l’advocació de sant Cosme i sant Damià”, Gimbernat, 9 [=Actes del V Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Barcelona, 1988), vol. 1] (1988), 27-40.  Bach i Riu, Antoni, “Arxiu de la Casa Pallarès de Solsona, dipositat a l’Arxiu Diocesà de Solsona”, Gimbernat, 1 [=Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vol. 1] (1984), 1-7.  Backman, Clifford R., The Decline and Fall of Medieval Sicily: Politics, Religion and Economy in the Reign of Frederick II (1296-1337), Cambridge, Cambridge University Press, 1995, xxii + 352 pp.  Badia, Lola - Cabré, Miriam - Martí, Sadurní (eds.), Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (s. XIII-XV): actes del III Col·loqui internacional «Problemes i mètodes de literatura catalana antiga» (Universitat de Girona, 5-8 juliol de 2000), Barcelona, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, 496 pp.  Badia, Lola - Santanach, Joan - Soler, Albert, “Le rôle de l'occitan dans la production et la diffusion des oeuvres de Raymond Llulle (1274-1289)”, dins: La voix occitane: actes du VIIIe Congrès de l'Association Internationale d'Études Occitanes (Bordeaux, 12-17 octobre 2005), Latry, Guy (ed.), Bordeus, Presses Universitaires de Bordeaux, 2009, vol. 1, pp. 369-408.  Badia, Lola - Santanach, Joan - Soler, Albert, “Per la lingua di Ramon Llull: un'indagine intorno ai manoscritti in volgare de prima generazione”, Medioevo Romanzo, 33/1 (2009), 49-72.  Badia, Lola, “L'«humanisme català»: formació i crisi d'un concepte historiogràfic”, dins: Bruguera, Jordi - Massot i Muntaner, Josep (eds.), Actes del Cinquè col·loqui internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Andorra, 1-6 d'octubre de 1979), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1980, pp. 41-70.  Badia, Lola, “Girona, València i Francesc Eiximenis”, Estudi General, 4 (1984), 95-98.  Badia, Lola, “La Filosofia Natural de Guillem de Conches en català”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 40 (1985-1986), 137-169.  Badia, Lola, “El llegat de Francesc Eiximenis”, Revista de Girona, 110 (1985), 55-59.  Badia, Lola, “Traduccions al català dels segles XIV-XV i innovació cultural i literària”, Estudi General, 11 [=Llengua i literatura de l’Edat Mitjana al Renaixement, ed. Albert Rossich i Mariàngela Villalonga] (1991), 31-50.  Badia, Lola, “Literatura catalana i patronatge reial al segle XV: episodis d'un distanciament”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 13 [=Actes del Tercer congrés d’història moderna de Catalunya: Les institucions catalanes (segles XV-XVII)]/2 (1993), 525-534.  Badia, Lola, “Ramon Llull y la cuadratura del círculo”, Concentus libri: Boletín informativo de la Asociación de Bibliófilos de España, 12 (2000), 300-305.  Badia, Lola, “Natura i semblança del color a l'opus lul·lià: una aproximació”, Studia Lulliana, 43 (2003), 3-38.  Badia, Lola, “Cavalleria, rondalles i filosofia natural al capítol 29 del Fèlix”, dins: Colón, Germà - Martínez, Tomàs - Perea, Maria Pilar (eds.), La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 2004, pp. 55-72.  Badia, Lola, “La ciència a l'obra de Ramon Llull”, dins: Vernet, Joan - Parés, Ramon (eds.), La ciència a la història dels Països Catalans, València, Institut d'Estudis Catalans - Universitat de València, 2004, vol. 1 (Dels àrabs al Renaixement), pp. 403-442.  Badia i Margarit, Antoni M., “Toponímia de la conquesta de Borriana segons la Crònica de Jaume I”, dins: Holtus, Günter - Lüdi, Georges - Metzeltin Michael (eds.), La Corona de Aragón y las lenguas románicas: miscelánea de homenaje para Germán Colón, Tübingen, Gunter Narr, 1989, pp. 3-16.  Badia i Margarit, Antoni M., Moments clau de la història de la llengua catalana, ed. a càrrec d'Antoni Ferrando Francés, València, Universitat de València, 2004, 572 p.  Badia i Margarit, Antoni M., “Vocabulari general i lèxics particulars”, dins: Casanova, Emili - Echenique, M. Teresa (eds.), El deler per les paraules: les aportacions de Germà Colón a la romanística, València, Universitat de València, 2008, pp. 29-48.  Bajet Royo, Montserrat, Aspectes del comerç a Catalunya en el segle XVI segons els llibres dels mostassàs, Tesi doctoral de la Universitat de Lleida, 1993.  Balaguer i Merino, Andreu, “Carta al Sr. D. Matías de Martino parlantli de la superstició á Catalunya en lo segle XV”, La Renaixensa: Revista Catalana [de Literatura, Ciències i Arts], any VI, tom II/7-8 (18 nov. 1876), 281-298.  Balaguer i Merino, Andreu, “Un paper vell”, dins: Briz, Francesc Pelagi, Calendari catalá del any 1871, escrit pels més coneguts escriptors y poétas catalans, mallorquins y valencians, col·leccionat y publicat per —, Barcelona, Estampa de "Lo Porvenir", 1870, any VII, pp. 82-95.  Balaguer i Merino, Andreu, “Apuntacions de bibliografía literaria catalana (segle XV)”, dins: Briz, Francesc Pelagi, Calendari catalá del any 1875, escrit pels més coneguts escriptors y poétas catalans, mallorquins y valencians, col·leccionat y publicat per —, Barcelona, Estampa de "La Renaxensa", 1874, any XI, pp. 69-75.  Balaguer i Merino, Andreu, D. Pedro, el Condestable de Portugal, considerado como escritor, erudito y anticuario (1429-1466): estudio histórico-bibliográfico, Girona, Impr. Vicente Dorca, 1881, 69 pp.  Balaguer Perigüell, Emili - Ballester Añón, Rosa, “Presència i característiques dels elements mèdics en Les mil i una nits”, Sharq al-Andalus, 10-11 [=Homenaje a María Jesús Rubiera Mata] (1993-1994), 245-264.  Balaguer Perigüell, Emili, “L'aportació valenciana als Congressos de Metges de Llengua Catalana”, dins: XIIè Congrès de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Castelló de la Plana, Benicàssim, 1984), Barcelona - València, Institut d'Estudis Catalans - Institució Alfons el Magnànim, 1984, vol. 1, pp. ***.  Balaguer Perigüell, Emili, “Arnau de Vilanova: la medicina, la ciencia y la técnica en tiempos de Jaime II”, Anales de la Universidad de Alicante: Historia Medieval, 11 (1996-1997), 13-27.  Balaguer Perigüell, Emili, “Roig, Jaume. Espill. A cura de Antònia Carré, Barcelona, Quaderns Crema, 2006, 891 pp.”, Asclepio, 60/1 (2008), 306-309.  Balari i Jovany, Josep, Orígenes históricos de Cataluña, Barcelona, Establecimiento Tipográfico de Hijos de Jaime Jepús, 1899, xxxvii + [2] + 751 pp.  Balcells, Albert (ed.), Història de la historiografia catalana: Jornades científiques de l'Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica (Barcelona, 23, 24 i 25 d'octubre de 2003), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans: Secció Històrico-Arqueològica, 2004, 315 pp.  Balcells, Albert, Ramon d'Alòs-Moner i de Dou: semblança biogràfica, Barcelona, Insitut d'Estudis Catalans, 2003, 51 pp.  Ballester, Rosa - López Terrada, María Luz - Martínez Vidal, Alvar, “La realidad de la práctica médica: el pluralismo asistencial en la monarquía hispánica (ss. XVI-XVII). Introducción”, Dynamis, 22 (2002), 21-28.  Ballester Añón, Rosa, “«Hay hombres que luchan toda la vida: esos son los imprescindibles» (B. Brecht). Luis García Ballester, un historiador ejemplar”, Dynamis, 22 (2002), 477-480.  Ballestín, Xavier, “Cultura i educació musulmanes als Països Catalans a l'Alta i Baixa Edat Mitjana”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 25 [=Homenatge a la Prof. Dra. M. Josepa Arnall i Juan] (2003-2004), 21-37.  Banegas López, Ramon Agustí - Segovia Servián, Celia, “Problemes en l'entrada de bestiar destinat a carn a la ciutat de Barcelona durant la segona meitat del segle XV: una qüestió fiscal i de salut pública”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 27-28 (2006-2007), 121-142.  Banegas López, Ramon Agustí, “Seguretat, qualitat i higiene a la venda de carn a Barcelona durant el segle XIV”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 16 (2005), 75-95.  Banegas López, Ramon Agustí, “Comer carne y pagar impuestos: el impacto de las imposiciones municipales en el comercio barcelonés de carne durante el siglo XV”, Anuario de Estudios Medievales, 39/1 (2009), 329-355.  Banegas López, Ramón Agustín, L'aprovisionament de carn a la ciutat de Barcelona (segles XIV i XV), Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 2007.  Banegas López, Ramón Agustín, “El consumo de carne y las mentalidades en el mundo urbano de la Baja Edad Media: Barcelona durante los siglos XIV y XV”, Ex Novo: Revista d'Història i Humanitats, 5 (2008), 81-96.  Bar-Ilan, Meir, “Prester John: fiction and history”, History of European Ideas, 20 (1995), 291-298.  Bar-Sela, Ariel - Hoff, Hebbel E. - Faris, Elias, “Moses Maimonides’ two treatises on the regimen of health: Fī Tadbīr al-Sihhah and Maqālah fi Bayān Ba'd al-A'rād wa-al-Jawāb 'anhā”, Transactions of the American Philosophical Society, New Series, Vol. 54, No. 4 (1964), 3-50.  Baranda, Consolación, “Ciencia y humanismo: la Obra de agricultura de Gabriel Alonso de Herrera (1513)”, Criticón, 46 (1989), 95-108.  Baranda Leturio, Nieves, “El espejismo del Preste Juan de las Indias en su reflejo literario en España”, dins: Vilanova, Antonio (ed.), Actas del X Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas (Barcelona, 21-26 agosto 1989), Barcelona, Promociones y Publicaciones Universitarias, 1992, vol. 1, pp. 359-364.  Barbaud, Jean, “Les formulaires médicaux du Moyen-âge: médecines savantes et médecines populaires”, Revue d’Histoire de la Pharmacie, 35/277 (1988), 138-153.  Barbaud, Jean, “Le manuel thérapeutique de poche d'un médecin de Prague en 1432”, Revue d'Histoire de la Pharmacie, 38/288 (1991), 7-14.  Barber, Richard (ed.), Bestiary: being an English version of the Bodleian Library, Oxford M.S. Bodley 764 with all the original miniatures reproduced in facsimile, Woodbridge, The Boydell Press, 1993, 211 pp.  Barberà, Claudi, “L'evolució dels noms comuns de plagues i malalties dels conreus a Catalunya”, Quaderns Agraris, 24 (1999), 63-71.  Barceló, Miquel, “Comentaris a un text sobre Mallorca del geògraf al-Zuhri (s. VI-VII)”, Mayurqa, 14 (1975), 155-164.  Barceló Adrover, Pep, “El 'contagi' i el Llatzeret de Son Casesnoves (Llucmajor, 1652-1653). Manuscrit inèdit”, Medievalismo: Portal de Historia Medieval, (inèdit).  Barceló Crespí, María - Contreras Mas, Antonio, “Farmàcia i alimentació: l'exemple del sucre a la Mallorca baixmedieval”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 50 (1994), 199-218.  Barceló Crespí, Maria - Ensenyat Pujol, Gabriel, “Notes sobre Joan Alexandre Adrets, metge convers de Mallorca (segle XV)”, Gimbernat, 37 (2002), 131-138.  Barceló Crespí, Maria, “Algunes anotacions sobre el sistema defensiu de Mallorca: els cavalls armats”, Mayurqa, 19/1 (1979), 97-112.  Barceló i Crespí, Maria, “Nous documents sobre l'Art de la construcció”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 59 (2003), 221-248.  Barkai, Ron, “A medieval Hebrew treatise on obstetrics”, Medical History, 33 (1989), 96-119.  Barkai, Ron, “Perspectivas para la historia de la medicina judía española”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 6 (1993), 475-491.  Barkai, Ron, A history of Jewish gynaecological texts in the Middle Ages, Leiden, Brill, 1998, 241 pp.  Barkai, Ron, “Luis García Ballester y la medicina de las minorías en España”, Dynamis, 21 (2001), 471-478.  Barnes, Carl F., Jr. (ed.), The Portfolio of Villard de Honnecourt (Paris, Bibliothèque nationale de France, MS Fr 19093): A New Critical Edition and Color Facsimile, with a glossary glossary prepared by Stacey L. Hahn, Farnham (GB), Ashgate, 2009, xxvi + 266 pp. [104] làm.  Barnes Jr., Carl F., “A note on Villard de Honnecourt and metal”, dins: Bork, Robert (ed.), De Re Metallica: The Uses of Metal in the Middle Ages, Aldershot, Ashgate, 2005, pp. 245-253.  Barnet, Margaret C., “The barber-surgeons of York”, Medical History, 12 (1968), 19-30.  Barrio Barrio, Juan Antonio, “Las reformas de la industria textil pañera en la ciudad de Orihuela en la primera mitad del siglo XV”, Miscelánea Medieval Murciana, 31 (2007), 39-68.  Barrio Vega, Mª Felisa del, “Un resumen inédito de los Strategemata de Frontino como fuente del libro XII del De Preconiis Hispanie de Gil de Zamora”, Cuadernos de Filología Clásica: Estudios Latinos, 26/1 (2006), 101-146.  Bartoli, Adolfo (ed.), Il libro di Sidrach: testo inedito del secolo XIV. Parte prima (testo), pubblicato da —, Bolonya, G. Romagnoli, 1868, xxxvii + 567 pp.  Bartolotta, Salvatore, “Breve recorrido histórico-lingüístico en la Sicilia de la Guerra de las Vísperas”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 17 (2004), 67-77.  Bartolotta, Salvatore, “Koiné sículo-toscanizada en los dominios de la Corona de Aragón”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 20 (2007), 315-323.  Bartrina i Corominas, Enric, “Els quatre hospitals de Solsona”, Gimbernat, 49 (2008), 33-48.  Bartsch, Karl, Denkmäler der provenzalischen Litteratur, Stuttgart, Litterarischer Verein, 1856, xxv + 356 pp.  Bassegoda i Nonell, Joan, “La Pesta Negra de 1348 a la Catedral de Barcelona i al Monestir de Poblet”, Gimbernat, 33 (2000), 15-20.  Basset, René, “Le siège d’Alméria en 709 (1309-1310)”, Journal Asiatique, 10e s., 10 (1907), 275-303.  Bastos, Mário Jorge da Motta, “Poder e doença: epidemias em tempos de centralização (Portugal, sécs. XIV/XVI)”, dins: Andrade Filho, Ruy de Oliveira (ed.), Relações de Poder, Educação e Cultura na Antigüidade e Idade Média, São Paulo, Editora Solis, 2005, 491-499.  Bataller Català, Alexandre, “Representació social i tòpic de la igualtat davant la mort a través de la figuració del joc dels escacs (de Jaume de Cèssulis i Innocenci III/Joan de Gal·les a Eiximenis i March)”, Llengua & Literatura, 9 (1998), 7-47.  Batista Roca, Josep M., “Catàlech de les obres lul·lianes d'Oxford”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 8 (anys XV-XVI) (1915-1916), 204-228 i 308-330.  Batlle, Carme, “La oligarquía de Barcelona a fines del siglo XV: el partido de Deztorrent”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 7-8 (1986-1987), 321-335.  Batlle i Gallart, Carme, “La família i la casa d'un draper de Barcelona: Burget de Banyeres (primera meitat del segle XIII)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 2 (1981), 69-71.  Batlle i Gallart, Carme, “La casa burgesa a la Barcelona del segle XIII”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, Annex d'Història Medieval 1 [=La societat barcelonina a la baixa Edat Mitjana] (1983), 9-51.  Batlle i Gallart, Carme, “Els Granollacs, una família de metges de Barcelona (segle XV)”, Gimbernat, 3 [= Actes del Tercer Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vol. 4] (1985), 53-77.  Batlle i Gallart, Carme, “Notícies sobre biblioteques dels ciutadans honrats i dels advocats de Barcelona (segles XIV-XV)”, Barcelona: Quaderns d'Història, 1 (1995), 71-84.  Batlle i Gallart, Carme, “Guillem Eimeric, jurista d’una família patrícia de Barcelona (†1301)”, Anuario de Estudios Medievales, 37/2 (2007), 823-866.  Batlle i Prats, Lluís, “Notícies de llibres d'antics inventaris de clerecia parroquial del bisbat de Girona”, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 19 (1968-1969), 231-246.  Batlle i Prats, Lluís, “Más datos sobre la imprenta incunable y los libreros de Gerona”, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 22 [=Homenaje a Santiago Sobrequés Vidal] (1974), 115-130.  Batlle i Prats, Lluís, “Nomenament de metge del Bisbe i Capítol de Girona a favor de Ramon de Cornellà (1296)”, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 24 (1978), 251-252.  Batlle i Prats, Lluís, “La biblioteca del mestre Marc Roca, metge de Girona (1427). [En apèndix:] Notícia sobre Pal·ladi Serradell”, dins: Corbella i Corbella, Jacint (ed.), Tercer Congrés d'Història de la Medicina Catalana: Actes, Barcelona - Lleida, Universitat de Barcelona: Seminari Pere Mata, 1981, vol. 1, pp. 11-21.  Batlló Ortiz, Josep - Bernat López, Pasqual - Puig Aguilar, Roser (eds.), Actes de la VI Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Vic, 27, 28 i 29 d'octubre de 2000), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 2002, 519 pp.  Batlló Ortiz, Josep - Bernat López, Pasqual - Puig Aguilar, Roser (eds.), Actes de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Barcelona, 14, 15, 16 i 17 de novembre de 2002), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 2003, 694 pp.  Batlló Ortiz, Josep - Ferran Boleda, Jordi - Piqueras Carrasco, Mercè (eds.), Actes de la VIII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica (Mallorca, 18, 19, 20 i 21 de novembre de 2004), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 2006, 630 pp.  Batllori i Munné, Miquel, “Dos còdexs catalans a la Biblioteca Reial de Torí”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 8 (1928-1932 [=1934 =1939]), 241-252.  Baucells i Reig, Josep, “La cronologia a Catalunya en general i a Barcelona en particular”, dins: Mateu Ibars, Josefina (ed.), Calligraphia et tipographia, arithmetica et numerica, chronologia, Barcelona, Universitat de Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 1998, pp. 7-99.  Bauchart, Ernest-Quentin, La bibliothèque de Fontainebleau et les livres des derniers Valois à la Bibliothèque nationale (1515-1589), París, E. Paul, L. Huard et Guillemin, 1891, 234 pp. + [7] làm., il.  Bayerri i Bertomeu, Enric, “Una descripció geogràfica novelesca en català del sigle XIV”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 12 (1925-1926), 29-36.  Bayon, H. P., “Trotula and the Ladies of Salerno: A Contribution to the Knowledge of the Transition between Ancient and Mediæval Physick”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 33 (Sect Hist Med) (1940), 471-475.  Bayon, H. P., “A Medico-Psychological Revision of the Story of Jehanne, la Pucelle de Domrémy”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 34 (Sect Hist Med) (1941), 161-170.  Bazán Díaz, Iñaki, “La construcción del discurso homofóbico en la Europa cristiana medieval”, En la España Medieval, 30 (2007), 433-454.  Beauchamp, Alexandra, “Ordonnances et réformes de l'Hôtel Royal au début du règne de Pièrre IV d'Aragon”, Anuario de Estudios Medievales, 39/2 (2009), 555-573.  Beaujouan, Guy, “Étude paléographique sur la «rotation» des chiffres et l'emploi des apices du Xe au XIIe siècle”, Revue d'Histoire des Sciences et de Leurs Applications, 1/4 (1948), 301-313.  Beaujouan, Guy, “La science au XIVème siècle”, Revue d'Histoire des Sciences et de Leurs Applications, 3/1 (1950), 5-20.  Beaujouan, Guy, “Les soi-disant chiffres grecs ou chaldéens (XIIe-XVIe siècles)”, Revue d'Histoire des Sciences et de Leurs Applications, 3/2 (1950), 170-174.  Beaujouan, Guy, “Manuscrits médicaux du Moyen Age conservés en Espagne”, Mélanges de la Casa de Velázquez, 8 (1972), 161-221.  Beaujouan, Guy, “Les orientations de la science latine au début du XIVe siècle”, dins: Freudenthal, Gad (ed.), Studies on Gersonides: A Fourteenth-Century Jewish Philosopher-Scientist, Leiden, E. J. Brill, 1992, pp. 71-80.  Beauvais, Vincent de (Vincentius Bellovacensis), Speculum quadruplex sive speculum maius: naturale, doctrinale, morale, historiale, Graz, Akademische Druck- und Verlagsanstalt, 1964-1965, 4 vols. (2480 + [25]; 1592 + [19]; 1558 + [5]; 1334 + [26] pp.).  Beccaria, Augusto, I codici di medicina del periodo presalernitano (secoli IX, X e XI), Roma, Edizioni di Storia e Letteratura, 1956, 501 pp.  Beceiro Pita, Isabel - Franco Silva, Alfonso, “Cultura nobiliar y bibliotecas”, Historia, instituciones, documentos, 12 (1985), 277-350.  Beceiro Pita, Isabel, “La biblioteca del conde de Benavente a mediados del siglo XV y su relación con las mentalidades y usos nobiliarios de la época”, En la España medieval, 2 [=En memoria de Salvador de Moxó, I] (1982), 135-146.  Beceiro Pita, Isabel, “La educación: un derecho y un deber del cortesano”, dins: Iglesia Duarte, José Ignacio de la (coord.), La enseñanza en la Edad Media: X Semana de Estudios Medievales (Nájera 1999), Logronyo, Instituto de Estudios Riojanos, 2000, pp. 175-206.  Beceiro Pita, Isabel, “Los espacios del libro en Castilla y Aragón a fines del Medievo”, Litterae: Cuadernos de Cultura Escrita, 1 (2001), 119-136.  Bech, Jaume - Tarragó, Teresa - Grau, Consol, “Obres de medicina, farmàcia i ciències químiques, físiques i naturals de l'inventari de 1740 (manuscrit núm. 1394, catàleg per títols de la BUB) del convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona”, Gimbernat, 26 [=Actes del IXè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Blanes, 1996), vol. 2] (1996), 99-120.  Bech, Jaume, “Ripoll i literatura sanitària medieval”, Gimbernat, 19 [=Actes del VII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Tarragona, 6-8 nov. 1992), vol. 3] (1993), 35-58.  Beckerlegge, Oliver A. (ed.), «Le Secré de Secrez» by Pierre d’Abernum of Fetcham, Oxford, Blackwell, 1944, lviii + 94 pp.  Beer, Rudolf, “Los manuscrits del Monastir Santa María de Ripoll”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 5 (anys IX-X) (1909-1910), 137-170, 230-278, 299-320, 329-365 i 492-520, il.  Bejczy, Istvan - Heijkant, Marie-José, “Il prete Gianni e le amazzoni: donne in un'utopia medievale (secondo la tradizione italiana)”, Neophilologus, 79 (1995), 439-449.  Bello León, Juan Manuel - Carmona Ruiz, María Antonia, “Ordenanzas del Hospital Real de Sevilla (años 1500-1526)”, Miscelánea Medieval Murciana, 21-22 (1997-1998), 9-42.  Bello León, Juan Manuel, “La presencia catalana en la Andalucía Occidental a finales de la Edad Media”, Anuario de Estudios Medievales, 40/1 (2010), 93-127.  Bellver Martínez, José, “El lugar del Islâh al-Mayistî de Yâbir b. Aflah en la llamada «rebelión andalusí contra la astronomía ptolemaica»”, Al-Qantara: Revista de Estudios Árabes, 30/1 (2009), 83-136.  Beltrán Llavador, Rafael (coord.), Maravillas, peregrinaciones y utopías: literatura de viajes en el mundo románico, València, Universitat de València: Departament de Filologia Espanyola, 2002, 423 pp.  Beltrán Llavador, Rafael, “Los libros de viajes medievales castellanos. Introducción al panorama crítico actual: ¿cuántos libros de viajes medievales castellanos?”, Revista de Filología Románica, 8/n.º extraordinario [=Los libros de viajes en el mundo románico] (1991), 121-164.  Beltrán Pepió, Vicente - Simó, Meritxell - Roig, Elena (eds.), Trobadors a la península ibèrica: homenatge al Dr. Martí de Riquer, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, 406 pp.  Ben-Shammai, Haggai, “Saadia's Introduction to Daniel: Prophetic Calculation of the End of Days vs. Astrological and Magical Speculation”, Aleph: Historical Studies in Science and Judaism, 4 (2004), 11-87.  Benedicto Gracia, Eugenio, “Los médicos judíos de Huesca, según los protocolos notariales del siglo XV”, Sefarad, 68/1 (2008), 55-87.  Benedictow, Ole J., The Black Death (1346-1353): The Complete History, Woodbridge (Suffolk, UK) - Rochester (NY), Boydell & Brewer, 2004, xvi + 433 pp.  Beneito Arias, Pablo, “Un opúsculo de ensalmos y magia talismánica atribuido a Abd AIIah ibn Salam”, Anaquel de Estudios Árabes, 1 (1990), 221-236.  Benítez Bolorinos, Manuel, “Las cofradías medievales en el reino de Valencia (1329-1458)”, Anales de la Universidad de Alicante: Historia Medieval, 12 (1999), 261-287.  Benítez Bolorinos, Manuel, “Las cofradías en el reino de Valencia: análisis y claves interpretativas”, Anuario de Estudios Medievales, 36/2 (2006), 553-581.  Benito i Monclús, Pere, “Documentació medieval sobre Cervera, dins la col·lecció Joan Gili, conservada a la Houghton Library, Harvard University”, Miscel·lània Cerverina, (1999), 215-223.  Benito Julià, Roger, “La prostitución y la alcahuetería en la Barcelona bajomedieval (siglos XIV-XV)”, Miscelánea Medieval Murciana, 32 (2008), 9-21.  Benito Ruano, Eloy, “Ámbito y ambiente de la Escuela de Traductores de Toledo”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 13 (2000), 13-28.  Berger, Philippe, “La lecture à Valence de 1474 à 1504 (quelques données numériques)”, Mélanges de la Casa de Velázquez, 11 (1975), 99-118.  Berger, Philippe, “Contribution à l'étude du déclin du valencien comme langue littéraire au seizième siècle”, Mélanges de la Casa de Velázquez, 12 (1976), 173-194.  Bernardi, Philippe - Boisseuil, Didier (eds.), La nature en partage: connaître et exploiter les ressources naturelles, Saint-Denis, Presses Universitaires de Vincennes, 2007, pp. 5-122.  Bernardi, Philippe - Boisseuil, Didier, “Des «prouffitz champestres» à la gestion des ressources naturelles”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 53 [=La nature en partage: connaître et exploiter les ressources naturelles, ed. Philippe Bernardi i Didier Boisseuil] (2007), 5-10.  Bernardo Paniagua, José María, “Significado científico del léxico médico en lengua catalana (siglo XV)”, Gimbernat, 1 [=Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vol. 1] (1984), 8-29.  Bernardo Paniagua, José Mª. - Gallent Marco, Mercedes, “Rehabilitación profesional del médico aragonés Anthonio d'Almaçán”, dins: Hormigón Blánquez, Mariano (ed.), Actas [del] II Congreso de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias (Jaca, 27 de septiembre - 1 de octubre, 1982), Saragossa, Sociedad Española de Historia de las Ciencias, 1984, vol. 3 (Temas libres: comunicaciones), pp. 9-20.  Bernat i Roca, Margalida - Soberats Sagreras, Natàlia, “De l'alquena... i altres herbes: a l'entorn d'una droga medieval”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 60 (2004), 127-144.  Bernat i Roca, Margalida, “L'ofici de ferrers: algunes referències històriques (S. XIII-XVIII)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 49 (1993), 169-216.  Bernat i Roca, Margalida, “«Aeris salubritate»: neteja i higiene pública a Ciutat de Mallorca (segles XIV-XVII)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 50 (1994), 253-286.  Bernat i Roca, Margalida, “El call de la Ciutat de Mallorca a l'entorn de 1350: alguns aspectes socials i econòmics”, Tamid, 5 (2004-2005), 139-169.  Bernat López, Pasqual, Científics d'Osona: diccionari històric i biobibliogràfic dels científics nascuts o vinculats a Osona, Vic, Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs, 2010, 335 pp.  Bernat Roca, Margalida, “El manteniment de la salubritat pública a Ciutat de Mallorca segles (XIV i XV)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 19 (1998), 91-125.  Bernato, Sandra, “Gli artigiani catalani a Napoli nella seconda metà del Quattrocento”, dins: Di Girolamo, Costanzo - Di Luca, Paolo - Scarpati, Oriana (eds.), La Catalogna in Europa, l'Europa in Catalogna: transiti, passaggi, traduzioni. Atti del IX Congresso Internazionale dell'Associazione Italiana di Studi Catalani (Venezia, 14-16 febbraio 2008), Associazione Italiana di Studi Catalani [edició provisional en línia], 2008, 14 pp., il.  Bernils i Mach, Josep M., “Historia del Hospital de Figueras (años 1313 a 1967)”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 6 (1966), 255-306.  Bernils i Mach, Josep M., “Les fonts i les aigües de Figueres”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 24 (1991), 277-326.  Berriot-Salvadore, Evelyne (ed.), Le mythe de Jérusalem du Moyen Âge à la Renaissance, Saint-Etienne, Publications de l'Université de Saint-Etienne, 1995, 271 pp.  Berthelot, Marcellin, Les origines de l'alchimie, París, Georges Steinheil, 1885, xx + 445 pp.  Berthelot, Marcellin, “Sur divers traités techniques du Moyen Âge, tels que les Compositiones ad tingenda, la Mappae clavicula, etc., et sur la relation de ces traités avec les ouvrages analogues des artisans et des alchimistes de l'Antiquité”, Journal des Savants, (1891), 182-193.  Berthelot, Marcellin, “Sur les traces des écrits alchimiques grecs conservés dans les écrits latins et sur la transmission des doctrines alchimiques au Moyen Âge”, Journal des Savants, (1891), 124-132.  Berthelot, Marcellin, “Sur quelques écrits alchimiques, en langue provençale, se rattachant à l'école de Raymond Lulle”, Journal des Savants, (1891), 628-632.  Berthelot, Marcellin, “Traditions techniques de la chimie antique chez les alchimistes latins du Moyen Âge”, Journal des Savants, (1891), 370-384.  Berthelot, Marcellin, La chimie au Moyen Âge, París, Imprimerie Nationale, 1893, 3 vols.  Bertran i Roigé, Prim, “Estudiants catalans a la Universitat de Bolonya (segle XIII)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23-24 [=Homenatge al Prof. José Ramón Juliá Viñamata] (2002), 123-143.  BETA, Bibliografía española de textos antiguos, dir. per Faulhaber, Charles B. - Gómez Moreno, Ángel - Cortijo Ocaña, Antonio - Perea Rodríguez, Óscar.  Betí, Manuel, “Notícies de dos manuscrits de l'Arxiu de l'Arxiprestal de Morella”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 4 (1917), 47-67.  Betí, Manuel, “Notícies de llibres tretes dels arxius del Maestrat”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 6 (1920-1922 [=1925]), 313-319.  Beyer de Ryke, Benoît, “Le miroir du monde, un parcours dans l'encyclopédisme médiéval”, Revue Belge de Philologie et d'Histoire, 81 (2003), 1243-1275.  Biese, Alfred, Die Entwickelung der Naturgefühle im Mittelalter und in der Neuzeit, Leipzig, Veit, 1888, viii + 460 pp.  Bisson, Sebastiano, La versione latina del Régime du corps nel ms. Canon. misc. 388 della Biblioteca Bodleiana di Oxford, Tesi doctoral de la Università di Cassino (Scuola di specializzazione per conservatori di beni archivistici e librari della civiltà medievale), 2001.  Bisson, Sebastiano, “Le témoin gênant: une version latine du Régime du corps d'Aldebrandin de Sienne”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 42 (2002), 117-130.  Bisson, Thomas N., The Crisis of the Twelfth Century: Power, Lordship, and the Origins of European Government, Princeton, Princeton University Press, 2009, xxviii + 677 + [8] pp. de làm.  BITAGAP, Bibliografia de textos antigos galegos e portugueses, dir. per Askins, Arthur L.-F. - Sharrer, Harvey L. - Dias, Aida Fernanda - Schaffer, Martha D.  BITECA, Bibliografia de textos catalans antics, dir. per Beltran, Vicenç - Avenoza, Gemma - Soriano, Lourdes - Concheff, Beatrice J. (†), 1989-<2011>.  Blasco Martínez, Asunción, “Presencia y discriminación de los judíos en la elaboración de tejidos (Zaragoza, siglos XIV-XV)”, Aragón en la Edad Media, 19 [=Homenaje a la profesora María Isabel Falcón] (2006), 63-82.  Blondeau, Roger A., “The long and difficult transition from Ptolemy to Copernicus”, Sartoniana, 5 (1992), 87-108, il.  Boadas Llavat, Agustí, “Joan Duns Escot i els escotistes catalans”, Enrahonar: quaderns de filosofia, 42 [=Filosofia catalana medieval i moderna] (2009), 47-63.  Boeci, Opera, Venècia, Johannes et Gregorius de Gregoriis, 1491-1492.  Boeci, Libre de Consolacio de Philosophia, lo qual feu en lati lo glorios Doctor Boeci, transladat en romanç catalanesch. Estampat novament ab la Moral consideracio contra les persuassions, vicis e forces de amor de don Francesch Carroç Pardo de la Casta, a cura de don Bartomeu Muntaner ab algunes notes bibliogràfiques del Àngel Aguiló, Barcelona, Llibr. d'Àlvar Verdaguer, 1873-1904, xiv + 328 pp.  Bofarull i Cendra, Jaume, “Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona”, Revista de Bibliografia Catalana, 3 (1903), 168-216.  Bofarull i de Sartorio, Manuel de (ed.), Opúsculos inéditos del cronista catalán Pedro Miguel Carbonell, ilustrados y precedidos de su biografía documentada, Barcelona, Impr. del Archivo, 1864-1865, 2 vols.  Bofarull i de Sartorio, Manuel de (ed.), “Proverbis àrabes, extrets d’un manuscrit catalá del sigle XIV”, L'Avenç: literati, artístic, científic, any III/4-5 (1891), 117-123 i 138-140.  Bofarull i de Sartorio, Manuel de, “Troballa V: còdices de San Cugat del Vallés, nº 27, cartes blanques primeres”, Revista Catalana, 2/7 (1892), 353-355.  Bofarull i de Sartorio, Manuel, Gremios y cofradías de la antigua Corona de Aragón, Barcelona, Impr. del Archivo, 1876, vol. 1, 500 pp.  Bofarull i Mascaró, Pròsper de et al. (eds.), Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón [CODOIN], Barcelona, Tip. José Eusebio Monfort - Impr. del Archivo [etc.], 1847-2003, 52 vols.  Bofarull i Mascaró, Pròsper de (ed.), Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia, Barcelona, Tip. José Eusebio Monfort - Impr. del Archivo, 1847-1551, 8 vols.  Bofarull i Mascaró, Pròsper de (ed.), Documentos literarios en antigua lengua catalana (siglos XIV y XV), Barcelona, Impr. del Archivo, 1857, 652 pp.  Bofarull i Mascaró, Pròsper de, “Notizie di alcuni documenti dell'Archivio Barcellonese spettanti a Giovanni da Procida e alla Guerra del Vespro Siciliano”, dins: Archivio Storico Italiano. Appendice V, Florència, Giovanni Pietro Vieusseux, 1847, pp. 249-258.  Bofarull i Sans, Francesc de, Generación de Juan I de Aragón: apéndice documentado a Los condes de Barcelona vindicados, por D. Próspero de Bofarull, memoria leída en la Real Academia de Buenas Letras en la sesión celebrada el día 23 de Marzo de 1896, Barcelona, Est. Tip. de Jaime Jepús, 1896, 78 pp.  Bofarull i Sans, Francesc de, “Testamento del Beato Raimundo Lulio”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 30 (1897), 91-93.  Bofarull i Sans, Francesc de, “Antigua marina catalana”, Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 7 (1901), 1-123.  Bofarull i Sans, Francesc, Gremios y cofradías de la antigua Corona de Aragón, Barcelona, Tip. L. Benaiges, 1910, vol. 2, 421 pp.  Bogaart, Saskia, Geleerde kennis in de volkstaal: Van den proprieteyten der dinghen (Haarlem 1458) in cultuurhistorisch perspectief, Hilversum, Uitgeverij Verloren, 2004, 252 pp.  Bohigas i Balaguer, Pere, “Un sumari del llibre de viatges d'Odoric de Pordenone”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 6 (1920-1922 [=1925]), 377-379.  Boisseuil, Didier (ed.), Le bain: espaces et pratiques, Saint-Denis, Presses Universitaires de Vincennes, 2002, pp. 5-102.  Boisseuil, Didier, “Espaces et pratiques du bain au Moyen Age”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 43 [=Le bain: espaces et pratiques, ed. Didier Boisseuil] (2002), 5-12.  Boisseuil, Didier, Le thermalisme en Toscane à la fin du Moyen Âge: les bains siennois de la fin du XIIIe siècle au début du XVIe siècle, Roma, École française de Rome, 2002, 534 + 4 pp., il.  Boitel-Souriac, Marie-Ange, “Quand vertu vient de l’étude des bonnes lettres: l'éducation humaniste des Enfants de France de François Ier aux derniers Valois”, Revue historique, 645/1 (2008), 33-59.  Bolaños, María, “Leonardo da Vinci: de la anatomía a la pintura”, Asclepio, 55 (2) (2003), 295-302.  Bolens, Lucie, Agronomes andalous du Moyen Âge, Ginebra - París, Librairie Droz, 1981, 305 pp.  Bonelli, Franco, “La malaria nella storia demografica ed economica d’Italia”, Studi Storici, any 7, núm. 4 (1966), 659-687.  Bonet, Miquel (ed.), “El alquimista J. de Lustrach (1395)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 232 (1899), 8.  Bonilla y San Martín, Adolfo, “Bibliografía de D. Marcelino Menéndez Pelayo”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 3a época, 27 (1912), 238-266.  Bonillo Hoyos, Xavier, Edició crítica i estudi dels llibres I, II, IX i X del Llibre de Meravelles de Ramon Llull, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 2007.  Bonsoms i Sicart, Isidre, “Introducción a la lectura de unos fragmentos de las traducciones catalanas de la Fiammetta y del Decamerone de Boccaccio, ambas anónimas y hechas en el siglo XV”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 4 (anys VII-VIII) (1907-1908), 382-399, 447-468 i 517-539; i 5 (anys IX-X) (1909-1910), 28-54 i 72-88.  Bordoy Bordoy, María José - Cruz Pérez, Esther, “Notes per a l'estudi de l'Hospital General de Mallorca (segles XIV-XVI)”, Gimbernat, 37 (2002), 113-130.  Bos, Gerrit - Langermann, Y. Tzvi, “The Introduction of Sergius of Rēshʿainā to Galen's Commentary on Hippocrates' On Nutriment”, Journal of Semitic Studies, 54/1 (2009), 179-204.  Bos, Gerrit - Mensching, Guido, “A 15th Century medico-botanical synonym list (Ibero-Romance-Arabic) in Hebrew characters”, Panace@, 7 (24) (2006), 261-268.  Bos, Gerrit - Mensching, Guido, “The Black Death in Hebrew literature: Abraham Ben Solomon Hen's Tractatulus de pestilentia”, Jewish Studies Quarterly, 18/1 (2011), 32-63.  Bos, Gerrit, “Ibn al-Jazzar on women's diseases and their treatment”, Medical History, 37 (1993), 296-312.  Bos, Gerrit, “Jewish traditions on strengthening memory and Leone Modena's evaluation”, Jewish Studies Quarterly, 2/1 (1995), 39-58.  Bos, Gerrit, “R. Moshe Narboni, philosopher and physician: a critical analysis of Sefer Orah Hayyim”, Medieval Encounters, 2/1 (1995), 219-251.  Bos, Gerrit, “Research into the Cairo Genizah and the Mastery of Ancient and Medieval Hebrew and Arabic Medical Literature”, European Journal of Jewish Studies, 2/2 (2008), 327-359.  Bos, Gerrit, “The creation and innovation of medieval Hebrew medical terminology: Shem Tov ben Isaac, Sefer ha-Shimmush”, dins: Akasoy, Anna - Raven, Wim (eds.), Islamic Thought in the Middle Ages: Studies in Text, Transmission and Translation, in Honour of Hans Daiber, Leiden - Boston, E. J. Brill, 2008, pp. 195-218.  Bos, Gerrit, “Isaac Todros on facial paresis: edition of the Hebrew text with introduction, English translation and glossary”, Korot, 20 [=Jewish physicians during the Renaissance and early modern period] (2009-2010), 181-203.  Bos, Gerrit, “Maimonides on Medicinal Measures and Weights”, Aleph: Historical Studies in Science and Judaism, 10 (2010), en premsa.  Bos, Gerrit, “Medical terminology in the Hebrew tradition: Shem Tov ben Isaac, Sefer ha-Shimmush, book 30”, Journal of Semitic Studies, 55/1 (2010), 53-101.  Bos, Gerrit, “The Black Death in Hebrew literature: Ha-Ma'amar be-qaddahat ha-dever (Treatise on Pestilential Fever)”, European Journal of Jewish Studies, 5/1 (2011), 1-52.  Bos, Kirsten I. - Schuenemann, Verena J. - Golding, G. Brian et al., “A draft genome of Yersinia pestis from victims of the Black Death”, Nature, (2011).  Boscà Codina, José Vicente, “Sortílegas, adivinas y conjuradoras: indicios de una religiosidad prohibida”, Revista d'Història Medieval, 2 [=Santes, monges i fetilleres: espiritualitat femenina medieval] (1991), 63-76.  Bosch, Gulnar - Carswell, John - Petherbridge, Guy, Islamic Bindings & Bookmaking: A Catalogue of an Exhibition in the Oriental Institute Museum (University of Chicago, May 18-August 18, 1981), Chicago, The Oriental Institute, 1981, xii + 235 pp.  Boswell, John, The Royal Treasure: Muslim Communities under the Crowm of Aragon in the Fourteenth Century, New Haven - Londres, Yale University Press, 1977, xiv + 526 pp.  Boswell, John, Christianity, Social Tolerance and Homosexuality: Gay People in Western Europe from the Beginning of the Christian Era to the Fourteenth Century, Chicago, The University of Chicago Press, 1980, 442 pp.  Boswell, John, The Kindness of Strangers: The Abandonment of Children in Western Europe from Late Antiquity to the Renaissance, Nova York, Pantheon Books, 1998, xviii + 488 pp.  Botet i Sisó, Joaquim, “Notas históricas: fuente medicinal de Jafre”, Revista de Gerona, 15, any XVI (1891), 257-259.  Botet i Sisó, Joaquim, “Notas históricas: Lloret de Mar”, Revista de Gerona, 15, any XVI (1891), 180-183.  Boucherie, Anatole, “Un almanach au Xme siècle”, Revue des Langues Romanes, 3 (1872), 133-145.  Boucherie, Anatole, “Formules de conjuration antérieures au IXe siècle”, Revue des Langues Romanes, 5 (1874), 103-113.  Boucherie, Anatole, “Petit traité de médecine en langue vulgaire”, Revue des Langues Romanes, 7 (1875), 62-71.  Boudet, Jean-Patrice - Chandelier, Joël - Weill-Parot, Nicolas, “Un médiéviste historien des sciences: entretien avec Guy Beaujouan”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 47 (2004), 153-172.  Boudet, Jean-Patrice, “Simon de Phares et les rapports entre astrologie et prophétie à la fin du Moyen Âge”, Mélanges de l'École française de Rome: Moyen Âge, 102/2 (1990), 617-648.  Boudet, Jean-Patrice, “Charles V, Gervais Chrétien et les manuscrits scientifiques du collège de Maître Gervais”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 52 [=Le livre de science, du copiste à l'imprimeur, ed. L. Moulinier-Brogi - N. Weill-Parot] (2007), 15-38.  Boudet, Jean-Patrice, “Le modèle du roi sage aux XIIIe et XIVe siècles: Salomon, Alphonse X et Charles V”, Revue Historique, 647/3 (2008), 545-566.  Bouloux, Nathalie - Franzini, Antoine (eds.), Îles du Moyen Âge, Saint-Denis, Presses Universitaires de Vincennes, 2004, pp. 5-122.  Bouloux, Nathalie - Gautier-Dalché, Patrick - Cattaneo, Angelo (eds.), Humanisme et decouvertes geographiques, Saint-Denis, Presses Universitaires de Vincennes, 2010, pp. 5-111.  Bouloux, Nathalie, “Les îles dans les descriptions géographiques et les cartes du Moyen Âge”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 47 [=Îles du Moyen Âge, ed. Antoine Franzini i Nathalie Bouloux] (2004), 47-62.  Bouloux, Nathalie, “Ressources naturelles et géographie: le cas de Barthélemy l'Anglais”, Medievales: Langue, Textes, Histoire, 53 [=La nature en partage: connaître et exploiter les ressources naturelles, ed. Philippe Bernardi i Didier Boisseuil] (2007), 11-22.  Bourgey, Louis, Observation et expérience chez les médecins de la collection Hippocratique, Paris, Librairie Philosophique J. Vrin, 1953, 304 pp.  Bousquet-Labouerie, Christine (ed.), Espace vécu, mesuré, imaginé: textes réunis en en l'honneur de Christiane Deluz, París, Librairie Honoré Champion, 1997, 141 pp.  Boussarie, Didier, “La médecine vétérinaire au Moyen-Âge: le cas de la Picardie et de l'Artois”, Bulletin de la Société Française d'Histoire de la Médecine et des Sciences Vétérinaires, 4/1 (2005), 2-9.  Bover de Rosselló, Joaquim M., Biblioteca de escritores baleares, Palma, Impr. Pere Josep Gelabert, 1868, 2 vols. (612 + 723 pp.).  Bover Pujol, Jaume - Rosselló, Ramon, “Palmes i dàtils a Mallorca (segles XIII-XV): Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 64 (2008), 311-320.  Bowers, Barbara S. (ed.), The Medieval Hospital and Medical Practice, Aldershot, Ashgate, 2007, 272 pp.  Braekman, Willy L., “Geoffrey of Franconia: his influences, his friend Nicolas and the mysterious master «Daniel»”, dins: Gross, Dominik - Reininger, Monika (ed.), Medizin in Geschichte, Philologie und Ethnologie: Festschrift für Gundolf Keil, Würzburg, Königshausen & Neumann, 2003, pp. 230-244.  Bramon, Dolors, “Avituallament i salubritat a les ciutats islàmiques (i un «ex cursus» sobre l'arabisme rafalí)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 19 (1998), 171-187.  Brearley, Roger, “Padua and the Dawn of Scientific Medicine”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 55 (Sect Hist Med) (1962), 217-221.  Brefeld, Josephie, A Guidebook for the Jerusalem Pilgrimage in the Late Middle Ages: A Case for Computer-Aided Textual Criticism, Hilversum, Verloren, 1994, 243 pp.  Brehm, Edmund, “Roger Bacon’s place in the history of alchemy”, Ambix, 23 (1976), 53-58.  Brentjes, Sonjia, “Courtly patronage of the ancient sciences in post-classical islamic societies”, Al-Qantara: Revista de Estudios Árabes, 29/2 (2008), 403-436.  Bresc, Henri (ed.), Cultures et nourritures de l'occident musulman, Saint-Denis, Presses Universitaires de Vincennes, 1997, pp. 5-139.  Bresc, Henri, “Les livres et la culture à Palerme sous Alphonse le Magnanime”, Mélanges d’Archéologie et d’Histoire, 81 (1969), 321-386.  Bresc, Henri, “Une maison de mots: inventaires palermitains en langue sicilienne (1430-1456)”, Bolletino [del] Centro di studi filologici e linguistici siciliani, 18 (1995), 109-187.  Brett, George Sidney, A History of Psychology, Londres, Allen & Unwin, 1912-1921, 3 vols.  Briggs, Charles F., “Teaching Philosophy at School and Court: Vulgarization and Translation”, dins: Somerset, Fiona - Watson, Nicholas (eds.), The Vulgar Tongue: Medieval and Postmedieval Vernacularity, University Park, PA, Pennsylvania State University Press, 2003, pp. 99-111.  Brinken, Anna-Dorothee von den, “Europa en la cartografía medieval (perspectiva histórica)”, Mayurqa, 10 (1973), 59-76.  Brodman, Estelle, “Medieval Epidemics”, Bulletin of the Medical Library Association, 41 (1953), 265-272.  Brodman, James William, Charity and Welfare: Hospitals and the Poor in Medieval Catalonia, Filadèlfia, University of Pennsylvania Press, 1998, xv + 229 pp.  Brooke, Zachary Nugent - Gwatkin, Henry Melvill - Hussey, Joan Mervyn - Previté-Orton, C. W. - Tanner, J. R. - Whitney, J. P., The Cambridge Medieval History, Cambridge, Cambridge University Press, 1911-1936, 8 vols.  Broomhall, Susan, Women’s Medical Work in Early Modern France, Manchester - Nova York, Manchester University Press, 2004, viii + 288 pp.  Browe, Peter, “Die Eucharistie als Zaubermittel im Mittelalter”, Archiv für Kulturgeschichte, 20 (1930), 134-154.  Bruce-Chwatt, L. J., “A medieval glorification of disease and death”, Medical History, 16 (1972), 76-77.  Brugada, Josep - Guillén, Josefina, “Francesc Eiximenis a Oxford”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 48 (2007), 47-82.  Bruguera, Jordi, “Passa 'epidèmia': un cas d'homonimització”, Llengua & Literatura, 13 (2002), 343-349.  Brun, Laurent - Duval, Frédéric - Féry-Hue, Françoise - Gadrat, Christine, “Vers un inventaire informatisé des traductions latines d'oeuvres vernaculaires”, Scriptorium, 59 (2005), 90-108.  Brunel, Clovis, “Notice et extrait du manuscrit 1095 de la Bibliothèque de Marseille contenant des sermons catalans”, Bibliothèque de l'École des Chartes, 95 (1934), 5-30.  Brunet, Jacques-Charles, Manuel du libraire et de l'amateur de livres, 5a edició, París, Libr. de Firmin Didot Freres, 1860-1865, 6 vols. + 2 supl.  Brunet i Bellet, Josep, “Sobre un atlas en llengua catalana existent en la Biblioteca Nacional de París”, Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, 9 (1887), 137-145.  Brunet i Bellet, Josep, “Sobre unas pessas d'un joch d'escachs de crestall de roca vingudes d'Ager”, Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, 9 (1887), 29-36.  Brunet i Bellet, Josep, El ajedrez: investigaciones sobre su origen, Barcelona, L'Avens, 1891, vi + 424 pp.  Bruniquer, Esteve Gilabert, Rúbriques de Bruniquer: ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona, ed. a cura de Francesc Carreras i Candi i Bartomeu Gunyalons i Bou, Barcelona, Imp. Henrich y Cia., 1912-1916, 5 vols.  Brunot, Ferdinand - Bruneau, Charles [et al.], Histoire de la langue française des origines à 1900, París, Libr. A. Colin, 1913-1972, 13 vols.  Brunt, Peter Astbury, Italian Manpower (225 BC - AD 14), Oxford, Clarendon Press, 1971, xxi + 750 pp.  Buchon, Jean Alexandre C. - Tastu, Josep, Notice d'un atlas en langue catalane, manuscrit de l'an 1375, conservé parmi les manuscrits de la Bibliothèque Royale sous le numéro 6816, Fonds Ancien, in-folio maximo, París, Imprimerie Royale, 1839, 152 pp.  Buendía, Pedro, “Acerca del Ave Fénix en las tradiciones islámicas”, Al-Qantara, 32/1 (2011), 7-26.  Buescu, Ana Isabel, “Livros e livrarias de reis e de príncipes entre os séculos XV e XVI: algumas notas”, eHumanista, 8 (2007), 143-170.  Bujosa Homar, Francesc (coord.), L'ensenyament de les ciències de la salut a les Illes Balears des de la conquesta fins a la Guerra Civil, Palma, Govern de les Illes Balears: Conselleria de Salut i Consum (Direcció General d'Avaluació i Acreditació), 2008, 117 pp.  Bulbena i Tusell, Antoni, Crestomatía de la llenga catalana (des del IXèn segle al XIXèn), recopilada e ordenada per —, Barcelona, Biblioteca Clàssica Catalana, 1907, 2 vols. (305 pp. + 331 pp.).  Bullock, Fred, “Notes on the early history of veterinary surgeon in England”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 22/1 (1929), 627-633.  Burckhardt, Jacob, Die Cultur der Renaissance in Italien: ein Versuch, Basilea, Schweighauser, 1860, 576 pp.  Burkholder, Kristen M., “'Attempree diete was al hir phisik': The Medieval Application of Medical Theory to Feasting”, Essays in Medieval Studies, 13 (1996), 15-25.  Burnett, Charles - Jacquart, Danielle (eds.), Constantine the African and 'Ali ibn al-'Abbas al-Magusi: The Pantegni and Related Texts, Leiden - Nova York, E. J. Brill, 1994, ix + 364 pp.  Burns, James Henderson (ed.), The Cambridge History of Medieval Political Thought (c. 350-c. 1450), Cambridge, Cambridge University Press, 1988, vii + 808 pp.  Burns, Robert I. (ed.), The Worlds of Alfonso the Learned and James the Conqueror: Intellect and Force in the Middle Ages, Princeton (NJ), Princeton University Press, 1985, xxv + 232 pp.  Burns, Robert I. (ed.), Emperor of Culture: Alfonso X the Learned of Castile and His Thirteenth-Century Renaissance, Filadèlfia, University of Pennsylvania Press, 1990, xii + 272 pp.  Burns, Robert I., The Crusader Kingdom of Valencia: Reconstruction on a Thirteenth-Century Frontier, Cambridge (Mass.), Harvard University Press, 1967, 2 vols. (xviii + 561 pp.), il.  Burns, Robert I., “The medieval crossbow as surgical instrument: an illustrated case history”, Bulletin of the New York Academy of Medicine, 48 (1972), 983-989.  Burns, Robert I., “Stupor mundi: Alfonso X of Castile, the Learned”, dins: Burns, Robert I. (ed.), Emperor of Culture: Alfonso X the Learned of Castile and His Thirteenth-Century Renaissance, Filadèlfia, University of Pennsylvania Press, 1990, pp. 1-13.  Burton, T. L., “Sidrak on reproduction and sexual love”, Medical History, 19 (1975), 286-302.  Busard, Hubertus L. L. (ed.), Johannes de Muris, De arte mensurandi: A Geometrical Handbook of the 14th Century, Stuttgart, F. Steiner, 1998, 392 pp.  Busquets i Molas, Esteve, “Literatura mèdica”, Gimbernat, 1 [=Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vol. 1] (1984), 32-40.  Busse Berger, Anna Maria, “Notation mensuraliste et autres systèmes de mesure au XIVe siècle”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 32 (1997), 31-45.  Bustamante Costa, Joaquín, Préstamos del árabe al léxico latino de materia médica, Tesi doctoral de la Universidad Complutense de Madrid, 1992.  Butiñá Jiménez, Julia, “Sobre el prólogo de Ferrer Sayol al De re rustica de Paladio”, Epos, 12 (1996), 207-228.  Butiñá Jiménez, Julia, “Sobre el escandaloso Llibre de les bèsties de Ramón Llull y su audiencia”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 17 (2004), 79-94.  Butterfield, Herbert, The origins of modern science (1300-1800), Londres, G. Bell, 1949, x + 217 pp.  Bylebyl, Jerome J. - Pagel, Walter, “The chequered career of Galen's doctrine on the pulmonary vein”, Medical History, 15 (1971), 211-229.  Bynum, Caroline Walker, Holy Feast and Holy Fast: The Religious Significance of Food to Medieval Women, Berkeley - Los Angeles - Londres, University of California Press, 1987, xvi + 444 pp.  Bynum, William F. - Porter, Roy (eds.), Companion Encyclopedia of the History of Medicine, Londres - Nova York, Routledge, 1993, 4 vols.  
C Caballero Navas, Carmen, “Un capítulo sobre mujeres: transmisión y recepción de nociones sobre salud femenina en la producción textual hebrea durante la Edad Media”, Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos, Sección Hebreo, 52 (2003), 135-162.  Caballero Navas, Carmen, “La salud femenina: un saber compartido en la Edad Media”, Anuario de la Asociación Española de Estudios Hebreos y Judíos, (2005).  Caballero Navas, Carmen, “Mujeres, cuerpos y literatura médica medieval en hebreo”, Asclepio, 60/1 (2008), 37-62.  Cabanès, Augustin - Nass, Lucien, Poisons et sortilèges, París, Plon - Nourrit, 1903, 2 vols. (viii + 308 pp.; 388 pp.).  Cabanès, Augustin, L'histoire éclairée par la clinique, París, Albin Michel, 1921, 320 p.  Cabanes Jiménez, Pilar, “La sexualidad en la Europa Medieval Cristiana”, Lemir: Revista de Literatura Española Medieval y del Renacimiento, 7 (2003).  Cabanes Jiménez, Pilar, “Algunas notas sobre la enfermedad y la muerte en la Edad Media”, Espéculo: Revista de Estudios Literarios, 31 (2005).  Cabanes Jiménez, Pilar, “El deseo femenino a la luz de algunas composiciones literarias medievales”, Lemir: Revista de Literatura Española Medieval y del Renacimiento, 9 (2005).  Cabanes Jiménez, Pilar, “Enfermedades de índole sexual en las cántigas de escarnio y maldezir”, Lemir: Revista de Literatura Española Medieval y del Renacimiento, 10 (2006).  Cabanes Jiménez, Pilar, “La Medicina en la Historia Medieval Cristiana”, Espéculo: Revista de Estudios Literarios, 32 (2006).  Cabanes Pecourt, Mª Desamparados, “Un calendario para Valencia”, Estudis Castellonencs, 6 [=Miscel·lània d'estudis dedicats a la memòria del Professor Josep Trenchs i Òdena] (1994-1995), 243-248.  Cabayé, Olivier, “Un humaniste méconnu: Loys Boulengier d’Albi, mathématicien, cosmographe et géographe”, Revue historique, 619/3 (2001), 671-693.  Cabezón, Oscar - Coll, Marta - Dalmau, Antoni - García, F. Josep, Visió històrica de la veterinària a partir d'un text del segle XVII, Treball de curs de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998-1999, 2 vols.  Cabo González, Ana María, “Aproximación descriptiva del Kitab al-Tayribatayn de Avempace y Sufyan al-Andalusi”, Anaquel de Estudios Árabes, 15 (2004), 45-56.  Cabré, Lluís, “Algunes imitacions i traduccions d'Ausiàs March al segle XVI”, Quaderns: Revista de Traducció, 7 (2002), 59-82.  Cabré, Lluís, “Dues notes de lèxic medieval: 'estremoni' i 'ereos'”, Estudi General, 22 (2002), 51-63.  Cabré i Pairet, Montserrat (trad.), “Public record of the labour of Isabel de la Cavalleria (January 10, 1490, Zaragoza)”, dins: The ORB: On-line Reference Book for Medieval Studies.  Cabré i Pairet, Montserrat - Ortíz Gómez, Teresa (eds.), Sanadoras, matronas y médicas en Europa (siglos XII-XX), Barcelona, Icaria, 2001, 317 pp.  Cabré i Pairet, Montserrat - Salmón Muñiz, Fernando, “Poder académico versus autoridad femenina: la Facultad de Medicina de Paris contra Jacoba Félicié (1322)”, Dynamis, 19 (1999), 55-78.  Cabré i Pairet, Montserrat, “From a master to a laywoman: A femine manual of self-help”, Dynamis, 20 [=El aprendizaje de la medicina en el mundo medieval] (2000), 371-393.  Cabré i Pairet, Montserrat, “Los consejos para hermosear (“libros” I-III) en el Regalo de la vida humana de Juan Vallés”, dins: Juan Vallés, Regalo de la vida humana, ed. Fernando Serrano Larráyoz, Pamplona - Viena, Gobierno de Navarra - Österreichische Nationalbibliothek, 2008, vol. 2, pp. 171-202.  Cabré i Pairet, Montserrat, “Women or Healers? Household Practices and the Categories of Health Care in Late Medieval Iberia”, Bulletin of the History of Medicine, 82 (2008), 18-51.  Cabré i Pairet, Montserrat, “Beautiful bodies”, dins: Kalof, Linda - Bynum, William (eds.), A Cultural History of the Human Body, Oxford - Nova York, Berg, 2010, vol. 2 (A Cultural History of the Human Body in The Medieval Age, 500 - 1500, ed. Linda Kalof), pp. 121-139 i 244-248.  Cabré i Pairet, Montserrat, “Keeping beauty secrets in early modern Iberia”, dins: Leong, Elaine - Rankin, Alisha (eds.), Secrets and Knowledge in Medicine and Science, 1500-1800, Farnham (UK), Ashgate, 2011, pp. 167-190.  Cabrera Sánchez, Margarita, “Juan Díaz de Torreblanca, un médico olvidado de la Córdoba del siglo XV”, Historia, Instituciones, Documentos, 23 (1996), 99-117.  Cabrera Sánchez, Margarita, “La epidemia de 1488 en Córdoba”, Anuario de Estudios Medievales, 39/1 (2009), 223-244.  Cabrera Sánchez, Margarita, “Un texto pediátrico del siglo XIV: el Tratado de los niños de Bernardo de Gordonio”, Meridies, 9 (2011), 69-86.  Cáceres Nevot, Juanjo, La participació del Consell municipal en l’aprovisionament cerealer de la ciutat de Barcelona (1301-1430), Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 2006.  Cacho Blecua, Juan Manuel, “La lengua de Juan Fernández de Heredia: una carta del castellán de Amposta”, Aragón en la Edad Media, 16 (2000), 111-128.  Cacho Blecua, Juan Manuel, “Traducciones catalanas y aragonesas en el entorno de Juan Fernández de Heredia”, dins: Badia, Lola - Cabré, Miriam - Martí, Sadurní (eds.), Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (s. XIII-XV): actes del III Col·loqui internacional «Problemes i mètodes de literatura catalana antiga» (Universitat de Girona, 5-8 juliol de 2000), Barcelona, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, pp. 299-318.  Cadden, Joan, The Meanings of Sex Difference in the Middle Ages: Medicine, Natural Philosophy and Culture, Cambridge, Cambridge University Press, 1992, viii + 310 pp., il.  Cadefau Surroca, Trini - Català-Poch, Maria Assumpció, “1819: un manuscrit curiós”, dins: Batlló Ortiz, Josep - Bernat López, Pasqual - Puig Aguilar, Roser (eds.), Actes de la VI Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Vic, 27, 28 i 29 d'octubre de 2000), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 2002, pp. 233-237.  Cadevall, Joan, Flora de Catalunya: enumeració y descripció de les plantes vasculars espontànies de l'antic Principat fins avuy conegudes y de les més importants que s'hi cultiven, amb la col·laboració d'Àngel Sallent i de Pius Font i Quer, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1915-1936, 6 vols.  Cahner, Max, “Llengua i societat en el pas del segle XV al XVI: contribució a l'estudi de la penetració del castellà als Països Catalans”, dins: Bruguera, Jordi - Massot i Muntaner, Josep (eds.), Actes del Cinquè col·loqui internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Andorra, 1-6 d'octubre de 1979), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1980, pp. 183-256.  Caiazzo, Irene, “Un commento altomedievale al De arithmetica di Boezio”, Archivum Latinitatis Medii Aevi, 58 (2000), 113-150.  Caille, Jacqueline, “Recherches sur les "professions médicales" à Narbonne du XII au XVe siècle (médecins, chirurgiens, barbiers, apothicaires)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 [=Homenatge a la Prof. Dra. Carme Batlle i Gallart] (2005), 221-241.  Calbet i Camarasa, Josep M. - Corbella i Corbella, Jacint, Diccionari biogràfic de metges catalans, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana - Universitat de Barcelona: Seminari Pere Mata, 1981-1983, 3 vols.  Calbet i Camarasa, Josep M. - Corbella i Corbella, Jacint, Bibliografia històrica de la sanitat catalana, Barcelona, Universitat de Barcelona: Seminari Pere Mata, 1991-2005, 4 vols.  Calbet i Camarasa, Josep M. - Montañà i Buchaca, Daniel, Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906), Valls, Cossetània, 2001, 208 pp.  Calle Martín, Javier, Estudio y edición crítica del manuscrito Egerton 2622 (ff.136-165), Tesi doctoral de la Universidad de Málaga, 2001.  Calvet, Antoine, Le Rosier alchimique de Montpellier: Lo Rosari (XIVe siècle), textes, traduction, notes et commentaires par –, París, Presses de l'Université de Paris-Sorbonne, 1997, xci + 134 pp.  Calvet, Antoine, “Qu'est-ce que le corpus alchimique attribué à maître Arnaud de Villeneuve?”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 23-24 [=Actes de la II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova] (2004-2005), 436-456.  Calvet, Antoine, “La tradition alchimique latine (XIIIe-XVe siècle) et le corpus alchimique du pseudo-Arnaud de Villeneuve”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 52 [=Le livre de science, du copiste à l'imprimeur, ed. L. Moulinier-Brogi - N. Weill-Parot] (2007), 39-54.  Calvet, Antoine, “L'alchimie médiévale est-elle une science chrétienne?”, dins: Cavaillé, Jean-Pierre (dir.), Libertinage, athéisme, irreligion: essais et bibliographie, monogràfic de Les dossiers du Grihl, 3 set. 2007.  Cam, Marie-Thérèse - Poulle-Drieux, Yvonne, “De l'objet au texte: l'hipposandale cloutée (à propos d'un mot corrompu de la Mulomedicina de Végèce)”, Bibliothèque de l'École des Chartes, 165 (2007), 525-531.  Camarasa, Josep M. - Mielgo, Honorino - Roca, Antoni (eds.), Actes de les I Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Trobades Científiques de la Mediterrània (Maó, 11-13 setembre 1991), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans - Societat Catalana de Física, filial de l'Institut d'Estudis Catalans - Institut Menorquí d'Estudis: Secció de Ciència i Tècnica, 1994, viii + 444 pp.  Campbell, Mary B., The Witness and the Other World: Exotic European Travel Writing (400-1600), Ithaca, NY - Londres, Comell University Press, 1988, x + 285 pp., il.  Campbell, Tony, “Portolan charts from the late thirteenth century to 1500”, dins: Harley, J. B. - Woodward, David (eds.), Cartography in Prehistoric, Ancient, and Medieval Europe and the Mediterranean, Chicago, The University of Chicago Press, 1987, pp. 371-463.  Campillo, Domènec, “Paleopatología de las lesiones violentas, anteriores al descubrimiento de la pólvora”, Medicina & Historia, 4a època, ***/1 (2011), 1-16.  Campillo, Domingo - Vives, Elisenda, “Exposición de nuestra experiencia paleopatológica de época medieval”, Dynamis, 5-6 (1985-1986), 31-58.  Campillo, Toribio del (ed.), “Inventario de los libros del Duque de Calabria (a. 1550)”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, [1a época], 4 (1874), 7-10, 21-25, 38-41, 54-56, 67-69, 83-86, 99-101, 114-117 i 132-134.  Campo Gutiérrez, Ana del, “Mozas y mozos sirvientes en la Zaragoza de la segunda mitad del siglo XIV”, Aragón en la Edad Media, 19 [=Homenaje a la profesora María Isabel Falcón] (2006), 97-112.  Campopiano, Michele, “«Gentes, monstra, fere»: l'Histoire d'Alexandre in une encyclopédie du XIIe siècle”, dins: Harf-Lancner, Laurence - Mathey-Maille, Laurence - Szkilnik, Michelle (eds.), Conter de Troie et d'Alexandre: hommage à Emmanuèle Baumgartner, París, Presses Sorbonne Nouvelle, 2006, pp. 233-252.  Campos Souto, Mar, “Los remedios castellanos del Recetario para diversas enfermedades atribuido a Arnau de Vilanova”, Dicenda: Cuadernos de Filología Hispánica, 14 (1996), 59-68.  Campos y Fernández de Sevilla, Francisco-Javier (ed.), La ciencia en el Monasterio del Escorial: actas del simposium (1/4-IX-1993), Madrid, Ediciones Escurialenses, 1994, 2 vols.  Camps Clemente, Manuel - Camps Surroca, Manuel - Aler i Ibarz, C., “Algunes conductes del segle XVI a Catalunya”, Gimbernat, 9 [=Actes del V Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Barcelona, 1988)] (1988), 57-74.  Camps Clemente, Manuel - Camps Surroca, Manuel, “Valoració de l'intrusisme a Lleida a finals de la Baixa Edat Mitjana”, Gimbernat, 18 [=Actes del VII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Tarragona, 6-8 nov. 1992), vol. 2] (1992), 73-86.  Camps Clemente, Manuel - Camps Surroca, Manuel, “Metgesses, metzineres i dones remeieres a la Lleida dels segle XIV”, Gimbernat, 24 [=Jornada commemorativa del XXVè aniversari dels Congressos d'història de la Medicina catalana (Barcelona, 1995)] (1995), 103-112.  Camps i Clemente, Manuel - Camps i Surroca, Manuel, Aspectes sanitaris de l’Arxiu de Sant Joan de Lleida (segle XVII), Lleida, Universitat de Barcelona: Seminari Pere Mata, 1983, 422 pp.  Camps i Clemente, Manuel - Camps i Surroca, Manuel, La pesta de meitats del segle XVII a Catalunya, Lleida, Universitat de Barcelona: Seminari Pere Mata, 1985, 422 pp.  Camps i Clemente, Manuel, Anàlisi dels aspectes mèdics de la mort violenta a Lleida a la Baixa Edat Mitjana, Barcelona, Universitat de Barcelona: Seminari Pere Mata, 2001-2002, 2 vols. (329 + 275 pp.).  Camps Perarnau, Susana, “Un Tirant castellà i altres llibres de cavalleries a la biblioteca valenciana de Pere Andreu Sart (València, 1512)”, Tirant, 10 (2007).  Camps Surroca, Manuel - Camps Clemente, Manuel - Corbella Corbella, Jacint, “Notes sobre la mort per intoxicació a la baixa edat mitjana”, Gimbernat, 30 [=Actes del Xè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Lleida-Alcarràs, 9-11 d'octubre de 1998)] (1998), 103-110.  Camps Surroca, Manuel - Camps Clemente, Manuel, Santuaris lleidetans amb tradició mèdica, Barcelona - Lleida, Universitat de Barcelona, 1981, 158 pp.  Camps Surroca, Manuel - Camps Clemente, Manuel, “La violència en el medio familiar en Lérida (siglo XIV)”, Gimbernat, 12 (1989), 29-52.  Camps Surroca, Manuel - Camps Clemente, Manuel, “Notes sobre la valoració de l'intrusisme a Lleida en temps del rei Martí”, Gimbernat, 18 [=Actes del VII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Tarragona, 6-8 nov. 1992), vol. 2] (1992), 17-26.  Camps Surroca, Manuel - Camps Clemente, Manuel, “Característiques de les intoxicacions a Lleida durant la Baixa Edat Mitjana”, Gimbernat, 24 [=Jornada commemorativa del XXVè aniversari dels Congressos d'història de la Medicina catalana (Barcelona, 1995)] (1995), 113-130.  Camps Surroca, Manuel - Camps Clemente, Manuel, “L'activitat forense dels antics mestres de la Facultat de Medicina de Lleida”, Gimbernat, 30 [=Actes del Xè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Lleida-Alcarràs, 9-11 d'octubre de 1998)] (1998), 91-101.  Camps Surroca, Manuel - Camps Clemente, Manuel, “Nadal Lembri, mestre en Arts i Medicina, professor de l'Estudi General de Lleida”, Gimbernat, 30 [=Actes del Xè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Lleida-Alcarràs, 9-11 d'octubre de 1998)] (1998), 111-118.  Camps Surroca, Manuel - Camps Clemente, Manuel, “Els llibres de les biblioteques de metges i cirurgians catalans antics”, Gimbernat, 32 (1999), 246 pp.  Camps Surroca, Manuel, “Evolució i anàlisi de les conductes mèdiques a Catalunya”, Gimbernat, 10 (1988), 77-94.  Canela i Garayoa, Montserrat, “Cervera: 1333-1384. Pestes, fams i guerres”, Miscel·lània Cerverina, 4 (1986), 55-66.  Canellas López, Ángel, “Bibliotecas medievales hispanas”, Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 31-32 (1978), 259-268.  Canet, José Luis, “La mujer venenosa en la época medieval”, Lemir: Revista de Literatura Española Medieval y del Renacimiento, 1 (1996-1997).  Cañizares, Patricia, “Los «errores» de una traducción medieval: la versión castellana de la Historia de septem sapientibus”, Cuadernos de Filologia Clásica: Estudios Latinos, 18 (2000), 293-302.  Cannavale, Ercole, Lo Studio di Napoli nel Rinascimento: 2700 documenti inediti, Nàpols, Aurelio Tocco, 1895, 87 + ccxci pp.  Cannella, Anne-Françoise (ed.), Gemmes, verre coloré, fausses pierres précieuses au Moyen Âge: le quatrième livre du Trésorier de Philosophie naturelle des pierres précieuses de Jean d’Outremeuse, Lieja - Ginebra, Université de Liège - Librairie Droz, 2006, 480 pp.  Cano Ledesma, Aurora, “Aproximación a la oftalmología árabe a través de los mss. núms. 835, 876 y 894”, dins: Campos y Fernández de Sevilla, Francisco-Javier (ed.), La ciencia en el Monasterio del Escorial: actas del simposium (1/4-IX-1993), Madrid, Ediciones Escurialenses, 1994, vol. 1, pp. 705-722.  Cantarell Barella, Elena - Comas Via, Mireia, “Maria de Portugal, una dona amagada per la Història”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23-24 (2002), 557-574.  Cantarellas Camps, Catalina, “Iconografía luliana: prototipos y desarrollo histórico”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 61 (2005), 213-228.  Cantavella, Rosanna, “Sobre la poesía antifemenina de Ausiàs March: el poema 71”, Revista de Literatura Medieval, 22 (2010), 85-104.  Cantera Montenegro, Enrique, “Los judíos y las ciencias ocultas en la España medieval”, En la España Medieval, 25 (2002), 47-83.  Cantera Montenegro, Enrique, “Abraham ibn Ezra en las crónicas hispanohebreas”, Kalakorikos, 9 (2004), 241-256.  Cantó Blasco, Francisco, “Apuntes biográficos sobre el humanista Francisco Pérez Bayer”, Anales de la Universidad de Valencia, 9/66-67 (1928), 71-100.  Canyellas, Agustí, “Tall per una armada contra corsaris (1449)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 24 (1932-1933), 9-22.  Capaccioni, Francesco, “«Infiniti ingegni da' più non saputi»: la prima traduzione italiana dei Ruralia commoda di Pietro de’ Crescenzi (libro X)”, dins: Goyens, Michèle - Pieter de Leemans - An Smets (eds.), Science Translated: Latin and Vernacular Translations of Scientific Treatises in Medieval Europe, Lovaina, Universitaire Pers Leuven, 2008, pp. 361-375.  Capeille, Jean (abbé), Dictionnaire de biographies roussillonnaises, préface de Clément de Lacroix, Perpinyà, Imprimerie-Librairie Catalane de J. Comet, 1914, viii + 724 pp.  Capel, Horacio, “Programas de investigación, aportaciones científicas y magisterio de José María López Piñero: homenaje a un maestro de la historia de la ciencia”, Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 14/343 [=Homenaje al profesor José María López Piñero (1933-2010), ed. Horacio Capel i Gerard Jori] (2010), s. pag.  Capmany i de Montpalau, Antoni de (ed.), Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragón, aprobadas por el rey Don Pedro IV, año de MCCCLIV, Madrid, Imprenta Real, 1787, xl + 142 + 63 pp.  Capmany i de Montpalau, Antoni de, Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, prólogo del Excmo. Sr. D. Félix Escalas Chamení; introducción y notas por Emilio Giralt y Raventós; revisión documental por Carmen Batlle y Gallart, Barcelona, Cámara Oficial de Comercio y Navegación de Barcelona, 1961-1963, 2 vols. en 3 toms (xxi + 938; xxiii + 1392 pp.).  Cappelli, Adriano, Lexicon abbreviaturarum : quae in lapidibus, codicibus et chartis praesertim medii-aevi occurrunt. Dizionario di abbreviature latine ed italiane usate nelle carte e codici specialmente nel Medio-Evo, riprodotte con oltre 13000 segni incisi, aggiuntovi uno studio sulla brachigrafia medioevale, un prontuario di sigle epigrafiche, l'antica numerazione romana ed arabica, i monogrammi, ed i segni indicanti monete, pesi, misure, etc., Milà, Ulrico Hoepli, 1899, lxii + 435 pp.  Cappelli, Guido M., “Por el alma y por el bolsillo: literatura de viajes y viajes en la literatura en la Edad Media catalana”, dins: Corvet, J. (ed.), Medieval Travel Writing, 1096-1492: An interdisciplinary Introduction, Boston-Nova York, etc., Peter Lang Press, en premsa.  Capuano, Thomas M., “Capitols singulars deles llauors que deuras sembrar: a late medieval planting guide for the Spanish Levant”, Catalan Review, 12 (1998), 23-35.  Capuano, Thomas M., “Una nueva versión catalana del Opus agriculturae de Paladio”, Romance Philology, 59 (2006), 231-239.  Capuano, Thomas M., Early Catalan Agricultural Writing and the «Libre o regla o ensanyament de plantar o senbrar vinyes e arbres... », Biblioteca Digital de Sciència.cat, nov. 2009, 52 pp.  Carabaza Bravo, Julia Mª, “El agua en los tratados agronómicos andalusíes”, Anaquel de Estudios Árabes, 5 (1994), 19-38.  Carabaza Bravo, Julia Mª, “Las palomas en la agricultura andalusí”, Dynamis, 21 [=Medicina y ciencia en al-Andalus] (2001), 233-256.  Carboneres, Manuel, Picaronas y alcahuetes ó la mancebía en Valencia : apuntes para la historia de la prostitución desde principios del siglo XIV hasta poco antes de la abolición de los Fueros, con profusión de notas y copias de varios documentos oficiales, València, Imprenta de el mercantil, 1876, 140 pp.  Cárcel Ortí, María Milagros - Trenchs Òdena, José, “El Consell de Valencia: disposiciones urbanísticas (siglo XIV)”, En la España Medieval, 7 [=La ciudad hispánica durante los siglos XIII al XVI, 2] (1985), 1481-1546.  Cárcel Ortí, Mª Milagros - Trenchs Òdena, Josep, “La tinta y su composición: cuatro recetas valencianas (siglos XV-XVII)”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 82 (1979), 415-426.  Cardini, Franco, “Peregrinos y viajeros en la Edad media”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 10 (1989), 101-106.  Cardon, Dominique -Pinto, Anthony, “Le redoul, herbe des tanneurs et des teinturiers: collecte, commercialisation et utilisations d'une plante sauvage dans l'espace méridional (XIIIe-XVe siècles)”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 53 [=La nature en partage: connaître et exploiter les ressources naturelles, ed. Philippe Bernardi i Didier Boisseuil] (2007), 51-64.  Cardoner i Planas, Antoni, “Magia y medicina”, Anales de Medicina y Cirugía, 22/28 (1947), 259-264.  Cardoner i Planas, Antoni, “Arnaldo de Vilanova, la experiencia y la intuición”, Anales de Medicina y Cirugía, 41/163 (1961), 69-71.  Cardoner i Planas, Antoni, “El primer Estudio General de la Corona de Aragón”, Anales de Medicina y Cirugía, 45/192 (1965), 405-407.  Cardoner i Planas, Antoni, “La propagación de la medicina de la Corona de Aragón a Europa durante la Baja Edad Media (siglos XIII, XIV y XV)”, Anales de Medicina y Cirugía, 48/206 (1968), 125-143.  Cardoner i Planas, Antoni, “Personajes de alcurnia y hechiceras en la Casa Real de Aragón”, Medicina & Historia, 1a època, 74 (1971).  Cardoner i Planas, Antoni, “Alquímia i medicina a la Corona d'Aragó”, Azogue: Revista Electrónica Dedicada al Estudio Histórico Crítico de la Alquimia, 1/(enero-junio) (1999), s. pag.  Carey, Hillary M., “What is the folded almanac?: the form and function of a key manuscript source for astro-medical practice in later medieval England”, Social History of Medicine, 16/3 (2003), 481-509.  Carmichael, Anna G., “History of public health and sanitation in the West before 1700”, dins: Kiple, Kenneth F (ed.), The Cambridge World History of Human Disease, Cambridge, Cambridge University Press, 1993, pp. 192-200.  Carmona i Cornet, Anna M. (introducció i notes), Nuovo receptario composto dal famossisimo chollegio degli eximii doctori della arte et medicina della inclita cipta di Firenze, [Barcelona], Institut Mèdico-Farmacèutic de Catalunya, 1992, l + 78 pp.  Caröe, K., “Die alten Bartschererkisten und ihr Inhalt”, Janus, 15 (1910), 657-674.  Carolus, Jean M., “La chirurgie de maître Jean Ypermans, le père de la chirurgie flamande (1295-1351), mise au jour et annotée”, Annales de la Société de médecine de Gand, 32 (1854), 19-148.  Carpentier, Élisabeth, “Autour de la Peste Noire: famines et épidémies au XIVe siècle”, Annales: Économies, Sociétés, Civilisations, 17/6 (1962), 1062-1092.  Carra de Vaux, Bernard, Avicenne, París, Alcan, 1900, vii + 302 pp.  Carranza, Benito Martín, “La sanidad de nuestra marina de guerra desde los tiempos más remotos hasta fines del siglo XVIII, Don Juan Lacomba, Don Pedro Virgili y el Departamento Marítimo de Cádiz”, Medicina & Historia, 70 (1970), 2-13.  Carré, Antònia - Cifuentes, Lluís, “Quesits (Barcelona, Pere Posa, 1499): una traducció catalana desconeguda del Liber de homine (Il Perché) de Girolamo Manfredi amb filtre napolità”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 20 (2001), 543-560.  Carré, Antònia - Cifuentes, Lluís, “Éxito y difusión de la literatura de problemas en la Castilla del siglo XVI: la traducción castellana de Il Perché de Girolamo Manfredi (Zaragoza, 1567)”, Asclepio, 58/1 (2006), 149-196.  Carré, Antònia - Cifuentes, Lluís, “Los baños en la literatura catalana medieval durante los siglos XIV y XV”, dins: López Castro, Armando - Cuesta Torre, Mª Luzdivina (eds.), Actas del XI Congreso internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Leon, 20-24 de septiembre de 2005), León, Universidad de León, 2007, pp. 395-403.  Carré, Antònia, “El manuscrit únic de l'Espill de Jaume Roig”, Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, 44 (1994), 231-273.  Carré, Antònia, “Des de l'altra banda del mirall: la visió masculina del cos de les dones en l'embriologia”, Asclepio, 53/1 (2001), 173-196.  Carré, Antònia, “El «rescrit» de Jaume Roig i les «noves rimades» comediades”, dins: Badia, Lola - Cabré, Miriam - Martí, Sadurní (eds.), Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (s. XIII-XV): actes del III Col·loqui internacional «Problemes i mètodes de literatura catalana antiga» (Universitat de Girona, 5-8 juliol de 2000), Barcelona, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, pp. 355-372.  Carré, Antònia, “Traduir ciència en català a l’Edat Mitjana: un exemple vingut de la península italiana”, Quaderns de Filologia: Estudis Literaris, 8 [=Traducció i pràctica literària a l’Edat Mitjana romànica, ed. Rosanna Cantavella, Marta Haro i Elena Real] (2003), 59-76.  Carré, Antònia, “Petjades de la prostitució a la literatura: el cas de l'Espill de Jaume Roig”, Mot So Razo, 5 (2006), 43-51.  Carré, Antònia, “Aportacions a la lectura literal de l'Espill de Jaume Roig”, Llengua & Literatura, 18 (2007), 371-402.  Carré, Antònia, “Llegir l'Espill a la baixa edat mitjana i avui”, L'Avenç, 325 (2007), 41-46.  Carré, Antònia, Narrativa catalana medieval en vers: el Jaufré i l'Espill de Jaime Roig, Barcelona, Editorial UOC, 2007, 174 pp.  Carré, Antònia, “La cara és el mirall del cor: la fisiognomonia medieval i la literatura”, Mot So Razo, 9 (2010), 7-20.  Carreras i Artau, Joaquim, “La polémica gerundense sobre el Anticristo entre Arnau de Vilanova y los dominicos”, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 5 (1950), 5-58.  Carreras i Artau, Tomàs, “Fray Francisco Eiximenis: su significación religiosa, filosófico-moral, política y social”, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 1 (1946), 270-293.  Carreras i Candi, Francesc, “Palomas y palomares en Cataluña durante la Edad Media”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1 (anys I-II)/5-6 i 8 (1901-1902), 201-217, 259-280, 345-377 i 381-424.  Carreras i Candi, Francesc, “Un llibre de geomancia popular del segle XIII”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1 (anys I-II)/7 (1901-1902), 325-338.  Carreras i Candi, Francesc, “Lo Montjuích de Barcelona”, Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 8 (1901-1905), 195-450.  Carreras i Candi, Francesc, “Les aygues y banys de Barcelona”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 2 (anys III-IV)/11 (1903-1904), 115-139.  Carreras i Candi, Francesc, Miscelanea histórica catalana, Barcelona, Impr. de la Casa Provincial de Caridad, 1905-1906, 2 vols. (300 + [2] pp.; 516 + [1] pp.).  Carreras i Candi, Francesc, “Redreç de la Reyal Casa: ordenaments de Pere «lo Gran» e Anfós «lo Lliberal» (segle XIII)”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 5 (anys IX-X)/35 (1909-1910), 97-108.  Carreras i Candi, Francesc, “Lo passament de la Verge María (llibret talismàn del segle XV)”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 10 (anys XXI-XXII)/73 (1921-1922), 196-222.  Carreras i Candi, Francesc, “Ordinacions urbanes de bon govern a Catalunya (segles XIII a XVIII)”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 11 (1923-1924), 292-334 i 365-431; i 12 (1925-1926), 37-62, 121-153, 189-208, 286-295, 368-380, 419-423 i 520-533.  Carreras i Goicoechea, Maria, “La presenza dell'italiano nella lessicografia catalana: dagli antichi repertori plurilingui ai moderni dizionari catalano-italiano e viceversa”, dins: Minerva, Nadia (ed.), Lessicologia e lessicografia nella storia degli insegnamenti linguistici: atti della seconda giornata di studio del CIRSIL (Bologna, 14-15 novembre 2003), Bolonya, CLUEB, 2006, pp. 57-78.  Carreras Roca, Manuel, “La medicina medieval de manos de Ramón Llull”, Medicina & Historia, 2a època, 60 (1976).  Carrillo Linares, Mª José, “Middle English Antidotarium Nicholai: evidence for linguistic distribution and dissemiantion in the vernacular”, IJES, International Journal of English Studies, 5/2 [=Editing Middle English in the 21st century: old texts, new approaches] (2005), 71-92.  Carrión Gutiez, Manuel, “D. Pascual de Gayangos y los libros”, Documentación de las ciencias de la información, 8 (1984), 71-90.  Carroll, Diane L., “Antique metal-joining formulas in the Mappae Clavicula”, Proceedings of the American Philosophical Society, 125/2 (1981), 91-103.  Carroll, Shawn E., “Ancient & Medieval Falconry: Origins & Functions in Medieval England”, Richard III Society, American Branch.  Carus, J. Victor, Geschichte der Zoologie, Munic, R. Oldenbourg, 1872, xii + 739 pp.  Carusi, Paola, “L'alchimia secondo Picatrix”, Rendiconti della Accademia Nazionale delle Scienze detta dei XL: Memorie di Scienze Fisiche e Naturali, ser. 5, 21, parte 2, tomo 2 [=Atti del VII convegno nazionale di Storia e fondamenti della chimica (L'Aquila, 8-11 ottobre 1997), ed. Franco Calascibetta] (1997), 41-59.  Casals, Josep M. - Casals, Xavier, “Bibliografia històrica de Barcelona: publicacions dels anys 1991-1992”, Barcelona: Quaderns d'Història, 1 (1995), 119-144.  Casanova, Emili, “Dialectalismes i arcaismes en el Diccionari Corachan de Medicina (1936): l'exemple del valencià i del Cànon d'Avicenna”, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 52 [=Miscel·lània Joan Veny, 8] (2006), 141-186.  Casas de Mendoza, Nicolás, “Historia general de la veterinaria en la Edad Media”, Boletín de Veterinaria, 2 (1846), 17-25.  Casassas i Simó, Oriol, “La molt honorable sanitat de Jaume II”, Gimbernat, 40 (2003), 13-26.  Castañeda y Alcover, Vicente, “D. Fernando de Aragón, Duque de Calabria: apuntes biográficos”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 3a época, 25 (1911), 268-286.  Castañeda y Alcover, Vicente, “Índice sumario de los manuscritos lemosines y de autores valencianos o que hacen relación a Valencia, que se custodian en la Real Biblioteca de San Lorenzo del Escorial”, Revista de Archivos Bibliotecas y Museos, 3a época, 34 (1916), 275-299 i 443-461.  Castañeda y Alcover, Vicente, Ensayo de una bibliografía comentada de manuales de arte, ciencias, oficios, costumbres públicas y privadas de España (siglos XVI al XIX), Madrid, Real Academia de la Historia - Impr. Maestre, 1955, 620 pp. + [48] làm.  Castaño Blázquez, Trinidad - Jiménez Castillo, Pedro, “Los Baños Árabes de San Lorenzo (Murcia)”, Memorias de Arqueología, 12 (2004), 533-544.  Castejón, Nativitat, Aproximació a l'estudi de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Barcelona - Lleida, Fundació Noguera - Pagès, 2007, 434 pp.  Castellano Gutiérrez, Antonio, “La mesa real de Navarra: algunos datos para su estudio, según las cuentas del Hostal de 1408”, Príncipe de Viana, 53 (1992), 583-616.  Castelli, Bartolomeo, Lexicon medicum Graecolatinum Bartholomaei Castelli Messanensis studio ex Hippocrate et Galeno desumptum, Messina, Typis Petri Breae, 1598, 434 + 22 pp.  Castelló i Gassol, Eloi, “De l'amor i la pesta al segle XIV: de Jaume d'Agramunt al Speculum al foderi”, Urtx, 10 (1997), 229-238.  Castillo Ramírez, Helena, “La recreación de los mapas de Hispania de Plinio el Viejo”, Ar@cne: Revista Electrónica de Recursos en Internet sobre Geografía y Ciencias Sociales, 135 (2010), s. pag.  Castiñeiras González, Manuel A., “La iconografía de los planetas en la Cataluña de los siglos XI-XII”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 35 (1995), 97-122.  Castro, Teresa de, La alimentación en las crónicas castellanas bajomedievales, Granada, Universidad de Granada, 1996.  Castro, Teresa de, “El tratado sobre el vestir, calzar y comer del arzobispo Hernando de Talavera”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 14 (2001), 11-92.  Castro Martínez, Teresa de, “La alimentación en la cronística almohade y nazarí: acerca del consumo del vino”, dins: Barceló Crespí, Maria - Riera Melis, Antoni (eds.), La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (s. V-XVIII): XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals (Palma, del 29 de novembre al 2 de desembre de 1995), Palma, Institut d'Estudis Baleàrics, 1996, pp. 591-614.  Castro Soler, Elena - Rodríguez Guerrero, José, “Luis de Centelles y las Coplas de la Piedra Philosophal”, Azogue: Revista Electrónica Dedicada al Estudio Histórico Crítico de la Alquimia, 4 (2001), s. pag.  Casulleras, Josep, “Métodos para determinar las casas del horóscopo en la astrología”, Al-Qantara: Revista de Estudios Árabes, 30/1 (2009), 41-67.  Catalá Sanz, Jorge Antonio - Boigues Palomares, Juan José, La biblioteca del primer marqués de Dos Aguas (1707), València, Universitat de València: Departamento de Historia Moderna, 1992, 365 pp.  Cátedra García, Pedro Manuel, “Para la biografía de Enrique de Villena”, Estudi General, 1/2 (1981), 29-33.  Cateura Benàsser, Pablo, “Hospitales foráneos de Mallorca (siglos XIII-XV)”, Mayurqa, 19/1 (1979), 113-124.  Cateura Bennàsser, Pablo, “La caza en la Mallorca medieval”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 38 (1981), 251-259.  Cateura Bennàsser, Pau, “Caballeros mediterráneos de la Edad Media”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 17 (2004), 131-141.  Cattaneo, Angelo, “Découvertes littéraires et géographiques au XVe siècle: le « Portolano 1 » de la Bibliothèque nationale centrale de Florence”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 58 [=Humanisme et découvertes géographiques, ed. Nathalie Bouloux, Patrick Gautier Dalché i Angelo Cattaneo] (2010), 79-98.  Catturi, Giuseppe, “Gestazione, "nascita" e diffusione in Europa del metodo italiano di contabilità scuole e libri d'abaco dal XIV al XVII secolo”, dins: AA.DD., VI Encuentro de Trabajo sobre Historia de la Contabilidad: ponencias y comunicaciones (Valladolid, 5 a 7 de noviembre de 2008), Madrid, Asociación Española de Contabilidad y Administración de Empresas (AECA), 2009, 25 pp.  Caunedo del Potro, Betsabé - Córdoba de la Llave, Ricardo, “Oficios urbanos y desarrollo de la ciencia y de la técnica en la Baja Edad Media: la Corona de Castilla”, Norba: Revista de Historia, 17 (2004), 41-68.  Caunedo del Potro, Betsabé, “De Arismetica: un manual de aritmética para mercaderes”, Cuadernos de Historia de España, 78 (2003), 35-46.  Caunedo del Potro, Betsabé, “Algunas consideraciones sobre los libros de cuentas: el «tratado» del licenciado Diego del Castillo”, Historia, Instituciones, Documentos, 30 (2003), 145-158.  Caunedo del Potro, Betsabé, “La aritmética mercantil castellana en la Edad Media: una breve aproximación”, Llull, 30/65 (2007), 5-19.  Caunedo del Potro, Betsabé, “Un manual de aritmética mercantil de mosén Juan de Andrés”, Pecunia, 8 (2009), 71-96.  Cavallero, Constanza, “Brujería, superstición y «cuestión conversa»: historias de construcción de «otros-cristianos»”, Anuario de Estudios Medievales, 41/1 (2011), 343-373.  Cebrián i Molina, Josep Lluís, “Gènova, Barcelona i València en les cartes portolanes dels segles XIV i XV”, Mètode, 57 (2007), 76-81.  Cellarier, P.-M.-E., Introduction à l'étude de Guy de Chauliac, Montpeller, Jean Martel, 1856, 278 pp.  Celli, Angelo, La malaria, secondo le nuove ricerche eziologiche, epidemiologiche, profilattiche, ad uso dei Medici, ingegneri, agricoltori, amministratori, Quarta edizione intieramente rifatta, Torí, Unione Tipografico-Editrice, 1910, xvi + 384 pp. + 4 pp. de làm.  Cels, Aule Corneli, De medicina: libri octo, C. Daremberg (ed.), Leipzig, B. G. Teubner, 1859, xlviii + 405 pp.  Cennini, Cennino, Di Cennino Cennini trattato della pittura, messo in luce la prima volta con annotazioni dal cavaliere Giuseppe Tambroni, Roma, Paolo Salviucci, 1821, li + [1] + 171 + [1] pp.  Cerantola, Sara, “La ley física de Ibn Sahl: estudio y traducción parcial de su Kitab al-harraqat”, Anaquel de Estudios Árabes, 15 (2004), 57-95.  Ceruti, Antonio (ed.), “Trattato di falconeria: testo di lingua inedito del secolo XIV tratto da un manoscritto della Biblioteca Ambrosiana”, Il Propugnatore, 2/2 (1870), 221-273.  Chabaneau, Camille (ed.), “Comput en vers provençaux”, Revue des Langues Romanes, 19 (1881), 157-179.  Chabás, José - Goldstein, Bernard R., The Alfonsine Tables of Toledo, Dordrecht, Springer, 2003, 356 pp.  Chabás, José, “L'influence de l'astronomie de Levi ben Gershom sur Jacob ben David Bonjorn”, dins: Freudenthal, Gad (ed.), Studies on Gersonides: A Fourteenth-Century Jewish Philosopher-Scientist, Leiden, E. J. Brill, 1992, pp. 47-54.  Chabás, José, “Predicción y observación de eclipses en Cataluña a finales de la Edad Media”, dins: Batlló Ortiz, Josep - Bernat López, Pasqual - Puig Aguilar, Roser (eds.), Actes de la VI Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Vic, 27, 28 i 29 d'octubre de 2000), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 2002, pp. 287-293.  Chabás Bergón, José - Goldstein, Bernard R., “Early Alfonsine Astronomy in Paris: The Tables of John Vimond (1320)”, Suhayl, 4 (2004), 207-294.  Chabás Bordehore, José, “Las costumbres y la medicina entre los siglos XV-XVII en el litoral del Levante español reflejadas en los Sermones de San Vicente Ferrer y en el Spill o Llibre de les dones de Jacme Roig”, Anales de Medicina: Medicina, 41/4 (1955), 617-625.  Chabàs i Llorens, Roc, “Testamento de Arnaldo de Vilanova”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 28 (1896), 87-90.  Chabàs i Llorens, Roc, “Inventario de los libros, ropas y demás efectos de Arnaldo de Villanueva (pergamino O.7430 del Archivo Metropolitano de Valencia)”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 3a época, 9 (1903), 189-203.  Chabàs i Llorens, Roc, “Estudio sobre los sermones valencianos de San Vicente Ferrer que se conservan manuscritos en la Biblioteca de la Basílica metropolitana de Valencia”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 3a época, 6 (1902), 1-6 i 155-168; 7 (1902), 131-142 i 419-439; 8 (1903), 38-57, 111-126, 291-295; 9 (1903), 85-102.  Chabàs Llorens, Roc, “Sección de documentos”, El Archivo, 2 (1887), 321-408.  Chabàs Llorens, Roc, “Arnaldo de Vilanova y sus yerros teológicos”, dins: AA.DD., Homenaje a Menéndez y Pelayo en el año vigésimo de su profesorado, Madrid, Libreria general de Victoriano Suárez, 1899, vol. 2, pp. 367-382.  Chalmeta Gendrón, Pedro, “El almotacén a través de los «llibres del mustaçaf»”, Aragón en la Edad Media, 20 [=Homenaje a la profesora M.ª de los Desamparados Cabanes Pecourt] (2008), 203-223.  Chamorro Trenado, Miguel Ángel, “La tecnologia constructiva en època medieval: l'exemple de l'església de Sant Feliu de Girona”, Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 1/1 (2008), 479-490.  Chamorro Trenado, Miquel Àngel, La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV: els llibres d'obra, Tesi doctoral de la Universitat de Girona, 2004.  Chandelier, Joël, Gentile da Foligno, médecin et universitaire du XIVe siècle: étude et édition critique du commentaire au Canon d'Avicenne (3, 11, 1), París, Positions de thèses de l'École nationale des chartes, 2002.  Charavay, Étienne, Étude sur la chasse à l'oiseau au moyen-âge: une fauconnerie princière et l'éducation des faucons, d'après des documents inédits du XIVe siècle et du XVe, Paris, Auguste Aubry, 1873, 31 pp.  Charles, John, “Roger Bacon on the errors of physicians”, Medical History, 4 (1960), 269-282.  Charmasson, Thérèse, “L'Arithmétique de Roland l'Ecrivain et le Quadripartitum numerorum de Jean de Murs”, Revue d'Histoire des Sciences, 31/2 (1978), 173-176.  Charton, Édouard, Los viajeros modernos o Relaciones de los viajes más interesantes e instructivos que se hicieron en los siglos XV y XVI, con biografias, notas e indicaciones iconográficas, por —, traducida al castellano y arreglada en la parte relativa a Cristóbal Colón y Hernán Cortés bajo la dirección de Mariano Urrabieta, París, Administración del Correo de Ultramar, X. de Lassalle y Mélan, 1860.  Chastang, Pierre, “La langue, l’écriture et l’histoire: la singulière Catalogne de Michel Zimmermann”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 52 (2007), 171-180.  Chatelain, Émile, “Recherche sur les plus vieux livres de Condé”, dins: Mélanges offerts à M. Émile Picot, membre de l'Institut, par ses amis et ses élèves, París, Librairie Damascène Morgand, 1913, vol. 2, pp. 487-504.  Chaucer, Geoffrey, A Treatise on The Astrolabe, addressed to his son Lowys, ed. Walter W. Skeat, Londres, N. Trübner & Co, 1872.  Chauliac, Guy de, La Grande chirurgie de maître Guy de Chauliac, composée en l'an 1363, revue et collationnée sur les manuscrits et imprimés latins et français [...], avec des notes, une introduction sur le Moyen Âge, sur la vie et les oeuvres de Guy de Chauliac, un glossaire et une table alphabetique, par Édouard Nicaise, París, Félix Alcan, 1890, cxci + 747 pp.  Chaytor, Henry John, A History of Aragon and Catalonia, Londres, Methuen & Co., 1933, xvi + 322 pp. + [3] ff. pleg. de map., bibl., índex.  Chéreau, Achille, “Henri de Mondeville, chirurgien de Philippe le Bel, roi de France”, Mémoires de la Société des Antiquaires de Normandie, 25 (1863), 1-46.  Chiarlone, Quintin - Mallaina, Carlos, Ensayo sobre la historia de la farmacia, Madrid, Santiago Saunaque, 1847, 620 pp.  Chinchilla y Piqueras, Anastasio, Anales históricos de la medicina en general, y biográfico-bibliográficos de la española en particular, València, Impr. de López y Cia. - José Mateu, 1841-1846, 8 vols. (482 + 674 + 476 + 484 + 475 + 610 + 482 + 173 pp.).  Chiner Moreno, Jaime J., “Del testamento e inventario de bienes de Jaume Roig al autor del manuscrito del Spill: documentos y nuevas hipótesis”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 44 (1993-1994), 173-230.  Chirino, Alfonso, Menor daño de medicina, Toledo, Sucesor de Pedro Hagenbach, 1505, [2] + 44 ff.  Chirino, Alfonso, Menor daño de la medicina de Alonso de Chirino: edición crítica y glosario, ed. María Teresa Herrera, Salamanca, Universidad de Salamanca, 1973, 328 pp.  Cholmeley, H. P., John of Gaddesden and the Rosa medicinae, Oxford, Clarendon Press, 1912, 184 pp.  Choulant, Ludwig, Handbuch der Bücherkunde für die ältere Medizin, Leipzig, Leopold Voss, 1841, xxi + 434 pp.  Choulant, Ludwig, Geschichte und Bibliographie der anatomischen Abbildung, Leipzig, Weigel, 1852, xviii + 203 pp.  Churruca García, José Ángel - Valdés, Luis G., “Hallazgo de útiles venatorios de época medieval en Puentedey (Burgos)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 1 (1980), 255-264.  Ciapparelli, Lidia Beatriz, “Medicina y literatura en el Tratado de fascinación de Enrique de Villena”, Cuadernos de Historia de España, 79 (2005), 31-56.  Ciasca, Raffaele (ed.), Statuti dell'arte dei medici e speziali, Florència, Leo S. Olschki, 1922, xxviii + 677 pp.  Cifuentes, Lluís - Carré, Antònia, “Práctica social, saber médico y reflejo literario de la cultura del baño en el contexto catalán medieval”, Anuario de Estudios Medievales, 39/1 (2009), 203-222.  Cifuentes, Lluís - Ferragud, Carmel, “El Libre de la menescalia de Manuel Dies: de espejo de caballeros a manual de albéitares”, Asclepio, 51 (1999), 93-127.  Cifuentes, Lluís - García Ballester, Luis, “Els professionals sanitaris de la Corona d'Aragó en l'expedició militar a Sardenya de 1354-1355”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 9 (1990), 183-214.  Cifuentes Comamala, Lluís, “Bibliografia de Josep Perarnau i Espelt”, Llengua & Literatura, 21 (2010), 325-352.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “«Translatar sciència en romans catalanesch»: la difusió de la medicina en català a la baixa Edat Mitjana i el Renaixement”, Llengua & Literatura, 8 (1997), 7-42.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “Vernacularization as an intellectual and social bridge: the Catalan translations of Teodorico's Chirurgia and of Arnau de Vilanova's Regimen sanitatis”, Early Science and Medicine, 4 (1999), 127-148.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “Fragments d'un ms. en català de la Chirurgia de Teodoric reaprofitats en relligadures del Cinc-cents”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 561-585.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “La medicina en las galeras de la Corona de Aragón a finales de la Edad Media: la caja del barbero y sus libros”, Medicina & Historia, 4ª época, 4 (2000), 1-15.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “La promoció intel·lectual i social dels barbers-cirurgians a la Barcelona medieval: l'obrador, la biblioteca i els béns de Joan Vicenç (fl. 1421-1464)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 429-479.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “Notícia d'una traducció catalana de la Chirurgia d'Henri de Mondeville”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 587-599.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “Una traducció catalana desconeguda de la Chirurgia parva de Gui de Caulhiac (Barcelona, 1505)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 601-609.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “In memoriam Lluís García Ballester: herència i record”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 20 (2001), 535-542.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “Las traducciones catalanas y castellanas de la Chirurgia magna de Lanfranco de Milán: un ejemplo de intercomunicación cultural y científica a finales de la Edad Media”, dins: Martínez Romero, Tomàs - Recio, Roxana (eds.), Essays on Medieval Translation in the Iberian Peninsula, Castelló de la Plana - Omaha, Universitat Jaume I - Creighton University, 2001, pp. 95-127.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “Cavalls, bous i vaques: sobre manescalia i agronomia a Catalunya entre l'Edat Mitjana i la Moderna”, dins: Batlló Ortiz, Josep - Bernat López, Pasqual - Puig Aguilar, Roser (eds.), Actes de la VI Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Vic, 27, 28 i 29 d'octubre de 2000), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 2002, pp. 87-91.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “La literatura quirúrgica baixmedieval en romanç a la Corona d'Aragó: escola, pont i mercat”, dins: Badia, Lola - Cabré, Miriam - Martí, Sadurní (eds.), Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (s. XIII-XV): actes del III Col·loqui internacional «Problemes i mètodes de literatura catalana antiga» (Universitat de Girona, 5-8 juliol de 2000), Barcelona, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, pp. 321-335.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “Les obres alquímiques 'arnaldianes' en català a finals de l'Edat Mitjana”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 23-24 [=Actes de la II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova] (2004-2005), 129-150.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “La medicina medieval i els viatges per mar”, Mot So Razo, 3 (2004), 35-44.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “Luis García Ballester (1936-2000)”, Estudis Romànics, 26 (2004), 467-472.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “Université et vernacularisation au bas Moyen Âge: Montpellier et les traductions catalanes médiévales de traités de médecine”, dins: Le Blévec, Daniel - Granier, Thomas (dirs.), L'Université de Médecine de Montpellier et son rayonnement (XIIIe-XVe siècles): actes du colloque international de Montpelllier organisé par le Centre de recherches et d'études médiévales sur la Méditerranée occidentale (Université Paul Valéry-Montpellier III), 17-19 mai 2001, Turnhout, Brepols, 2004, pp. 273-290.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “Llibre de Sent Soví / Llibre de totes maneres de potatges de menjar, a cura de Rudolf Grewe (†). Edició revisada per Amadeu J. Soberanas i Joan Santanach. Llibre de totes maneres de confits, edició crítica de Joan Santanach i Suñol. Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, B 22), 2003”, Estudis Romànics, 27 (2005), 461-464.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “Borgognoni, Teodorico”, dins: Glick, Thomas F. - Livesey, Steven John - Wallis, Faith (eds.), Medieval Science, Technology, and Medicine: An Encyclopedia, Londres, Routledge, 2005, pp. 95-96.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “L'astronomia i l'astrologia en català a finals de l'Edat Mitjana”, dins: Amengual, Antoni - Pons, Guillem X. - March, Joan (eds.), Conferències de les Jornades de Commemoració i Estudi de l'eclipsi total de Sol a la Mallorca de 1905, Palma de Mallorca, Societat d'Història Natural de les Balears, 2005, pp. 1-22.  Cifuentes i Comamala, Lluís, La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona - Palma, Universitat de Barcelona - Universitat de les Illes Balears, 2006, 466 pp. + 12 làm.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “L'ús del català en les obres científiques i pràctiques a finals de l'Edat Mitjana”, dins: Anònim, Speculum al foder, a cura d'Anna Alberni, Bellcaire d'Empordà, Vitel·la, 2007, 115-127.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “Textes scientífiques en catalan (XIIIe-XVIe siècles) dans les bibliothèques de France”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 52 [=Le livre de science, du copiste à l'imprimeur, ed. L. Moulinier-Brogi - N. Weill-Parot] (2007), 89-118.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “La ciencia en vulgar y las élites laicas, de la Edad Media al Renacimiento”, dins: Juan Vallés, Regalo de la vida humana, ed. Fernando Serrano Larráyoz, Pamplona - Viena, Gobierno de Navarra - Österreichische Nationalbibliothek, 2008, vol. 2, pp. 123-148.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “Els malalts i els ferits en les guerres medievals”, Lligams: una lectura interdisciplinària de la història, 7 [=Actes: Guerres, el sofriment humà al llarg de la història] (2009), 19-20.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “Estratègies de transició: pobres i versos en la transmissió extraacadèmica del saber a l'Europa llatina tardomedieval”, dins: Alberni, Anna - Badia, Lola - Cabré, Lluís (eds.), Translatar i transferir: la transmissió dels textos i el saber (1200-1500), Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum - Universitat Rovira i Virgili, 2010, pp. 241-263.  Cifuentes i Comamala, Lluís, “Vint-i-cinc anys d'un gran projecte internacional: Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia”, Ictineu: Butlletí de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 14 (tardor 2000), 10-11.  Cingolani, Stefano Maria (ed.), Diplomatari de Pere el Gran, edició i estudi a cura de —, Barcelona, Fundació Noguera, 2011, vol. 1 (Cartes i pergamins, 1258-1285), 868 pp.  Cingolani, Stefano Maria, “Nos en leyr tales libros trobemos plazer e recreation: l'estudi sobre la difusió de la literatura d'entreteniment a Catalunya els segles XIV i XV”, Llengua & Literatura, 4 (1990-1991), 39-127.  Cingolani, Stefano, Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva Crònica, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2006, 788 pp.  Cirera i Prim, Jaume - Le Senne, Aina, “Los libros manuscritos del Fondo Estanislao de K. Aguiló de la Sociedad Arqueológica Luliana”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 39 (1982), 145-164.  Cirlot, Victoria, “La evolución de la espada en la sociedad catalana de los siglos XI al XIII”, Gladius: estudios sobre armas antiguas, armamento, arte militar y vida cultural en Oriente y Occidente, 14 (1978), 9-58.  Cirlot, Victoria, “Un modelo de clasificación de la espada: a Propósito de The Rapier and Small-Sword (1460-1820), de A. V. B. Norman”, Gladius: estudios sobre armas antiguas, armamento, arte militar y vida cultural en Oriente y Occidente, 15 (1980), 5-18.  Claramunt, Salvador (coord.), El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta. XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (Barcelona, Poblet, Lleida, 7 al 12 de desembre de 2000): actes, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003, 3 vols. (xxiii + 632 pp.; xii + 910 pp.; xiii + 1101 pp.).  Claramunt, Salvador - Conde, Rafael (eds.), Privilegi de fundació de la Universitat de Barcelona (1450), Barcelona, Universitat de Barcelona, 2000, 1 carpeta (5 quaderns) + 1 làmina pleg.  Claramunt, Salvador, “La política universitaria de Martín I el Humano”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 22 [=Homenatge al Dr. Manuel Riu i Riu, 2] (2001), 735-745.  Clark, John (ed.), The Medieval Horse and Its Equipment (c. 1150-c. 1450), principal illustrators: Nigel Harriss and Susan Mitford, Londres, Her Majesty’s Stationery Office (HMSO) - Museum of London, 1995, xii + 185 pp., il.  Clavería Nadal, Gloria, “Aproximación a los inicios de la lengua de la medicina: la terminología patológica en la obra alfonsí”, Revista de Investigación Lingüística, 7 (2004), 45-64.  Clay, Rotha Mary, The Mediaeval Hospitals of England, Londres, Methuen & Co., 1909, xxii + 357 pp.  Cocchi, Antonio, Lettera critica sopra un manoscritto in cera, Florència, Stamperia all'insegna d'Apollo, 1746, 84 pp.  Coco, Alessandra, “Problemi di ricostruzione e di edizione del testo in un'opera di veterinaria medievale: il trattato di mascalcia dello Pseudo-Aristotele”, dins: Gualdo, Riccardo (ed.), Le parole della scienza: scritture tecniche e scientifiche in volgare (secoli XIII-XV). Atti del convegno (Lecce 16-18 aprile 1999), Galatina, Congedo, 2001, pp. 327-339.  Codera, Francisco, “Almacén de un librero morisco descubierto en Almonacid de la Sierra”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 5 (1884), 269-276.  Codera y Zaidín, Francisco, “Datos acerca de cometas en dos historiadores árabes”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 56 (1910), 364-370.  Codina, Jaume - Peris, Sabí, “Ordinacions de Girona de l'any 1358”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 28 (1985), 191-209.  Codina, Joan B. - d'Alòs, Josep M., “Romeríes del 1320”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 8 (anys XV-XVI)/57 (1915-1916), 42-48.  Codina i Formosa, Joan B. (ed.), “Libre dels ensenyaments de bona parleria”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1 (1902), 181-185, 246-250, 315-323, 377-380, 424-426; 2 (1904), 52-55, 94-103, 157-168, 204-216, 279-287, 427-435, 475-483.  Cohen, Gustave, “Le thème de l'aveugle et du paralytique dans la littérature française”, dins: Mélanges offerts à M. Émile Picot, membre de l'Institut, par ses amis et ses élèves, París, Librairie Damascène Morgand, 1913, vol. 2, pp. 393-404.  Cohen, Jeffrey Jerome, The Postcolonial Middle Ages, Nova York, St. Martin’s Press, 2000, 286 pp.  Colesanti, Gemma Teresa, “Appunti per la storia dei cantieri e salari nel XV secolo: la fabrica del castello di Gaeta tra il 1449 e il 1453”, Quaderni-Mediterranea: Ricerche storiche, 17 [=Memoria, storia e identità: scritti per Laura Sciascia, ed. M. Pacifico, M.A. Russo, D. Santoro i P. Sardina, 1]/1 (2011), 199-216.  Colin, Gabriel, Avenzoar, sa vie et ses oeuvres, París, E. Leroux, 1911, viii + 199 pp.  Coll, José Mª, “Tres escritores dominicos gerundenses del siglo XIV en lengua vernácula: Fr. Arnaldo Simó, Fr. Antonio Ginebreda y Fr. Juan Romeu”, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 4 (1949), 5-36.  Coll, Núria, “De galeres catalanes del segle XV”, Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, 32 (1988), 35-40.  Collard, Franck, “Veneficiis vel maleficiis: réflexion sur les relations entre le crime de poison et la sorcellerie dans l'Occident médiéval”, Le Moyen Âge, 109 (1) (2003), 9-57.  Colomar i Preses, Ignasi M., “Les mosques de Sant Narcís”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 25 (1981), 535-542.  Colombo Timelli, Maria, “Aspetti didattici nei dizionari plurilingui del XVI-XVII secolo: il Berlaimont”, dins: Minerva, Nadia (ed.), Lessicologia e lessicografia nella storia degli insegnamenti linguistici: atti della seconda giornata di studio del CIRSIL (Bologna, 14-15 novembre 2003), Bolonya, CLUEB, 2006, pp. 123-133.  Colón, Germà, De Ramon Llull al Diccionari de Fabra: acostament lingüístic a les lletres catalanes, edició a cura de Núria Mañé i d'Albert Soler, Barcelona, Fundació Germà Colón Domènech - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, 476 pp.  Colón, Germà, “La denominació lengua aragonesa des d'una perspectiva catalana”, Caplletra, 32 [=El català i l'aragonès: història d'un contacte multisecular, coord. Josep Martines] (primavera 2002), 73-80.  Colón Domènech, Germà, “Dos arabismes interromànics”, Sharq al-Andalus, 10-11 [=Homenaje a María Jesús Rubiera Mata] (1993-1994), 307-311.  Columel·la, Luci Juni, Los doce libros de agricultura que escribió en latín Lucio Junio Moderato Columela, traducidos al castellano por Juan María Álvarez de Sotomayor y Rubio, Madrid, Impr. de Miguel de Burgos, 1824, 2 vols. (xxiv+322; 229+52 pp.).  Columel·la, Luci Juni, Los doce libros de agricultura de Lucio Junio Moderato Columela, nuevamente reimpresos con la biografía del autor por Vicente Tinarejo, Madrid, Miguel Ginesta, 1879, 2 vols. (xciii + 348; 328 pp.).  Comas i Via, Mireia, “Una adroguera barcelonina del segle XV: Isabel, vídua de Genís Solsona”, Pedralbes, 23/1 (2003), 337-346.  Comelles, Josep M., “Luis García Ballester, antropólogo”, Dynamis, 22 (2002), 487-492.  Comenge i Ferrer, Lluís, Clínica egregia: apuntes históricos, Barcelona, Imp. de Henrich y Cª, 1895, xxi + 613 pp.  Comenge i Ferrer, Lluís, “El protofísico de Pedro el Cerimonioso”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1/4 (1901), 151-157.  Comenge i Ferrer, Lluís, “Perdrà lo puny”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1 (1902), 66-71.  Comenge i Ferrer, Lluís, “Formas de munificencia real para con los archiatros de Aragón”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 2 (anys III-IV)/9 (1903-1904), 1-15.  Comes, Mercè - Comes, Rosa, “Los cuadrados mágicos matemáticos en al-Andalus: el tratado de Azarquiel”, Al-Qantara: Revista de Estudios Árabes, 30/1 (2009), 137-169.  Comes Maymó, Mercè, “Influències de la cartografia mallorquina a la carta nàutica d'Ibrahim al-Mursi”, Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 1/1 (2008), 257-260.  Comet, Georges (ed.), L'outillage agricole médiéval et moderne et son histoire: actes des XXIIIes Journées internationales d'histoire de l'abbaye de Flaran (7, 8, 9 septembre 2001), Tolosa de Llenguadoc, Presses Universitaires du Mirail, 2003, 302 pp. + [2] làm.  Cómez Ramos, Rafael, “El hospital de San Lázaro en Sevilla: de fundación medieval a edificio renacentista”, Laboratorio de Arte, 4 (1991), 43-60.  Compagno, Carla, “Die medizinischen Werke des Raimundus Lullus”, Mediaeval Sophia, 2 (2007), [revista electrònica].  Conca, Maria, “Una aproximació pragmàtica als llibres proverbials catalans”, Caplletra, 7 (1989), 117-127.  Conde, Juan Carlos, “Ensayo bibliográfico sobre la traducción en la Castilla del siglo XV (1980-2005)”, Lemir: Revista de Literatura Española Medieval y del Renacimiento, 10 (2006).  Conde Parrado, Pedro - Pérez Ibáñez, Mª Jesús, “De Varrón a Quevedo: sobre los nombres latinos de la ictericia”, Faventia, 22 (2) (2000), 51-66.  Conde Parrado, Pedro, Hipócrates latino: el De medicina de Cornelio Celso en el Renacimiento, Valladolid, Universidad de Valladolid, 2003, 354 pp.  Conejo da Pena, Antoni, “L'antic hospital de Santa Magdalena de Montblanc”, Locus Amoenus, 6 (2002-2003), 129-143.  Conejo da Pena, Antoni, Assistència i hospitalitat a l'Edat Mitjana. L'arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer Renaixement, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 2002, 2 vols. (696 + 556 pp.).  Conejo da Pena, Antoni, “Noves aportacions a l'evolució arquitectònica de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona (segles XVI-XVII)”, dins: Claramunt, Salvador (coord.), El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta. XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (Barcelona, Poblet, Lleida, 7 al 12 de desembre de 2000): actes, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003, vol. 2, pp. 539-572, il.  Conejo da Pena, Antoni, “Assistència hospitalària i defensa del territori al Baix Ebre: la fortalesa-hospital de Sant Jordi d'Alfama i l'hospital del Perelló”, Recerca, 8 (2004), 251-274.  Congennis, Guilhem de, Die Chirurgie des Wilhelm von Congeinna (Congenis): Fragment eines Collegienheftes nach einer Handschrift der Erfurter Amploniana, herausgegeben von Dr. [Julius Leopold] Pagel, Arzt in Berlin, Berlin, Georg Reimer, 1891, 86 pp.  Congennis, Guilhem de, “Domini et magistri Willelmi de Congenis, Burgensis zu Montpellier Scriptum cirurgiae, sowie dazugehörige Notulae Cirurgiae eines Schülers”, ed. a cura de Karl Sudhoff, dins: Sudhoff, Karl, Beiträge zur Geschichte der Chirurgie im Mittelalter: Graphische und textliche Untersuchungen in mittelalterlichen Handschriften, Leipzig, Johann Ambrosius Barth, 1918, vol. 2, pp. 297-390.  Constans, Luis G., “Las moscas de San Narciso (un documento inédito)”, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 2 (1947), 254-257.  [Constantí l'Africà], Constantini Africani... Opera, co[n]quista undiq[ue] magno studio, iam primum typis euulgata, praeter paucula qu[a]edam quae impressa fueru[n]t..., Basilea, Heinrich Petri, 1536, [16] + 387 pp.  Constantine the African, Theorica Pantegni: Facsimile and Transcription of the Helsinki manuscript (Codex EÖ.II.14), edited by Outi Kaltio, in collaboration with Heikki Solin and Matti Haltia, Helsinki, National Library of Finland, 2011 (ed. electrònica).  Constitutions y altres drets de Cathalunya compilats en virtut del capitol de Cort LXXXII de las Corts per la S.C. y R. Majestat del rey don Philip IV nostre senyor celebradas en la ciutat de Barcelona any MDCCII, Barcelona, Joan Pau Martí - Joseph Llopis, 1704, 3 vols. en 1 tom.  Conti, Simonetta, “Bernardo Silvano y su obra cartográfica”, Revista de Estudios Colombinos, 5 (2009), 63-74.  Contreras, Sebastián, “La inteligibilidad de la naturaleza y su vinculación con el conocimiento de los universales”, Anuario de Estudios Medievales, 41/1 (2011), 375-388.  Contreras Mas, Antonio - Miralles, Joan, “«Com tayllaràs devant un senyor»: primera obra mallorquina sobre gastronomia”, dins: Batlló Ortiz, Josep - Ferran Boleda, Jordi - Piqueras Carrasco, Mercè (eds.), Actes de la VIII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica (Mallorca, 18, 19, 20 i 21 de novembre de 2004), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 2006, pp. 115-123.  Contreras Mas, Antonio, “Legislación frente a la peste en Mallorca bajomedieval”, Medicina & Historia, 2a època, 75 (1977), 16 pp.  Contreras Mas, Antonio, “Epidemiología rural mallorquina a fines del siglo XVIII”, Trabajos de Geografía, 37 (1980), 83-90.  Contreras Mas, Antonio, “La formación profesional de los cirujanos y barberos en Mallorca durante el s. XV”, Gimbernat, 6 [=Actes del Quart Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Poblet, 1985), vol. 3] (1986), 57-64.  Contreras Mas, Antonio, “La formación profesional de los cirujanos y barberos de Mallorca durante los siglos XIV-XV”, Medicina & Historia, 3a època, 43 (1992), 5-28.  Contreras Mas, Antonio, “Geografía y medicina en el Renacimiento mallorquín: el historiador Joan Bautista Binimelis”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 49 (1993), 451-484.  Contreras Mas, Antonio, “Notes on the history of psychiatry in Majorca in the Middle Ages”, History of Psychiatry, 5/20 (1994), 475-481.  Contreras Mas, Antonio, “Astrología, alquimia y medicina en Mallorca medieval”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 56 (2000), 89-102.  Contreras Mas, Antonio, “Enfermedades infecciosas en Mallorca renacentista”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 62 (2006), 25-42.  Contreras Mas, Antonio, “Enfermedades y santos protectores en Mallorca medieval”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 63 (2007), 41-62.  Cope, Zachary, “The treatment of wounds through the ages”, Medical History, 2/3 (1958), 163-174.  Copinger, Walter Arthur, Supplement to Hain's Repertorium bibliographicum, or Collections towards a new edition of that work, Londres, Henry Sotheran and Co., 1895-1898-1902, 2 vols. en 3 toms (xv + 510, 454, 670 pp.).  Corazzon, Raul, “Annotated bibliography of Lambertus Marie de Rijk”, dins: Corazzon, Raul, Theory and History of Ontology, recurs digital, 2010.  Corbella, Jacint - Calbet i Camarasa, Josep M., “Entorn de l'obra de Pere Vallribera i Puig (Barcelona, 1928-2000) com a historiador de la medicina”, Gimbernat, 35 (2001), 169-186.  Corbella, Jacint, “Alguns aspectes de l'obra històrica de Josep M. Roca i Heras (1863-1930): les Notes Medicals Històriques”, Gimbernat, 40 (2003), 141-152.  Corbella i Corbella, Jacint (ed.), Històries dels verins i els seus estudiosos, Barcelona, Universitat de Barcelona: Seminari Pere Mata, 2002, 289 pp.  Corbella i Corbella, Jacint, Antecedentes históricos de la medicina legal en España, Barcelona - Lleida, Promociones Publicaciones Universitarias, 1995, 300 pp.  Corbella i Corbella, Jacint, Historia de la toxicología, Barcelona, Universitat de Barcelona: Seminari Pere Mata, 1998, 283 pp.  Corbella i Domènech, Teresa, “Algunes dades sobre subhastes a Catalunya a la Baixa Edat Mitjana i l'època moderna: els llibres”, Gimbernat, 34 (2000), 31-44.  Cordero Rivera, Juan, “Asociacionismo popular: gremios, cofradías, hermandades y hospitales”, dins: Iglesia Duarte, José Ignacio de la (coord.), La vida cotidiana en la Edad Media: VIII Semana de estudios medievales (Nájera, del 4 al 8 de agosto de 1997), Logronyo, Instituto de Estudios Riojanos, 1998, pp. 387-400.  Córdoba de la Llave, Ricardo, “Las calles de Córdoba en el siglo XV: condiciones de circulación e higiene”, Anales de la Universidad de Alicante: Historia medieval, 10 (1994-1995), 125-168.  Córdoba de la Llave, Ricardo, “Algunas consideraciones sobre el legado tecnológico andalusí en la Córdoba cristiana”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 18 (1997), 335-375.  Córdoba de la Llave, Ricardo, “Eliminación y reciclaje de residuos urbanos en la Castilla bajomedieval”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 19 (1998), 145-169.  Córdoba de la Llave, Ricardo, “Un recetario técnico castellano del siglo XV: el manuscrito H490 de la Facultad de Medicina de Montpellier”, En la España Medieval, 28 (2005), 7-48.  Cordoliani, Alfred, “Une encyclopédie carolingienne de comput: les Sententiae in laude compoti”, Bibliothèque de l'École des Chartes, 104 (1943), 237-243.  Cordonnier, Ernest, “Sur le Liber servitoris d'Abulcasis”, Janus, 9 (1904), 425-432 i 481-487.  Corfe, George, The Apothecary, Ancient and Modern, of the City of London, Londres, [Apothecary's] Society's Hall - Elliot Stock, 1885, 38 pp.  Corlieu, Auguste, L'ancienne Faculté de Médecine de Paris, París, V. Adrien Delhaye, 1877, vi + 285 pp.  Corlieu, Auguste, Les médecins grecs, depuis la mort de Galien jusqu'à la chute de l'empire d'Orient, 210-1453, París, J.B. Baillière, 1885, 208 pp.  Corminas, Joan, Suplemento á las «Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes» publicadas por el Excmo. e Ilmo. Sr. D. Félix Torres Amat, Burgos, Impr. Timoteo Arnaiz, 1849, 371 pp.  Coromines, Joan, “Catalan roldor «sumac»”, Romania, 65 (1936), 218-221.  Corradi, Alfonso, “Le epidemie in relazione con la vita dei popoli”, Il Politecnico, 26 (1865), 214-233.  Corradi, Alfonso, Le prime farmacopee italiane ed in particolare dei ricettari fiorentini: memoria, bibliografia e iconografia a cura di Alberto Giordano, Milà, Fratelli Rechiedei, 1887, 175 + lxxxi pp.  Corry, Jennifer M., Perceptions of Magic in Medieval Spanish Literature, Bethlehem, PA, Lehigh University Press, 2005, 258 pp.  Cortés Gabaudan, Francisco, “De oídēma a edema”, Panace@, 10/29 (2009), 65.  Cortés Gabaudan, Francisco, “Amígdala, árabe oculto”, Panace@, 11/32 (2010), 180.  Cortés Gabaudan, Francisco, “Pleura, un cambio de significado medieval que perdura”, Panace@, 11/31 (2010).  Cortils i Vieta, Josep, “Ordenanzas de la villa de Blanes en el siglo XV”, Revista de Gerona, 5, any VI (1881), 305-317.  Costa, Ricardo da - Sepulcri, Nayhara, “A donzela que não podia ouvir falar de foder e Da mulher a quem arrancaram os colhões: dois fabliaux e as questões do corpo e da condição feminina na Idade Média (sécs. XIII-XIV)”, Mirabilia: Revista Eletrônica de História Antiga e Medieval, 6 (2006).  Costa, Ricardo da, “Por uma geografia mitológica: a lenda medieval do Preste João, sua permanência, transferência e “morte””, História: Revista do Departamento de História da UFES, 9 (2001), 53-64.  Costa, Ricardo da, “Olhando para as estrelas, a fronteira imaginária final: astronomia e astrologia na Idade Média e a visão medieval do cosmo”, Dimensões: Revista de História da UFES, 14 (2002), 481-501.  Costa, Ricardo da, “Reordenando o conhecimento: a educação na Idade Média e o conceito de ciência expresso na obra Doutrina para Crianças (c. 1274-1276) de Ramon Llull”, dins: Oliveira, Terezinha (coord.), Anais Completos da II Jornada de Estudos Antigos e Medievais: Transformação Social e Educação, Maringá, Universidade Estadual de Maringá, 2002, pp. 17-28.  Costa, Ricardo da, “A criação da ciência universal: Ramon Llull e as premissas de sua Arte”, Discutindo Filosofia, 3 (2006).  Costa, Ricardo da, “Las definiciones de las siete artes liberales y mecánicas en la obra de Ramon Llull”, Anales del Seminario de Historia de la Filosofía, 23 (2006), 131-164.  Cotton, Juliana H., “Benedetto Reguardati: author of Ugo Benzi's Tractato de la Conservatione de la Sanitade”, Medical History, 12 (1968), 76-83.  Cotton, Juliana H., “Benedetto Reguardati of Nursia (1398-1469)”, Medical History, 13 (1969), 175-189.  Coulon, Damien, Barcelone et le grand commerce d'Orient au Moyen Âge: un siècle de relations avec l'Égypte et la Syrie-Palestine (ca. 1330-ca. 1430), Madrid - Barcelona, Casa de Velázquez - Institut Europeu de la Mediterrània, 2004, xii + 933 pp., il.  Coulon, Hyacinthe, Curiosités de l'histoire des remèdes, comprenant des recettes employées au Moyen Âge dans le Cambrésis, Cambrai, Régnier frères, 1892, 156 pp.  Coville, Alfred, La vie intellectuelle dans les domaines d'Anjou-Provence de 1380 à 1435, París, Droz, 1941, 586 pp.  Crawfurd, Raymond, “Plague Banners”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 6 (Sect Hist Med) (1913), 37-48.  Crawfurd, Raymond, Plague and Pestilence in Literature and Art, Oxford, Clarendon Press, 1914, viii + 222 pp.  Crawfurd, Raymond, “Of Superstitions concerning Menstruation”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 9 (Sect Hist Med) (1916), 49-66.  Creighton, Charles, A History of Epidemics in Britain, Cambridge, Cambridge University Press, 1891-1894, 2 vols. (xii + 706 pp.; viii + 883 pp.).  Cremades Rodríguez, Francisco José, Traducció al castellà del Regiment de preservació a epidèmia o pestilència e mortaldats de Jacme d'Agramont, Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant, 2009, 411 pp.  Crespo, Begoña - Moskowich, Isabel, “Latin forms in vernacular scientific writing: Code-switching or borrowing?”, dins: McConchie, R. W. - Timofeeva, Olga - Tissari, Heli - Säily, Tanja (eds), Selected Proceedings of the 2005 Symposium on New Approaches in English Historical Lexis (HEL-LEX), Somerville, MA, Cascadilla Proceedings Project, 2006, pp. 51-59.  Crews, Cynthia, “A Judeo-Spanish medical MS (ca. 1400-1450)”, Vox Romanica, 22 (1963), 192-218.  Crisciani, Chiara, “Oro potabile fra alchimia e medicina: due testi in tempo di peste”, Rendiconti della Accademia Nazionale delle Scienze detta dei XL: Memorie di Scienze Fisiche e Naturali, ser. 5, 21, parte 2, tomo 2 [=Atti del VII convegno nazionale di Storia e fondamenti della chimica (L'Aquila, 8-11 ottobre 1997), ed. Franco Calascibetta] (1997), 83-93.  Crisciani, Chiara, “Aspetti del dibattito sull'umido radicale nella cultura del tardo medioevo (secoli XIII-XV)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 23-24 [=Actes de la II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova] (2004-2005), 333-380.  Crisciani, Chiara, “Éthique des consilia et de la consultation: à propos de la cohésion morale de la profession médicale (XIIIe-XIVe siècles)”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 46 [=Éthique et pratiques médicales, ed. Laurence Moulinier-Brogi i Marilyn Nicoud] (2004), 23-44.  Crisciani, Chiara, “Alchemy and medieval universities: some proposals for research”, Universitas, 10 (juny 1997).  Cristofolini, Giovanni - Mossetti, Umberto, “Interpretation of plant names in a late medieval medical treatise”, Taxon, 47 (1998), 305-319.  Crivat, Anca, Los libros de viajes de la Edad Media española, Bucarest, Editura Universitatii din Bucuresti, 2003, 188 pp.  Croce, Benedetto, La Spagna nella vita italiana durante la Rinascenza, 4a ed. revisada i augmentada, Bari, Laterza, 1949, viii + 312 pp.  Croenen, Godfried - Ainsworth, Peter (eds.), Patrons, Authors and Workshops: Books and Book Production in Paris around 1400, Lovaina - París - Dudley, Peeters, 2006, xxii + 548 pp.  Crouzet-Pavan, Élisabeth, “Récits, images et mythes: Venise dans l'iter hiérosolomytain (XIVe-XVe siècles)”, Mélanges de l'École française de Rome: Moyen Âge -Temps Modernes, 96/1 [=Images et mythes de la ville médiévale] (1984), 489-535.  Cruselles Gómez, José Mª, “La política educativa del Consell de València antes de la fundación de la Universidad”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 13 [=Actes del Tercer congrés d’història moderna de Catalunya: Les institucions catalanes (segles XV-XVII)]/2 (1993), 387-394.  Cruselles Gómez, José Mª, “Los precedentes de la Universidad de Valencia: guía para medievalistas en vísperas del quinto centenario”, Revista d'Historia Medieval, 6 (1995), 153-164.  Cruz Hernández, M. Cruz, “La obra escrita de Avicena y las constantes y diferencias en su pensamiento”, Anaquel de Estudios Árabes, 11 (2000), 191-223.  Cruz Pérez, Esther, “La feina de les alletadores durant la baixa edat mitjana mallorquina”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 59 (2003), 35-46.  Cuadrada, Coral, “«Volèn instroyr e informar los mercaders, aquells qui d'aquest art de marcaderia volen ussar»”, Revista d'historia medieval, 5 [=Fer-se grans: Els joves i el seu futur al mon medieval] (1994), 107-130.  Cuadrada i Majó, Coral, “Sobre la gènesi medieval de l'Estat modern”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 10 (1989), 469-479.  Cuadrada Majó, Coral, “‘Volèn instroyr e informar los mercaders, aquells qui d’aquest art de mercaderia volen ussar’”, Revista d'Història Medieval, 5 [=Fer-se grans: els joves i el seu futur al món medieval] (1994), 107-130.  Cubeles i Bonet, Albert, “L'evolució de les actuacions del Consell de Cent en matèria d'urbanisme al segle XIV”, Barcelona: Quaderns d'Història, 4 [=El temps del Consell de Cent, I - L'emergència del municipi, segles XIII-XIV] (2001), 128-145.  Cuenca i Almenar, Salvador, Compendis manuscrits en català i castellà de l'Ètica d'Aristòtil al segle XV, Tesi doctoral de la Universitat de València, 2009.  Cunliffe, Barry W., “Bath et ses bains au Moyen Âge”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 43 [=Le bain: espaces et pratiques, ed. Didier Boisseuil] (2002), 55-70.  Cunningham, Andrew, “Identifying disease in the past: cutting the gordian knot”, Asclepio, 54/1 (2002), 13-34.  Curbet Hereu, Jordi, “La transmissió manuscrita de remeis populars a través del receptari de Salvi Romaguera (1799-1883), masover de Serra de Daró”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 46 (2005), 245-283.  Curry, Anne, “Sex and the soldier in Lancastrian Normandy”, Reading medieval studies, 14 (1988), 17-45.  Curth, Louise Hill, The Care of Brute Beasts: A Social and Cultural Study of Veterinary Medicine in Early Modern England, Leiden, E. J. Brill, 2010, xii + 178 pp., il.  Curtó Soler, Conrad, “Els continguts medicosanitaris en les meditacions cartoixanes”, Gimbernat, 30 [=Actes del Xè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Lleida-Alcarràs, 9-11 d'octubre de 1998)] (1998), 141-152.  Cutrina i Sorinas, Gonçal, “Un episodi de la història del vell hospital”, Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 6 (1994), 191-202.  Cutrina i Sorinas, Gonçal, “Remeis i supersticions en el món rural”, Gimbernat, 28 (1997), 101-106.  
D D'Ors, Ángel, “Petrus Hispanus O. P., Auctor Summalurum (I)”, Dicenda: Cuadernos de Filología Hispánica, 19 (2001), 243-291.  D'Ors, Ángel, “Petrus Hispanus O. P., Auctor Summalurum (II): nuevos documentos y problemas”, Dicenda: Cuadernos de Filología Hispánica, 25 (2007), 139-180.  Da Campo. Luchino, Viaggio del machese Nicolò II d'Este in Terrasanta (1413), ed. a cura e con introduzione di Caterina Brandoli, Salento, Edizioni digitali del CISVA, 2007, 82 pp.  Da Crema, Antonio, Itinerario al Santo Sepolcro (1486), ed. a cura di Gabriele Nori, Ospedaletto, Pacini, 1996, 193 pp.  Da Siena, Mariano - Di Bartolomeo, Gaspare, Viaggio fatto al Santo Sepolcro (1431) [per] Mariano da Siena. In appendice: Viaggio di Gaspare di Bartolomeo, ed. a cura di Paolo Pirillo, Ospedaletto, Pacini, 1991, 175 pp.  Dahan, Gilbert, “Encyclopédies et exégèse de la Bible aux XIIe et XIIIe siècles”, Cahiers de recherches médiévales, 6 [=Vulgariser la science] (1999).  Dahhaoui, Yann, “Voyages d’un prélat festif: un « évêque des Innocents » dans son évêché”, Revue historique, 639/3 (2006), 677-694.  Daly, Juanita A., “Arnald of Vilanova: Physician and Prophet”, Essays in Medieval Studies, 4 (1987), 29-41.  Damerow, Peter, “Sumerian beer: the origins of brewing technology in ancient Mesopotamia”, Cuneiform Digital Library Journal, 2 (2012), preprint.  Dangler, Jean, “Tractado del uso de las mugeres (1572) del médico Francisco Núñez de Coria (Oria)”, Revista electrónica LEMIR (anexos), 1 (1996-1997).  Dangler, Jean, “Abject pilgrimage and healing in Jaume Roig’s Spill”, Dynamis, 23 (2003), 167-191.  Danón Bretos, Josep, “La medicina judía en la Corona de Aragón”, Medicina & Historia, 3a època, 19 (1987), 5-28.  Daremberg, Charles (ed.), Glossulae quatuor magistrorum super chirurgiam Rogerii et Rolandi nunc primum ad fidem codicis Mazarinei, Nàpols, Filiatre-Sebezio - París, J. B. Baillière, 1854, lxiv + 228 pp.  Daremberg, Charles, La Médecine. Histoire et Doctrines, París, Didier et Cie, 1865, xxiv + 491 pp.  Daremberg, Charles, Histoire des Sciences médicales comprenant l'anatomie, la physiologie, la médecine, la chirurgie et les doctrines de pathologie générale, París, J.B. Baillière, 1870, 2 vols., xxviii + 1303 pp.  Dauksis Ortolá, Sonia - Taberner Pastor, Francisco (eds.), Territorio, sociedad y patrimonio: una visión arquitectónica de la historia de la ciudad de Valencia, València, Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia - Ayuntamiento de Valencia - Universitat de València, 2002, 330 pp.  Davidson, Herbert A., Alfarabi, Avicenna and Averroes on intellect : their cosmologies, theories of active intellect and theories of the human intellect, Nova York - Oxford, Oxford University Press, 1992, x + 363 pp.  Davies, C. S. L., “Les rations alimentaires de l'armée et de la marine anglaise au XVIe siècle”, Annales. Économies, Sociétés, Civilisations, 18 (1963), 139-141.  Davies, Jason (dir.), Medicina Antiqua, Londres, Wellcome Trust for the History of Medicine at UCL, 2004-<2009>.  Davies, Owen, Grimoires: A History of Magic Books, Oxford, Oxford University Press, 2009, xii + 368 pp.  Davies, R. W., “Some Roman Medicine”, Medical History, 14 (1970), 101-106.  Davies, R. W., “The roman military diet”, Britannia, 2 (1971), 122-142.  Dawson, Warren R. (ed.), A Leechbook or Collection of Medical Recipes of the Fifteenth Century: The Text of MS. no. 136 of the Medical Society of London, Together with a Transcript into Modern Spelling, transcribed and edited with an introduction, notes and appendix by —, Londres, Macmillan, for the Royal Society of Literature, 1934, 344 pp.  De Gregorio, Giacomo, “Notizia di un tratatto di mascalcia in dialetto siciliano del secolo XIV, con cui si dimostra pure che Giordano Ruffo è il fonte di Lorenzo Rusio”, Romania, 33 (1904), 368-386, il.  De Gregorio, Giacomo, “Il Codice Cruyllis-Spatafora in antico siciliano, del sec. XIV, contenente La Mascalcia di Giordano Ruffo”, Zeitschrift für romanische Philologie, 29 (1905), 566-606.  De Mey, Marc, “Late medieval optics and early Renaissance painting”, Sartoniana, 9 (1996), 143-175, il.  De Miguel Reboles, María Teresa, “Calahorra: el último baluarte de Abraham Ibn Ezra”, Kalakorikos, 13 (2008), 165-174.  De Ridder-Symoens, Hilde, “La place des arts libéraux dans le curriculum aux XVe et XVIe siècles”, Sartoniana, 5 (1992), 75-82.  De Stefani, Claudio (ed.), Galeni De differentiis febrium versio Arabica: la traduzione araba del De differentiis febrium di Galeno, Bolonya, Eikasmós, 2004.  Defilippis, Domenico, “Brevi note su «viaggio reale» e «viaggio virtuale» tra Medioevo e Rinascimento”, dins: Scianatico, Giovanna (ed.), Scrittura di viaggio: le terre dell'Adriatico, Bari, Palomar, 2007, pp. 99-116.  Degli Uberti, Fazio, Il Dittamondo, introduzione e trascrizione parziale digitale a cura di Marco Prinari, Salento, Edizioni digitali del CISVA, 2007, 36 pp.  Delambre, Jean-Baptiste-Joseph, Histoire de l'astronomie ancienne, París, ve. Courcier, 1917, 2 vols., lxxii + 556 - 639 pp.  Delatte, Louis - Halleux, Robert, “Recettes médicales anciennes et ordinateur: le projet Theorema”, Revue d’Histoire de la Pharmacie, 27/246 (1980), 155-160.  Delaurenti, Béatrice, “La fascination et l'action à distance: questions médiévales (1230-1370)”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 50 (2006), 137-154.  Delbrugge, Laura, “Capitalizing on the stars: medieval almanacs as popular science”, dins: Batlló Ortiz, Josep - Bernat López, Pasqual - Puig Aguilar, Roser (eds.), Actes de la VI Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Vic, 27, 28 i 29 d'octubre de 2000), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 2002, pp. 301-305.  Delisle, Jean, “Traducteurs médiévaux, traductrices féministes: une même éthique de la traduction?”, TTR: traduction, terminologie, rédaction, 6/1 (1993), 203-230.  Delisle, Léopold, “Anciennes traductions françaises de la Consolation de Boëce conservées a la Bibliothèque Nationale”, Bibliothèque de l'École des Chartes, 34 (1873), 5-32.  Delisle, Léopold, “L'imprimeur napolitain Arnaud de Bruxelles”, Bibliothèque de l'École des Chartes, 58 (1897), 741-743.  Deluz, Christiane, “Le livre de Jean de Mandeville (1356), plagiat ou réécriture?”, Comptes-rendus des séances de l'Académie des inscriptions et belles-lettres, 133/2 (1989), 394-403.  Demaitre, Luke E., “Theory and practice in medical education at the University of Montpellier in the thirteenth and fourteenth centuries”, Journal of the history of medicine and allied sciences, 30 (1975), 103-123.  Demaitre, Luke E., Leprosy in Premodern Medicine: A Malady of the Whole Body, Baltimore, Johns Hopkins University Press, 2007, 323 pp.  Dendle, Peter - Touwaide, Alain (eds.), Health and Healing from the Medieval Garden, Woodbridge, Boydell & Brewer, 2008, xiii + 256 pp.  Denomy, Alexander Joseph, “Fin'amors: the pure love of the troubadours, its amorality and possible source”, Mediaeval Studies, 7 (1945), 139-207.  Depreux, Philippe, “Ambitions et limites des réformes culturelles à l’époque carolingienne”, Revue historique, 623/3 (2002), 721-753.  Derbes, Vincent J., “De Mussis and the great plague of 1348. A forgotten episode of bacteriological warfare”, Journal of the American Medical Association, 196 (1966), 59-62.  Deroux, Carl, “Anthime, un médecin gourmet du début des temps mérovingiens”, Revue belge de philologie et d'histoire, 80/4 (2002), 1107-1124.  Desdevises du Dezert, Georges, Barcelone et les grands sanctuaires catalans, París, Librairie Renouard, Henri Laurens, 1913, 172 pp., il.  Dethier, Hubert, “[I.] Averroes (Ibn Rushd, 1126-1198) and Averroism on social sustainability: making a case for a responsible science. [II.] Averroes's dialectic of enlightenment: some difficulties in the concept of reason. [III.] Bibliograhy”, Sartoniana, 15 (2002), 15-58, 59-84 i (bibliografia) 85-93.  DeVries, Kelly, “Military surgical practice and the advent of gunpowder weaponry”, Canadian Bulletin of Medical History / Bulletin canadien d'histoire de la médecine, 7/2 (1990), 131-146.  DeVun, Leah, Prophecy, Alchemy, and the End of Time: John of Rupescissa in the Late Middle Ages, Nova York, Columbia University Press, 2009, 272 pp.  Deyá Bauzá, Miguel José, La manufactura de la lana en Mallorca (1400-1700): gremios, artesanos y comerciantes, Tesi doctoral de la Universitat de les Illes Balears, 1996.  Deyà Bauzà, Miquel Josep, “Dos dinastías de artesanos en la Mallorca del Antiguo Régimen: los Femenia y los Rodríguez”, Memòries de l'Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, 15 (2005), 27-39.  Dhonnchadha, A. Nic, “Medical writing in Irish”, Irish Journal of Medical Science, 169 (3) (2000), 217-220.  Di Clemente, Valeria, “Patologie e medicamenti nello Zürcher Arzneibuch”, Linguistica e Filologia, 22 (2006), 19-53.  Di Fonzo, Claudia, “La leggenda del 'Purgatorio di S. Patrizio' fino a Dante e ai suoi commentatori trecenteschi”, Studi Danteschi, 65 (2000), 177-201.  Di Fonzo, Claudia, “La leggenda del 'Purgatorio di S. Patrizio' nella tradizione di commento trecentesca”, dins: Foà, Simona - Gentili, Sonia (eds.), Dante e il locus inferni: creazione letteraria e tradizione interpretativa, Roma, Bulzoni, 2000, pp. 53-72.  Diago Hernando, Máximo, “La comunidad judía de Calatayud durante el siglo XIV: introducción al estudio de su estructura social”, Sefarad, 67/2 (2007), 327-365.  Díaz Fajardo, Montserrat, Tasyir y proyección de rayos en textos astrológicos magrebíes, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 2008.  Díaz Pérez, Antonio, “Práctica y enseñanza de la medicina en los siglos XII al XIV”, dins: Iglesia Duarte, José Ignacio de la (coord.), La vida cotidiana en la Edad Media: VIII Semana de estudios medievales (Nájera, del 4 al 8 de agosto de 1997), Logronyo, Instituto de Estudios Riojanos, 1998, pp. 401-406.  Díaz Rojo, J. Antonio, “El término diabetes: aspectos históricos y lexicográficos”, Panace@, 5 (15) (2004), 30-36.  Díaz-Fajardo, Montse, “El capítulo sobre el tasyīr en al-Bāriʻ de Ibn Abī-l-Riŷāl y su traducción alfonsí”, Al-Qanṭara, 32/2 (2011), 333-368.  Dickin, E. P., “Barbour-surgeons of Sandwich”, British Medical Journal, 2 (1906), 960.  Dickinson, Donald C., Dictionary of American antiquarian bookdealers, Westport (Conn.), Greenwood, 1998, xv + 269 pp.  Diéguez Seguí, Maria Àngels, El Llibre de Cort de Justícia de València, 1279-1321: estudi lingüístic, pròleg de Jordi Colomina i Castanyer, Alacant - Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001, 476 pp.  Díez de Salazar Fernández, Luis Miguel, “La industria del hierro en Guipúzcoa (siglos XIII-XIV): aportación al estudio de la industria urbana”, En la España Medieval, 6 [=La ciudad hispánica durante los siglos XIII al XVI, 1] (1985), 251-276.  Díez de Velasco Abellán, Francisco P. - Miró i Alaix, Carme - Peréx Agorreta, María Jesús, “Introducción bibliográfica al termalismo antiguo en la Península Ibérica”, Espacio, Tiempo y Forma. Serie II, Historia Antigua, 5 [=Termalismo antiguo] (1992), 595-604.  Dilke, O. A. W., “Cartography in the Byzantine Empire”, with additional material supplied by the editors, dins: Harley, J. B. - Woodward, David (eds.), Cartography in Prehistoric, Ancient, and Medieval Europe and the Mediterranean, Chicago, The University of Chicago Press, 1987, pp. 258-275.  Dillemann, Georges, “La pharmacopée au Moyen Âge”, Revue d'Histoire de la Pharmacie, 56 (1968), 163-170; 57 (1969), 235-244.  Diringer, David, The Hand-Produced Book, Londres, Hutchinson's Scientific & Technical Publications, 1953, 603 pp.. il.  Djebbar, Ahmed, “Les pratiques combinatoires au Maghreb à l’époque de Raymond Lulle”, Quaderns de la Mediterrània, 9 [=Ramon Llull and Islam: the Beginning of Dialogue] (2008), 85-92.  Docampo Rey, Javier, “Reading Luca Pacioli's Summa in Catalonia: An early 16th-century Catalan manuscript on algebra and arithmetic”, Historia Mathematica, 33/1 (2006), 43-62.  Doe, Janet, A bibliography of the works of Ambroise Paré, premier chirurgien et conseiller du roy, Chicago, University of Chicago Press, 1937, xx + 266 pp.  Dognée, Eugène M. O., “Un manuscrit inédit d'origine Cordouane”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 21 (1892), 399-461.  Döhla, Hans-Jörg - Montero Muñoz, Raquel - Báez de Aguilar González, Francisco (eds.), Lenguas en diálogo: el iberromance y su diversidad lingüística y literaria. Ensayos en homenaje a Georg Bossong, Madrid - Frankfurt am Main, Iberoamericana - Vervuert, 2008, pp. 87-110.  Döhla, Hans-Jörg, “La traducción como contacto de lenguas: el caso de las traducciones árabe-castellanas del siglo XIII”, dins: Döhla, Hans-Jörg - Montero Muñoz, Raquel - Báez de Aguilar González, Francisco (eds.), Lenguas en diálogo: el iberromance y su diversidad lingüística y literaria. Ensayos en homenaje a Georg Bossong, Madrid - Frankfurt am Main, Iberoamericana - Vervuert, 2008, pp. 87-110.  Dolev, Eran - Knoller, Nachshon, “Military medicine in the Crusaders' Kingdom of Jerusalem”, The Israel Medical Association Journal, 3/5 (maig) (2001), 389-392.  Dols, Michael W., The Black Death in the Middle East, Princeton, Princeton University Press, 1977, xvii + 390 pp.  Domínguez, César, “«E contauan vna grand maravilla»: lo maravilloso y sus fórmulas retóricas en los relatos de viajes medievales”, Scriptura, 13 (1997), 179-191.  Domínguez García, Avelino - García Ballester, Luis, “El tratado de anathomia (c. 1280) de Juan Gil de Zamora (c. 1241-c. 1320)”, Dynamis, 3 (1983), 341-371.  Domínguez Rodríguez, Ana, “Astrología y mitología en los manuscritos ilustrados de Alfonso X El Sabio”, En la España Medieval, 30 (2007), 27-64.  Donnier, Lionel, “Présentation du fonds arabe de la Bibliothèque de la Faculté de Médecine de Montpellier”, Tulaytula: Revista de la Asociación de Amigos del Toledo Islámico, 10 (2002), 117-137.  Doren, Alfred, Untersuchungen zur Geschichte der Kaufmannsgilden des Mittelalters: Ein Beitrag zur Wirtschafts-, Social- und Verfassungsgeschichte der mittelalterlichen Städte, Leipzig, Duncker & Humblot, 1893, xii + 220 pp.  Doren, Alfred, Studien aus der Florentiner Wirtschaftsgeschichte, Stuttgart - Berlín, J.G. Cotta'sche Buchhandlung Nachfolger GMBH, 1901 i 1908, 2 vols. (xviii + 583 pp.; xxii + 802 pp.).  Dormeier, Heinrich, “Die Flucht vor der Pest als religiöses Problem”, dins: Schreiner, Klaus - [amb la col·lab. de] Müller-Luckner, Elisabeth (eds.), Laienfrömmigkeit im späten Mittelalter: Formen, Funktionen, politisch-soziale Zusammenhänge, Munic, Oldenbourg, 1992, pp. 331-397.  Dorveaux, Paul, L'antidotaire Nicolas: Deux traductions françaises de l'«Antidotarium Nicolai», l'une du XIVe siècle, suivie de quelques recettes de la même époque et d'un glossaire, l'autre du XVe siècle, incomplète. Pubiées d'aprés les manuscrits français 25.327 et 14.827 de la Bibliothèque Nationale, préface de M. Antoine Thomas, París, H. Weller, 1896, xx + 109 pp.  Dorveaux, Paul, “Les Rasse Des Neux, maîtres chirurgiens de Paris”, Janus, 7 (1902), 393-396.  Douet-D'arcq, L. (ed.), “Un petit traité de cuisine écrit en français au commencement du XIVe siècle”, Bibliothèque de l'École des Chartes, Sèr. 5, 1 (1860), 209-227.  Doursther, Horace, Dictionnaire universel des poids et mesures anciens et modernes, contenant des tables des monnaies de tous les pays, Brussel·les, M. Hayez, 1840, iv + 603 pp.  Doyen-Higuet, Anne-Marie, “The «Hippiatrica» and Byzantine veterinary medicine”, Dumbarton Oaks papers, 38 [=Symposium on Byzantine Medicine] (1984), 111-120.  Draelants, Isabelle - Tihon, Anne - Van den Abeele, Baudouin (eds.), Occident et Proche-Orient: contacts scientifiques au temps des Croisades. Actes du colloque de Louvain-la-Neuve, 24 et 25 mars 1997, Turnhout, Brepols, 2000, v + 404 pp.  Drake, Stillman, “Early Science and the Printed Book: The Spread of Science Beyond the Universities”, Renaissance and Reformation, 6 (1970), 43-52.  Drapé, Alphonse, Recherches sur l'histoire des corps d'arts et métiers en Roussillon, sous l'Ancien Régime, París, Arthur Rousseau, 1898, 260 pp.  Dronke, Peter, Women Writers of the Middle Ages: A Critical Study of Texts from Perpetua (+ 203) to Marguerite Porete (+ 1310), Cambridge - Nova York, Cambridge University Press, 1984, xi + 338 pp.  Du Cange, Charles Du Fresne, Glossarium mediae et infimae latinitatis conditum a Carolo Du Fresne, domino Du Cange, auctum a monachis ordinis S. Benedicti, cum supplementis integris D. P. Carpenterii, Adelungii, aliorum suisque digessit G. A. L. Henschel sequuntur glossarium gallicum, tabulae, idnices auctorum et rerum, dissertationes. Editio nova aucta pluribus verbis aliorum scriptorum a Leopold Favre, Editio nova aucta pluribus verbis aliorum scriptorum a Leopold Favre, Niort, L. Favre, 10 vols., 1883-1887.  Du Cange, Charles Du Fresne, Glossarium mediae et infimae latinitatis conditum a Carolo Dufresne Domino Du Cange, auctum a monachis ordinis S. Benedicti, cum supplementis integris D. P. Carpenterii, et additamentis Adelungii et aliorum, digessit G. A. L. Henschel, París, Firmin Didot, 1840-1850, 7 vols.  Dualde Pérez, Vicente, “El manuscrito medieval de Teodorico”, Veterinaria: Comunidad Valenciana, 19 (1994), 9-11.  Dualde Pérez, Vicente, La carne: su abastecimiento y control higio-sanitario en la Valencia foral, Madrid, Real Academia de Ciencias Veterinarias, 1995.  Dualde Pérez, Vicente, “Los aforismos del manuscrito medieval de Teodorico”, Veterinaria: Comunidad Valenciana, 29 (1995), 13.  Dubs, Homer H., “The Beginnings of Alchemy”, Isis, 38 (1947), 62-86.  Ducellier, Alain, “La Péninsule Ibérique d'après Laonikos Chalkokondylis, chroniqueur byzantin du XVème siècle”, Norba: Revista de Historia, 5 (1984), 163-178.  Duceppe-Lamarre, F., “Une génération de gestion animale au début du XIVe siècle: la comptabilité du territoire d'élevage et de chasse d'Hesdin (Pas-de-Calais, France)”, Antropozoologica, 31 (2000), 125-136.  Duch i Torner, M. Montserrat - Carmona i Cornet, Anna M., “Latirus, ingredient primordial en la confecció dels trocisci tiri, a l'obra d'un apotecari barceloní del segle XVI”, Gimbernat, 12 (1989), 99-106.  Duch i Torner, M. Montserrat, “Un document quirúrgic de l'arxiu històric de Protocols de Barcelona (1425)”, Gimbernat, 10 (1988), 129-134.  Duch i Torner, M. Montserrat, “Estudi de l'antidotari de Guy de Chauliach”, Gimbernat, 23 [=Actes del VIIIè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Barcelona, 1994), vol. 2] (1995), 65-82.  Duchenne, Marie-Christine - Paulmier-Foucart, Monique, “Vincent de Beauvais à l'Atelier”, Cahiers de recherches médiévales, 6 [=Vulgariser la science] (1999).  Ducos, Joëlle, “De la lecture à l'abrégé de la glose: la vulgarisation du savoir universitaire”, dins: Nobel, Pierre - La Brasca, Franck - Perifano, Alfredo (eds.), La transmission des savoirs au Moyen Âge et à la Renaissance: actes du colloque international... à Besançon et à Tours, du 24 au 29 mars 2003, Besançon, Presses universitaires de Franche-Comté, 2005, vol. 1, pp. 215-230.  Duffy, John, “History of Public Health and Sanitation in the West since 1700”, dins: Kenneth F. Kiple (ed.), The Cambridge World History of Human Disease, Cambridge - Nova York, Cambridge University Press, 1993, 200-206.  Duhem, Pierre, Le système du monde: histoire des doctrines cosmologiques de Platon à Copernic, París, Hermann, 1913 - 1959, 10 vols.  Dulieu, Louis, “Une famille d'épiciers-apothicaires montpelliérains au XIIIe siècle”, Revue d'Histoire de la Pharmacie, 46/158 (1958), 402-405.  Dulieu, Louis, “Le Collège de Girone de Montpellier”, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 19 (1968), 107-130.  Duran, Eulàlia (ed.), Historiografia del Renaixement, València, Universitat de València, 2000, 152 pp.  Duran i Sanpere, A., “Documents aljamiats de jueus catalans (segle XV)”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 5 (1918-1919), 132-148.  Duran i Sanpere, Agustí, “Notícia de llibres en inventaris de Cervera”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 4 (1917), 127-135.  Duranti, Tommaso, Mai soto Saturno: Girolamo Manfredi, medico e astrologo, Bolonya, CLUEB (Cooperativa Libraria Universitaria Editrice Bologna), 2008, iv + 212 pp., il.  Duret, Claude, Thresor de l'histoire des langues de cest univers, contenant les origines, beautés... décadences, mutations... et ruines des langues hébraïque, chananéenne..., les langues des animaux & des oiseaux, édité par Pyramus dé Candolle, Cologny, M. Berjon pour la Société caldorienne, 1613, 1030 pp.  Durling, Richard J., “Girolamo Mercuriale's «De Modo Studendi»”, dins: McVaugh, Michael R. - Siraisi, Nancy G. (eds.), Renaissance Medical Learning: Evolution of a Tradition, Chicago, The University of Chicago Press, 1990, 181-195.  Durrieu, Paul, “Un portrait de Charles 1er d'Anjou, roi de sicile, frère de Saint Louis, peint a Naples en 1282 par le miniaturiste Jean Moine du Mont-Cassin dans un manuscrit ajourd'hui a la bibliothèque nationale de Paris”, Gazette archéologique, 11 (1986), 192-201.  Dynamis, “Luis García Ballester (1936-2000), in memoriam”, Dynamis, 21 (2001), 435-436.  
E Eamon, William, Science and the Secrets of Nature: Books of Secrets in Medieval and Early Modern Culture, Princeton, Princeton University Press, 1994, xv + 490 pp.  Eastwood, Bruce S., “The elements of vision: the micro-cosmology of galenic visual theory according to Hunayn ibn Ishaq”, Transactions of the American Philosophical Society, 72 (1982), 1-59.  Ebel, Julia G., “Translation and Cultural Nationalism in the Reign of Elizabeth”, Journal of the History of Ideas, 30 (1969), 593-602.  Eberenz, Rolf, “La catalanitat «subjacent» de l'Arte cisoria d'Enric de Villena”, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 31 [=Miscel·lània Germà Colón, 4] (1995), 95-106.  Echevarría, Ana - Puente, Cristina de la (eds.), Minas y esclavos en la Península Ibérica y el Magreb en la Edad Media, Madrid, UNED, 2010.  Echevarría Arsuaga, Ana, “Esclavos musulmanes en los hospitales de cautivos de la Orden Militar de Santiago (siglos XII y XIII)”, Al-Qantara: Revista de Estudios Árabes, 28/2 [=Esclavitud e Islam] (2007), 465-488.  Ecker, Gisela - Röhl, Susanne (eds.), In Spuren reisen: Vor-Bilder und Vor-Schriften in der Reiseliteratur, Berlín, Lit, 2006, 237 pp.. il.  Eckert, Edward A., “The retreat of plague from central Europe, 1640-1720: a geomedical approach”, Bulletin of the History of Medicine, 74 (2000), 1-28.  
F 
G 
H 
I 
J 
K 
L “Edward IV's army surgeons”, The British Medical Journal, 1 (1926), 960-961.  Edwards, A. S. G. (ed.), A Companion to Middle English Prose, Cambridge - Rochester, NY, D. S. Brewer, 2004, x + 334 pp.  Edwards, Harold C., “Theodoric of Cervia, a medieval antiseptic surgeon”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 69 (1976), 553-555.  Egea Codina, Antoni, “Llers. Els homes i els fets”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 14 (1979), 264-338.  Egea Codina, Antoni, “El recinte murallat de la Força de Llers”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 17 (1984), 359-379.  Egea Codina, Antoni, “El mestre d'obres Alexandre Comalat i la Restauració del Castell de Requesens”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 18 (1985), 343-357.  Egea Codina, Antoni, “Figueres i la seva evolució urbana durant el vell règim (segles XVI, XVII, XVIII)”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 20 (1987), 83-171.  Egea Codina, Antoni, “Aproximació a la Figueres i els figuerencs del segle XVI”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 23 (1990), 119-230.  Egea Codina, Antoni, “Apunts, dades i documents per a una història urbana de Figueres”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 25 (1992), 77-107.  Egea Codina, Antoni, “Aspectes de la Figueres del segle XIV centrats en l'estudi d'un capbreu del Monestir de Vilabertran de l'any 1343”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 26 (1993), 59-116.  Egea Codina, Antoni, “Alguns aspectes històrics del Vilafant Baix Medieval i Modern”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 30 (1997), 187-204.  Egea Codina, Antoni, “Notícies sobre demografia i jurisdicció del comtat d'Empúries a mitjan del segle XIV”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 31 (1998), 189-230.  Eiroa Rodríguez, Jorge Alejandro, “Los baños de Fortuna: un ejemplo de termalismo medieval en la Región de Murcia”, Miscelánea Medieval Murciana, 23-24 (1999-2000), 9-29.  Eis, Gerhard, Medizinische Fachprosa des späten Mittelalters und der frühen Neuzeit, Amsterdam, Rodopi, 1982, 351 pp.  Eldredge, Lawrence M., “A locator list of some medieval ophthalmological texts”, Canadian Bulletin of Medical History / Bulletin Canadien d'Histoire de la Médecine, 24/2 (2007), 467-477.  Elgood, Cyril, “Some Little-known Medical Practitioners in Mediæval Persia”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 34 (Sect Hist Med) (1941), 373-380.  Elgood, Cyril, “Persian Gynaecology”, Medical History, 12 (1968), 408-412.  Elias i de Molins, Antoni, Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX: apuntes y datos, Barcelona, Impr. de Fidel Giró - Impr. de Calzada, 1889-1895, 2 vols. (xiii + 687 pp. + [3] làm.; 788 + xxxix pp. + [3] làm.).  Elkhadem, Hosam, “George Sarton: Historian of Medieval Islamic Science”, Sartoniana, 1 (1988), 95-103.  Eloy, N. F. J., Dictionnaire historique de la médicine ancienne et moderne ou mémories disposés en ordre alphabétique pour servir a l'histoire de cette sciencie et à celle des medecins, anatomistes, botanistes, chirurgiens et chymistes de toutes nations, Mons, H. Hoyois, 1778, 4 vols.  Emery, Richard W., “The Black Death of 1348 in Perpignan”, Speculum, 42 (1967), 611-623.  Enguita Utrilla, José M.ª - Arnal Purroy, M.ª Luisa, “Aragonés y castellano en el ocaso de la Edad Media”, Aragón en la Edad Media, 11-11 (1993), 51-84.  Enguita Utrilla, José M.ª, “Un vocabulario agrícola turiasonense de 1382”, Turiaso, 8 (1989), 139-178.  Enguita Utrilla, José María, “Contacto de lenguas en el Aragón renacentista”, Aragón en la Edad Media, 16 (2000), 273-288.  Ensenyat Pujol, Gabriel, “Algunos préstamos otorgados a Pedro el Ceremonioso tras la invasión de Mallorca”, Mayurqa, 21 (1985), 121-132.  Ensenyat Pujol, Gabriel, “Dues transferències de censos del Reial Patrimoni mallorquí per finançar la guerra amb Gènova”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 43 (1987), 59-70.  Ephrussi, Charles, Albert Dürer et ses dessins, París, A. Quantin, 1882, xii + 429 pp.  Epstein, Hans J., “The origin and earliest history of falconry”, Isis, 34 (1943), 497-509.  Ertzdorff, Xenja von - Neukirch, Dieter - Schulz, Rudolf (eds.), Reisen und Reiseliteratur im Mittelalter und in der Frühen Neuzeit: Vorträge eines interdisziplinären Symposium vom 3.-8. Juni 1991 an der Justus-Liebig-Universität Gießen, Amsterdam - Atlanta, GA, Rodopi, 1992, 583 pp.  Escobedo, Joana, Typographica: l'edició catalana, del llibre incunable al 1939, introducció a càrrec de —, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1996, 69 pp.  Escribano, J. Carlos - Labarta, Ana, “Las bibliotecas de dos alfaquíes borjanos”, Anaquel de Estudios Árabes, 11 (2000), 355-368.  Escudé i Aixelà, Manuel M. - Fité i Ferrer, Maria, Hidroteràpia antiga a Catalunya: els fons de la Facultat de Medicina de Barcelona, Barcelona, Promociones y Publicaciones Universitarias, 1998, 116 pp.  Escudero Mendo, Asunción - Urbano Flores, Mª A. - Martín Gallardo, M. J., “Estudi farmacològic d'un receptari del segle XV: Receptari Micer Johan”, Gimbernat, 18 [=Actes del VII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Tarragona, 6-8 nov. 1992), vol. 2] (1992), 43-48.  Escudero y Perosso, Francisco, Tipografia hispalense: anales bibliográficos de la ciudad de Sevilla desde el establecimiento de la imprenta hasta fines del siglo XVIII, Madrid, Establecimiento Tipográfico "Sucesores de Rivadeneyra", 1894, xix + 656 pp.  Eslava Galán, Juan, “La campaña de 1225 y el primer cerco de Jaén por Fernando III”, Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, 132 (1987), 23-38.  Español Bertrán, Francesca, “Els casals de molins medievals a les comarques tarragonines: contribució a l'estudi de la seva tipologia arquitectònica”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 1 (1980), 231-254.  Español Bertrán, Francesca, “Ecos del sentimiento antimusulmán en el Spill de Jaume Roig”, Sharq al-Andalus, 10-11 [=Homenaje a María Jesús Rubiera Mata] (1993-1994), 325-345.  Español Bertrán, Francesca, “El sepulcro de Fernando de Antequera y los escultores Pere Oller, Pere Joan y Gil Morlanes, en Poblet”, Locus Amoenus, 4 (1998-1999), 81-106, il.  Español Bertrán, Francesca, “El «córrer les armes»: un aparte caballeresco en las exequias medievales hispanas”, Anuario de Estudios Medievales, 37/2 (2007), 867-905.  Español Bertrán, Francesca, “Artistas y obras entre la Corona de Aragón y el reino de Francia”, dins: Cosmen Alonso, Concepción - Herráez Ortega, Mª Victoria - Pellón Gómez-Calcerrada, María (eds.), El intercambio artístico entre los reinos hispanos y las cortes europeas en la Baja Edad Media, Lleó, Universidad de León, 2009, pp. 253-294, il.  Español Bertrán, Francesca, “Calendario litúrgico y usos áulicos en la Corona de Aragón bajomedieval: arquitectura y ornamenta”, Studium Medievale, 2 (2009), 185-212.  Español Bertrán, Francesca, “Las manufacturas arquitectónicas en piedra de Girona durante la Baja Edad Media y su comercialización”, Anuario de Estudios Medievales, 39/2 (2009), 963-1001.  Estal Gutiérrez, Juan Manuel del, “Anexión del Camp d'Alacant al reino de Valencia por Jaime II de Aragón (1308)”, Anales de la Universidad de Alicante. Historia medieval, 6 (1987), 229-278.  Esteban de Antonio, Mario, “La oculística en los viejos 'lapidarios': apuntes históricos”, Anales de la Sociedad Ergoftalmológica Española, 28/1-2 (1999).  Esteve i Perendeu, Francesc, “Distints nivells d'estudis per a graduar-se en Medicina a l'Estudi General de Lleida (ss. XIII-XVIII)”, Gimbernat, 23 [=Actes del VIIIè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Barcelona, 1994), vol. 2] (1995), 83-94.  Esteve Secall, Carlos Enrique, “La representación geométrica de la agrimensura en los tratados medievales: los manuscritos de Betrand Boysset”, dins: XVIII Congreso Internacional de Ingeniería Gráfica (Barcelona, 31 de mayo - 2 de junio de 2006), Barcelona, Ingegraf - Universitat Politècnica de Catalunya, 2006, publ. electrònica.  Estivill, Assumpció - Gascón, Jesús, “Clàssics anònims de la literatura catalana: primer esborrany per a una llista de títols uniformes”, Ítem, 16 (1995), 88-127.  Eubel, Conrad, Hierarchia Catholica Medii Aevi, sive Summorum Pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series, Wilhelm Gulik - Stefan Ehses - L. Schmitz-Kallenberg - Patrice Gauchat - Remigius Ritzler - Pirmin Sefrin - P. Zenonem Pieta, Münster, Sumptibus et typis librariae Regensbergianae - Pàdua, Il Messagero di S. Antonio, 1898-2002, 9 vols.  Evangelisti, Paolo, “Il valore di Cristo: l’autocomprensione della comunità politica in Francesc Eiximenis”, Enrahonar: quaderns de filosofia, 42 [=Filosofia catalana medieval i moderna] (2009), 65-90.  Evdokimova, Ludmilla, “La traduction en vers et la traduction en prose à la fin du XIIIe et au début du XIVe siècles: quelques lectures de la Consolation de Boèce”, Le Moyen Âge, 109 (2) (2003), 237-260.  Fàbrega, Jaume, “Alimentació de cuina a Girona: miscel·lània d'aculturacions i intercanvis”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 42 (2001), 45-56.  Faivre, Antoine, “Pour un approche figurative de l'alchimie”, Annales ESC, 26 (1971), 841-853.  Fajarnés, Enric, “Comercio de mulas en Ibiza en el siglo XVI”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 6 (1895-1896), 118.  Fajarnés, Enric, “Fomento de la cría caballar en la Isla de Mallorca (siglos XV a XVII)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 6 (1895-1896), 272-274.  Fajarnés, Enric, “Sobre invenciones industriales antiguas en Mallorca. I.- Artifici de traure aygua (sigle XV)”, Boletin de la Sociedad Arqueológica Luliana, 6 (1895-1896), 47.  Fajarnés, Enric, “Sobre invenciones industriales antiguas en Mallorca. VI—Enginy per treura aygua (1467)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 6 (1895-1896), 114-115.  Fajarnés, Enric, “Sobre invenciones industriales antiguas en Mallorca. XIX—Inventio de fer que laygua de mar se puga beura”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 6 (1895-1896), 222-223.  Fajarnés, Enric, “Curiosidades históricas. L.—Destrucción del ganado de Lluchmayor por un perro salvaje (1376)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 7 (1897-1898), 36.  Fajarnés, Enric, “Ferrer Cresques, médico judío mallorquín del siglo XIV”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 7 (1897-1898), 328-329.  Fajarnés, Enric, “Capítols de les aygües y sèquia d'en Bester publicats en 1402”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 8 (1899-1900), 78-79.  Fajarnés, Enric, “Curiosidades históricas. CCCXXXIII.— El médico D. Nicolás Clergue (1495)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 8 (1899-1900), 458.  Fajarnés, Enric, “Curiosidades históricas. CCL.— Desagües peligrosos para la salud en la calle de Sintes (1634)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 8 (1899-1900), 368.  Fajarnés, Enric, “Curiosidades históricas. CCLI.— Noticias sobre la peste bubónica padecida en Valencia”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 8 (1899-1900), 368-369.  Fajarnés, Enric, “Curiosidades históricas. CCLV.— Un caso especial de quebrantamiento de las leyes sanitarias (1678)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 8 (1899-1900), 370.  Fajarnés, Enric, “Curiosidades históricas. CCXLVIII.— La inspección de carnes en Palma (1684)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 8 (1899-1900), 367-368.  Fajarnés, Enric, “Curiosidades históricas. CCXVIII.—Mestre Barthomeu dentista del rey de Mallorca (1385)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 8 (1899-1900), 277.  Fajarnés, Enric, “Curiosidades históricas. CCXXXVI.— Un donativo para tomar baños los enfermos del hospital de Palma (1793)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 8 (1899-1900), 330.  Fajarnés, Enric, “Documentos acerca de las aguas de la fuente de la villa de Palma de Mallorca (siglos XV-XVIII)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 8 (1899-1900), 265-267.  Fajarnés, Enric, “Mestre Jordi, médico mallorquín del siglo XIII”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 8 (1899-1900), 123-125.  Fajarnés, Enric, “Ordinacions sobre amerar llins y cañum en les viles de Mallorca fetes en 1513”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 8 (1899-1900), 89-92.  Fajarnés, Enric, “Supuesta virtud de las ramas de avellano en 1386”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 8 (1899-1900), 357.  Fajarnés i Tur, Enric, “El judío Elías Cresques, médico de la real casa de Aragón en el siglo XIV”, Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, 2 (año III)/15 (1899-1900), 235-238.  Fajarnés i Tur, Enric, “Noticias. —Una receta antiquísima”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 8 (1899-1900), 264.  Falcón Pérez, Mª Isabel, “Sanidad y beneficencia en Zaragoza en el siglo XV”, Aragón en la Edad Media, 3 (1980), 183-226.  Falcón Pérez, Mª Isabel, “La industria textil en Teruel a finales de la Edad Media”, Aragón en la Edad Media, 11-11 (1993), 229-250.  Falcón Pérez, Mª Isabel, “Sobre la industria del vestido en Zaragoza en el siglo XV: las ordenanzas de la cofradía de sastres, calceteros y juboneros”, Aragón en la Edad Media, 12 (1995), 241-266.  Falcón Pérez, Mª Isabel, “Aprovisionamiento y sanidad en Zaragoza en el siglo XV”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 19 (1998), 127-144.  Falcón Pérez, Mª Isabel, “Los boticarios de Zaragoza en la Baja Edad Media: los precedentes del Colegio de Farmacéuticos de Zaragoza”, Aragón en la Edad Media, 14-15/1 [=Homenaje a la profesora Carmen Orcástegui Gros, 1] (1999), 487-498.  Falcón Pérez, Mª Isabel, “La manufactura del cuero en las principales ciudades de la Corona de Aragón (siglos XIII-XV)”, En la España Medieval, 24 (2001), 9-46.  Falomir Faus, Miguel, “El duque de Calabria, Mencía de Mendoza y los inicios del coleccionismo pictórico en la Valencia del Renacimiento”, Ars Longa, 5 (1994), 121-124.  Fant, Carl, L'Image du monde, poème inédit du milieu du XIIIe siècle, étudié dans ses diverses rédactions françaises, d'après les manuscrits des bibliothèques de Paris et de Stockholm, Uppsala, E. Berling, 1886, 77 pp.  Faraudo de Saint-Germain, Lluís, “Consideracions entorn d'un pla de glossari raonat de la llengua catalana medieval”, dins: Coromines, Joan (ed.), Miscel·lània Fabra: recull de treballs de lingüística catalana i romànica : dedicats a Pompeu Fabra pels seus amics i deixebles amb motiu del 75è aniversari de la seva naixença, Buenos Aires, Impremta i Casa Editora Coni, 1943, pp. 143-174.  Faraudo de Saint-Germain, Lluís, “Noticia de un lapidario valenciano del siglo XV”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 18 (1945), 193-216.  Faraudo de Saint-Germain, Lluís, “Llibre de totes maneres de confits: un tratado manual cuatrocentista de arte de dulcería”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 19 (1946), 97-134.  Faraudo de Saint-Germain, Lluís, “El texto primitivo inédito del Tractat de les mules de Mossén Dieç”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 22 (1949), 23-62.  Faraudo de Saint-Germain, Lluís, “Un lunario valenciano cuatrocentista”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 23 (1950), 9-48.  Faraudo de Saint-Germain, Lluís, “El Libre de Sent Soví: recetario de cocina catalana medieval”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 24 (1951-1952), 5-81.  Faraudo de Saint-Germain, Lluís, “La historia literaria en la Real Academia de Buenas Letras”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 25 (1953), 391-420.  Faraudo de Saint-Germain, Lluís, “Una versió catalana del Libre de les herbes de Macer”, Estudis Romànics, 5 (1955-1956), 1-54.  Faraudo de Saint-Germain, Lluís, Vocabulari de la llengua catalana medieval, edició electrònica dirigida per Germà Colón Domènech, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2007-<2010>.  Farías Zurita, Víctor, “Problemas cronológicos del movimiento de Paz y Tregua catalán del siglo XI”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, 14-15 (1993-1994), 9-37.  Farinelli, Arturo, “Aggiunte minime alle note sui viaggi e i viaggiatori nella Spagna e nel Portogallo (dal secolo XV al XVIII)”, dins: Mélanges offerts à M. Émile Picot, membre de l'Institut, par ses amis et ses élèves, París, Librairie Damascène Morgand, 1913, vol. 2, 583-633.  Farnés i Julià, Soledat, “Alguns manuscrits de Medicina i ciències afins dels segles XV i XVI a Catalunya”, Gimbernat, 5 [=Actes del Quart Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Poblet, 1985), vol. 2] (1985), 139-148.  Faudot, Murielle, “Redécouverte d'un arpenteur arlésien: Bertrand Boysset (vers 1355-vers 1416)”, Dialogues d'histoire ancienne, 21/2 (1995), 360-369.  Faulhaber, Charles B., Libros y bibliotecas en la España medieval: una bibliografía de fuentes impresas, Londres, Grant & Cutler, 1987, 213 pp.  Faulhaber, Charles B., “Semitica iberica: translations from Hebrew and Arabic into the medieval Romance vernaculars of the Iberian Peninsula”, Bulletin of Spanish Studies, 81/7-8 (2004), 873-896.  Fein, Susanna, “Herbs, Birds, and Cryptic Words for English Devotional Readers”, Essays in Medieval Studies, 15 (1998), 35-43.  Feingold, Mordechai - Navarro-Brotons, Víctor (eds.), Universities and Science in the Early Modern Period, Dordrecht, Springer, 2006, viii + 309 pp.  [Feliu, Eduard (et al.)], “Bibliografia de bibliografies sobre Maimònides”, Tamid, 5 (2004-2005), 263-271.  Feliu, Eduard - Arrizabalaga, Jon, “El pròleg de Semtov ben Issac, el Tortosí, a la seva traducció hebrea del Tasrïf d’Abü-l-Qäsim al-Zahrawï”, Tamid, 3 (2001), 65-95.  Feliu, Eduard, “La cultura hebrea a la Barcelona medieval”, Barcelona: Quaderns d'Història, 2-3 (1996), 125-142.  Feliu, Eduard, “Un dictamen de Simon ben Sémah Duran sobre les dues sinagogues de Mallorca”, Tamid, 4 (2002-2003), 137-145.  Feliu, Eduard, “Llibre de comptes de Jucef Zabara, col·lector del clavari de la comunitat jueva de Girona (1443)”, Tamid, 5 (2004-2005), 87-138.  Feliu, Eduard, “Sobre la lletra que Hasday Cresques adreçà a la comunitat jueva d'Avinyó parlant dels avalots de 1391”, Tamid, 5 (2004-2005), 171-219.  Feliu, Eduard, “La trama i l’ordit de la història dels jueus a la Catalunya medieval”, dins: AA.DD., Actes del I Congrés per a l'estudi dels jueus en territori de llengua catalana (Barcelona-Girona, 15 -17 d'octubre 2001), Barcelona, Universitat de Barcelona, 2004, pp. 9-29.  Feliu, Eduard, “Les traduccions hebrees del Regiment de sanitat d'Arnau de Vilanova”, Tamid, 6 (2006-2007), 45-141.  Feliu, Eduard, “Some clarifications on several aspects of the history of Jews in Medieval Catalonia”, Catalan Historical Review, 2 (2009), 49-64.  [Feliu, Eduard], “Bibliografia sobre inventaris, testaments, llistes i notícies de llibres hebreus medievals”, Tamid, 3 (2000-2001), 263.  [Feliu, Eduard], “Publicacions que contenen la bibliografia d’erudits (arqueòlegs, lingüistes, biblistes, exegetes, historiadors), l’obra dels quals concerneix en algun aspecte l’Orient antic, la Bíblia, la llengua hebrea o la vida i la cultura jueves de l’època talmúdica i de l’edat mitjana”, Tamid, 2 (2000-2001), 203-263.  Feliu Franch, Joan, “La astrología y la astronomía en el arte: referencias bibliográficas”, Millars: Espai i Història, 19 (1996), 165-173.  Feliu Franch, Joan, “Significados alquímicos de la iconografía cristiana”, Millars: Espai i Història, 28 (2005), 115-132.  Feliu Torrent, Francesc, “Contribució a l'estudi d'Alfons Par: epistolari amb Ramon Miquel i Planas”, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 34 [=Miscel·lània Germà Colón, 7] (1997), 159-184.  Ferguson, Wallace K., The Renaissance in historical thought: five centuries of interpretation, Cambridge, Mass., Houghton Mifflin, 1948, xiii + 429 pp.  Fernández Duro, Cesáreo, “Descubrimiento de una carta de marear, española, del año 1339". Su autor Angelino Dulceri o Dulcert”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 12 (1888), 288-314.  Fernández Duro, Cesáreo, “Orígenes de la cartografía de la Europa septentrional”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 15 (1889), 365-371.  Fernández Duro, Cesáreo, “Los cartógrafos mallorquines. Angelino Dulcet. Jafudá Cresques”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 19 (1891), 366-377.  Fernández Duro, Cesáreo, La marina de Castilla desde sus orígenes y pugna con la de Inglaterra hasta la refundición en la armada española, Madrid, El Progreso Editorial, 1893, 542 pp.  Fernández Duro, Cesáreo, “Cartas náuticas españolas adquiridas por la Biblioteca Nacional de París”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 32 (1898), 245-248.  Fernández Duro, Cesáreo, “Reproducción de cartas náuticas venecianas, inéditas, del siglo XV, que comprenden a la Península Ibérica”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 46 (1903), 153-156.  Fernández Fernández, Laura, “Las tablas astronómicas de Alfonso X el Sabio: los ejemplares del Museo Naval de Madrid”, Anales de Historia del Arte, 15 (2005), 29-50.  Fernández Fernández, Laura, “La transmisión de los textos científicos de Alfonso X: el Ms. 1197 de la BNE”, Anales de Historia del Arte, Extra 2 [=Nuevas investigaciones en Historia del Arte] (2010), 51-68.  Fernández Gaytán, José, “La orden hospitalaria de San Juan de Dios y la real armada”, Revista General de Marina, 205 (1983), 323-337.  Fernández Luzón, Antonio, “La enseñanza universitaria en Barcelona en la primera mitad del siglo XVI”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 13 [=Actes del Tercer congrés d’història moderna de Catalunya: Les institucions catalanes (segles XV-XVII)]/2 (1993), 377-385.  Fernández Luzón, Antonio, “La Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona (1559-1598)”, Barcelona: Quaderns d'Història, 5 [=El temps del Consell de Cent, II - La persistència institucional, segles XV-XVII] (2001), 183-191.  Fernández Luzón, Antonio, La Universidad de Barcelona en el siglo XVI, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2003.  Fernández Luzón, Antonio, La Universidad de Barcelona en el siglo XVI, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2005, 340 pp.  Fernández Otal, José Antonio, “Guirandana de Lay, hechicera, ¿bruja? y ponzoñera de Villanúa (Alto Aragón), según un proceso criminal del año 1461”, Aragón en la Edad Media, 19 [=Homenaje a la profesora María Isabel Falcón] (2006), 135-172.  Fernández Valladares, Mercedes, “Incunables e impresos góticos españoles de la Biblioteca del Dr. Francisco Guerra”, Pecia Complutense, any 4/6 (2007).  Fernando Sellés, Juan, “Las tesis de los filósofos del siglo XIII que afirmaron la existencia del intelecto agente”, Anuario de Estudios Medievales, 38/1 (2008), 445-474.  Ferragud Domingo, Carmel, “Organització social i atenció mèdica a la Cocentaina baixmedieval: el procés a Abrahim Abengalell (1318)”, Asclepio, 57/2 (2005), 3-24.  Ferragud Domingo, Carmel, “La atención médica doméstica practicada por mujeres en la Valencia bajomedieval”, Dynamis, 27 (2007), 133-155.  Ferragud Domingo, Carmel, “Los oficios relacionados con la medicina durante la Baja Edad Media en la Corona de Aragón y su proyección social”, Anuario de Estudios Medievales, 37/1 (2007), 107-137.  Ferragud Domingo, Carmel, “Metges, cirurgians, barbers i apotecaris: l'assistència mèdica a la València baixmedieval”, Mètode, 53 (2007), 49-57.  Ferragud Domingo, Carmel, “Els practicants de la medicina en la creació del regne de València (1238-1300)”, Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 2/2 (2009), 61-85.  Ferragud Domingo, Carmel, “La práctica de la medicina y la albeitería por los mudéjares y los moriscos del reino de Valencia”, dins: Benítez Sánchez-Blanco, Rafael - García Marsilla, Juan Vicente - Piqueras Sánchez, Norberto (eds.), Entre tierra y fe: los musulmanes en el reino cristiano de Valencia (1238-1609), València, Universitat de València - Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2009, pp. 325-340.  Ferragud Domingo, Carmel, “La trista història del metge Lluís Alcanyís”, Mètode, 61 (2009), 22-30.  Ferragud Domingo, Carmel, “Els barbers de la ciutat de València durant el segle XV a través dels llibres del justícia criminal”, Anuario de Estudios Medievales, 41/1 (2011), 31-57.  Ferrari, Giovanna, “Il trattato De humido radicali di Arnaldo da Vilanova”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 23-24 [=Actes de la II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova] (2004-2005), 281-331.  Ferre, Lola, “Los regímenes dietéticos medievales, en prosa y en verso: entre la medicina y la literatura”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 7 (1994), 327-340.  Ferre, Lola, “Avicena hebraico: la traducción del Canon de medicina”, Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos, Sección Hebreo, 52 (2003), 163-182.  Ferrer Flórez, Miguel, “Historia de los colegios de la Compañía de Jesús en Baleares”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 64 (2008), 133-152.  Ferrer i Isern, Daniel, “La història i la geografia d'Alacant en l'obra de l'humanista Francesc Tarafa: l'antiga Lucentum i el Tader (Segura) de Jeroni Pau”, dins: Alemany, Rafael - Martos, Josep Lluís - Manzanaro, Josep Miquel (eds.), Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2005, vol. 2, pp. 731-742.  Ferrer i Mallol, M. Teresa, Joaquim Miret i Sans: semblança biogràfica, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2003, 54 pp.  Ferrer i Mallol, Maria Teresa - Riera i Sans, Jaume, “La successió notarial i el traspàs de protocols en terres catalanes a la baixa Edat Mitjana”, Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, 4 (1974), 395-428.  Ferrer i Mallol, Maria Teresa - Riera i Sans, Jaume, “Miscel·lània de documents per a la història del notariat als estats de la Corona catalano-aragonesa”, Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, 4 (1974), 429-445.  Ferrer i Mallol, Maria Teresa, “La redacció de l'instrument notarial a Catalunya: cèdules, manuals, llibres i cartes”, Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, 4 (1974), 29-191.  Ferrer i Mallol, Maria Teresa, “El llibre de comptes d'un notari barceloní del segle XV: Nicolau de Mediona”, Estudis Castellonencs, 6 [=Miscel·lània d'estudis dedicats a la memòria del Professor Josep Trenchs i Òdena] (1994-1995), 535-550.  Ferrer i Mallol, Maria Teresa, “Noves dades per a la biografia de Ramon de Perellós, autor del viatge al Purgatori de Sant Patrici”, dins: Sans i Travé, Josep Maria - Balada i Bosch, Francesc (eds.), Miscel·lània en honor del doctor Casimir Martí, Barcelona, Rafael Dalmau - Fundació Salvador Vives Casajuana, 1994, 215-230.  Ferrer i Mallol, Maria Teresa, “Activitats polítiques i militars de Ramon de Perellós, autor del Viatge al Purgatori de Sant Patrici durant el regnat de Joan I”, dins: AA.DD., Medievo hispano: estudios in memoriam del Prof. de Derek W. Lomax, Madrid, Sociedad Española de Estudios Medievales - British Council - Instituto de Estudios Manchegos, 1995, pp. 159-173.  Ferrer i Mallol, Maria Teresa, “Figues, panses, fruita seca i torrons”, dins: Barceló Crespí, Maria - Riera Melis, Antoni (eds.), La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII): XIV Jornades d'estudis històrics locals (Palma, del 29 de novembre al 2 de desembre de 1995), Palma, Institut d'Estudis Baleàrics, 1996, pp. 191-208.  Ferrer i Mallol, Maria Teresa, “La guerra d'Arborea alla fine del XIV secolo”, dins: Mele, Giampaolo, Giudicato d'Arborea e Marchesato di Oristano: proiezioni mediterranee e aspetti di storia locale, Atti del Iº Convegno Internazionale di Studi (Oristano, 5-8 dicembre 1997), Oristany, ISTAR, 2000, 535-620.  Ferrer i Mallol, Maria Teresa, “Pellegrinaggi e giubilei in Catalogna: i monasteri di Montserrat e di Sant Pere de Roda e le destinazioni più lontane”, dins: D'Arienzo, Luisa (ed.), Gli Anni Santi nella Storia (Cagliari, 16-19 ot. 1999), Càller, Deputazione di Storia Patria per la Sardegna - Biblioteca Apostolica Vaticana, 2000, pp. 315-347.  Ferrer i Mallol, Maria Teresa, “Fruita seca i fruita assecada, una especialitat de l'àrea econòmica catalana-valenciana-balear”, Anuario de Estudios Medievales, 31/1 (2001), 883-943.  Ferrer i Mallol, Maria Teresa, “La organización militar en Cataluña en la Edad Media”, Revista de historia militar, vol. extr. (2001), 119-222.  Ferrer i Mallol, Maria Teresa, “Rodrigo Díez, caballero y corsario: capturas en los mares portugueses (1395-1396)”, dins: Fonseca, Luís Adão da - Amaral, Luís Carlos - Santos, Maria Fernanda Ferreira, Os reinos ibéricos na Idade Média: livro de homenagem ao Professor Doutor Humberto Carlos Baquero Moreno, Porto, Livraria Civilizaçao Editora, 2003, pp. 1141-1146.  Ferrer i Mallol, Maria Teresa, “Els viatges piadosos de cristians, jueus i musulmans per la Mediterrània medieval”, dins: AA.DD., Un mar de lleis: de Jaume I a Lepant, Barcelona, Institut Europeu de la Mediterrània - Generalitat de Catalunya - Cambra de Comerç de Barcelona - Col·legi d'Advocats de Barcelona - Ajuntament de Barcelona, 2008, pp. 101-118.  Ferrer i Mallol, Maria Teresa, “Robert Ignatius Burns (1921-2008). In memoriam”, Catalan Historical Review, 2 (2009), 123-129.  Ferrero Hernández, Cándida, Juan Gil de Zamora, Liber contra venena et animalia venenosa: estudio preliminar, edición crítica y traducción, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2002.  Féry-Hue, Françoise - Gadrat, Christine, “Les traductions latines d'œuvres vernaculaires: pourquoi un inventaire?”, dins: Fellous, S. et al. (eds.), Le manuscrit dans tous ses états: cycle thématique de l'IRHT (2005-2006), resum al lloc web Ædilis: éditions en ligne de l'IRHT (Actes, 12), 2006.  Féry-Hue, Françoise, Marbode de Rennes: texte et traduction de l'oeuvre du plus célèbre auteur de lapidaire au moyen-âge, París, Europa Humanistica, 2006-2007, s. pag.  Fidora, Alexander - Sierra, Carles (eds.), Ramon Llull: From the Ars Magna to Artificial Intelligence, Barcelona, CSIC: Artificial Intelligence Research Institute (IIIA), 2011, 146 pp.  Fidora, Alexander, “La recepción de San Isidoro de Sevilla por Domingo Gundisalvo (ca. 1110-1181): astronomía, astrología y medicina en la Edad Media”, Mirabilia: Revista Eletrônica de História Antiga e Medieval, 1 (2001).  Figueras Capdevila, Narcís - Grau Pujol, Josep M. T. - Puig Tàrrech, Roser, “La possessió de llibres a través dels inventaris 'post mortem': un mostreig”, Anuari de l'Institut d'Estudis Gironins, 34 [=Actes de les Jornades d'Homenatge al Dr. Jaume Marquès i Casanovas. Cultura i societat a les terres de Girona (Girona, 26-27 nov. 1993), 2] (1994), 129-160.  Figueroa-Saavedra Ruiz, Fernando, “La Clavícula de Salomón: la magia como osamenta expresiva de los miedos y deseos humanos”, Cuadernos del minotauro, 2 (2005), 99-118.  Fink-Errera, Guy, “Une institution du monde médiéval: la «pecia»”, Revue philosophique de Louvain, 60 (1962), 184-243.  Finke, Heinrich, “Arnaldo de Villanova en la Corte de Bonifacio VIII”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1 (1901), 24-25.  Finke, Heinrich, “Bonifaz VIII. und Arnald von Villanova”, dins: Finke, Heinrich, Aus den Tagen Bonifaz VIII: Funde und Forschungen, Münster, Aschendorff, 1902, 191-226; cxvii-ccxi.  Finke, Heinrich, Papsttum und Untergang des Templerordens, Münster, Aschendorff, 1907, 2 vols.  Finke, Heinrich, Acta Aragonensia: Quellen zur deutschen, italienischen, französischen, spanischen, zur Kirchen- und Kulturgeschichte aus der diplomatischen Korrespondenz Jaymes II. (1291-1327), Berlín - Leipzig, W. Rothschild, 1908-1922, 3 vols.  Finoli, Anna Maria, “Aspetti didattici nei dizionari plurilingui del XVI secolo: l’Utilissimo Vocabulista”, dins: Minerva, Nadia (ed.), Lessicologia e lessicografia nella storia degli insegnamenti linguistici: atti della seconda giornata di studio del CIRSIL (Bologna, 14-15 novembre 2003), Bolonya, CLUEB, 2006, pp. 111-122.  Fischer, Klaus-Dietrich - Nickel, Diethard - Potter, Paul (eds.), Text and tradition: studies in ancient medicine and its transmission, presented to Jutta Kollesch, Leiden, Brill, 1998, xii + 340 pp. + [5] làm.  Fischer, Klaus-Dietrich, Bibliographie des textes médicaux latins: Antiquité et haut moyen âge. Premier supplément (1986-1999), Saint-Etienne, Université de Saint-Etienne: Centre Jean-Palerne, 2000, 62 pp.  Fischer, Klaus-Dietrich, “«Wer niemals einen Rausch gehabt... »: Ein Brief des Arztes Mnesitheos und ein Kommentar von Magister Bona Fortuna”, Dynamis, 23 (2003), 341-361.  Fischer-Benzon, R. von, Altdeutsche Gartenflora: Untersuchungen über die Nutzpflanzeb des deutschen Mittelalters, ihre Wanderung und ihre Vorgeschichte im klassischen Altertum, Kiel - Leipzig, Lipsius & Tischer, 1894, x + 254 pp.  Fisher, George Jackson, “A History of Surgery”, dins: Ashhurst, John (ed.), International encyclopaedia of surgery, Nova York, William Wood & company, 1888, vol. 6, 790-846.  Fisher, John H., “European chancelleries and the rise of standard written languages”, Essays in Medieval Studies, 3 (1986), 1-25.  Fita Colomé, Fidel, “Observaciones sobre el testamento de Arnaldo de Vilanova”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 28 (1896), 90-92.  Fita Colomé, Fidel, “Arnaldo de Vilanova: sitio y fecha de su defunción”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 31 (1897), 313-314.  Fité i Llevot, Francesc, “L'elefant, un motiu exòtic en la portada de Cubells”, Urtx: Revista Cultural de l'Urgell, 3 (1991), 89-105.  Fiter é Inglés, Joseph, La Ciència astrològica en Catalunya: breu discripció dels fets més notables á cap portats per los astrólechs catalans, desde'l segle X fins á nostres dias, Barcelona, 1875, 24 pp.  Flambard Héricher, Anne-Marie - Marec, Yannick (eds.), Médecine et société de l'Antiquité à nos jours, Mont-Saint-Aignan, Publications des universités de Rouen et du Havre, 2006, 157 pp.  Flandrin, Jean-Louis, “Le goût et la nécessité: sur l'usage des graisses dans les cuisines d'Europe occidentale (XIVe-XVIIIe siècle)”, Annales. Économies, Sociétés, Civilisations, 38/2 (1983), 369-401.  Flavo Vegecio Renato, El arte de la guerra romana, introducción, traducción y notas de A. R. Menéndez Argüín, Madrid, Signifer Libros, 2005, 157 pp.  Fleischhacker, Robert V. (ed.),, Lanfrank's Science of Cirurgie edited from the Bodleian Ashmole Ms. 1396 (ab. 1380 A.D.) and the British Museum Addit. Ms. 12056 (ab. 1420 A.D.), Part I (Text ) Berlín-Nova York-Filadèlfia, Early English Text Society, 1894.  Fleming, Donald, “Galen on the motions of the blood in the heart and lungs”, Isis, 46 (1955), 14-21.  Fleming, George, Horse-Shoes and Horse-Shoeing: Their Origin, History, Uses, and Abuses... With 210 Illustrations, Londres, Chapman and Hall, 1869, xv + [1] + 692 pp.  Fleming, George, Animal Plagues: Their History, Nature, and Prevention, Londres, Chapman & Hall - Baillière, Tindall & Cox, 1871-1882, 2 vols.  Flemming, Percy, “The Medical Aspects of the Mediæval Monastery in England”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 22 (Sect Hist Med)/6 (1929), 771-782.  Fletcher, G. R. J., “St. Isidore of Seville and his Book on Medicine”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 12 (Suppl) (1919), 70-95.  Flint, Valerie I. J., “The early medieval «medicus», the saint and the enchanter”, Social history of medicine, 2 (1989), 127-145.  Florensa i Soler, Núria, “L'assistència social i l'aportació econòmica del municipi barceloní al segle XVII a malalts, prostitutes i pobres vagabunds, belitres i bergants”, Barcelona: Quaderns d'Història, 5 [=El temps del Consell de Cent, II - La persistència institucional, segles XV-XVII] (2001), 193-204.  Flückiger, Friedrich August, Pharmakognosie des Pflanzenreiches, Berlín, Gaertner, 1891, xvi + 1117 pp.  Fluvià i Escorsa, Armand de, “Els comtes i el comtat de Prades”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 25/1 [= Homenatge a Lluís Batlle i Prats, I] (1979), 155-165.  Folch i Andreu, Rafael, “L'enseignement pharmaceutique en Espagne du Moyen-Age à nos jours”, Bulletin de la Société d'histoire de la pharmacie, 14/51 (1926), 253-257.  Fonahn, A. [Adolf], Arabic and Latin anatomical terminology, chiefly from the Middle Ages, Kristiania [Oslo], Norwegian Academ. historisk-philosofisk Klasse - In commission by Jacob Dybwad,, 1922, 174 pp.  Fonseca, Pedro Carlos Louzada, “A nobreza cristológica de animais no bestiário medieval: o exemplo do Leão e do Unicórnio”, Mirabilia, 9 [=Aristocracia e nobreza no mundo antigo e medieval, ed. Júlia Butiñá i Ricardo da Costa] (2009), 108-132.  Font i Sagué, Norbert, “Les gárgoles de Barcelona”, Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica-Barcelonesa, 1 (anys I-II) (1896-1898), 113-121, 193-208, 292-305, 351-364, 455-474 i 521-547.  Font i Sagué, Norbert, Historia de les ciencies naturals á Catalunya, del sigle IX al sigle XVIII, Barcelona, La Hormiga de Oro, 1908, viii + 257 pp.  Font Jaume, Alexandre, “La visió de l'Antiguitat a la Història del Regne de Mallorca de Joan Baptista Binimelis”, Memòries de l'Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, 16 (2006), 7-29.  Font Obrador, Bartomeu, “Mallorca en 1349”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 33 (1964), 245-260.  Fontaine, Resianne, “Between Scorching Heat and Freezing Cold: Medieval Jewish Authors on the Inhabitated and Uninhabitated Parts of the Earth”, Arabic sciences and philosophy, 10 (2000), 101-137.  Forbes, Robert Joseph, Bitumen and petroleum in antiquity, Leiden, E. J. Brill, 1936, 110 pp.  Forbes, Thomas R., “Medical lore in the bestiaries”, Medical History, 12 (1968), 245-253.  Forcada, Miquel, “The 'Ideology' of Arab-Islamic Science and Ramon Llull”, Quaderns de la Mediterrània, 9 [=Ramon Llull and Islam: the Beginning of Dialogue] (2008), 73-84.  Forestié, Édouard, “Études sur le Moyen-Age: apothicaires, médecins et chirurgiens montalbanais du XIVè siècle”, Recueil de l'Académie des sciences, belles-lettres et arts de Tarn-et-Garonne, 3 (1887), 169-189.  Fornari, Vito, Notizia della Biblioteca Nazionale di Napoli, Nàpols, Detken & Rocholl Libreria internazionale, 1874, 121 pp.  Forrest, Richard D., “Development of wound therapy from the Dark Ages to the present”, Journal of the Royal Society of Medicine, 75/4 (1982), 268-273.  Forrest, Richard D., “Early history of wound treatment”, Journal of the Royal Society of Medicine, 75/3 (1982), 198-205.  Förster, Richard (ed.), Scriptores physiognomonici Graeci et Latini, recensuit —, Leipzig, Teubner, 1893, 2 vols. (cxcii + 431 pp; 534 pp).  Förster, Richard, “Handschriften und Ausgaben des pseudo-aristotelischen «Secretum secretorum»”, Centralblatt für Bibliothekswesen, 6 (1889), 1-22, 57-76 i 218-19.  Fort, George F., Medical economy during the Middle Ages: a contribution to the history of european morals, from the time of the Roman Empire to the close of the fourteenth century, Nova York, J. W. Bouton - Londres, R. Quaritch, 1883, xii + 488 pp.  Foucault, Didier, “L’alchimie et l’astrologie dans la médecine médiévale”, Bulletin du Centre d'Étude et d'Histoire de la Médecine de Toulouse, 41/juillet (2002).  Foucault, Michel, “Le combat de la chasteté”, dins: Ariès, Philippe - Béjin, André (eds.), Sexualités occidentales: contribution à l'histoire et à la sociologie de la sexualité, París, Éditions du Seuil, 1982, 15-25.  Foulché-Delbosc, Raymond, “La Disputation de l'Asne (Anselm Turmeda)”, Revue Hispanique, 24 (1911), 358-479.  Foz, Clara, Le traducteur, l'Église et le roi: Espagne XIIe et XIIIe siècle, Ottawa, Les Presses de l'Université d'Ottawa - Artois Presses Université, 1998, 188 pp.  Foz, Clara, “Bibliografía sobre la escuela de traductores de Toledo”, Quaderns: Revista de traducció, 4 (1999), 85-91.  Fradejas Rueda, José Manuel, “Aproximación a la literatura cetrera portuguesa”, eHumanista, 8 (2007), 197-226.  Fradejas Rueda, José Manuel, “La verión catalana de la Epistola Aquilae Symachi et Theodotionis ad Ptolomeum regem Aegypti y su modelo latino”, Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca, 14 (2008-2009), 89-102.  Fraga Sampedro, Mª Dolores, “El poder de la palabra: imágenes de predicación en la edad media hispana”, e-Spania: Revue interdisciplinaire d'études hispaniques médiévales, 3 [=Images du pouvoir, pouvoir des images dans l'Espagne médiévale (XIe-XVe siècle)] (juny 2007).  Fraker, Charles, “A note on the sources of the Visión deleytable of Alfonso de la Torre”, dins: Piñero Ramírez, Pedro Mª (ed.), Dejar hablar a los textos: homenaje a Francisco Márquez Villanueva, Sevilla, Universidad de Sevilla, 2005, vol. 1, pp. 227-238.  Franci, Raffaella, “The history of algebra in Italy in the 14th and 15th centuries: some remarks on recent historiography”, Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, nova època, 3/2 (2010), 175-194.  Franco Aliaga, Tomás - López-Davadillo Larrea, Julio, “La representación cartográfica del mundo en la Edad Media”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 17 (2004), 157-165.  Franco Sánchez, Fancisco, “La escuela médica Šarqi (ss. XI-XIV): sociedad y medicina en el Levante de al-Andalus”, Dynamis, 21 [=Medicina y ciencia en al-Andalus] (2001), pp. 27-53.  Franco Sánchez, Francisco - Sol Cabello, María, Muhammad aš-Šafra: el médico y su obra, Alacant, Universitat d'Alacant, 1990, 170 pp., il.  Franco Silva, Alfonso, “El alumbre murciano”, Miscelánea Medieval Murciana, 6 (1980), 237-272.  Frank F. Klaassen, Religion, Science, and the Transformations of Magic: Manuscripts of Magic 1300-1600, Toronto, Tesi doctoral de la University of Toronto, 1999, 281 pp.  Franklin, Alfred, La vie privée d'autrefois, arts et métiers: Modes, moeurs, usages des parisiens, du XIIe au XVIIIe siècle d'après des documents originaux ou inèdits, París, E. Plon, Nourrit et Cie, 1887-1902, 27 vols.  Franklin, Peter, “Malaria in medieval Gloucestershire: an essay in epidemiology”, Transactions of the Bristol and Gloucestershire Archaeological Society, 101 (1983), 111-122.  Freire da Silva, Marinalva, Edición crítica del Regimento proveytoso contra ha pestenença (1496-1500?), Tesi doctoral de la Universidad Complutense de Madrid, 1991.  French, Roger K. - Cunningham, Andrew, “Luis”, Dynamis, 21 (2001), 453-455.  French, Roger K., Canonical Medicine: Gentile da Foligno and Scholasticism, Leiden, E. J. Brill, 2001, x + 342 pp.  French, Roger K., Medicine before Science: The Rational and Learned Doctor from the Middle Ages to the Enlightenment, Cambridge, Cambridge University Press, 2003, v + 289 pp.  French, Roger, “A note on the anatomical accessus of the Middle Ages”, Medical History, 23 (1979), 461-468.  French, Roger, Ancient Natural History: Histories of Nature, Londres - Nova York, Routledge, 1994, xxii + 357 pp., il., bibl., índ.  French, Roger, “Where the Philosopher Finishes, the Physician Begins: Medicine and the Arts Course in Thirteenth-Century Oxford”, Dynamis, 20 [=El aprendizaje de la medicina en el mundo medieval] (2000), 75-106.  Fresquet Febrer, José Luis, “Las TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación) y los estudios biográficos”, Asclepio, 57/1 (2005), 167-187.  Fresquet Febrer, José Luis, “Una aproximación a la biografía de Anastasio Chinchilla y Piqueras (1801-1867)”, dins: Aguirre Marco, Carla P. - Fresquet Febrer, José Luis - López Terrada, M. Luz (eds.), Hernández Morejón, Anastasio Chinchilla y la historia de la medicina española, València, Universitat de València - Instituto de historia de la medicina y de la ciencia López Piñero, 2008, pp. 49-119.  Freudenthal, Gad (ed.), Studies on Gersonides: A Fourteenth-Century Jewish Philosopher-Scientist, Leiden, E. J. Brill, 1992, xxi + 422 pp.  Freudenthal, Gad - Kottek, Samuel (eds.), Mélanges d'histoire de la médecine hébraïque: études choisies de la Revue d'histoire de la médecine hébraïque (1948-1985), Leiden, E. J. Brill, 2003, xiv + 591 pp.  Friedenwald, Harry, “Jacob Zahalon of Rome, Medieval Rabbi, Physician, Author and Moralist”, Bulletin of the Medical Library Association, 8 (1918), 1-10.  Furdell, Elizabeth Lane (ed.), Textual Healing: Essays on Medieval and Early Modern Medicine, Leiden, E. J. Brill, 2005, xviii + 294 pp.  Furió, Antoni, “Receptes farmacèutiques en un protocol del segle XV”, Butlletí Municipal [de Sueca], 20 (oct. 1981), 6.  Furnivall, Frederick J., (ed.), The book of quinte essence or the fifth being; that is to say, man's heaven. A tretice in Englisch breuely drawe out of Þe book of quintis essencijs in Latyn, Þat Hermys Þe prophete and kyng of Egipt, after Þe flood of Noe fadir of philosophris, hadde by reuelacioun of an aungil of God to him sende. Ed. from the Sloane ms. 73, about 1460-70 A.D, Londres, Early English Text Society, 1866 [=1889].  Fuster, Just Pastor, Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días [y de los que aún viven], con adiciones y enmiendas á la de D. Vicente Ximeno, València, Impr. y Libr. de José Ximeno - Impr. y Libr. de Ildefonso Mompié, 1827-1830, 2 vols. (xxi + 356 pp., 548 pp.).  Gabriel Tomàs, Maria del Mar, “Bibliografia històrica de Barcelona: publicacions dels anys 1993 i 1994”, Barcelona: Quaderns d'Història, 2-3 (1996), 195-223.  Gaddesden, John, Rosa anglica seu rosa medicinae Johannis Anglici: an early modern Irish translation of a section of the medieval medical textbook edited by John Gaddesden, with an introduction, glossary and English version by Winifred Wulff, Londres, Simpkin Marshall for the Irish Text Society, 1929, lviii + 434 pp. + 1 làm.  Gadrat, Christine, Les Mirabilia descripta de Jordan Catala: une image de l'Orient au XIVe siècle, París, Positions de thèses de l'École nationale des chartes, 2000.  Gadrat, Christine, “Le rôle de Venise dans la diffusion du Livre de Marco Polo (XIVe-XVe siècles)”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 58 [=Humanisme et découvertes géographiques, ed. Nathalie Bouloux, Patrick Gautier Dalché i Angelo Cattaneo] (2010), 63-78.  Gagnière, Sylvain, “Les apothicaires à la cour des Papes d’Avignon”, Revue d'Histoire de la Pharmacie, 23/230-231 (1976), 147-157 i 225-236.  Galera Pedrosa, Andreu, “Cònsols i metges: sobre l'assistència sanitària en la vila de Cardona al llarg del segle XV (anys 1419-1473)”, Gimbernat, 21 [=Actes del VIIIè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Barcelona, 1994), vol. 1] (1994), 150-155.  Gallardo, Bartolomé José, Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos, formado con los apuntamientos de don Bartolomé José Gallardo, coordinados y aumentados por d. M. R. Zarco del Valle y d. J. Sancho Rayón, Madrid, Imprenta y Estereotipia de M. Rivadeneyra - Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1863-1889, 4 vols.  Gallent Marco, Mercedes, “Sanidad y urbanismo en la Valencia del XV”, En la España Medieval, 7 [=La ciudad hispánica durante los siglos XIII al XVI, 2] (1985), 1567-1580.  Gallent Marco, Mercedes, “Sobre intrusismo médico en Valencia (siglo XV)”, Gimbernat, 3 [= Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vol. 4] (1985), 165-176.  Gallent Marco, Mercedes, “Problemas fundamentales en torno a la Historia de la Sanidad medieval en la Peninsula Ibérica”, dins: Iglesia Duarte, José Ignacio de la (coord.), IV Semana de Estudios Medievales (Nájera, 2 al 6 de agosto de 1993), Logronyo, Instituto de Estudios Riojanos, 1994, pp. 189-205.  Gallent Marco, Mercedes, “Historia e historia de los hospitales”, Revista d'Historia Medieval, 7 (1996), 179-191.  Galmés, Antoni, “La medicina popular a Mallorca”, Mayurqa, 16 (1976), 195-220.  Galmés i Sanxo, Salvador, “Catàleg d'obres i documents lul·lians a Roma”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 24 (1932-1933), 99-108.  Gambús Sáiz, Mercedes, “De l'art de picapedrer de Josep Gelabert: un testimonio literario de la arquitectura mallorquina del siglo XVII”, Mayurqa, 22/2 [=Homenatge a Álvaro Santamaría, 2] (1989), 777-786.  Gámez Cenzano, Cristina, “El enfermero de la catedral de Pamplona”, Príncipe de Viana, 59 (1998), 745-762.  Gandia, Imma (ed.), “Diálogo de las heridas de la cabeça, escrit per Amato Lusitano, traduït del llatí al castellà per Gerónimo de Virués (1588)”, Revista electrónica LEMIR (anexos), 6 (2002).  García, Jorge, “El manuscrito de Ripoll del Bachiller de la Torre”, dins: Badia, Lola - Cabré, Miriam - Martí, Sadurní (eds.), Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (s. XIII-XV): actes del III Col·loqui internacional «Problemes i mètodes de literatura catalana antiga» (Universitat de Girona, 5-8 juliol de 2000), Barcelona, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, pp. 173-190.  García Arancón, María Raquel, “Los Evreux ¿reyes taumaturgos de Navarra?”, Príncipe de Viana, 51 (1990), 81-88.  García Avilés, Alejandro, “Arte y astrología en Salamanca a finales del siglo XV”, Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, 6 (1994), 39-60.  García Avilés, Alejandro, “El manuscrito 19 de la BIblioteca Nacional de Madrid: un codice computístico de origen controvertido”, Imafronte, 10 (1994), 41-50.  García Ballester, Luis - Domínguez García, Avelino, “El mundo médico de la Historia naturalis (ca. 1275-1296) de Juan Gil de Zamora”, Dynamis, 14 (1994), 249-267.  García Ballester, Luis - French, Roger K. - Arrizabalaga, Jon - Cunningham, Andrew (eds.), Practical medicine from Salerno to the Black Death, Cambridge, Cambridge University Press, 1994, xiii + 402 pp.  García Ballester, Luis - McVaugh, Michael R. - Rubio Vela, Agustín, Medical Licensing and Learning in Fourteenth-Century Valencia, Filadèlfia, The American Philosophical Society, 1989 [=1990], 128 pp.  García Ballester, Luis - Samsó, Julio, “Tradición y novedad en el galenismo árabe de los siglos IX y XI: la doctrina del pulso, el pronóstico y un caso de aplicación de masaje cardíaco”, Al-Andalus, 37/2 (1972), 337-351.  García Ballester, Luis, “Galeno (c. 130-c. 200): acercamiento histórico-social a su biografía científica”, Medicina & Historia, 2a època,12 (1972), 7-26.  García Ballester, Luis, “Los orígenes del saber anatómico occidental: del Corpus Hippocraticum a la anatomía alejandrina”, Medicina & Historia, 2a època, 25 (1973), 7-26.  García Ballester, Luis, “De la anatomía alejandrina al Corpus Galenianum”, Medicina & Historia, 2a època, 37 (1974), 7-26.  García Ballester, Luis, “Experiencia y especulación en el diagnóstico galénico”, Dynamis, 1 (1981), 203-223.  García Ballester, Luis, “Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) y la reforma de los estudios médicos en Montpellier (1309): el Hipócrates latino la introducción del nuevo Galeno”, Dynamis, 2 (1982), 97-158.  García Ballester, Luis, “El papel de las instituciones de consumo y difusión de ciencia médica en la Castilla del siglo XIII: el monasterio, la catedral y la Universidad”, Dynamis, 4 (1984), 33-63.  García Ballester, Luis, “Enfermo y enfermedad en la obra de Galeno”, Medicina & Historia, 3a època, 10 (1985), 3-26.  García Ballester, Luis, “Panorama de la medicina en una sociedad medieval mediterránea: la Valencia cristiana bajomedieval”, Dynamis, 7-8 (1987-1988), 59-115.  García Ballester, Luis, “Medical science in thirteenth-century Castile: problems and prospects”, Bulletin of the History of Medicine, 61/2 (1987), 183-202.  García Ballester, Luis, “Archivos medievales”, Dynamis, 9 (1989), 45-54.  García Ballester, Luis, “Las influencias de la medicina islámica en la obra médica de Arnau de Vilanova”, Estudi General, 9 [= Salleras, Marcel (ed.), El debat intercultural als segles XIII i XIV: Actes de les I Jornades de Filosofia Catalana (Girona, 25-27 abril 1988)] (1989), 79-95.  García Ballester, Luis, “Los orígenes del renacimiento médico europeo: cultura médica escolástica y minoría judía”, Manuscrits, 10 (1992), 119-155.  García Ballester, Luis, “Medicina i aristotelisme a l'Europa dels segles XII-XIII”, dins: Camarasa, Josep M. - Mielgo, Honorino - Roca, Antoni (eds.), Actes de les I Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Trobades Científiques de la Mediterrània (Maó, 11-13 setembre 1991), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans - Societat Catalana de Física, filial de l'Institut d'Estudis Catalans - Institut Menorquí d'Estudis: Secció de Ciència i Tècnica, 1994, pp. 13-31.  García Ballester, Luis, “Elementos para la construcción de las historias clínicas en Galeno”, Dynamis, 15 (1995), 47-65.  García Ballester, Luis, “The 'New Galen': A challenge to Latin Galenism in thirteenth-century Montpellier”, dins: Fischer, Klaus-Dietrich - Nickel, Diethard - Potter, Paul (eds.), Text and tradition: studies in ancient medicine and its transmission, presented to Jutta Kollesch, Leiden, Brill, 1998, pp. 55-83.  García Ballester, Luis, La profesión médica en un tiempo de cambio: la Europa bajomedieval. Lección conmemorativa del 25 aniversario de la Cátedra de Historia de la Medicina, Universidad de Granada (1971-1996), Santander, Universidad de Cantabria, 1999, 28 pp.  García Ballester, Luis, “Galenismo y enseñanza médica en la Universidad de Salamanca del siglo XV”, Dynamis, 20 [=El aprendizaje de la medicina en el mundo medieval] (2000), 209-247.  García Ballester, Luis, Artifex factivus sanitatis: saberes y ejercicio profesional de la medicina en la Europa pluricultural de la Baja Edad Media, ed. per Guillermo Olagüe de Ros i Esteban Rodríguez Ocaña, Granada, Universidad de Granada, 2004, 556 pp.  García Ballester, Luis, “Medical science and medical teaching at the University of Salamanca in the 15th century”, dins: Feingold, Mordechai - Navarro-Brotons, Víctor (eds.), Universities and Science in the Early Modern Period, Dordrecht, Springer, 2006, pp. 37-64.  García Ballester, Luis, “Mi colega y amigo Juan Antonio Paniagua, historiador de la medicina”, Dynamis, 30 (2010), 309-314.  García Cárcel, Ricardo, “En la muerte de Luis García Ballester”, Dynamis, 22 (2002), 485-486.  García González, Alejandro, “«Herbas, ut flores, tellus fert multicolores»: edición y estudio de un poema botánico medieval”, Minerva, 21 (2008), 155-194.  García Herrero, María del Carmen - Torreblanca Gaspar, María Jesús, “Curar con palabras (oraciones bajomedievales aragonesas)”, Alazet: Revista de Filología, 2 (1990), 67-82.  García Herrero, María del Carmen, “«Administrar del parto y recibir la criatura»: aportación al estudio de la obstetricia bajomedieval”, Aragón en la Edad Media, 8 (1989), 283-292.  García Herrero, María del Carmen, “Actividades laborales femeninas en la Baja Edad Media turolense”, Aragón en la Edad Media, 19 [=Homenaje a la profesora María Isabel Falcón] (2006), 181-200.  García Herrero, María del Carmen, “Actividades laborales femeninas a finales de la Edad Media: registros iconográficos”, dins: Lacarra Ducay, María del Carmen (ed.), Arte y vida cotidiana en época medieval, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2008, pp. 17-48.  García i Díez, Ferran, “La pobresa a Igualada i les deixes testamentàries a l'Hospital Sant Bartomeu (segles XIV-XV)”, Miscellanea Aqualatensia, 8 (1997), 101-142.  García Jáuregui, Carlos, “Un viaje de ida y vuelta entre la lengua común y la especializada: el léxico anatómico de Juan Valverde de Amusco (1556)”, Panace@, 7(24) (2006), 269-274.  García Marco, Francisco Javier, “Los sistemas de información histórica: una nueva frontera en la construcción científica de la Historia”, Aragón en la Edad Media, 19 [=Homenaje a la profesora María Isabel Falcón] (2006), 213-234.  García Panadés, Teresa, “Los bienes de Ferrer de Gualbes, ciudadano de Barcelona (hacia 1350-1423)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 4 (1983), 149-204.  García Porras, Alberto - Fábregas García, Adela, “La cerámica española en el comercio mediterraneo bajomedieval: algunas notas documentales”, Miscelánea Medieval Murciana, 27-28 (2003-2004), 7-34.  García Pulido, Luis José, “El sistema de abastecimiento hidráulico de la Almunia de los Alijares: estado de la cuestión”, En la España Medieval, 30 (2007), 245-280.  García Sánchez, Enrique, Libros de viajes en la España medieval: bibliografía, publicació electrònica de l'autor, 2008.  García Sánchez, Enrique, “Libros de viaje en la península ibérica durante la Edad Media: Bibliografía”, Lemir, 14 (2010), 353-402.  García Sánchez, Expiración (ed.), Fuentes de los agrónomos andalusíes, Madrid, CSIC, 2009, pp. 529-654.  García Sánchez, Expiración, “Traducciones catalanas de textos científicos andalusíes en la Corona de Aragón”, Sharq al-Andalus, 10-11 [=Homenaje a María Jesús Rubiera Mata] (1993-1994), 385-401.  García Sánchez, Expiración, “Las fuentes citadas en el tratado agrícola de al-Tignari”, Dynamis, 21 [=Medicina y ciencia en al-Andalus] (2001), 205-231.  García Valdecasas, Francisco, “La teoría de los cuatro humores (o cómo sanaba la medicina antigua)”, Medicina & Historia, 3a època, 36 (1991), 3-30.  García-Aráez Ferrer, Hermenegildo, “Los mapamundis de los Beatos: origen y características principales”, Miscelánea Medieval Murciana, 18 (1993-1994), 49-76.  García-Aráez Ferrer, Hermenegildo, “Los mapamundis de los Beatos (2ª parte): nomenclator y conclusiones”, Miscelánea Medieval Murciana, 19-20 (1995-1996), 97-128.  García-Aráez Ferrer, Hermenegildo, “Acerca del origen del mapamundi de los beatos”, Miscelánea Medieval Murciana, 25-26 (2001-2002), 39-65.  Garfield, Eugene, “The life and career of George Sarton: the father of the history of science”, Sartoniana, 5 (1992), 109-130.  Garrido Anes, Edurne, “Transmisión, vernacularización y usos del Liber de simplici medicina: las versiones del Circa Instans en inglés medio”, Medicina & Historia, 4a època, 22 (2004), 1-15.  Garrido Anes, Edurne, De simplici medicina (Circa instans) en inglés medio: vernacularización del tratado salernitano de Mateo Plateario, Tesi doctoral de la Universidad de Huelva, 2005.  Garrido Anes, Edurne, “Geographical and dialectal distribution of Platearius' Liber de simplici medicina in England”, IJES, International Journal of English Studies, 5/2 [=Editing Middle English in the 21st century: old texts, new approaches] (2005), 93-114.  Garrido Anes, Edurne, “Inventando el inglés como lengua médica: el caso de dos traducciones de la Chirurgia Magna de Guy de Chauliac en la Baja Edad Media”, Panace@, 6(20) (2005), 148-156.  Garrido i Valls, Josep-David, “Arabismes del vocabulari militar català medieval”, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 31 [=Miscel·lània Germà Colón, 4] (1995), 5-21.  Garrido i Valls, Josep-David, “L'escriptura humanística al Principat de Catalunya”, Faventia, 25/2 (2003), 139-169.  Garriga Riera, Joaquim, “Geometria fabrorum: procediments de representació tridimensional als tallers de pintura catalans dels segles XV i XVI”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 13 [=Actes del Tercer congrés d’història moderna de Catalunya: Les institucions catalanes (segles XV-XVII)]/2 (1993), 407-428.  Garrigues, Laurent, “Les professions médicales à Paris au début du XVe siècle: praticiens en procès au parlement”, Bibliothèque de l'École des chartes, 156/2 (1998), 317-367.  Garrison, Fielding H., “An epitome of the history of Spanish medicine”, Bulletin of the New York Academy of Medicine, 7/8 (1931), 589-634.  Garzón, José A., En pos del incunable perdido: Francesch Vicent, Llibre dels jochs partitis dels schachs (Valencia, 1495), València, Generalitat Valenciana: Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques - Biblioteca Valenciana, 2001, 192 pp.  Gascón Vera, Elena, “Enrique de Villena: ¿castellano o catalán?”, dins: Vilanova, Antonio (ed.), Actas del X Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas (Barcelona, 21-26 agosto 1989), Barcelona, Promociones y Publicaciones Universitarias, 1992, vol. 1, pp. 195-206.  Gask, George E., “The Medical Services of Henry the Fifth's Campaign of the Somme in 1415”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 16 (Sect Hist Med) (1923), 1-10.  Gask, George E., “The Medical Staff of King Edward the Third”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 19 (Sect Hist Med) (1926), 1-16.  Gaulin, Jean-Louis, “Sur le vin au Moyen Âge: Pietro de' Crescenzi, lecteur et utilisateur des Géoponiques traduites par Burgundio de Pise”, Mélanges de l'École française de Rome: Moyen Âge -Temps Modernes, 96/1 (1984), 95-127.  Gaulin, Jean-Louis, “Agronomie antique et élaboration médiévale: de Palladius aux Préceptes cisterciens d’économie rurale”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 26 (1994), 59-83.  GEC, Gran Enciclopèdia Catalana, director: Joan Carreras i Marti, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1986-1998 (2a ed.), 24 vols. + 4 vols. de supl. + 1 CD-ROM (Index electrònic).  Geijerstam, Regina af, “Sobre Heredia i el bilingüisme medieval aragonès-català”, dins: Bruguera, Jordi - Massot i Muntaner, Josep (eds.), Actes del Cinquè col·loqui internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Andorra, 1-6 d'octubre de 1979), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1980, pp. 495-510.  Gènova, Simó de, Clavis sanationis simplicia medicinalia latina greca et arabica ordine alphabetico mirifice elucidans, edició de Barbara Zipser; transcripció de Thomas Smith, Londres, Wellcome Trust - Royal Holloway University, 2011, ed. electrònica.  Gentilcore, David, “'All that pertains to medicine': protomedici and protomedicati in early modern Italy”, Medical History, 38 (1994), 121-142.  Gesret, Julie, Un hôpital au Moyen Âge: l'hôtel-Dieu Saint-Nicolas de Troyes du XIIIe au XVe siècle: «soustenir les povres»,, París, Positions de thèses de l'École nationale des chartes, 2003.  Gessner, Konrad, De balneis omnia quae extant apud graecos, latinos et arabas, tam medicos quam quoscunque ceterarum artium probatos scriptores, qui vel integris libris, vel quoquo alio modo hanc materiam tractaverunt... in quo aquarum ac thermarum omnium quae in toto fere orbe terrarum sunt, metallorum item et reliquorum mineralium natur[a]e vires, atque usus exquisitissime explicantur... indicibus quator appositis, Venècia, hereus de Lucantonio Giunta, 1553, 14 + 497 + [1] ff., in-fol.  Getz, Faye Marie (ed.), Healing and Society in Medieval England: A Middle English Translation of the Pharmaceutical Writings of Gilbertus Anglicus, Madison, Wisc., University of Wisconsin Press, 1991, lxxiii + 378 pp.  Getz, Faye Marie, “Gilbertus Anglicus anglicized”, Medical History, 26 (1982), 436-442.  Getz, Faye Marie, Medicine in the English Middle Ages, Princeton, Princeton University Press, 1998, 192 pp.  Ghisalberti, Alberto M. (dir.) [et al.], Dizionario biografico degli italiani, Roma, Istituto della Enciclopedia Italiana, 1960-.  Giard, Luce, “Logique et système du savoir selon Hugues de Saint-Victor”, Revue d'Histoire des Sciences, 36/1 (1983), 3-32.  Gibbs, Frederick W., Medical Understandings of Poison circa 1250-1600, Tesi doctoral de la University of Wisconsin-Madison, 2009, v + 254 pp.  Giese, Martina, “Die Heidelberger Falkenheilkunde des Codex Palatinus germanicus 551”, Beiträge zur Geschichte der deutschen Sprache und Literatur, 130/2 (2008), 298–334.  Gifre, Agustí, “Tipógrafos y bibliopolas gerundenses: anotaciones y adiciones al artículo que con el mismo epígrafe publicó en esta Revista D. Enrique C. Girbal, en 1.º de Enero de 1881”, Revista de Gerona, 13, any XIV (1889), 1-4.  Gil Canut, M.ª José, Rodrigo Pertegás, José (Valencia, 1854-1930), València, Biblioteca Valenciana, s. d.  Gil Roig, Nuria, “Correspondencia de Jaime II con sus hijos: afecto, formalismo o interés”, Aragón en la Edad Media, 14-15/1 [=Homenaje a la profesora Carmen Orcástegui Gros, 1] (1999), 693-708.  Gil Sotres, Pedro, “Los evacuantes particulares: ventosas, escarificaciones, sanguijuelas y cauterios en la terapéutica bajomedieval”, Medicina & Historia, 3a època, 34 (1990), 5-28.  Gilbert, Émile, La pharmacie à travers les siècles: Antiquité, Moyen Âge, Temps modernes, Tolosa de Llenguadoc, Impr. Vialelle, 1886, 455 pp.  Giménez Soler, Andrés, “El viaje de Pedro IV a Cerdeña en 1354”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 5 (anys IX-X)/34 (1909-1910), 88-93.  Gimeno Blay, Francisco M. - Trenchs Ódena, José, “Escritura: palabra e imagen (reflexiones sobre la cultura escrita reproducida)”, Anales de la Universidad de Alicante: Historia Medieval, 4-5 (1986), 359-378.  Gimeno Blay, Francisco M. - Trenchs Òdena, Josep, “Libro y bibliotecas en la Corona de Aragón (siglo XVI)”, dins: López-Vidriero, María Luisa - Cátedra, Pedro M., El Libro antiguo español: actas del segundo Coloquio Internacional [Sevilla, 1989], Salamanca - Madrid, Universidad de Salamanca - Biblioteca Nacional - Sociedad Española de Historia del Libro, 1992, pp. 207-239.  Gimeno Blay, Francisco M., “Produir llibres manuscrits catalans (s. XII-XV)”, dins: Badia, Lola - Cabré, Miriam - Martí, Sadurní (eds.), Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (s. XIII-XV): actes del III Col·loqui internacional «Problemes i mètodes de literatura catalana antiga» (Universitat de Girona, 5-8 juliol de 2000), Barcelona, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, pp. 115-149.  Gimeno Blay, Francisco M., “Entre el autor y el lector: producir libros manuscritos en catalán (siglos XII-XV)”, Anuario de Estudios Medievales, 37/1 (2007), 305-366.  Giralt, Sebastià, “Arnau de Vilanova en el galenisme medieval”, Auriga, 16 (1996), 13-17.  Giralt, Sebastià, “Regimen quartane atribuït a Arnau de Vilanova, un 'consilium' polèmic”, dins: Batlló Ortiz, Josep - Bernat López, Pasqual - Puig Aguilar, Roser (eds.), Actes de la VI Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Vic, 27, 28 i 29 d'octubre de 2000), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 2002, pp. 319-325.  Giralt, Sebastià, Decus Arnaldi: estudis entorn dels escrits de medicina pràctica, l'ocultisme i la pervivència del corpus atribuït a Arnau de Vilanova, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona: Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2002.  Giralt, Sebastià, “La qüestió arnaldiana: autenticitat i falsa autoria en el corpus atribuït a Arnau de Vilanova”, Gimbernat, 38 (2002), 185-198.  Giralt, Sebastià, “Nota sobre alguns ictiònims d'origen occità en textos mèdics d'Arnau de Vilanova i d'altres autors medievals”, Estudis Romànics, 24 (2002), 103-108.  Giralt, Sebastià, “Arnaldus Astrologus?: la astrología en la Medicina de Arnau de Vilanova”, Medicina & Historia, 4a època, 18 (2003), 1-15.  Giralt, Sebastià, “El mite d'Arnau de Vilanova, de l'Edat Mitjana al Renaixement”, Estudi General, 23-24 [=Història i llegenda al Renaixement] (2003-2004), 127-142.  Giralt, Sebastià, “Un alquimista medieval per als temps moderns: les edicions del corpus alquímic atribuït a Arnau de Vilanova en llur context (c. 1477-1754)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 23-24 [=Actes de la II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova] (2004-2005), 61-128.  Giralt, Sebastià, “Entorn de la tradició textual de la Practica summaria d'Arnau de Vilanova”, Dynamis, 24 (2004), 269-280.  Giralt, Sebastià, “El Regimen quartane atribuït a Arnau de Vilanova”, Faventia, 27/1 (2005), 97-112.  Giralt, Sebastià, “Medicina i astrologia en el corpus arnaldià”, Dynamis, 26 (2006), 15-38.  Giralt, Sebastià, “Vides modernes d'Arnau de Vilanova”, Faventia, 28/1-2 (2006), 137-145.  Giralt, Sebastià, “La tradition médicale d'Arnaud de Villeneuve, du manuscrit à l'imprimé”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 52 [=Le livre de science, du copiste à l'imprimeur, ed. L. Moulinier-Brogi - N. Weill-Parot] (2007), 75-88.  Giralt, Sebastià, “Arnau de Vilanova en la Reforma protestant”, Faventia, 31 (2009), 201-212.  Girbal, Enric Claudi, “Introducción de la imprenta en Gerona”, Revista de Gerona, 3, any IV (1879), 1-5.  Girbal, Enric Claudi, “Tipógrafos y bibliópolas gerundenses”, Revista de Gerona, 5, any VI (1881), 1-11.  Girbal, Enric Claudi, “Miscelánea histórica”, Revista de Gerona, 13, any XIV (1889), 48-61, 79-84, 116-125, 140-148, i 164-168.  Girbal, Enric Claudi, “Médicos ilustres de la familia Çarriera de Gerona”, Revista de Gerona, 16, any XVII (1892), 65-71.  Girbal, Enric Claudi, “Esclavos (notas histórico-locales)”, Revista de Gerona, 18, any XIX (1894), 78-83.  Girbal, Enrique Claudio, “Beneficencia judáica en Gerona (documentos inéditos)”, Revista de Gerona, 18, any XIX (1894), 1-5.  Girón Negrón, Luis Manuel, Alfonso de la Torre's Visión deleytable: philosophical rationalism and the religious imagination in 15th century Spain, Leiden - Boston, Brill, 2001, xvi + 306 pp.  Girona i Llagostera, Daniel, “Epistolari del Rey En Martí d'Aragó (1396-1410)”, Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, 6 (año XIV) (1909-1913), 187-198, 283-309.  Gironella i Delgà, Anna, “La cultura de la caritat: inventari dels béns de l'Hospital de la Seu (Girona, 31 de gener 1342)”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 42 (2001), 163-177.  Gispert, Joaquim de, “Porta de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona”, Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica-Barcelonesa, 3 (1901-1902), 95-107 i 157-162.  Giuffrida, Antonino, “Pietro Agostino: il “ministro” astrologo”, Quaderni-Mediterranea: Ricerche storiche, 17 [=Memoria, storia e identità: scritti per Laura Sciascia, ed. M. Pacifico, M.A. Russo, D. Santoro i P. Sardina, 1]/1 (2011), 375-395.  Givens, Jean A. - Reeds, Karen M. - Touwaide, Alain (eds.), Visualizing Medieval Medicine and Natural History (1200-1550), Aldershot, Ashgate, 2006, xl + 278 pp.  Glick, Thomas F., Irrigation and Society in Medieval Valencia, Cambridge, Harvard University Press, 1970, xv + 386 pp.  Gloning, Thomas, “Monumenta Germaniae Culinaria et Diaetetica: Ein Digitalisierungsprojekt zu den älteren deutschen Kochbüchern und Ernährungslehren”, Fundus: Forum für Geschichte und ihre Quellen, 2 [=Quellen und Quellenedition im neuen Medienzeitalter] (2002), 23-32.  Goichon, A.-M., “Ibn Sina”, dins: Encyclopédie de l'Islam: nouvelle édition établie avec le concours des principaux orientalistes, vol. 3, Leiden-París, E. J. Brill-Maisonneuve & Larose, 1971, 965-972.  Goldstein, Bernard R., “Levi ben Gerson's astrology in historical perspective”, dins: Dahan, Gilbert (ed.), Gersonide en son temps: science et philosophie médiévales, avec une préface de Charles Touati, Lovaina - París, Peeters - CNRS, 1991, pp. 287-300.  Goldstein, Bernard R., “Astronomy and Astrology in the Works of Abraham Ibn Ezra”, Arabic Sciences and Philosophy, 6 (1996), 9-21.  Goldstein, Bernard R., “Lunar velocity in the Middle Ages: a comparative study”, dins: Casulleras, Josep - Samsó, Julio (eds.), From Baghdad to Barcelona: Studies in the Islamic Exact Sciences in Honour of Prof. Juan Vernet = De Bagdad a Barcelona: estudios sobre historia de las ciencias exactas en el mundo islámico en honor del Prof. Juan Vernet, Barcelona, Instituto Millàs Vallicrosa de Historia de la Ciencia Arabe, 1996, vol. 1, pp. 181-194.  Goldstein, Bernard R., “Astronomy in the Medieval Spanish Jewish Community”, dins: Nauta, Lodi - Vanderjagt, Arjo (eds.), Between Demonstration and Imagination: Essays in the History of Science and Philosophy Presented to John D. North, Leiden, E. J. Brill, 1999, pp. 225-241.  Goldstein, Bernard R., “Astronomy and the Jewish Community in Early Islam”, Aleph: Historical Studies in Science and Judaism, 1 (2001), 17-57.  Goldstein, Bernard R., “Levi ben Gerson's Preliminary Remarks for a Theory of Planetary Latitudes”, Aleph: Historical Studies in Science and Judaism, 2 (2002), 15-30.  Goldstein, Bernard R., “Colors of Eclipses in Medieval Hebrew Astronomical Tables”, Aleph: Historical Studies in Science and Judaism, 5 (2005), 11-34.  Gómez i Gabernet, F., “Regirant papers vells: mals i remeis”, Nuevo Ambiente, 140 (1918), 7.  Gómez Martínez, Marta, “Lengua y ciencia en un manual de astronomía del siglo XIII: De Sphaera Mundi de Sacrobosco”, dins: Batlló Ortiz, Josep - Bernat López, Pasqual - Puig Aguilar, Roser (eds.), Actes de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Barcelona, 14, 15, 16 i 17 de novembre de 2002), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 2003, pp. 161-166.  Gómez Martínez, Marta, “Propuestas para la edición de un manuscrito”, Res Diachronicae, 2 (2003), 144-151.  Gómez Rabal, Ana, “Léxico y cronología: la primera datación de las voces catalanas. De Coromines al Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae”, Zeitschrift für romanische Philologie, 126/1 (2010), 98-114.  González Arce, José Damián, “Trabajar para el príncipe: los salarios de los servidores en la casa del príncipe de Asturias y Gerona (Juan de Aragón y Castilla, 1478-1497)”, Anuario de Estudios Medievales, 39/2 (2009), 777-842.  González Arévalo, Raúl, “La moneda castellana en los manuales de mercaderías y tratados de aritmética italianos bajomedievales (siglos XIII-XV)”, Baetica, 29 (2007), 263-280.  González Arévalo, Raúl, “La costa del Reino de Granada en la documentación náutica italiana (siglos XIV-XVI)”, En la España Medieval, 31 (2008), 7-36.  González Casado, J. L. - Mansilla Legorburu, E. - Vidal Casero, Mª. del Carmen, “Desarrollo de la farmacognosia en el descubrimiento y aislamiento de los principios activos de la adormidera”, dins: Hormigón Blánquez, Mariano (ed.), Actas [del] II Congreso de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias (Jaca, 27 de septiembre - 1 de octubre, 1982), Saragossa, Sociedad Española de Historia de las Ciencias, 1984, vol. 3 (Temas libres: comunicaciones), pp. 189-196.  González de Fauve, María Estela - Forteza, Patricia de, “Del beber con moderación: usos y aplicaciones del vino según los tratados médicos de la España bajomedieval y de la temprana modernidad”, Historia, Instituciones, Documentos, 32 (2005), 175-192.  González Echevarría, Carmen, “El libro de Marco Polo”, Revista de Filología Románica, 8/n.º extraordinario [=Los libros de viajes en el mundo románico] (1991), 55-72.  González Hernando, Irene, “Posiciones fetales, aborto, cesárea e infanticidio: un acercamiento a la ginecología y puericultura hispánica a través de tres manuscritos medievales”, Miscelánea Medieval Murciana, 33 (2009), 99-122.  González Hurtebise, Eduardo (ed.), “Inventario de los bienes muebles de Alfonso V de Aragón como infante y como rey (1412-1424)”, Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, any I [1907] (1908), 148-188.  González Ollé, Fernando, “Opciones y preferencias lingüísticas del rey Pedro IV de Aragón”, Revista de Filología Española, 87/2 (2007), 293-322.  González Sánchez, Ana Rosa, “El Liber Razielis alfonsí en su contexto hebreo”, Espéculo, 15/46 (2010-2011), s. pag., publ. electrònica.  González Suárez, Manuel, Los manuscritos H (Vaticanus Palatinus gr. 260) y F (Laurentianus 86, 8) en la Historia de los animales de Claudio Eliano, Tesi doctoral de la Universidad de Oviedo, 2007, 435 pp.  Gordon, Bernard de, La Pratique de maistre... Bernard de Gordon, qui s'appelle Fleur de lys en médecine, Lió, s.n., 1495.  Gordon, Eleanora C., “Accidents among medieval children as seen from the miracles of six English saints and martyrs”, Medical History, 35 (1991), 145-163.  Gossin, Pamela (ed.), Encyclopedia of Literature and Science, Westport, Conn., Greenwood Press, 2002, xxiv + 575 pp.  Gottron, Adam, “El catàleg de la biblioteca lul·liana del convent dels franciscans de Mallorca”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 6 (1920-1922 [=1925]), 146-224.  Goyens, Michèle - De Leemans, Pieter, “La transmission des savoirs en passant par trois langues: le cas des Problemata d'Aristote traduits en latin et en moyen français”, dins: Nobel, Pierre - La Brasca, Franck - Perifano, Alfredo (eds.), La transmission des savoirs au Moyen Âge et à la Renaissance: actes du colloque international... à Besançon et à Tours, du 24 au 29 mars 2003, Besançon, Presses universitaires de Franche-Comté, 2005, vol. 1, pp. 231-257.  Goyens, Michèle - Pieter de Leemans - An Smets (eds.), Science Translated: Latin and Vernacular Translations of Scientific Treatises in Medieval Europe, Lovaina, Universitaire Pers Leuven, 2008, xi + 478 pp.  Graboïs, Aryeh, “La description de l’Égypte au XIVe siècle par les pèlerins et les voyageurs occidentaux”, Le Moyen Âge, 109(3-4) (2003), 529-543.  Gracia, Julio de, Cataluña juzgada por escritores españoles no catalanes, recopilación por —, Barcelona, Libr. de Francisco Puig, 1906, 172 pp.  Gracia Rivas, Manuel, “El apoyo sanitario a las tropas del Ejército Real en Aragón (1591-1592)”, Revista de Historia Jerónimo Zurita, 65-66 (1992), 15-36.  Graells i Vilardosa, Montse, “Documents de la vida quotidiana dels jueus de Cervera (1352-1353)”, Miscel·lània Cerverina, 11 (1997), 183-200.  Grafton, Anthony - Siraisi, Nancy G. (eds.), Natural Particulars: Nature and the Disciplines in Renaissance Europe, Cambridge, Mass., The MIT Press, 1999 [=2000], xi + 426 pp.  Grafton, Anthony [en col·lab. amb:] Shelford, April - Siraisi, Nancy G., New Worlds, Ancient Texts: The Power of Tradition and the Shock of Discovery, Cambridge, Mass., Harvard University Press, 1992, x + 282 pp.  Granados Mata, Inmaculada - Alegre Pérez, María Esther, “Astrología y Medicina: su regulación a lo largo de la Historia”, dins: Hormigón Blánquez, Mariano (ed.), Actas [del] II Congreso de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias (Jaca, 27 de septiembre - 1 de octubre, 1982), Saragossa, Sociedad Española de Historia de las Ciencias, 1984, vol. 3 (Temas libres: comunicaciones), pp. 99-118.  Granjel, Luis S., “El cuidado del cuerpo en la sociedad renacentista española”, Medicina & Historia, 3a època, 75 (1997), 5-28.  Granollacs, Bernat de, El Lunari de Bernat de Granollachs: edició de 1513, precedida d'un estudi de Jordi Rubió [i Balaguer], Barcelona, Les Belles Edicions, 1948, 42 pp. + facsímil.  Grant, Edward (ed.), A Source Book in Medieval Science, Cambridge, Mass., Harvard University Press, 1974, xviii + 864 pp., il.  Grant, Edward, Physical Science in the Middle Ages, Nova York - Chichester, Wiley, 1971, xiii + 128 pp.  Grant, Edward, Planets, Stars, and Orbs: The Medieval Cosmos, 1200-1687, Cambridge, Cambridge University Press, 1994, xxiii + 816 pp.  Grant, Edward, Science and Religion, 400 B.C. to A.D. 1550: From Aristotle to Copernicus, Westport, Conn., Greenwood Press, 2004, 336 pp.  Grant, Edward, A History of Natural Philosophy From the Ancient World to the Nineteenth Century, Cambridge, Cambridge University Press, 2007, xiv + 361 pp.  Grapí Rovira, Orland, “Un calendari català medieval: estudi i edició”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 22 (2003), 137-173.  Grau i Montserrat, Manuel, “Metges jueus del vell comtat de Besalú”, Gimbernat, 8 [=Actes de les I Jornades d'Història de la Medicina a la Garrotxa (Olot, 1987)] (1987), 81-90.  Grau Sancho, Paula, “La historiografia de les epidèmies a Mallorca (segles XIII a XIX)”, Gimbernat, 37 (2002), 95-212.  Green, Monica H., “A Handlist of the Latin and Vernacular Manuscripts of the So-Called Trotula Texts. Part II: The Vernacular Texts and Latin Re-Writings”, Scriptorium, 51 (1997), 80-104.  Green, Monica H., “In Search of an 'Authentic' Women's Medicine: The Strange Fates of Trota of Salerno and Hildegard of Bingen”, Dynamis, 19 (1999), 25-54.  Green, Monica H., “Books as a Source of Medical Education for Women in the Middle Ages”, Dynamis, 20 [=El aprendizaje de la medicina en el mundo medieval] (2000), 331-369.  Green, Monica H., “Medieval Gynecological Texts: A Handlist”, dins: Green, Monica H., Women's Healthcare in the Medieval West: Texts and Contexts, Aldershot, Ashgate Variorum, 2000, Appendix (pp. 1-36).  Green, Monica H., “The Possibilities of Literacy and the Limits of Reading: Women and the Gendering of Medical Literacy”, dins: Green, Monica H., Women's Healthcare in the Medieval West: Texts and Contexts, Aldershot, Ashgate Variorum, 2000, VII, pp. 1-76.  Green, Monica H., “Getting to the Source: The Case of Jacoba Felicie and the Impact of the Portable Medieval Reader on the Canon of Medieval Women's History”, Medieval Feminist Forum, 42 (2006), 49-62.  Green, Monica H., “Gendering the History of Women's Healthcare”, Gender and History, 20 (2008), 487-518.  Green, Monica H., “The Sources of Eucharius Rösslin’s Rosegarden for Pregnant Women and Midwives (1513)”, Medical History, 53/2 (2009), 167-192.  Green, Monica H., Bibliography on Medieval Women, Gender, and Medicine (1980-2009), Barcelona, Biblioteca Digital de Sciència.cat, març 2010, 82 pp.  Gregorio, Daniel, “La producción del scrpitorium alfonsí”, Estudios Humanísticos: Filología, 27 (2005), 85-102.  Gregorio, Daniel, “Alfonso X de Castilla, o la sabiduría como herramienta del poder”, De Arte: Revista de Historia del Arte, 7 (2008), 61-76.  Gregorio, Daniel, “Images du Mage, images pour le Mage”, e-Spania: Revue interdisciplinaire d'études hispaniques médiévales, 3 [=Images du pouvoir, pouvoir des images dans l'Espagne médiévale (XIe-XVe siècle)] (juny 2007).  Grévin, Benoît - Véronèse, Julien, “Les «caractères» magiques au Moyen Âge (XIIe-XIVe siècle)”, Bibliothèque de l'École des Chartes, 162/2 (2004), 305-379.  Griera, Antoni, “Lo Llibre de Nudriment he Cura dels Ocels los quals Pertanyen ha Cassa”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 14 (1912-1913), 321-327.  Griera, Antoni, “Transfusión lexical en los vocabularios de Nebrija”, Revista de Filología Española, 29 [=Miscelánea Nebrija] (1945), 293-296.  Griffin, Carrie - Nyhan, Julianne, “Transcending Textual Borders? Digitising an Unedited Middle English Lunary from British Library Egerton MS 827 and a brief introduction to XML markup in the Humanities”, dins: Nyhan, Julianne - Griffin, Carrie - Rooney, Kenneth (eds.), Proceedings of Borderlines Interdisciplinary Postgraduate Conference 2003, Cork, University College Cork, Electronic Publishing Unit, 2006.  Grigsby, Bryon L., “The Social Position of the Surgeon in London, 1350-1450”, Essays in Medieval Studies, 13 (1996), 71-78.  Grigsby, Bryon L., “Medical Misconceptions”, dins: Harris, S. J. - Grigsby, Bryon L. (eds.), Misconceptions about the Middle Ages, 2001-2003.  Grilli, Giuseppe, “La poesia com a recer: formalisme i ambigüitat en l'obra de J. Basset”, dins: Bruguera, Jordi - Massot i Muntaner, Josep (eds.), Actes del Cinquè col·loqui internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Andorra, 1-6 d'octubre de 1979), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1980, pp. 71-84.  Grilli, Giuseppe, “Viatges a Orient: la descoberta del cos adolescent”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 45 (1995-1996 [=1997]), 273-293.  Gross, Dominik - Reininger, Monika (eds.), Medizin in Geschichte, Philologie und Ethnologie: Festschrift für Gundolf Keil, Würzburg, Königshausen & Neumann, 2003, 490 pp., il.  Gual López, José Miguel, “El pastel en la España medieval: datos de producción, comercio y consumo de este colorante textil”, Miscelánea Medieval Murciana, 10 (1983), 133-165.  Gualdo, Riccardo (ed.), Le parole della scienza: scritture tecniche e scientifiche in volgare (secoli XIII-XV). Atti del convegno (Lecce 16-18 aprile 1999), Galatina, Congedo, 2001, 386 pp.  Gualdo, Riccardo, “Il lessico della mascalcia nei primi secoli”, dins: D’Onofrio, Salvatore - Gualdo, Riccardo (eds.), Le solidarietà: la cultura materiale in linguistica e in antropologia. Atti del Seminario di Lecce (novembre-dicembre 1996), Galtina, Congedo, 1998, pp. 135-159.  Guarddon Anelo, Carmen, “Los fenómenos históricos como catalizadores del cambio lingüístico: el inglés medieval”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 19 (2006), 123-135.  Guardiola i Rovira, Ramon, “La obra cultural de los últimos condes de Peralada”, Revista de Gerona, 1 (1955), 93-98.  Gudayol, Anna - Miralles, Eulàlia, “Notes sobre la formació de les Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los autores catalanes de Fèlix Torres Amat”, Barcelona: Quaderns d'Història, 12 [=La ciutat i les revolucions, 1808-1868 - III, La cultura a l'època romàntica] (2005), 93-100.  Gudayol i Torelló, Anna M., “La col·lecció històrica de la secció de Medicina de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona”, Gimbernat, 20 (1993), 115-123.  Gudayol i Torelló, Anna. M., “Història del llibre i de les biblioteques a Catalunya: quinze anys d'estudis (1985-1999)”, Item: Revista de Biblioteconomia i Documentació, 27 (2000), 4-64.  Gudayol i Torelló, Anna, “Fonts per a la història del llibre i de les biblioteques a la Biblioteca de Catalunya”, Item, 42 (2006), 129-149.  Gudiol, Josep, “Catàleg dels llibres manuscrits anteriors al segle XVIII del Museu Episcopal de Vich”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 6 (1920-1922 [=1925]), pp. 50-97; 7 (1923-1927 [=1932]), pp. 59-154; i 8 (1928-1932 [=1934 =1939]), pp. 46-120.  Gudiol i Cunill, Josep, “Quelcom sobre Lambarts”, Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, 6 (año XIV) (1909-1913), 329-335.  Güell, Manel - Grau i Pujol, Josep M. T., “La crònica negra de la destrucció d'arxius a la demarcació de Tarragona”, Lligall: Revista Catalana d'Arxivística, 18 (2001), 65-118.  Guénoun, Anne-Sylvie, “Le médicament chez Gérard de Solo, médecin montpelliérain du XIVe siècle”, Revue d'Histoire de la Pharmacie, 47/324 (1999), 465-474.  Guérin-Beauvois, Marie - Martin, Jean-Marie (eds.), Bains curatifs et bains hygiéniques en Italie de l'Antiquité au Moyen Âge, Roma, Ecole française de Rome, 2007, vi + 428 pp., il.  Guerrero i Sala, Lluís, “Anàlisi paleopatològica d'un esquelet medieval de la Seu de Manresa amb ferida de sageta”, Gimbernat, 19 [=Actes del VII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Tarragona, 6-8 nov. 1992), vol. 3] (1993), 123-132.  Guerrero i Sala, Lluís, Aspectes sanitaris de la Vila de Berga (1569-1760), Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 2006.  Guerrero i Sala, Lluís, “Els hospitals de Berga: dels orígens medievals a la fi de l'Edat Mitjana”, Gimbernat, 49/1 (2008), 85-94.  Guerrino, Antonio Alberto, “Historia de la mandrágora”, Medicina & Historia, 1a època, 54 (1969), 3-15.  Guglielmi, Nilda, “Lengua, educación y cultura (Florencia, siglo XV)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 20-21 [=Homenatge al Dr. Manuel Riu i Riu, 1] (1999-2000), 617-632.  Guijarro González, Susana, “El saber de los claustros: las escuelas monásticas y catedralicias en la Edad Media”, Arbor, 184/731 (2008), 443-455.  Guillé i Moliné, Ernest, “Ernest Moliné i Brasés: una personalitat de la història de Catalunya arrelada a l'Anoia”, Miscellanea Aqualatensia, 8 (1997), 491-546.  Guille Moliné, Ernest, “Ernest Moliné i Brasés, una personalitat de la història de Catalunya arrelada a les nostres comarques”, Urtx: Revista Cultural de l'Urgell, 11 (1998), 143-162.  Guilleré, Christian, “La peste noire a Gérone (1348)”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 27 (1984), 87-161.  Guilleré, Christian, “Une famille de médecins géronais au XIVe siècle: les Sarriera”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 [=Homenatge a la Prof. Dra. Carme Batlle i Gallart] (2005), 677-691.  Guinot, Enric, “The expansion of a European feudal monarchy during the 13th Century: the Catalan-Aragonese Crown and the consequences of the conquest of the kingdoms of Majorca and Valencia”, Catalan Historical Review, 2 (2009), 33-47.  Guintard, Claude - Mazzoli-Guintard, Christine, “Les vices des équidés sous le regard de l'expert-vétérinaire en al-Andalus: un aperçu chez Ibn Sahl (1022-1093)”, Antropozoologica, 32 (2000), 11-22.  Günzberg i Moll, Jordi, “Una teoría matemática de las epidemias y su aplicación a la Barcelona del siglo XIV”, Mayurqa, 22/1 [=Homenatge a Álvaro Santamaría, 1] (1989), 297-310.  Gutas, Dimitri, Greek thought, Arab culture: the Graeco-Arabic translation movement in Baghdad and early ʻAbbāsid society (2nd-4th/8th-10th c.), Nova York - Londres, Routledge, 1998, xvii + 230 pp.  Gutiérrez Rodilla, Bertha Mª., “Sobre la hidrología médica en la España barroca”, Medicina & Historia, 4a època, 3 (1999).  Gutiérrez Rodilla, Bertha Mª., “La historia del lenguaje científico como parte de la historia de la ciencia”, Asclepio, 55/2 (2003), 7-26.  Gutiérrez Rodilla, Bertha Mª., “La Clavis sanationis de Simón de Cordo (siglo XIII)”, Panace@, 5(17-18) (2004), 287-288.  Gutiérrez Rodilla, Bertha Mª., “La medicina, sus textos y sus lenguas en la España de Cervantes”, Panace@, 6(21-22) (2005), 299-306.  Gutiérrez Rodilla, Bertha Mª., “La traducció i el discurs mèdic: llums i ombres d'una relació històrica”, Caplletra, 40 (2006), 191-209.  Guzmán Álvarez, José Ramón, “El compendio de agricultura atribuido a Ibn Wafid / al-Nahrawi: nuevas perspectivas sobre su autoría”, Anaquel de Estudios Árabes, 16 (2005), 83-124.  Hackett, Jeremiah (ed.), Roger Bacon and the Sciences: Commemorative Essays, Leiden, E. J. Brill, 1997, x + 442 pp.  Haddock, David D. - Kiesling, Lynne, “The Black Death and property rights”, Journal of Legal Studies, 31 (2002), 545-587.  Haebler, Konrad, The Early Printers of Spain and Portugal, Londres, Bibliographical Society at the Chiswick Press, 1897, [8] + 165 + [3] pp.  Haebler, Konrad, Bibliografía ibérica del siglo XV: enumeración de todos los libros impresos en España y Portugal hasta el año 1500, con notas críticas, L’Haia - Leipzig, M. Nijhoff - A. Hiersemann, 1903-1917, 2 vols. (vii + 385 pp., ix + 258 pp.).  Haebler, Konrad, Typenrepertorium der Wiegendrucke, Leipzig, Rudolf Haupt, 1905-1924, 5 vols.  Haebler, Konrad, “Das Zollbuch der Deutschen in Barcelona (1425-1440) und der deutsche Handel mit Katalonien bis zum Ausgang des 16. Jahrhunderts”, Württembergische Vierteljahrshefte für Landesgeschichte, Ser. NF, 10 (1901), 111-160 i 331-363; i 11 (1902), 1-35 i 352-417.  Hain, Ludwig, Repertorium bibliographicum, in quo libri omnes ab arte typographica inventa usque ad annum MD. typis expressi ordine alphabetico vel simpliciter enumerantur vel adcuratius recensentur, Stuttgart - París, J. G. Cottae - J. Renouard, 1826 i 1838, 2 vols. en 4 toms.  Halleux, Pierre, “La compréhension de la pensée technique des bâtisseurs médiévaux: un long cheminement du 12e au 21e siècle”, Sartoniana, 15 (2002), 157-207, il.  Hamarneh, Sami, “The rise of professional pharmacy in Islam”, Medical History, 6 (1962), 59-66.  Hamarneh, Sami, “Al-Kindi, a ninth-century physician, philosopher, and scholar”, Medical History, 9 (1965), 328-342.  Hamarneh, Sami, “Pharmacy in medieval Islam and the history of drug addiction”, Medical History, 16 (1972), 226-237.  Hämeem-Anttila, Jaakko, “Ibn Wabshiyya and Magic”, Anaquel de Estudios Árabes, 10 (1999), 39-48.  Hames, Harvey, “The Language of Conversion: Ramon Llull's Art as a Vernacular”, dins: Somerset, Fiona - Watson, Nicholas (eds.), The Vulgar Tongue: Medieval and Postmedieval Vernacularity, University Park, PA, Pennsylvania State University Press, 2003, pp. 43-56.  Hammerich, L. L., “Le Pélegrinage de Louis d’Auxerre au purgatoire de S. Patrice: correction du texte latin par une traduction catalane”, Romania, 55 (1929), 118-124.  Hamy, Ernest Théodore, Cresques lo Juheu: note sur un géographe juif catalan de la fin du XIVe siècle, E. Leroux, París, 1891.  Hardy-Guilbert, Claire - Le Maguer, Sterenn, “Chihr de l'encens”, Arabian Archaeology and Epigraphy, 21 (2010), 49-70.  Harley, J. B. - Woodward, David (eds.), Cartography in Prehistoric, Ancient, and Medieval Europe and the Mediterranean, Chicago, The University of Chicago Press, 1987, 622 pp., il.  Harley, J. B. - Woodward, David - Lewis, G. Malcolm (eds.), The History of Cartography, Chicago, The University of Chicago Press, 1987-<1998>, 2 vols. publ.  Harris, Nichola E., The Idea of Lapidary Medicine: Its Circulation and Practical Applications in Medieval and Early Modern England (1000-1750), New Brunswick, Tesi doctoral de Rutgers, The State University of New Jersey, 2009, viii + 252 pp.  Harting, James Edmund, Bibliotheca accipitraria: A catalogue of books ancient and modern relating to falconry with notes, glossary and vocabulary, Londres, Bernard Quaritch, 1891, xxviii + 289 pp., làm., índex.  Harvey, P. D. A., “Agricultural treatises and manorial accounting in medieval England”, Agricultural History Review, 20/2 (1972), 170-182.  Harvey, P. D. A., “Local and regional cartography in medieval Europe”, dins: Harley, J. B. - Woodward, David (eds.), Cartography in Prehistoric, Ancient, and Medieval Europe and the Mediterranean, Chicago, The University of Chicago Press, 1987, pp. 464-501.  Harvey, Paul D. A., “El mapamundi de Hereford”, Mètode, 57 (2007), 68-75.  Haskins, Charles H. - Lockwood, Dean P., “The Sicilian translators of the twelfth century and the first Latin version of Ptolemy's Almagest”, Harvard Studies in Classical Philology, 21 (1910), 75-102.  Hassig, Debra (ed.), The Mark of the Beast: The Medieval Bestiary in Art, Life, and Literature, Nova York - Londres, Routledge, 1999, xxi + 219 pp. + [11] làm.  Hauser, Henri, Ouvriers du temps passé (XVe-XVIe siècles), París, Félix Alcan, 1899, xxxviii + 252 pp.  Hawkins, Rush C. - Pollard, Alfred W., Catalogue of Books Mostly From the Presses of the First Printers Showing the Progress of Printing With Movable Metal Types Through the Second Half of the Fifteenth Century, collected by Rush C. Hawkins, catalogued by Alfred W. Pollard, and deposited in the Annmary Brown Memorial at Providence, Rhode Island, Oxford, Oxford University Press, at the cost of General Rush C. Hawkins, 1910, xxxv + 339 pp.  Heckel, N. M., “Sex, Society, and Medieval Women”, dins: Rossell Hope Robbins Library: Medieval Topics, Rochester, NY, Rush Rhees Library, University of Rochester, s. d., amb enllaços i bibliografia.  Helllinga, Lotte - Trapp, J. B. (eds.), The Cambridge History of the Book in Britain (1400-1557), Cambridge, Cambridge University Press, 1999, 832 pp.  Hendrix, Scott, “Reading the Future and Freeing the Will: Astrology of the Arabic World and Albertus Magnus”, Hortulus: The Online Graduate Journal of Medieval Studies, 2/1 (2006), 30-49.  Hentsch, Alice A., De la littérature didactique du Moyen Âge s’adressant spécialement aux femmes, Cahors, Impr. A. Coueslant, 1903, xiv + 239 pp.  Hernández i Ortega, Josep, “L'amor hereos en l'esquema d'amor i mort de quatre heroïnes medievals”, Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic, 9 (2006).  Hernández Morejón, Antonio, Historia bibliográfica de la medicina española: obra póstuma, Madrid, Impr. de la Viuda de Jordán e Hijos - Celestino G. Álvarez - José Rodríguez, 1842-1852, 7 vols. (399 pp + [1] f. de làm.; 381 pp. + [1] f. de làm.; 426 pp. + [1] f. de làm.; 382; 388; 484; 438 pp.).  Hernando i Delgado, Josep, “Una biblioteca privada pluridisciplinar del s. XIV: la biblioteca del jurista Ramon Vinader (†1351)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 16-17 (1995-1996), 9-32.  Hernando i Delgado, Josep, “Escoles i programes acadèmics a la Barcelona del segle XV: l'escola de mestre Ramon Llull i l'ensenyament de disciplines gramaticals i d'arts”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 20-21 [=Homenatge al Dr. Manuel Riu i Riu, 1] (1999-2000), 633-662.  Hernando i Delgado, Josep, “Del llibre manuscrit al llibre imprès: la confecció del llibre a Barcelona durant el segle XV (documentació notarial)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 21 (2002), 257-603.  Hernando i Delgado, Josep, “L'estat físic dels esclaus: malalties i defectes. La redhibició i l'evicció i la compravenda d'esclaus (s. XIV-XV)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23-24 [=Homenatge al Prof. José Ramón Juliá Viñamata] (2002), 415-439.  Hernando i Delgado, Josep, “«Instruere in litteris, servire et docere ufflcium»: contractes de treball, contractes d'aprenentatge i instrucció de lletra, gramàtica i arts liberals en la Barcelona del segle XV”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 [=Homenatge a la Prof. Dra. Carme Batlle i Gallart] (2005), 945-984.  Hernando i Delgado, Josep, “Obres de Ramon Llull en biblioteques privades de la Barcelona del segle XV”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 25 (2006), 267-345.  Hernando i Delgado, Josep, “Obres de Francesc Eiximenis en biblioteques privades de la Barcelona del segle XV”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 26 (2007), 385-568.  Herrera, Teresa, “Proyecto del diccionario médico medieval: método, situación del trabajo y perspectivas”, dins: Villegas, Juan (coord.), Actas Irvine-92: [Actas del XI Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas], Irvine, University of California: Department of Spanish and Portuguese, 1994, vol. 1, pp. 90-95.  Herrera Casais, Mónica, “Un ejemplo de horóscopo para leer el pensamiento en el compendio de Ibn Mas'ūd ibn Farmīŷa (ca. 1394)”, Boletín de la Asociación Española de Orientalistas, 38 (2002), 169-180.  Herrera Casais, Mónica, “Granada en los atlas náuticos de al-Sarafî, e identificación de un modelo mallorquín para al-Mursî”, Al-Qantara: Revista de Estudios Árabes, 30/1 (2009), 221-235.  Heusch, Carlos, Institutions et culture: la formation des élites dans la Catalogne médiévale, conferència inèdita impartida al Centre d'Études Catalanes (París), 2001.  Hieatt, Constance B., “Editing Middle English culinary manuscripts”, dins: McCarren, Vincent P. - Moffat, Douglas (eds.), A Guide to Editing Middle English, Ann Arbor, MI, University of Michigan Press, 1998, pp. 133-140.  Higini, Gai Juli, Poeticon astronomicon, Venècia, Erhardus Ratdolt, 1485.  Hildegarde de Bingen, Beate Hildegardis Cause et cure, edidit Laurence Moulinier, recognovit Rainer Berndt, Berlín, Akademie Verlag, 2003, cxvii + 384 pp.  Hill, Jr., Boyd H., “A mediaeval German pulse tract”, Medical History, 9 (1965), 72-76.  Hillgarth, J. N., “Inventario de bienes de Anthoni des Collell, obispo de Mallorca (1349-1363)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 31 (1953-1960), 504-554.  Hilty, Gerold, “Un novo texto judeu-português aljamiado”, dins: Döhla, Hans-Jörg - Montero Muñoz, Raquel - Báez de Aguilar González, Francisco (eds.), Lenguas en diálogo: el iberromance y su diversidad lingüística y literaria. Ensayos en homenaje a Georg Bossong, Madrid - Frankfurt am Main, Iberoamericana - Vervuert, 2008, pp. 177-182.  Hinojo Andrés, Gregorio, “Nebrija y el desarrollo del léxico científico en latín”, Panace@, 7(23) (2006), 123-129.  Hinojosa Montalvo, José, “Actividades judías en la Valencia del siglo XIV”, En la España Medieval, 7 [=La ciudad hispánica durante los siglos XIII al XVI, 2] (1985), 1547-1567.  Hipòcrates, Tractats mèdics, text revisat i traducció de Josep Alsina; introducció de: Eulàlia Vintró, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1972-2001, 4 vols. (121, 118, 116, 151 pp.).  Hipòcrates, Aforismes: traducció catalana medieval, ed. a cura d'Antònia Carré, amb la col·laboració de Francesca Llorens, Barcelona, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, 104 pp.  Hoffmann, Lothar - Kalverkämper, Hartwig - Wiegand, Herbert Ernst (eds.), Fachsprachen: ein internationales Handbuch zur Fachsprachenforschung und Terminologiewissenschaft, Berlín - Nova York, Walter de Gruyter, 1998-1999, 2 vols. (xliii + 1369 pp. - xxix + 1371-2731 pp.).  Hoffmann, Samuel Friedrich Wilhelm, Bibliographisches Lexicon der gesammten Litteratur der Griechen, Leipzig, A. F. Böhme, 1838-1845 (2a ed.), 3 vols.  Hogan Cottin-Bizonne, Shannon, Une nouvelle édition du Bestiaire de Philippe de Thaon, París, Positions de thèses de l'École nationale des chartes, 2005.  Högberg, Paul, “Manuscrits espagnols dans les bibliothèques suédoises”, Revue Hispanique, 36/90 (1916), 377-474.  Högberg, Paul, “Notices et extraits des manuscrits espagnols de Copenhague”, Revue Hispanique, 46 (1919), 382-399.  Holden, James H., A History of Horoscopic Astrology: From the Babylonian Period to the Modern Age, Tempe, AZ, American Federation of Astrologers, 2006 (2a ed. corregida i ampliada), xviii + 378 pp., il.  Holland, Bart K. (ed.), Prospecting for Drugs in Ancient and Medieval European Texts: A Scientific Approach, Amsterdam, Harwood Academic Publishers, 1996, ix + 105 pp.  Holmyard, E. J., “Jābir ibn Hayyān”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 16 (Sect Hist Med) (1923), 46-57.  Holmyard, Eric J., “Mediæval Arabic Pharmacology”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 29 (Sect Hist Med) (1935), 99-108.  Holywood, Joan de - Königsberg, Johann von - Peuerbach, Georg von, Johannes de Sacrobosco, Sphaera mundi; Johannes Regiomontanus, Disputationes contra Cremonensia in planetarum theoricas deliramenta; Georgius B. Purbachius, Theorica novae planetarum, Venècia, Bonetus Locatellus, impens. Octaviani Scoti, 1490.  Hoock, Jochen - Jeannin, Pierre, “Une enquête en cours: la bibliographie analytique des manuels et traités à l'usage des marchands (1470-1820)”, Histoire & Mesure, 1/2 (1986), 85-97.  Horden, Peregrine - Purcell, Nicholas, The Corrupting Sea: A Study of Mediterranean History, Oxford, Blackwell, 2000, xiii + 761 pp., il.  Horden, Peregrine, “Household care and informal networks: comparisons and continuities from Antiquity to the present”, dins: Horden, Peregrine - Smith, Richard (eds.), The Locus of Care: Families, Communities, Institutions, and the Provision of Welfare Since Antiquity, Londres - Nova York, Routledge, 1998, pp. 21-67.  Horden, Peregrine, “What's Wrong with Early Medieval Medicine?”, Social History of Medicine, Advance Access (3 nov. 2009), 21 pp.  Horno Montijano, Cosme, “Las hieras en la obra del médico hispanoárabe al-Zahrawi (936-1013?)”, Anaquel de Estudios Árabes, 4 (1993), 87-98.  [Hospital de la Santa Creu], Llibre d'entrada de malalts de l'Hospital de la Santa Creu, ms. Barcelona, febrer-desembre de 1457 [Biblioteca de Catalunya, ms. A.H.1].  Howard Bloch, R., “Eneas before the Walls of Carthage: The Beginnings of the City and Romance in the Suburbs”, French Literature Series, 29 [=Beginnings in French Literature, ed. Freeman G. Henry] (2002), 1-27.  Huber, Emily Rebekah, “'Oh Death!': Death, Dying, and the Culture of the Macabre in the Late Middle Ages”, dins: Rossell Hope Robbins Library: Medieval Topics, Rochester, NY, Rush Rhees Library, University of Rochester, s. d., amb bibliografia.  Hudson, John, “L’écrit, les archives et le droit en Angleterre (IXe-XIIe siècle)”, Revue historique, 637/1 (2006), 3-35.  Hüe, Denis, “Espace et Paysage chez Pierre Bersuire et quelques Avignonnais”, Cahiers de recherches médiévales, 6 [=Vulgariser la science] (1999).  Huguet Termes, Teresa - Arrizabalaga, Jon - Cook, Harold J. (eds.), Health and Medicine in Hapsburg Spain: Agents, Practices, Representacions, Londres, The Wellcome Trust Centre for the History of Medicine at UCL, 2009, vi + 158 pp.  Huguet Termes, Teresa - Carmona Cornet, Anna M., “Estudi del manuscrit català del segle XIV procedent del Museo de Física e Storia Naturale di Firenze”, Gimbernat, 22 (1994), 25-30.  Huizenga, Erwin - Lie, Orlanda, S. H. - Veltman, Lenny M. (eds.), Een wereld van kennis: Bloemlezing uit de Middelnederlandse artesliteratuur, Hilversum, Uitgeverij Verloren, 2002, 237 pp.  Huizenga, Erwin, Een nuttelike practijke van cirurgien: Geneeskunde en astrologie in het Middelnederlandse handschrift Wenen, Österreichische Nationalbibliothek, 2818, Hilversum, Verloren, 1997, 537 pp.  Huizenga, Erwin, “Middelnederlandse chirurgieën en hun maatschappelijke context: Een introductie op het belang van oud-Nederlandse, medische teksten”, Literatuur, 16 (1999), 273-283.  Huizenga, Erwin, Tussen autoriteit en empirie: De Middelnederlandse chirurgieën in de veertiende en vijftiende eeuw en hun maatschappelijke context, Hilversum, Verloren, 2003, 635 pp.  Huizenga, Erwin, Bitterzoete balsem: Geneeskunde, chirurgie en farmacie in de late Middeleeuwen, Hilversum, Verloren, 2004, 64 pp.  Hult, David F., “Allégories de la sexualité dans l'Ovide moralisé”, Cahiers de recherches médiévales, 9 [=Lectures et usages d'Ovide] (2002).  Husson, Matthieu, “L'écho des faits: quelques remarques sur la prise en compte de la réalité sensible dans des textes optiques, astronomiques et musicaux du début du XIVe siècle”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 58 (2010), 113-128.  Høyrup, Jens, “Jordanus de Nemore: A case study on 13th century mathematical innovation and failure in cultural context”, Philosophica, 42 (1988), 43-77.  Høyrup, Jens, In Measure, Number, and Weight: Studies in Mathematics and Culture, Nova York, State University of New York Press, 1994, xviii + 430 pp.  Høyrup, Jens, “Jacobus de Florentia, Tractatus algorismi (1307): the chapter on algebra (Vat. Lat. 4826, fols 36v–45v)”, Centaurus, 42 (2000), 21-69.  Høyrup, Jens, “Lasciti sotto-scientifici alla matematica d'abbaco: quasi algebra ed altre strane specie”, L'Educazione Matematica, 22 (2001), 23-39, 94-103 i 149-158.  Høyrup, Jens, “Leonardo Fibonacci and abbaco culture: A proposal to invert the roles”, Revue d'Histoire des Mathématiques, 11 (2005), 23-56.  Høyrup, Jens, “Jacopo da Firenze and the beginning of Italian vernacular algebra”, Historia Mathematica, 33/1 (2006), 4-42.  Høyrup, Jens, “Hesitating progress: The slow development toward algebraic symbolization in abbacus and related manuscripts, c. 1300 to c. 1550”, dins: Philosophical Aspects of Symbolic Reasoning in Early Modern Science and Mathematics (Ghent, 27-29 August 2009), Berlín, Max Planck Institut für Wissenschafts Geschichte, 2009, 50 pp.  Ibiricu Díaz, María José, “El hostal del príncipe Carlos de Viana (1451)”, Príncipe de Viana, 49 (1988), 593-640.  Iglesia Duarte, José Ignacio de la (coord.), La vida cotidiana en la Edad Media: VIII Semana de estudios medievales (Nájera, del 4 al 8 de agosto de 1997), Logronyo, Instituto de Estudios Riojanos, 1998, 483 pp.  Iglesia Duarte, José Ignacio de la (coord.), La enseñanza en la Edad Media: X Semana de Estudios Medievales (Nájera 1999), Logronyo, Instituto de Estudios Riojanos, 2000.  Iglesias Fonseca, J. Antoni, “El llibre a la Catalunya baix-medieval: notes per a un estat de la qüestió”, Faventia, 15/2 (1993), 39-73.  Iglesias Fonseca, J. Antoni, Llibres i lectors a la Barcelona del s. XV: les biblioteques de clergues, juristes, metges i altres ciutadans a través de la documentació notarial (anys 1396-1475), Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1996.  Iglesias Fonseca, J. Antoni, “Un bifoli en pergamí de la parròquia barcelonina de Vilanova del Vallès: el testimoni en català més antic del Llibre de conservació de sanitat de Joan de Toledo (s. XIV)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 399-428.  Iglesias Fonseca, J. Antoni, “El bibliòfil Bernat d'Esplugues (†1433), notari i escrivà del Consell de la ciutat”, Barcelona: Quaderns d'Història, 5 [=El temps del Consell de Cent, II - La persistència institucional, segles XV-XVII] (2001), 57-78.  Iglesias Fonseca, J. Antoni, “«Scrit de mà del dit deffunct»: copias autógrafas en una librería profesional, la del jurista barcelonés Lluís Destorrent (†1466), con una breve nota sobre codicología y paleografía descriptiva”, dins: Sáez, Carlos - Castillo Gómez, Antonio (eds.), Actas del VI Congreso Internacional de Historia de la Cultura Escrita (Alcalá de Henares, del 9 al 13 de Julio de 2001), Madrid, Calambur, 2002, vol. 2, pp. 273-288.  Iglesias Fonseca, J. Antoni, “De drassanes i drassaners: Eloi de Navel (†1457), un drassaner lletraferit”, Drassana: Revista del Museu Marítim, 11 (2003), 84-96.  Iglesias i Fonseca, J. Antoni, “Els clàssics a la biblioteca de Bernat d’Esplugues (†1433), notari i escrivà del Consell de la Ciutat. I”, Faventia, 22 (2000), 85-119.  Indini, Maria Luisa, “Un Tractat de les viandes e dels beures nella dietologia medievale catalana”, Messana: Rassegna di Studi Filologici, Linguistici e Storici, n.s., 8 (1991), 147-185.  Iommi Echeverría, Virginia, “La división del aire en los Quesiti et inventione diverse (1546) de Niccolò Tartaglia”, Dynamis, 30 (2010), 197-212.  Irvine, W. J. - MacKay, Angus, “Medical diagnosis and Henry IV of Castile”, Anales de la Universidad de Alicante: Historia medieval, 3 (1984), 183-190.  Irwin, Robert, “Ali al-Baghdadi and the joy of Mamluk sex”, dins: Kennedy, Hugh (ed.), The Historiography of Islamic Egypt (c. 950-1800), Leiden, E. J. Brill, 2001, pp. 45-57.  Jacquart, Danielle - Burnett, Charles (eds.), Scientia in margine: études sur les marginalia dans les manuscrits scientifiques du Moyen Âge à la Renaissance, París, Librairie Droz, 2005, xii + 404 pp.  Jacquart, Danielle, “Le regard d'un médecin sur son temps: Jacques Despars (1380?-1458)”, Bibliothèque de l'École des chartes, 138/1 (1980), 35-86.  Jacquart, Danielle, “A l'aube de la renaissance médicale des XIe–XIIe siècles: l'Isagoge Johannitii et son traducteur”, Bibliothèque de l'École des chartes, 144/2 (1986), 209-240.  Jacquart, Danielle, “Arabisants du Moyen Age et de la Renaissance: Jérôme Ramusio († 1486) correcteur de Gérard de Crémone († 1187)”, Bibliothèque de l'École des chartes, 147/1 (1989), 399-415.  Jacquart, Danielle, “Vestiges romains dans la science médiévale”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 26 (1994), 5-16.  Jacquart, Danielle, “Le temps médical au Moyen Âge, ou l’introuvable précision”, Bibliothèque de l'École des Chartes, 157/1 (1999), 157-170.  Jacquart, Danielle, “Contribution de Luis García Ballester à l'histoire intellectuelle de la médecine médiévale”, Dynamis, 21 (2001), 465-469.  Jacquart, Danielle, “Le difficile pronostic de mort (XIVe-XVe siècles)”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 46 [=Éthique et pratiques médicales, ed. Laurence Moulinier-Brogi i Marilyn Nicoud] (2004), 11-22.  Jacquart, Danielle, “La nourriture et le corps au Moyen Âge”, Cahiers de recherches médiévales, 13 spécial [=Cuisine et Médecine au Moyen Âge, dir. Bruno Laurioux] (2006), 259-266.  Jacquart, Danielle, “Médecine et pharmacie à Paris au XIIIe siècle”, Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 150/2 (2006), 999-1029.  Jacquesson, François, “«L'effet caméléon», contact entre phonétique et sémantique: traduction et transcription dans le lexique botanique d'Avicenne et Gérard de Crémone”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 3 (1983), 28-39.  Jaime Lorén, José María de, “Tres autores apícolas catalanes entre el Renacimiento y la Ilustración”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 46 (2005), 99-109.  Jal, Augustin, Archéologie navale, París, A. Bertrand, 1840, 2 vols. (490 + 671 pp.).  Jal, Augustin, Glossaire nautique: répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes, París, Firmin Didot Frères, 1848, 1.591 pp., il.  Jansen, Katherine L. - Drell, Joanna - Andrews, Frances (eds.), Medieval Italy: Texts in Translation, Filadèlfia, University of Pennsylvania Press, 2009, xxiii + 589 pp., il.  Jansen-Sieben, Ria (ed.), De natuurkunde van het geheelal: Een 13de-eeuws middelnederlands leerdicht, Brussel·les, Paleis der Academiën, 1968.  Jansen-Sieben, Ria - van Winter, Johanna Maria (eds.), De keuken van de late Middeleeuwen: Een kookboek uit de Lage Landen, Amsterdam, Bert Bakker, 1998.  Jansen-Sieben, Ria, “Middelnederlandse vakliteratuur”, dins: Keil, Gundolf - Assion, Peter (eds.), Fachprosaforschung: Acht Vorträge zur mittelalterlichen Artesliteratur, Berlín, Schmidt, 1974, pp. 24-69.  Jansen-Sieben, Ria, “Iets over Artes in verzamelhandschriften”, dins: Sonnemans, G. (ed.), Middeleeuwse Verzamelhandschriften uit de Nederlanden, Hilversum, Verloren, 1996, 79-89.  Jansen-Sieben, Ria, “La médecine sous Philippe le Bon: la médecine et Philippe le Bon”, Sartoniana, 10 (1997), 117-162.  Janssen, Frans A., “Ad fontes: On the Bibliotheca Philosophica Hermetica”, Quaerendo, 27 (1997), 251-279.  Janssens, Jules L. - De Smet, Daniël (eds.), Avicenna and His Heritage: Acts of the International Colloquium Leuven-Louvain-la-Neuve, September 8-September 11, 1999, Lovaina, Leuven University Press, 2002, 341 pp.  Jasin, Joanne, “The transmission of learned medical literature in the middle English Liber uricrisiarum”, Medical History, 37 (1993), 313-329.  Jaspert, Nikolas, “Die deutschsprachige Mittelalterforschung und Katalonien: Geshichte, Scwerpunkte, Erträge”, Zeitschrift für Katalanistik / Revista d'Estudis Catalans, 17 (2004), 155-226.  Jiménez Alcázar, Juan Fco. - Ortuño Molina, Jorge - Eiroa Rodríguez, Jorge A. (eds.), Actas I Simposio de Jóvenes Medievalistas (Lorca, 2002), Múrcia, Universidad de Murcia [etc.], 2003, 290 pp.  Jiménez Alcázar, Juan Fco. - Ortuño Molina, Jorge - Soler Milla, Juan Leonardo (eds.), Actas II Simposio de Jóvenes Medievalistas (Lorca, 2004), Múrcia, Universidad de Murcia [etc.], 2006, 275 pp.  Jiménez de la Espada, Marcos (ed.), Libro del conoscimiento de todos los reynos tierras señoríos que son por e mundo de las señales armas que han cada tierra señorío por sy de los reyes señores que los proueen, escrito por un fransicano español á mediados del siglo XIV, y publicado ahora por primera vez con notas de —, Madrid, Impr. de T. Fortanet, 1877, xv + 300 pp., il.  Jiménez Jurado, Mª Isabel - López Andrés, José, “Dos documentos sobre moriscos de Almería: los especieros y una carta de dote”, Anaquel de Estudios Árabes, 2 (1991), 227-236.  Jiménez Ríos, Enrique, “Historia del léxico a través de las variantes que aparecen en los textos médicos”, dins: Villegas, Juan (coord.), Actas Irvine-92: [Actas del XI Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas], Irvine, University of California: Department of Spanish and Portuguese, 1994, vol. 1, pp. 96-113.  Johnsson, John W. S., “Les «experimenta duodecim Johannis Paulini» publiés pour la première fois”, Bulletin de la Société Française d'Histoire de la Médecine, 12 (1913), 257-267.  Johnston, Mark D., “A Catalan Astronomical Manuscript of the Fifteenth Century: Newberry Library Ayer MS 746”, Essays in Medieval Studies, 1 (1984), 76-93.  Jones, Marie Claire, Vernacular Literacy in Late-medieval England: The Example of East Anglian Medical Manuscripts, Tesi doctoral de la Glasgow University, 2000, 439 pp.  Jones, Philip E., “The City and the Surgeons”, British Medical Journal, 2 (5297) (1962, july, 14), 111-113.  Jones, W. H. S., “Greek Medical Etiquette”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 16 (Sect Hist Med) (1923), 11-17.  Jónsson, Einar Már, “Les «miroirs aux princes» sont-ils un genre littéraire?”, Médiévales: Langue, textes, histoire, 51 (2006), 153-166.  Joret, Charles, “La légende de la rose au Moyen Âge chez les nations romanes et germaniques”, dins: AA.DD., Études romanes dédiées à Gaston Paris le 29 décembre 1890 (25e anniversaire de son Doctorat ès Lettres) par ses élèves Français et ses élèves étrangers des pays de langue française, París, Émile Bouillon, 1891, pp. 279-302.  Jufre Garcia, Xavier, “L'astrari de Giovanni di Dondi (1380)”, Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 2/1 (2009), 147-155, il.  Julià i Figueras, Benet, “Nota sobre el llibre mèdic de Lluís Fabra (1589)”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 25 (1981), 411-417.  Julià i Figueras, Benet, “Manuscrits mèdics medievals gironins (segle XIV)”, Gimbernat, 8 [=Actes de les I Jornades d'Història de la Medicina a la Garrotxa (Olot, 1987)] (1987), 91-102.  Jullien de Pommerol, Marie-Henriette, “La bibliothèque de I'université de médecine de Montpellier en 1506”, Bibliothèque de l'École des chartes, 141/2 (1983), 344-351.  Kaeuper, Richard W., Chivalry and Violence in Medieval Europe, Oxford, Oxford University Press, 1999, 342 pp.  Kahl, Olivier, “The Pharmacological Tables of Rhazes”, Journal of Semitic Studies, 56 (2011), 367-399.  Karl, Ludwig, “Recherches sur quelques ouvrages scientifiques du Moyen Âge: La Fontaine des Amoreux de science (en vers français), par Jean de la Fontaine; La chirurgie, le traitement des chevaux et des oiseaux (en latin et en catalan), par Théodoric le Catalan”, Revue des Bibliothèques, 38 (1928), 45-62.  Karl, Ludwig, “Théodoric de l’ordre des prêcheurs et sa Chirurgie: contribution à l'histoire de la médecine en Italie au XIIIe siècle”, Bulletin de la Société Française d'Histoire de la Médicine, 23/5-6 (1929), 140-183.  Karl, Ludwig, “Theodoric der Katalane und seine Chirurgie: Eine philologisch- medizingeschichtliche Studie nach Handschriften und Wiegendrucken”, Zeitschrift für romanische Philologie, 49 (1929), 236-272.  Kasten, Lloyd, “Several Observations Concerning Lo Libre de Saviesa Attributed to James I of Aragon”, Hispanic Review, 2(1) (1934), 70-73.  Keele, Kenneth D., “Leonardo da Vinci, and the Movement of the Heart”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 44 (Sect Hist Med) (1951), 209-213.  Keele, Kenneth D., “Leonardo da Vinci's views on arteriosclerosis”, Medical History, 17 (1973), 304-308.  Keil, Gundolf - Maier, Johannes Gottfried, “Die bairische Fassung des Pelzbuchs Gottfrieds von Franken: ihr Fachwortschatz und ihr Quellenwert für die historische Fachsprachenforschung”, dins: Hoffmann, Lothar - Kalverkämper, Hartwig - Wiegand, Herbert Ernst (eds.), Fachsprachen: ein internationales Handbuch zur Fachsprachenforschung und Terminologiewissenschaft, Berlín - Nova York, Walter de Gruyter, 1998-1999, vol. 2, pp. 2349-2354.  Keil, Gundolf, “Jan Yperman und die niederländische Chirurgie im Spätmittelalter”, Sartoniana, 19 (2006), 105-136.  Keiser, George R., “Editing scientific and practical writings”, dins: McCarren, Vincent P. - Moffat, Douglas (eds.), A Guide to Editing Middle English, Ann Arbor, MI, University of Michigan Press, 1998, pp. 109-122.  Keiser, George R., “Scientific, medical and utilitarian prose”, dins: Edwards, A. S. G. (ed.), A Companion to Middle English Prose, Cambridge - Rochester, NY, D. S. Brewer, 2004, pp. 231-248.  Kellner, Menachem, “Bibliographia Gersonideana: an annotated list of writings by and about R. Levi ben Gershom”, dins: Freudenthal, Gad (ed.), Studies on Gersonides: A Fourteenth-Century Jewish Philosopher-Scientist, Leiden, E. J. Brill, 1992, pp. 367-414.  Kern, Anton - Mairold, Maria, Die Handschriften der Universitätsbibliothek Graz, Leipzig - Viena, 1942-1956-1967, 3 vols.  Kieckhefer, Richard, Forbidden Rites: A Necromancer's Manual of the Fifteenth Century, University Park, Pa - Stroud, Pennsylvania State University Press - Sutton, 1997, 392 pp.  King, Helen, “Galen and the widow: towards a history of therapeutic masturbation in ancient gynaecology”, Eugesta: Journal on Gender Studies in Antiquity, 1 (2011), 205-235.  Klairmont-Lingo, Alison, “Women Healers and the Medical Marketplace of 16th-Century Lyon”, Dynamis, 19 (1999), 79-94.  Klug, Helmut W. - Weinberger, Roman, “Old English plant names go cyber: the technical aspects of the DOEPN-Project”, dins: Bierbaumer, Peter - Klug, Helmut W. (eds.), Old Names – New Growth: Proceedings of the 2nd ASPNS Conference (University of Graz, Austria, 6-10 June 2007), and Related Essays, Frankfurt am Main - Oxford, Peter Lang, 2009, pp. 181-209.  Kraft, Walter C., Codices Vindobonenses Hispanics: A Catalog of the Spanish, Portuguese, and Catalan Manuscripts in the Austrian National Library in Vienna, Corvallis, Or, Oregon State College, 1957, 64 pp.  Kuhne Brabant, Rosa, “El tratadito pseudo-hipocrático Fi l-mawt al-sari'”, Anaquel de Estudios Árabes, 1 (1990), 237-262.  Kuhne Brabant, Rosa, “Un tratadito inédito de dietética de al-Razi”, Anaquel de Estudios Árabes, 2 (1991), 35-73.  Kuhne Brabant, Rosa, “La fruta ¿alimento o medicamento? Reflexiones sobre la presencia de la fruta en la farmacopea árabe medieval”, Anaquel de Estudios Árabes, 7 (1996), 69-86.  Kuhne Brabant, Rosa, “Ficción y verdad en la historiografía de la medicina árabe”, Anaquel de Estudios Árabes, 11 (2000), 339-354.  Kuhne Brabant, Rosa, “La historiografía de la medicina árabe ante los retos del siglo XXI”, Dynamis, 21 [=Medicina y ciencia en al-Andalus] (2001), 189-203.  Kurtz, Patricia D. - Voigts, Linda E., “The significance of now-dispersed Bute 13: a mixed-language scientific manuscript”, dins: Pahta, Päivi - Jucker, Andreas H. (eds.), Communicating Early English Manuscripts, Cambridge, Cambridge University Press, 2011, pp. 38-54.  Labarge, Margaret W., Viajeros medievales: los ricos y los insatisfechos, Donostia-San Sebastián, Nerea, 1992, 340 pp.  Labarrière, Jean-Louis, “Aristote, penseur de la différence entre l'homme et l'animal”, Antropozoologica, 33-34 (2001), 105-112.  Labarta, Ana, “Textos para el estudio de la terapéutica entre los moriscos valencianos”, Dynamis, 1 (1981), 275-310.  Labarta, Ana, “Traducción del prólogo del Libro de medicamentos simples de Abû-l-Salt de Denia”, Dynamis, 18 (1998), 479-487.  Labarthe, Marie Hélène, “La Suma de la art de Arismetica de Francesch Sanct Climent”, Domitia: une révue d'échanges et de rencontres, 2 (2001).  Labeaga Mendiola, Juan Cruz, “Nuestra Señora de Gracia, Viana (Navarra), hospital civil de peregrinos”, Príncipe de Viana, 50 (1989), 59-110.  Lacarra, María Jesús, “El Libro del conoscimiento de todos los reinos del mundo: la lectura sapiencial de un libro de viajes imaginarios”, Memorabilia: Boletín de Literatura Sapiencial, 4 (2000).  Lacomba, Marta, “Image du savoir, image du pouvoir dans le Lapidaire”, e-Spania: Revue interdisciplinaire d'études hispaniques médiévales, 3 [=Images du pouvoir, pouvoir des images dans l'Espagne médiévale (XIe-XVe siècle)] (juny 2007).  Lacroix, Paul, Moeurs, usages et costumes au Moyen Âge et à l'époque de la Renaissance, Ouvrage illustré de quinze planches chromolithographiques exécutées par F. Kellerhoven, et de quatre cent quarante gravures, París, Firmin Didot, 1871, iv + 599 pp., + 15 làm., il.  Ladero Quesada, Miguel Ángel, “Las ordenanzas locales (siglos XIII-XVIII)”, En la España Medieval, 21 (1998), 293-337.  Lafuente Gómez, Mario, “El uso militar del caballo y algunas de sus implicaciones económicas en Aragón durante el reinado de Pedro IV”, Aragón en la Edad Media, 19 [=Homenaje a la profesora María Isabel Falcón] (2006), 301-308.  Lagae, Élise, “Un traité inédit d'autourserie et de fauconnerie en moyen français”, Antropozoologica, 40/2 (2005), 81-98.  Lainé, Françoise, “L'image du roi dans le ms. Espagnol 99 de la BNF (c. 1350-1360)”, e-Spania: Revue interdisciplinaire d'études hispaniques médiévales, 3 [=Images du pouvoir, pouvoir des images dans l'Espagne médiévale (XIe-XVe siècle)] (juny 2007).  Lalande, Emmanuel, La vie et les oeuvres de maître Arnaud de Villeneuve, París, Chamuel, 1896, 195 pp., il.  Lamarca, Montserrat, Llibres impresos a Espanya durant el segle XVI: Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Catàleg abreujat, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2007, 174 pp.  Lambert, Aimé, “Notes sur divers incunables d'Aragon inédits ou peu connus”, Bulletin Hispanique, 12 (1910), 23-48.  Lambert, Catherine, “The Old English Medical Vocabulary”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 33 (Sect Hist Med) (1940), 137-145.  [Lanfranc de Milà], La Cirugía de maestre Lanfranco Mediolane[n]se, Sevilla, Tres Compañeros Alemanes [=Juan Pegnitzer, Magno Herbst i Tomás Glockner], 1495.  Láng, Benedek, Unlocked Books: Manuscripts of Learned Magic in the Medieval Libraries of Central Europe, University Park, Pa., The Pennsylvania State University Press, 2008, xiv + 334 pp.  Langlois, Charles-Victor, Le règne de Philippe III le Hardi, París, Librairie Hachette, 1887, xiv + 466 pp.  Langlois, Charles-Victor, La vie en France au Moyen Âge, de la fin du XIIe au milieu du XIVe siècle, París, Librairie Hachette, 1926-1928 (nouv. éd. rev.), 4 vols.  Langlois. Charles-Victor, La société française au XIIIe siècle d'après dix romans d'aventure, París, Librairie Hachette, 1904 (2a ed. rev.), xxiii + 328 pp.  Larsson, Göran, “Mangy camels, noble stallions and the disreputable tail fat of lizards: animals in Ibn Garcías's epistle on the "Shu'ubiyya"”, Al-Qantara: Revista de Estudios Árabes, 29/2 (2008), 495-503.  Lasagni, Roberto, Dizionario biografico dei parmigiani, Parma, PPS, 1999, 4 vols.  Lauand, Jean, “Rábano Mauro e o significado místico dos números”, Videtur, 23 (1998).  Lauand, Jean, “Algumas etimologias de Isidoro de Sevilha”, Videtur, 25 (2000).  Lauand, Jean, “A matemática de Isidoro de Sevilha e a educação medieval”, Videtur, 30 (2005).  Lauriello, Giuseppe, Chirurgia salernitana e sedazione del dolore, Salerno, La nuova scuola medica salernitana, s.d., 11 pp.  Lauriello, Giuseppe, Giovanni da Procida: un medico politico salernitano, Salerno, La nuova scuola medica salernitana, s.d., 20 pp.  Laurioux, Bruno, “Le Registre de cuisine de Jean de Bockenheim, cuisinier du pape Martin V”, Mélanges de l'École française de Rome: Moyen Âge - Temps modernes, 100/2 (1988), 709-760.  Laurioux, Bruno, “Le festin d’Assuérus: femmes – et hommes – à table vers la fin du Moyen Âge”, Clio: Histoire, femmes et société, 14 [=Festins de femmes, dir. Claudine Leduc i Claudine Vassas] (2001), 47-70.  Laurioux, Bruno, “De Jean de Bockenheim à Bartolomeo Scappi: cuisiner pour le pape entre le XVe et le XVIe siècle”, dins: Jamme, Armand - Poncet, Olivier (eds.), Offices et papauté (XIVe-XVIIe siècle): charges, hommes, destins, Roma, École française de Rome, 2005, pp. 303-332.  Laurioux, Bruno, “Le prince des cuisiniers et le cuisinier des princes: nouveaux documents sur maestro Martino, cocus secretus du pape”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 49 (2005), 141-153.  Laurioux, Bruno, “Cuisine et médecine au Moyen Âge: alliées ou ennemies?”, Cahiers de recherches médiévales, 13 spécial [=Cuisine et Médecine au Moyen Âge, dir. Bruno Laurioux] (2006), 223-238.  Lawn, Brian, The Rise and Decline of the Scholastic Quaestio Disputata, with Special Emphasis on its Use in the Teaching of Medicine and Science, Leiden, E. J. Brill, 1993, ix + 176 pp.  Lazaris, Stavros, “Inventaire sommaire des manuscrits grecs scientifiques illustrés de la Bibliothèque Nationale de Paris: manuscrits zoologiques, botaniques, remèdes, recettes d'antidotes, alchimiques, astrologiques”, Buzantiaka, 13 (1993), 193-265.  Lazaris, Stavros, “L'illustration scientifique à Byzance: le Parisinus graecus 2244, ff. 1-74”, Etudes Balkaniques, 2 (1995), 163-194.  Lazaris, Stavros, “Décrire les images médiévales”, Cahiers de la Méditerranée, 53 [=Histoire et informatique: actes du IIème colloque national de l'Association Française pour l'Histoire de l'Informatique] (1996), 149-164.  Lazaris, Stavros, “Deux textes grecs hippiatriques pseudo-hippocratiques: remarques et considérations”, dins: Garofalo, Ivan [et al.], Aspetti della terapia nel corpus hippocraticum: Atti del IXe Colloque International Hippocratique (Pisa 25-29 settembre 1996), Florència, L. S. Olschki, 1999, pp. 479-484.  Lazaris, Stavros, “L'illustration des traités hippiatriques byzantins, le De curandis equorum morbis d'Hiéroclès et l'Epitomè”, Medicina nei Secoli: Arte e Scienza, 11/3 (1999), 521-546.  Lazaris, Stavros, “Les rapport entre l'illustration et le texte de l'Epitomè, manuel byzantin d'hippiatrie”, Archives internationales d'histoire des sciences, 49/143 (1999), 281-301.  Lazaris, Stavros, “À propos du Nicandre de Paris (Suppl. gr. 247), son illustration et son modèle”, Scriptorium, 59/2 (2005), 221-227 i làm. 52.  Lazaris, Stavros, “Le portrait d'auteur dans les manuscrits hippiatriques byzantins”, Ktema: Civilisations de l'Orient, de la Grèce et de Rome antiques, 34 (2009), 307-318.  Lazaris, Stavros, “Fonctions des ornements à motifs géométriques dans la mise en page du texte des manuscrits grecs”, Ktema, 35 (2010), 285-298.  Le Goff, Jacques, “Au Moyen âge: temps de l'Église et temps du marchand”, Annales: Économies, Sociétés, Civilisations, 15/3 (1960), 417-433.  Leclerc, Marie-Dominique, “Les dits dels oiseaulx”, Le Moyen Âge, 109(1) (2003), 59-78.  Leguay, Jean-Pierre, “Esquisse d'une politique sanitaire médiévale: les mesures sociales et médicales prises dans les villes bretonnes au XVe siècle”, dins: Flambard Héricher, Anne-Marie - Marec, Yannick (eds.), Médecine et société de l'Antiquité à nos jours, Mont-Saint-Aignan, Publications des universités de Rouen et du Havre, 2006, pp. 75-96.  Leidig, Dorothée, Frauenheilkunde in volkssprachigen Arznei- und Kräuterbüchern des 12. bis 15. Jahrhunderts: Eine empirische Untersuchung, Tesi doctoral de la Julius-Maximilians-Universität Würzburg, 2004.  Lejbowicz, Max, “Le premier témoin scolaire des Éléments arabo-latins d'Euclide: Thierry de Chartres et l'Heptateuchon”, Revue d'Histoire des Sciences, 56/2 (2003), 347-368.  Lemaire, André, “Recherches sur l’histoire intellectuelle du peuple hébreu”, Revue historique, 617/1 (2001), 131-152.  Lemay, Helen R., “The stars and human sexuality: some medieval scientific views”, Isis, 71/1 (1980), 127-137.  León Guerrero, Mª Montserrat, El segundo viaje colombino, Tesi doctoral de la Universidad de Valladolid, 2000.  León Guerrero, Mª Montserrat, “Los pasajeros del cuarto viaje de Colón”, Revista de Estudios Colombinos, 1 (2005), 19-32.  León Guerrero, Mª Montserrat, “Cronistas de los viajes colombinos”, Revista de Humanidades: Tecnológico de Monterrey, 20 (2006), 113-129.  León Guerrero, Mª Montserrat, “Pasajeros del segundo viaje de Cristóbal Colón”, Revista de Estudios Colombinos, 3 (2007), 29-60.  Les Entrées dans la vie: initiations et apprentissages. XIIe Congrès de la Société des historiens médiévistes de l'enseignement supérieur public, Nancy, 1981, Nancy, Presses universitaires de Nancy, 1982, 251 pp.  Leslie, Ruth, “La obra de Juan de Gales en España”, dins: Bustos Tovar, Eugenio (ed.), Actas del cuarto Congreso Internacional de Hispanistas, Salamanca, Universidad de Salamanca, 1982, vol. 2, pp. 109-116.  Levy, Reuben, “Avicenna: his life and times”, Medical History, 1 (1957), 249-261.  Lewis, James R., The astrology book: the encyclopedia of heavenly influences, Detroit, Visible Ink Press, 2003 (2a ed. revisada), xxxiii + 889 pp.  Li, Andrés de, Reportorio de los tiempos, edited with an introduction by Laura Delbrugge, Londres - Rochester, NY, Tamesis, 1999, 168 pp.  Librandi, Rita, “Auctoritas e testualità nella descrizione dei fenomeni fisici”, dins: Gualdo, Riccardo (ed.), Le parole della scienza: scritture tecniche e scientifiche in volgare (secoli XIII-XV). Atti del convegno (Lecce 16-18 aprile 1999), Galatina, Congedo, 2001, pp. 99-126.  Librová, Bohdana, “Le renard dans le cubiculum taxi: les avatars d’un exemplum et le symbolisme du blaireau”, Le Moyen Âge, 109(1) (2003), 79-111.  Lidaka, Juris G., “John Trevisa and the English and Continental Traditions of De proprietatibus rerum”, Essays in Medieval Studies, 5 (1988), 71-83.  Lie, Orlanda S. H. (ed.), Het boek van Sidrac: Een honderdtal vragen uit een middeleeuwse encyclopedie, Hilversum, Uitgeverij Verloren, 2006, 137 pp.  Lie, Orlanda S. H., “Middelnederlandse literatuur vanuit genderperspectief: Een verkenning”, Tijdschrift voor Nederlandse Taal en Letterkunde, 117 (2001), 246-267.  Lie, Orlanda S.H. - Reynaert, Joris (eds.), Artes in context: Opstellen over het handschriftelijk milieu van Middelnederlandse artesteksten, Hilversum, Uitgeverij Verloren, 2004, 167 pp.  Lindberg, David C., The Beginnings of Western Science: The European Scientific Tradition in Philosophical, Religious, and Institutional Context, Prehistory to A.D. 1450, Chicago - Londres, The University of Chicago Press, 2007, xvi + 488 pp.  Lippi, Donatella, Díaita: le regole della salute nei manoscritti della Biblioteca Medicea Laurenziana, presentazione di Maria Prunai Falciani, Florència, Mandragora, 2010, 127 pp.  Little, Lester K. (ed.), Plague and the End of Antiquity: the Pandemic of 541–750, Cambridge - Nova York, Cambridge University Press - American Academy in Rome, 2007, xiv + 360 pp.  Little, Lester K., “Plague historians in lab coats”, Past and Present, 213/1 (2011), 267-290.  Littlewood, Anthony - Maguire, Henry - Wolschke-Bulmahn, Joachim (eds.), Byzantine Garden Culture, Washington, D.C., Dumbarton Oaks Research Library and Collection, 2002, 280 pp., il.  Litzler, Mary Frances, A Corpus of Middle English Medical Prologues in the Sloane Collection of the British Library: An Introduction to the Genre in Prose, Tesi doctoral de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, 2011.  Llabrés i Quintana, Gabriel (ed.), “Libre de agricultura segons Paladi”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 6 (1895-1896), 151-153.  Llabrés i Quintana, Gabriel, “Testament del Dr. en medicina Joan Binimelis, prevere”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 16 (1916-1917), 177-192.  Llabrés i Quintana, Gabriel, “Las bibliotecas y los bibliófilos en Mallorca: contribución al estudio de su historia literaria”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 34 (1973-1975), 406-408.  Llabrés i Quintana, Gabriel, “Inventario de la herencia de Ramon de Sant Martí (1434)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 3 (1889-1890), 285-288, 300, 311-312, 324; i 4 (1891-1892), 9-11.  Llacayo y Santa María, Augusto, Antiguos manuscritos de historia, ciencia y arte militar, medicina y literarios existentes en la Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo del Escorial, Sevilla, Tip. de Francisco Alvarez, 1878, 342 pp.  Llagostera Fernández, Antoni, “La còpia ripollesa del segle XIV del De vita solitaria de Petrarca”, Annals. Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, (2001-2002 [=2003]), 81-111.  Llavero Ruiz, Eloísa, “Realidades granadinas entre la ciencia y la vida”, Revista del Instituto Egipcio de Estudios Islámicos en Madrid, 28 [=Primer aniversario del don maestro Emilio García Gómez] (1996), 53-87.  Llavero Ruiz, Eloísa, “La cirugía árabe y el cáncer: definiciones y tratamiento”, Dynamis, 21 [=Medicina y ciencia en al-Andalus] (2001), 141-162.  Llera Llorente, Mª Teresa, “El estudio de los fondos de la Biblioteca Francisco Zabálburu: [los manuscritos]”, Revista General de Información y Documentación, 15/2 (2005), 103-128.  Llera Llorente, Mª Teresa, “Un estudio de los fondos de la bilbioteca Francisco Zabálburu: los impresos”, Revista General de Información y Documentación, 16/2 (2006), 127-154.  Llibrer Escrig, J. Antoni, “La formación de compañías para el tintado de paños: el caso de Cocentaina en el siglo XV”, Anuario de Estudios Medievales, 41/1 (2011), 59-72.  Llobet i Portella, Josep M., “Les epidèmies a Cervera durant l'Edat Mitjana”, Miscel·lània Cerverina, 1 (1983), 39-46.  Llobet i Portella, Josep M., “Els metges a Cervera durant els segles XIV i XV”, Gimbernat, 13 (1990), 115-140.  Llobet i Portella, Josep M., “Una cura pactada entre el cirurgià Sorribes i la família Ramon (1404)”, Gimbernat, 14 (1990), 179-182.  Llobet i Portella, Josep M., “Obres manuscrites en català procedents de la biblioteca del primer comte de Guimerà”, Urtx: Revista Cultural de l'Urgell, 7 (1995), 111-116.  Llobet i Portella, Josep M., “Documents de jueus de Cervera (segle XV) que contenen títols de llibres”, Tamid, 3 (2000-2001), 49-63.  Llobet i Portella, Josep M., “Notícies de llibres als documents de Cervera (segles XIV i XV)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 21 (2002), 681-725.  Llobet i Portella, Josep M., “Els rellotges mecànics del campanar de l'església de Santa Maria de Cervera (1401-1968)”, Miscel·lània Cerverina, 16 (2003), 195-228.  Llobet Portella, Josep María, “Doce documentos cervarienses relacionados con el comercio de esclavos (1370-1400)”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 17 (2004), 273-291.  Llompart i Moragues, Gabriel - Riera i Sans, Jaume, “Jafudà Creques i Samuel Corcós: més documents sobre els jueus pintors de cartes de navegar (Mallorca, segle XIV)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana, 40 (1984), 341-350.  Llompart i Moragues, Gabriel, “La cartografía mallorquina del siglo XV: nuevos hitos y rutas”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 34 (1973-1975), 438-465.  Llompart i Moragues, Gabriel, “Siluetas cuatrocentistas del lulismo mallorquín”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 35 (1976-1977), 175-189.  Llompart i Moragues, Gabriel, “Libreros y maestros en la Mallorca medieval: nombres y hombres de una mediación cultural”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 38 (1981), 261-278.  Llompart i Moragues, Gabriel, “Un guanche en la corte del rey Ceremonioso y otra notas de archivos mediterráneos”, Anuario de Estudios Atlánticos, 33 (1987), 325-334.  Llompart Moragues, Gabriel, “La identitat de Jaume Ferrer, el navegant (1346)”, Memòries de l'Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, 10 (2000), 7-20.  Llompart Moragues, Gabriel, “«La dona Granada», una empresaria de baños del siglo XIV”, Memòries de l'Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, 14 (2004), 59-75.  Llop Català, Miquel, “La tintorería medieval valenciana: introducción y antecedentes”, Feriario: Revista de la Feria Muestrario Internacional de Valencia, 37 (1973), 4 pp. sense pag.  Llopis Cardona, Ana Belén (ed.), “Almanache o Pronóstico... de la ciudad de Valencia, año 1581, de Bartolomé Antist (Valencia, 1580)”, Revista electrónica LEMIR (anexos), 7 (2003).  Llosa Sanz, Álvaro, “Lección de magia: una fantasía didáctica medieval”, eHumanista, 11 (2008), 136-157.  Llull, Ramon, Obras rimadas de Ramon Llull escritas en idioma catalan-provenzal, publicadas por primera vez con un artículo biográfico, ilustraciones y variantes, y seguidas de un glosario de voces anticuadas por Gerónimo Rosselló, Palma, Pere Josep Gelabert, 1859, 772 pp.  Lo, Vivienne, “But is it [History of] Medicine? Twenty Years in the History of the Healing Arts of China”, Social History of Medicine, 22/2 (2009), 283-303.  Loewe, Gustav - Hartel, Wilhelm von - Beer, Rudolf - García Villada, Zacarías, Bibliotheca Patrum Latinorum Hispaniensis, Viena, Kaiserliche Akademie der Wissenschaften, 1887 i 1915, 2 vols.  Lomba Fuentes, Joaquín, “La ciencia musulmana y judía en el valle del Ebro medieval”, Aragón en la Edad Media, 16 (2000), 477-492.  Lomba Fuentes, Joaquín, “El perfil del intelectual en el Aragón musulmán y judío”, Aragón en la Edad Media, 20 [=Homenaje a la profesora M.ª de los Desamparados Cabanes Pecourt] (2008), 457-466.  Long, Pamela O., Openness, Secrecy, Authorship: Technical Arts and the Culture of Knowledge from Antiquity to the Renaissance, Baltimore, Johns Hopkins University Press, 2001, xii + 364 pp.  López de Ayala, Pedro, Libro de la caza de las aves, ed. de José Gutiérrez de la Vega, Madrid, 1879, M. Tello (Biblioteca Venatoria, 3), 1879.  López de Mariscal, Blanca, “La visión de Oriente en el imaginario de los textos colombinos”, Revista de Humanidades: Tecnológico de Monterrey, 20 (2006), 131-147.  López de Mariscal, Blanca, “Para una tipología del relato de viaje”, dins: López de Mariscal, Blanca - Farré Vidal, Judith (eds.), Viajes y viajeros, Monterrey, Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey, 2006, pp. 21-40.  López de Mariscal, Blanca, “Terremotos, tormentas y catástrofes en las crónicas y los relatos de viaje al Nuevo Mundo”, Revista de Estudios Colombinos, 2 (2006), 57-65.  López Pérez, Miguel Ángel, “La ciudad en la historiografía bajomedieval y altomoderna hispana en los últimos treinta años: líneas para el estudio de la cultura e identidad urbana”, Miscelánea Medieval Murciana, 31 (2007), 111-122.  López Pérez, Miguel, “Algunos rasgos sobre la relación entre lulismo y pseudolulismo en la Edad Media”, Dynamis, 22 (2002), 327-350.  López Pérez, Miguel, “La influencia de la Alquimia medieval hispana en la Europa moderna”, Asclepio, 54/2 (2002), 211-230.  López Pérez, Miguel, “El fondo alquímico de la Biblioteca Histórica 'Marqués de Valdecilla' ante el historiador”, Pecia Complutense, any 2/3 (2005).  López Piñero, José Mª, “Fragmentos del constante recuerdo de Luis García Ballester: I. Los comienzos en los años sesenta”, Dynamis, 21 (2001), 437-446.  López Pita, Paulina, “Ibn Jaldún, fuente de conocimiento mágico”, Aragón en la Edad Media, 14-15/2 [=Homenaje a la profesora Carmen Orcástegui Gros, 2] (1999), 933-940.  López Pita, Paulina, “El vino en el Islam: rechazo y alabanza”, Espacio, tiempo y forma, serie III, Historia medieval, 17 (2004), 305-324.  López Pizcueta, Tomás, “Los bienes de un farmacéutico barcelonés del siglo XIV: Francesc de Camp”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 13 (1992), 17-75.  López Rodríguez, Carlos, “Orígenes del Archivo de la Corona de Aragón (en tiempos, Archivo Real de Barcelona)”, Hispania, 67/226 (2007), 413-454.  López Terrada, M. Luz - Aguirre Marco, Carla P. - Fresquet Febrer, José Luis, “Henández Morejón, Anastasio Chinchilla y la historia de la medicina española”, dins: Aguirre Marco, Carla P. - Fresquet Febrer, José Luis - López Terrada, M. Luz (eds.), Hernández Morejón, Anastasio Chinchilla y la historia de la medicina española, València, Universitat de València - Instituto de historia de la medicina y de la ciencia López Piñero, 2008, pp. 121-197.  López Terrada, M. Luz - Aguirre Marco, Carla P. - Fresquet Febrer, José Luis, “Índices de la Historia bibliográfica de la medicina española de Antonio Hernández Morejón y de la Historia de la medicina española de Anastasio Chinchilla Piqueras”, dins: Aguirre Marco, Carla P. - Fresquet Febrer, José Luis - López Terrada, M. Luz (eds.), Hernández Morejón, Anastasio Chinchilla y la historia de la medicina española, València, Universitat de València - Instituto de historia de la medicina y de la ciencia López Piñero, 2008, pp. 199-275.  López Terrada, María Luz, “El hospital como objeto histórico: los acercamientos a la historia hospitalaria”, Revista d'Historia Medieval, 7 (1996), 192-204.  López Terrada, María Luz, “Las prácticas médicas extraacadémicas en la ciudad de Valencia durante los siglos XVI y XVII”, Dynamis, 22 (2002), 85-120.  Luanco, José Ramón de, “Un libro más para el catálogo de los escritores catalanes”, Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona, 3 (1880), 307-331.  Lucas, John S. (ed.), Astrology and Numerology in Medieval and Early Modern Catalonia: The Tractat de prenostication de la vida natural dels hòmens, foreword by David J. Viera, Leiden - Boston, E. J. Brill, 2003, xxxiv + 210 pp., il.  Lucchi, Laura Annalisa, Brunetto Latini, Tresor: volgarizzamento di Bono Giamboni, adattamento salentino, Tesi doctoral de la Università degli Studi di Lecce, 2001, 3 vols. (936 pp.).  Lucía Megías, José Manuel, “Manuscritos en italiano conservados en la Biblioteca Nacional de Madrid (1)”, Revista de Literatura Medieval, 9 (1997), 247-271.  Lucía Megías, José Manuel, “El Tristán de Leonís castellano: análisis de las miniaturas del códice BNM ms. 22.644”, eHumanista, 5 (2005), 1-47.  
M Macedo, José Rivair, “A face das filhas de Eva: os cuidados com a aparência num manual de beleza do século XIII”, História (Universidade Estadual Paulista- UNESP), 17-18 (1998-1999), 293-314.  Macedo de Morais Araújo, Yann Loïc, “Contributo para a história da alveitaria e dos cavalos de guerra no Portugal medieval”, Revista Portuguesa de Ciências Veterinárias, 98 (549) (2004), 19-25.  Macià i Montejano, María del Carmen - Marí i Brull, Gerard, “Les ordinacions de l'hospital del Coll de Balaguer de l'any 1430”, Gimbernat, 17 [=Actes del VII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Tarragona, 6-8 nov. 1992), vol. 1] (1992), 207-212.  Mackinney, Loren C., “The beginnings of Western scientific anatomy: new evidence and a revision in interpretations of Mondeville's role”, Medical History, 6 (1962), 233-239.  Madrid y Medina, Ángela, “Los comienzos de la hospitalidad santiaguista: el Hospital de Ávila”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 17 (2004), 371-379.  Madurell i Marimon, Josep M. - Rubió i Balaguer, Jordi, Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona (1474-1553), recogidos y transcritos por José Ma. Madurell Marimon; anotados por Jorge Rubió y Balaguer, Barcelona, Gremios de Editores y Libreros y de Maestros Impresores, 1955, 120 + 1013 pp. + [1] f. pleg.  Madurell i Marimon, Josep M., “Algunas antiguas ediciones barcelonesas de libros (1502-1704): notas para su historia”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 24 (1951-1952), 133-172.  Madurell i Marimon, Josep M., “Documents culturals medievals (1307-1485): contribució al seu estudi”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 38 (1979-1982), 301-473.  Madurell i Marimon, Josep Maria, “Antoni Ricart, professor en Arts i Medicina (1395-1419)”, Gimbernat, 1 [= Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vol. 1] (1984), 131-136.  Magdalino, Paul - Mavroudi, Maria V. Mavroudi (eds.), The Occult Sciences in Byzantium, Ginebra, La Pomme d'or, 2006, 468 pp.  Maguire, Henry (ed.), Byzantine Magic, Washington, D.C., Dumbarton Oaks Research Library and Collection, 1995, 216 pp., il.  Mahdi, M. et al., “Avicenna”, dins: Encyclopedia Iranica, Nova York, Center for Iranian Studies, Columbia University, 1999, vol. 3, pp. 66-110.  Mairey, Aude, “'These trewe conclusions in Englissh': langues, cultures et autorités dans l’Angleterre du XIVe siècle”, Revue historique, 637/1 (2006), 37-57.  Manchester, Keith - Knüsel, Christopher, “A medieval sculpture of leprosy in the Cistercian Abbaye de Cadouin”, Medical History, 38 (1994), 204-206.  Mancho Duque, M.ª J., “Aproximación al léxico de la ciencia aplicada en el Renacimiento hispano”, Asclepio, 55/2 (2003), 27-42.  Mandalà, Giuseppe, “Il falconiere di Ögödey, i giardini del Minse e le colombe di Federico II: frammenti di storia aviaria siciliana”, Quaderni-Mediterranea: Ricerche storiche, 17 [=Memoria, storia e identità: scritti per Laura Sciascia, ed. M. Pacifico, M.A. Russo, D. Santoro i P. Sardina, 1]/1 (2011), 437-457.  Mandavila, Juan de, Libro de las maravillas del mundo y del viage de la Tierra Santa de Hierusalen y de todas las provincias y hombres monstruosos que hay en las Indias, ed. realizada por Estela Pérez Bosch; ed. electrónica e imágenes José I. Canet, València, Joan Navarro, 1540, lix + [1] ff., il.  Mandeville, John, The Travels of Sir John Mandeville: The Version of the Cotton Manuscript in Modern Spelling, with three narratives, in illustration of it, from Hakluyt's Navigations, Voyages & Discoveries, edited by Alfred W. Pollard, Londres - Nova York, Macmillan, 1900, xv + 390 pp.  Mandingorra Llavata, María Luz, “El libro y la lectura en Valencia (1300-1410): notas para su estudio”, Anuario de Estudios Medievales, 21 (1991), 549-569.  Mañé, Núria, Índexs de les Obres de Jordi Rubió i Balaguer, a cura de —, Barcelona, Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura - Institut d'Estudis Catalans - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, 321 pp.  Manfredi, Girolamo, Libro llamado El porqué, provechosíssimo para la conservación de la salud y para conocer la phisonomía y las virtudes de las yerbas, traduzido de toscano en lengua castellana [por Pedro de Ribas, vicario de San Nicolás], Alcalá de Henares, en casa de Juan Íñiguez de Lequerica, a costa de Juan de García, mercader de libros, 1567.  Maranges i Prat, Isidra, La indumentària civil catalana (segles XIII-XV), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1991, 144 pp. + [10] pp. de làm.  Marcel, Gabriel, “Nota presentada a la Société de Géographie de Paris per Monsieur Gabriel Marcel, bibliotecari de la Biblioteca Nacional, sobre la carta catalana de 1339, per Dulceri”, Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, 9 (1887), 146-147 i 188-191.  March, Ausiàs, Obras del poeta valencià Ausiàs March, publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560, per Francesch Fayos i Antony, Barcelona, Joan Roca i Bros, 1884, 285 pp.  March, Josep M., “Còdexs catalans i altres llibres manuscrits d’especial interès de la Biblioteca Capitular de Saragossa”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 6 (1920-1922 [=1925]), 357-365.  Marcos Casquero, Manuel Antonio, “Virtudes mágicas y medicinales de la orina según los escritores latinos”, Estudios Humanísticos. Filología, 27 (2005), 139-170 i 28 (2006), 49-72.  Marí i Brull, Gerard - Farnés i Julià, Soledat, “L'Hospital del Coll de Balaguer a través d'un inventari de l'any 1350”, Gimbernat, 13 (1990), 157-176.  Marí i Brull, Gerard, “L'hospital de la Font del Perelló i l'Ordre de Sant Jaume d'Altopascio: notes inèdites de la seva relació”, Gimbernat, 17 [=Actes del VII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Tarragona, 6-8 nov. 1992), vol. 1] (1992), 231-238.  Marí i Brull, Gerard, “Les funcions de l'administrador de l'hospital de Perelló segons el Mestre d'Altopascio (1389) i el Papa Benet XIII (1415): l'època del Cisma d'Occident (1378-1417”, Gimbernat, 46 (2006), 17-41.  Marín, Manuela, “Aspectos médicos de la literatura culinaria árabe”, Sharq al-Andalus, 10-11 [=Homenaje a María Jesús Rubiera Mata] (1993-1994), 535-546.  Marín Gelabert, Miquel, “Gabriel Llabrés i Quintana, un modernitzador de la historiografia en el canvi de segle”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 64 (2008), 11-30.  Marinis, Tammaro de, “Per la storia della tipografia napoletana nel secolo XV”, La Bibliofilia, 3 (1901-1902), 288-291; i 4 (1902-1903),101-103.  Marquès i Planagumà, Josep M., “Processos anteriors al 1500 de l'Arxiu Diocesà de Girona”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 44 (2003), 145-178.  Marquès i Planagumà, Josep Maria - Puig i Oliver, Jaume de - Serrat i Torrent, Albert, “Regest del protocol del notari de la cúria diocesana de Girona Pere Capmany (anys 1313-1367)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 28 (2009), 265-453.  Martels, Zweder R. W. M. von (ed.), Alchemy Revisited: proceedings of the International Conference on the History of Alchemy at the University of Groningen (17-19 April 1989), Leiden, Brill, 1990, xii + 284 pp.  Martels, Zweder von (ed.), Travel fact and travel fiction: studies on fiction, literary tradition, scholarly discovery, and observation in travel writing, Leiden - Nova York, E. J. Brill, 1994, xviii + 246 pp.  Martí, Sadurní - Guixeras, David, “Apunts sobre la tradició del Dotzè del Crestià I”, dins: Badia, Lola - Cabré, Miriam - Martí, Sadurní (eds.), Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (s. XIII-XV): actes del III Col·loqui internacional «Problemes i mètodes de literatura catalana antiga» (Universitat de Girona, 5-8 juliol de 2000), Barcelona, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, pp. 211-223.  Martí, Sadurní, “Francesc Eiximenis i la màgia”, Mot so razo, 8 (2009), 54-67.  Martí de Barcelona, “L'Església i l'Estat segons Francesc Eiximenis”, Criterion, 7/27 (1931), 325-338; i 8/31 (1932), 337-347.  Martí i Castell, Joan, “Presentació de l'edició facsímil del Vocabolari molt profitós per apendre lo catalan alamany y lo alamany catalan imprès a Perpinyà per Joan Rosembach el 1502”, Llengua & Literatura, 15 (2004), 665-669.  Martí i Escayol, Maria Antònia, “El pensament ambiental com a cruïlla del pensament científic i el pensament econòmic”, Manuscrits, 22 (2004), 19-45.  Martí i Escayol, Maria Antònia, La construcció del concepte de natura a l’Edat Moderna: natura, cultura i identitat en el pensament català dels segles XVI i XVII, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2004, 559 pp.  Martí i Escayol, Maria Antònia, “La construcció del concepte de natura a l’Edat Moderna: natura, cultura i identitat en el pensament català dels segles XVI i XVII”, Manuscrits, 22 (2004), 161-163.  Martí i Escayol, Maria Antònia, “Les fonts del Llibre dels secrets d'agricultura de Miquel Agustí: el MS754 de la Biblioteca de Catalunya i el MS291 de la Bibliothèque nationale de France”, Afers: Fulls de Recerca i Pensament, 23/60 (2008), 289-311.  Martignoni, Andrea, “«Era nato uno monstro, cossa horendissima»: monstres et tératologie à Venise dans les Diarii de Marin Sanudo (1496-1533)”, Revue historique, 629/1 (2004).  Martin, Jean-Marie, “Regia otia, imperialia solacia”, Quaderni-Mediterranea: Ricerche storiche, 17 [=Memoria, storia e identità: scritti per Laura Sciascia, ed. M. Pacifico, M.A. Russo, D. Santoro i P. Sardina, 2]/2 (2011), 501-514.  Martín, José Luis, “El adoctrinamiento de la comunidad: juglares, predicadores, científicos e historiadores”, dins: Iglesia Duarte, José Ignacio de la (coord.), La vida cotidiana en la Edad Media: VIII Semana de estudios medievales (Nájera, del 4 al 8 de agosto de 1997), Logronyo, Instituto de Estudios Riojanos, 1998, pp. 201-222.  Martín Ferreira, Ana Isabel, “Literatura y técnica en el léxico quirúrgico del siglo XVI”, Voces, 5 (1994), 91-110.  Martín Pascual, Llúcia, “El tigre transformat en serp i la tigressa emmirallada: algunes notes sobre la configuració dels bestiaris catalans”, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 32 [=Miscel·lània Germà Colón, 5] (1996), 15-32.  Martín Rodríguez, José Luis, “El tratado de caballería de Francesc Eiximenis”, Norba: Revista de Historia, 16/1 (1996-2003), 295-331.  Martines Peres, Vicent, “«Quant d'aisò voldràs obrar [e] si vols saber ço que·s conté»: un Libre de puritats (Barberini Latinus 3589) y otros dos códices sapienciales hispánicos de la Biblioteca Apostólica Vaticana (Barberini Latinus 311 y 4363)”, Revista de Literatura Medieval, 15/1 (2003), 125-137.  Martínez Blanco, Carmen María, El niño en la literatura medieval: para una historia social y de las mentalidades de la infancia, Madrid, Tesi doctoral de la Universidad Complutense de Madrid, 1991.  Martínez Carrillo, Mª de los LLanos, “Oligarquización profesional y decadencia mudéjar: los herreros murcianos (ss. XIV y XV)”, Sharq al-Andalus, 13 (1996), 63-81.  Martínez Crespo, Alicia (ed.), Manual de mugeres en el qual se contienen muchas y diversas reçeutas muy buenas, estudio, edición y notas de —, Salamanca, Universidad de Salamanca, 1995, 96 pp.  Martínez Crespo, Alicia, “La belleza y el uso de afeites en la mujer del siglo XV”, Dicenda: Cuadernos de Filología Hispánica, 11 (1993), 197-222.  Martínez García, Sergio, “Obras en el palacio de la Aljafería a finales del siglo XIV: un apunte documental”, Aragón en la Edad Media, 19 [=Homenaje a la profesora María Isabel Falcón] (2006), 381-390.  Martínez Gázquez, José - Samsó, Julio, “Astronomía en un tratado de cómputo del siglo XIII”, Faventia, 4(1) (1982), 45-66.  Martínez Gázquez, José - Vela Palomares, Susana, “Un fragmento del Canon medicinae en el ms. 1 de los Archivos nacionales de Andorra”, Faventia, 17(2) (1995), 77-94.  Martínez Gázquez, José, “Fuentes clàsicas del mito de la 'Bugonia' en Ibn Wafid y su posible traducción alfonsí”, Faventia, 2/2 (1980), 35-52.  Martínez Gázquez, José, “La glosa a los signos del zodíaco en la Massa Compoti del ms. 91 del A.C. de Girona”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 31 (1990), 31-40.  Martínez Gázquez, José, “Traducciones arabo-latinas en Murcia”, Filologia Mediolatina, 2 (1995), 249-257.  Martínez Gázquez, José, “Moralización de las piedras preciosas en la Historia Naturalis de Juan Gil de Zamora (1240-1320)”, Faventia, 20/2 (1998), 177-186.  Martínez Gázquez, José, “Los árabes y el paso de la ciencia griega al Occidente medieval”, Revista Internacional d'Humanitats, 8 (2005).  Martínez Loscos, Carmen, “Orígenes de la Medicina en Aragón: los médicos árabes y judíos”, Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 6-7 (1954), 7-61.  Martínez Martínez, María, “Construcción y tipos de molinos hidráulicos (ss. XIII-XV)”, Mayurqa, 22/1 [=Homenatge a Álvaro Santamaría, 1] (1989), 401-414.  Martínez Martínez, María, Documentos relativos a los oficios artesanales en la Baja Edad Media, Múrcia, Academia Alfonso X el Sabio (Colección de Documentos para la historia del Reino de Murcia, 21), 2000, xlvi + 239 pp.  Martínez Poveda, Paloma - Pérez Barroso, Raquel - Villar Rodríguez, Jorge Carlos, “La edición facsímil digital en la biblioteca virtual Miguel de Cervantes”, Revista General de Información y Documentación, 15/1 (2005), 189-204.  Martínez Romero, Tomàs - Recio, Roxana (eds.), Essays on Medieval Translation in the Iberian Peninsula, Castelló de la Plana - Omaha, Universitat Jaume I - Creighton University, 2001, 350 pp.  Martínez Romero, Tomàs, “Ecos mèdics i literaris d'una pestilència medieval: nòtules sobre La Brama dels llauradors i l'Espill”, dins: Colón, Germà - Martínez, Tomàs - Perea, Maria Pilar (eds.), La cultura catalana en projecció de futur: homenatge Josep Massot i Muntaner, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 2004, pp. 309-328.  Martínez Romero, Tomàs, “El germen d'un volum antològic eiximenià sobre comportament cívic?”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 25 (2006), 507-514.  Martínez Romero, Tomàs, Tòpics literaris, traducció medieval i tradició romànica. Discurs de recepció de — com a membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica, llegit el dia 21 de juny de 2007, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2007, 40 pp.  Martínez Romero, Tomàs, “Un traductor medieval en el seu context: els defalliments lèxics de Ferrer Saiol”, Llengua & Literatura, 19 (2008), 7-26.  Martínez Romero, Tomàs, “Tradició catalana medieval del De duodecim diebus ueneris atribuït a Climent de Roma: contribució a l'estudi de les traduccions «quotidianes» d'obres religioses breus”, Anuario de Estudios Medievales, 41/1 (2011), 291-309.  Martínez San Pedro, Mª de los Desamparados, “Jaime II y la cruzada de Almería”, Anales de la Universidad de Alicante: Historia Medieval, 11 (1996-1997), 579-586.  Martínez Vidal, Àlvar, “Guy de Chauliac: la terminologia anatòmica en l'edició catalana de 1492 i en l'edició castellana de 1493 del Tractat primer de la Chirurgia magna”, Gimbernat, 3 [= Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vol. 4] (1985), 279-292.  Martínez Vidal, Àlvar, “L'Hospital General de Santa Creu de Barcelona: una nova institució assistencial a la Corona d'Aragó”, Annals de Medicina, 85(4) (2002), 236-239.  Martínez-Vidal, Àlvar - Pardo-Tomás, José, “Theatres and the teaching of anatomy in early modern Spain”, Medical History, 49 (2005), 251-280.  Martos Quesada, Juan, “El matemático andalusí Ibn al-Samh, posible autor de un manuscrito de aritmética depositado en El Escorial”, Anaquel de Estudios Árabes, 12 (2001), 429-442.  Martos Quesada, Juan, “Los estudios sobre el desarrollo de las matemáticas en al-Andalus: estado actual de la cuestión”, Dynamis, 21 [=Medicina y ciencia en al-Andalus] (2001), 269-293.  Marvin, Laurence W., The Occitan War: A Military and Political History of the Albigensian Crusade, 1209-1218, Cambridge, Cambridge University Press, 2008, xxvi + 328 pp.  Marzal Palacios, Francisco Javier, La esclavitud en Valencia durante la Baja Edad Media (1375-1425), Tesi doctoral de la Universitat de València, 2006.  Mas i Casas, Josep M. de, Ensayos-históricos sobre Manresa, precedido de un análisis de registros notariales del siglo XIV, y adicionados hasta el presente, Manresa, Tipo-Litografía de Luis Roca, 1882, 474 pp.+ [6] ff. de làm.  Mas i Domènech, Josep, “Notes sobre antichs illuminadors a Catalunya”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 7 (anys XIII-XIV)/53 (1913-1914), 280-284.  Mas i Domènech, Josep, “Notes documentals de llibres antichs a Barcelona”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 8 (anys XV-XVI) (1915-1916), 155-167, 238-251, 330-345, 400-406 i 444-463.  Mas i Domènech, Josep, “Notes sobre estampers antics a Catalunya”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 4 (1917), 37-46.  Mas i Negre, Pere - Romeu Blanco, Judit - Ardite Ramos, Xavier, “Iconografia de la creu de Vilabertran”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 39 (2008), 277-299.  Masip, Francesc, “Riure amb el cos: folls, geperuts i bufons en l'espectacle català antic”, dins: Martí, Sadurní (coord.) - Cabré, Miriam - Feliu, Francesc - Iglésias, Narcís - Prats, David (eds.), Actes del tretzè Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes (Universitat de Girona, 8-13 de setembre de 2003), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, vol. 3, pp. 287-295.  Massa i Esteve, Maria Rosa, “L'àlgebra al segle XVI a Espanya: l'Arithmetica (1564) del gironí Antic Roca”, Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 1/2 (2008), 311-317.  Massanell i Messalles, Mar, “Defensa de la tesi doctoral Lo Quart del Canon d’Avicenna: estudi de les febres i l’orina i edició del text, de Concepció Cerdà Micó”, Estudis Romànics, 27 (2005), 576-578.  Masseti, Marco, “In the gardens of Norman Palermo, Sicily (twelfth century A.D.)”, Antropozoologica, 44/2 (2009), 7-34.  Massó i Torrents, Jaume - Rubió i Balaguer, Jordi, “Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca de Catalunya”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 1 (1914), 22-29, 49-121 i 156-162; 2 (1915), 107-113 i 158-178; 3 (1916), 93-122; 4 (1917), 78-119; 5 (1918-1919 [=1920]), 149-185; 6 (1920-1922 [=1925]), 238-312; i 7 (1923-1927 [=1932]), 339-346.  Massó i Torrents, Jaume, Manuscrits catalans de la Biblioteca Nacional de Madrid: notícies per un catàleg raonat, Barcelona, L'Avenç, 1896, 217 pp.  Massó i Torrents, Jaume, “Manuscrits de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès”, Revista de Bibliografia Catalana, 1 (1901), 12-67 i 154-226.  Massó i Torrents, Jaume, “Manuscrits catalans de València”, Revista de Bibliografia Catalana, 3 (1903), 45-86; i 6 (1906), 145-269.  Masson, André, “Les arts libéraux du Puy et la décoration des bibliothèques à la fin du Moyen Âge”, Comptes-rendus des séances de l'Académie des inscriptions et belles-lettres, 102/2 (1958), 150-170.  Mata Ventura, Víctor - Sorní Esteva, Xavier, “Equipament sanitari de l'armada de la ciutat de Barcelona contra el cors capitanejada per Jaume Bertran (1454)”, Drassana: Revista del Museu Marítim, 11 (2003), 62-75.  Mateu i Ibars, Josefina, “Manuscrits de medicina i ciències afins a la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona”, Gimbernat, 1 [= Actes del Tercer Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vol. 1] (1984), 185-203.  Mateu i Ibars, Josefina, “Incunables de ars medica en la biblioteca de la Universitat de Barcelona”, Gimbernat, 19 [=Actes del VII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Tarragona, 6-8 nov. 1992), vol. 3] (1993), 197-216.  Mateu Ibars, Josefina (ed.), Calligraphia et tipographia, arithmetica et numerica, chronologia, Barcelona, Universitat de Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 1998, 626 pp., il.  Mateu Ibars, Josefina - Mateu Ibars, Mª Dolores, Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón (siglos IX-XVIII), Barcelona, Universitat de Barcelona, 1980-1991, 2 vols. (1459 pp.; 75 pp. + 414 làm.).  Mateu Ibars, Josefina, “Manuscritos de ars medica en la Biblioteca General de la Universitat de Barcelona: referencia catalográfica (s. XVII-XIX)”, Gimbernat, 30 [=Actes del Xè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Lleida-Alcarràs, 9-11 d'octubre de 1998)] (1998), 207-236.  Mateu Ibars, Mª Dolores, “El manuscrito Liber artis medicinae medicamentorum praescripciones 181 de Ripoll del Archivo de la Corona de Aragón”, Gimbernat, 19 [=Actes del VII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Tarragona, 6-8 nov. 1992), vol. 3] (1993), 217-228.  Matheson, Lister M. (ed.), Popular and Practical Science of Medieval England, East Lansing, Michigan State University Press: Colleagues Press, 1994, xiii + 425 pp.  Matthews, Leslie G., “King John of France and the English spicers”, Medical History, 5 (1961), 65-76.  Matthews, Leslie G., “Spicers and Apothecaries in the City of Canterbury”, Medical History, 9 (1965), 289-291.  Matthews, Leslie G., “SS. Cosmas and Damian, Patron Saints of Medicine and Pharmacy: Their Cult in England”, Medical History, 12 (1968), 281-288.  Mattone, Antonello - Olivari, Tiziana, “Dal manoscritto alla stampa: il libro universitario italiano nel XV secolo”, Diritto @ Storia: Rivista Internazionale di Scienze Giuridiche e Tradizione Romana, 4 (2005).  Mayer, Marc, “Una biblioteca de estudiante de finales del siglo XV”, Cuadernos de Filología Clásica, 21 (1988), 97-104.  McCarren, Vincent P. - Moffat, Douglas (eds.), A Guide to Editing Middle English, Ann Arbor, Mich., University of Michigan Press, 1998, x + 338 pp.  McCleery, Iona, “Opportunities for Teaching and Studying Medicine in Medieval Portugal before the Foundation of the University of Lisbon (1290)”, Dynamis, 20 [=El aprendizaje de la medicina en el mundo medieval] (2000), 305-329.  McCleery, Iona, “Both «illness and temptation of the Enemy»: melancholy, the medieval patient and the writings of King Duarte of Portugal (r. 1433-38)”, Journal of Medieval Iberian Studies, 1/2 (2009), 163-178.  McVaugh, Michael R. - Ferre, Lola, The Tabula Antidotarii of Armengaud Blaise and Its Hebrew Translation, Filadèlfia, The American Philosophical Society, 2000, ix + 218 pp.  McVaugh, Michael R., “The authorship of the galenic compendium de interioribus, «Quoniam diversitas...»”, Dynamis, 1 (1981), 225-229.  McVaugh, Michael R., “Further documents for the biography of Arnau de Vilanova”, Dynamis, 2 (1982), 363-372.  McVaugh, Michael R., Medicine before the Plague: Practitionners and their Patients in the Crown of Aragon (1285-1345), Cambridge, Cambridge University Press, 1993, 300 pp.  McVaugh, Michael R., “Surgical Education in the Middle Ages”, Dynamis, 20 [=El aprendizaje de la medicina en el mundo medieval] (2000), 283-304.  McVaugh, Michael R., “Cataracts and hernias: aspects of surgical practice in the fourteenth century”, Medical History, 45 (2001), 319–340.  McVaugh, Michael R., “Coriandri bulliti in aceto et exciccati: An arnaldian touchstone?”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 21 (2002), 659-663.  McVaugh, Michael R., “Luis García Ballester: personal recollections”, Dynamis, 22 (2002), 473-476.  McVaugh, Michael R., “Le coût de la pratique et l'accès aux soins au XIVe siècle: l'exemple de la ville catalane de Manresa”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 46 [=Éthique et pratiques médicales, ed. Laurence Moulinier-Brogi i Marilyn Nicoud] (2004), 45-54.  McVaugh, Michael R., “Chemical medicine in the medical writings of Arnau de Vilanova”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 23-24 [=Actes de la II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova] (2005), 239-267.  McVaugh, Michael R., “Don Juan Antonio”, Dynamis, 30 (2010), 315-316.  Meavilla Seguí, Vicente, “La historia de las matemáticas como recurso didáctico: algunas recreaciones matemáticas contenidas en una aritmética catalana del siglo XVI”, Sigma: Revista de Matemáticas = Matematika Aldizkaria, 26 (2005), 83-98.  Medhi Hakimi, Mohamed - Degueurce, Christophe, “Le Traité des deux arts en médecine vétérinaire ou 'Le Naceri': présentation de sa traduction”, Bulletin de la Société Française d'Histoire de la Médecine et des Sciences Vétérinaires, 3/1 (2004), 46-52.  Medina, Jaume, “Una traducció del Liber de natura de Ramon Llull”, Faventia, 31 (2009), 151-166.  Meinel, Christoph, “Alchemie und Musik”, dins: Meinel, Christoph (ed.), Die Alchemie in der europäischen Kultur- und Wissenschaftsgeschichte, Wiesbaden, O. Harrassowitz, 1986, pp. 201-227.  Meirinhos, José Francisco, “Afonso de Dinis de Lisboa: percurso de um filósofo, médico, teólogo, tradutor e eclesiástico do século XIV”, Península: Revista de Estudos Ibéricos, 4 (2007), 47-64.  Menacho, Rafael, “Història de les ulleres”, Gimbernat, 40 (2003), 41-44.  Méndez Cabrera, Jerónimo, “Usos de la animalización en la literatura catalana bajomedieval: del terror fascinador a la carcajada paródica”, dins: Jiménez Alcázar, Juan Fco. - Soler Milla, Juan Leonardo - Ortuño Molina, Jorge (eds.), Actas III Simposio internacional de Jóvenes Medievalistas (Lorca, 2006), Múrcia, Universidad de Murcia [etc.], 2008, pp. 109-120.  Méndez Cabrera, Jerónimo, “La tradición médica medieval y el Col·loqui de dames (c. 1485): convergencias y divergencias en la sexualidad femenina como tema”, dins: Jiménez Alcázar, Juan Francisco - Maíz Chacón, Jorge - Villanueva Morte, Concepción - Calderón Medina, Inés (eds.), Actas del V Simposio Internacional de Jóvenes Medievalistas (Lorca, 2008), Múrcia, Universidad de Murcia [etc.], 2009, pp. 131-144.  Méndez Cabrera, Jerónimo, “«Han tal bec vostres gallines?» sobre la representación medieval del falo a través de algunos ejemplos iconográficos y literarios pertenecientes a la narrativa catalana del siglo XV”, Miscelánea Medieval Murciana, 33 (2009), 123-142.  Menéndez de Luarca, Luis Ramón-Laca - Tardío Pato, F. Javier, “Productos vegetales utilizados en Madrid entre los siglos XIV y XIX”, Asclepio, 57/2 (2005), 25-44.  Menéndez Pelayo, Marcelino, “La ciencia española bajo la Inquisición, por el Sr. del Perojo”, La España, 19-V, 26-V, 2 i 9-VI (1877).  Menéndez Pelayo, Marcelino, Historia de los heterodoxos españoles, Madrid, Librería Católica de San José, 1880-1881, 3 vols.  Menéndez Pelayo, Marcelino, La ciencia española: polémicas, indicaciones y proyectos, ed. digital basada en la 2a ed. de Madrid, Impr. Central a cargo de Víctor Sáiz, 1879.  Menéndez Pidal, Gonzalo, La España del siglo XIII leída en imágenes, Madrid, Real Academia de la Historia, 1986, 319 pp., il. en b/n.  Menhardt, Hermann, “Pharmacologie catalane: un manuscrit catalan dans la bibliothèque de l'êveque à Klagenfurt-Autriche”, Anuari de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura, 3 (1930), 245-267.  Menjot, Denis, “Los trabajos de la construcción en 1400: primeros enfoques”, Miscelánea Medieval Murciana, 6 (1980), 9-56.  Mensa i Valls, Jaume - Giralt, Sebastià, “Bibliografia arnaldiana (1994-2003)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 22 (2003), 665-734.  Mensa i Valls, Jaume - Requesens i Piquer, Joan, “Arnau de Vilanova: herència de cent vint-i-cinc anys d'estudis”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 25 (2006), 529-564.  Mensa i Valls, Jaume, “L'experiència espiritual d'Arnau de Vilanova i el rebuig del coit terapèutic en el tractament de l'«amor heroicus»”, Revista Catalana de Teologia, 32/1 (2007), 143-152.  Mensa i Valls, Jaume, “Arnau de Vilanova, la filosofia i la sentència condemnatòria de les seves obres (Tarragona, 1316)”, Enrahonar: quaderns de filosofia, 42 [=Filosofia catalana medieval i moderna] (2009), 21-46.  Mercier, Aurélie, “Drôleries médiévales”, L'Actualité Poitou-Charentes, 74 (2006), 35-37.  Merke, F., “The History of Endemic Goitre and Cretinism in the Thirteenth to Fifteenth Centuries”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 53 (Sect Hist Med) (1960), 995-1002.  Merrifield, Mary P., Original Treatises Dating from the XIIth to XVIIIth Centuries on the Arts of Painting, in Oil, Miniature, Mosaic, and on Glass; of Gilding, Dyeing, and the Preparation of Colours and Artificial Gems, preceded by a general introduction; with translations, prefaces, and notes by —, Londres, John Murray, 1849, 2 vols. (cccxii + 321 + [1] pp.; [1] + [323]-918 pp.).  Mesbahi, Mohamed, “La posición de los contrarios en la ciencia médica en Averroes”, Anaquel de Estudios Árabes, 17 (2006), 159-172.  Mestres i Ollé, Roser, “Sagnia, estrelles i barbers”, Gimbernat, 28 (1997), 23-32.  Mettmann, Walter, “Eine Übersetzung des 'Kompendiums' von Ibn Wafid und andere altkatalanische Texte über die Landwirtscheft”, Romanische Forschungen, 92 (1980), pp. 350-358.  Metzler, Irina, Disability in Medieval Europe: Thinking about Physical Impairment in the High Middle Ages, c.1100–c.1400, Londres - Nova York, Routledge, 2005, 368 pp.  Meyer, Paul, “Traités en vers provençaux sur l’astrologie et la géomancie”, Romania, 26 (1897), 225-275.  Meyer, Paul, “Manuscrits médicaux en français”, Romania, 44 (1915-1917), 161-214.  Meyer, Paul, “Les manuscrits français de Cambridge”, Romania, 8 (1879), 305-42; 15 (1886), 236-357; 32 (1903), 18-120; i 36 (1907), 481-542.  Meyer, Paul, “Nouvelles catalanes inédites”, Romania, 13 (1884), 264-284 ; i 20 (1891), 193-215 i 579-615.  Meyerhof, Max, “An Early Mention of Sleeping Sickness in Arabic Literature”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 30 (Sect Hist Med) (1937), 670-671.  Miguel Alonso, Aurora, “La imprenta renacentista y el nacimiento de la ciencia botánica”, dins: Jardines de papel: exposición celebrada dentro de los actos conmemorativos de Los Rivas, cien años de Botánica en la Facultad de Farmacia de la Universidad Complutense de Madrid, Madrid, Universidad Complutense, 2003.  Millàs i Vallicrosa, Josep M. - Faraudo de Saint-Germain, Lluís, “Textos astronòmics en un manuscrit català medieval”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 21 (1948), 143-162, il.  Millàs i Vallicrosa, Josep M., “Inventaris de llibres de jueus gironins”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 8 (1928-1932 [=1934 =1939]), 5-45.  Millás i Vallicrosa, Josep M., “La cultura cosmográfica en la Corona de Aragón durante el reinado de los Reyes Católicos”, Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 4-5 (1956), 81-90.  Minervini, Vincenzo (ed.), “Les Virtuts de l'aygua ardent”, dins: Martínez López, Miguel (ed.), Literature, Culture and Society of the Middle Ages: Studies in Honour of Ferran Valls i Taberner, Barcelona, Promociones Publicaciones Universitarias, 1989, vol. 9, pp. 2719-2734.  Minervini, Vincenzo, “Una raccolta di ‘Flos' di cosmetica catalana”, Messana: Rassegna di Studi Filologici, Linguistici e Storici, n.s., 8 (1991), pp.129-146.  Miquel i Planas, Ramon (ed.), Llegendes de l’altra vida: Viatges del Cavaller Owein y de Ramón de Perellós al Purgatori de Sant Patrici; Visions de Tundal y de Trictelm; Aparició de l’esperit de G. de Corvo; Viatge d’en Pere Portes a l’Infern, textes antics publicats per –, Barcelona, Casa Miquel-Rius, 1914, xii + 364 pp.  Miquel i Planas, Ramon, Bibliofilia: recull d'estudis, observacions, comentaris y noticies sobre llibres en general y sobre qüestions de llengua y literatura catalanes en particular, publicat per —, Barcelona, Fidel Giró, 1911-1920, 2 vols.  Miquel i Rosell, Francesc X., “Catàleg dels llibres manuscrits de la Biblioteca del Monestir de Sant Cugat del Vallès existents a l’Arxiu de la Corona d’Aragó”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 8 (1928-1932 [=1934 =1939]), 143-240.  Mirambell i Belloc, Enric, “Los incunables de la Biblioteca de Gerona”, Revista de Gerona, 4 (1958), 35-37.  Mirambell i Belloc, Enric, “La incautación del tesoro bibliográfico de la Catedral”, Revista de Gerona, 6 (1959), 21-23.  Mirambell i Belloc, Enric, “Mateu Vendrell y el primer libro impreso en Gerona”, Revista de Gerona, 41 (1967), 24-27.  Mirambell i Belloc, Enric, “Nuevos datos sobre los impresores de incunables en Gerona”, Revista de Gerona, 51 (1970), 51-53.  Mirambell i Belloc, Enric, “Els protocols notarials històrics de Castelló d'Empúries”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 12 (1977), 215-246.  Mirambell i Belloc, Enric, “Els protocols notarials històrics de Peralada”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 15 (1981), 137-159.  Mirambell i Belloc, Enric, “Els protocols notarials històrics del districte de Figueres”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 16 (1983), 91-133.  Miranda García, Carlos, “Actualidad del Breviari d'amor de Matfré Ermengaud de Béziers en el debate astrológico del Trescientos: el caso del manuscrito Res. 203 de la Biblioteca Nacional de Madrid”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 44 (1993-1994), 101-117.  Miranda García, Carlos, Iconografía del Breviari d'Amor: Escorial, MS. S.I. Nº 3. Biblioteca Nacional, MS RES. 203, Tesi doctoral de la Universidad Complutense de Madrid, 1993.  Miret i Sans, Joaquim, Sempre han tingut béch les oques: apuntacions per la historia de les costumes privades, Barcelona, Impr. F. Badia, 1905-1906, 2 vols. (83 + 147 pp.).  Miret i Sans, Joaquim, “Llibres y joyes del Rey Martí no inventariats en 1410 per la Reyna Margarida”, Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, 6 (año XIV) (1909-1913), 215-228 i 339.  Miret i Sans, Joaquim, “Venda de llibres del Rey Martí en 1421”, Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, 6 (año XIV) (1909-1913), 199-201.  Miret i Sans, Joaquim, Les cases de templers y hospitalers en Catalunya: aplech de noves y documents històrichs, Barcelona, Impr. de la Casa Provincial de Caritat, 1910, 619 pp.  Miret i Sans, Joaquim, “Inventaris de les cases del Temple de la Corona d'Aragó en 1289”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 6 (anys XI-XII)/42 (1911-1912), 42-75.  Mistry, Zubin, «Alienated from the Womb»: Abortion in the Early Medieval West, c.500-900, Londres, Tesi doctoral de l'University College, 2011.  Mitchell, Piers D., Medicine in the Crusades: Warfare, Wounds and the Medieval Surgeon, Cambridge, Cambridge University Press, 2004, ix + 292 pp.  Mitchell, Piers D., “Retrospective diagnosis and the use of historical texts for investigating disease in the past”, International Journal of Paleopathology, 1/2 (2011), 81-88.  Modéran, Yves, “Mythe et histoire aux derniers temps de l’Afrique antique: à propos d’un texte d’Ibn Khaldûn”, Revue historique, 618/2 (2001), 315-341.  Molina i Figueras, Joan, “Un manuscrito catalán de la Chirurgia magna ilustrado en la Corte Vaticana a finales del Quattrocento”, Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, 6 (1994), 23-38.  Molina Navarro, Gabriel, Índice para facilitar el manejo y consulta de los catálogos de Salvá y Heredia reunidos, Madrid, Librería de los Bibliofilos Españoles Gabriel Molina, 1913, 167 pp.  Moliné i Brasés, Ernest (ed.), “Receptari de Micer Johan, 1466”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 7 (anys XIII-XIV)/54-55 (1913-1914), 321-336 i 407-440.  Moliné i Brasés, Ernest, “Inventari d'en Gomar de Santa Coloma de Queralt (segle XIV)”, Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, 6 (año XIV) (1909-1913), 586-593.  Moliné i Brasés, Ernest, “Josep Maria Roca”, Boletín de la Academia de Buenas Letras de Barcelona, 16 (1933-1936), 5-16.  Molinos Tejada, M.ª Teresa - García Teijeiro, Manuel, “Modelos y precedentes clásicos del conjuro en el acto III de La Celestina”, Faventia, 31 (2009), 179-188.  Moll, Isabel, “Epidemiologia des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat”, Gimbernat, 37 (2002), 21-54.  Moll Benejam, Antoni Lluís, “La geografia renaixentista en la Història general del regne de Mallorca de Joan Binimelis”, Recerques: Història, Economia, Cultura, 40 [=Historiografia del Renaixement, ed. E. Duran] (2000), 117-134.  Moll Benejam, Antoni Lluís, “Les llegendes en la narració històrica: el cas de la Història de Mallorca de Joan Binimelis”, Estudi General, 23-24 [=Història i llegenda al Renaixement] (2003-2004), 249-259.  Moll Benejam, Antoni Lluís, “Viatgers reals i viatgers de ficció a la ciutat”, Barcelona: Quaderns d'Història, 9 [=La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària de l'Edat Moderna] (2003), 233-249.  [Mondeville, Enric de], Die Chirurgie des Heinrich von Mondeville (Hermondaville) nach Berliner, Erfurter und Pariser Codices zum ersten Male, herausgegeben von Dr. Julius Leopold Pagel, nebst einer Abhandlung über Synonyma und einem Glossar von M. Steinschneider, Berlín, A. Hirschwald, 1892, xiii + 663 pp.  [Mondeville, Enric de], Chirurgie de Maître Henri de Mondeville, chirurgien de Philippe le Bel, roi de France, composée de 1306 à 1320. Traduction française, avec des notes, une introduction et une biographie, publiée... par Édouard Nicaise... avec la collaboration du Dr. Saint-Lager et de F. Chavannes, París, Félix Alcan, 1893, lxxxii + 903 pp.  Montañà i Buchaca, Daniel, “Metges i cirurgians terrassencs (segles XV, XVI, XVII i XVIII)”, Gimbernat, 7 [=Actes del Quart Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Poblet, 1985), vol. 4] (1987), 235-244.  Monteano Sorbet, Peio Joseba, “La Peste Negra en Navarra: la catástrofe demográfica de 1347-1349”, Príncipe de Viana, 62 (2001), pp. 87-120.  Monterde Albiac, Cristina, “Aportaciones al estudio del notariado aragonés en el siglo XIV”, Aragón en la Edad Media, 14-15/2 [=Homenaje a la profesora Carmen Orcástegui Gros, 2] (1999), 1089-1098.  Monterde Albiac, Cristina, “Las ordinaciones del Hospital de Nuestra Señora de Gracia de Zaragoza establecidas por don Alfonso de Aragón, arzobispo de Zaragoza y lugarteniente general del reino”, Aragón en la Edad Media, 20 [=Homenaje a la profesora M.ª de los Desamparados Cabanes Pecourt] (2008), 505-528.  Montero, Ana María, “La castellanización de Li Livres dou Tresor de Brunetto Latini en la corte de Sancho IV (1284-1295): algunas notas sobre la recepción de la Ética aristotélica”, Anuario de Estudios Medievales, 40/2 (2010), 937-954.  Montero Cartelle, Enrique - Herrero Ingelmo, María Cruz, “Las Interrogationes in cura sterilitatis en el marco de la literatura médica medieval”, Faventia, 25/2 (2003), 85-97.  Montero Cartelle, Enrique, “Sobre el «Tratado menor de andrología», atribuido a Constantino el Africano”, Cuadernos de Filología Clásica, 21 (1988), 105-114.  Montero Moreno, Ana Mª., “La divulgación de la ciencia en el Lucidario de Sancho IV”, Lemir: Revista de Literatura Española Medieval y del Renacimiento, 11 (2007), 179-196.  Montero Moreno, Ana Mª., “La narración del progreso humano: de Alfonso X a Alfonso de la Torre”, Lemir: Revista de Literatura Española Medieval y del Renacimiento, 11 (2007), 113-116.  Montiel, Gonzalo - Marínez, Elena (eds.); Piqueras, Norberto (coord.), Viatjar per saber: mobilitat i comunicació a les universitats europees, València, Universitat de València, 2004, 365 pp.  Montinaro, Antonio, “Un volgarizzamento inedito da Giordano Ruffo: Cola de Jennaro, Della natura del cavallo e sua nascita (Tunisi, 1479)”, dins: Ortoleva, Vincenzo - Petringa, Maria Rosaria (eds.), La veterinaria antica e medievale: testi greci, latini, arabi e romanzi. Atti del II Convegno internazionale Catania, 3 - 5 ottobre 2007, Lugano, Lumières Internationales, 2009, pp. 471-530.  Moonan, L., “Pre-Surgical Sedation, Montpellier c. 1393: Testimony of Lawrence of Lindores”, Medical History, 12 (1968), 299-301.  Mooney, Linne R., “A Middle English verse compendium of astrological medicine”, Medical History, 28 (1984), pp. 406-419.  Mooney, Linne, “Editing astrological and prognostic texts”, dins: McCarren, Vincent P. - Moffat, Douglas (eds.), A Guide to Editing Middle English, Ann Arbor, MI, University of Michigan Press, 1998, pp. 123-132.  Moore, N., “Exhibition of Books illustrating the History of Military Hygiene”, Proceedings of the Royal Society of Medicine (Sect. Hist. Med.), 8 (1915), 45-48.  Moore, Norman, “The Schola salernitana: its history and its date of introduction into the British Isles”, Glasgow Medical Journal, 69/4 (April 1908), 5-32.  Moragas, Jerónimo de, “Los bufones de Valázquez”, Medicina & Historia, 1a època, 6 (1964), 1-15.  Morales Gómez, Juan José - Torreblanca Gaspar, Mª Jesús, “Tiempo y relojes en Teruel en el siglo XV”, Aragón en la Edad Media, 8 (1989), 449-474.  Morales Muñiz, Mª Dolores-Carmen, “Los animales en el mundo medieval cristiano-occidental: actitud y mentalidad”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 11 (1998), pp. 307-329.  Morales Muñiz, Mª Dolores-Carmen, “La fauna exótica en la Península Ibérica: apuntes para el estudio del coleccionismo animal en el Medievo hispánico”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 13 (2000), 233-270.  Morales Muñiz, Mª Dolores, “El simbolismo animal en la cultura medieval”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, (1996), pp. 229-256.  Morales Vallespin, Mª Isabel, “Sección de Manuscritos y Reserva de la Biblioteca Universitaria y Provincial de Barcelona”, Boletín de la Asociación Nacional de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos, 28/3 (1978), 323-346 (41-64).  Moran i Ocerinjauregui, Josep, Estudis d'història de la llengua catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, 272 pp.  Morel-Fatio, Alfred, “Rapport sur une mission philologique à Majorque”, Bibliothèque de l'École des chartes, 43 (1882), 474-497.  Morel-Fatio, Alfred, Catalogue des manuscrits espagnols et des manuscrits portugais, París, Imprimerie Nationale, 1892, xxvii + 422 pp.  Morel-Fatio, Alfred, “Version napolitaine d’un texte catalan du Secretum Secretorum”, Romania, 26 (1897), 74-82.  Morel-Fatio, Alfred, “Rapport [adressé a M. le Ministre de l'Instruction Publique] sur une mission philologique à Valence”, Bibliothèque de l'École des chartes, 45 (1884), 615-654; i 46 (1885), 108-137.  Morelle, Laurent, “Michel Zimmermann: l’écriture documentaire comme théâtre d’expérimentation”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 52 (2007), 181-196.  Moreno Chacón, Manuel, “La Catedral de Girona vista pels viatgers”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 45 (2004), pp. 417-455.  Moreno Rodríguez, Rosa Mª. - García Ballester, Luis, “El dolor en la teoría y práctica médicas de Galeno”, Dynamis, 2 (1982), 3-24.  Moret Viñals, Oriol, El mitjà tipogràfic, tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 2006.  Morgan, Nigel - Thomson, Rodney M. (eds.), The Cambridge History of the Book in Britain (1100-1400), Cambridge, Cambridge University Press, 2008, 722 pp.  Morrollón Hernández, Pilar, “Las ordenanzas municipales antiguas de 1400 de la ciudad de Toledo”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 18 (2005), 265-439.  Morros i Mestres, Benvingut - Vallribera i Puig, Pere, “La suffocatio matricis en els textos romànics medievals i moderns”, Gimbernat, 14 (1990), 221-236.  Morros i Mestres, Benvingut, “L'aegritudo amoris i la ràbia: concepte médic i imatges literàries”, Gimbernat, 19 [=Actes del VII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Tarragona, 6-8 nov. 1992), vol. 3] (1993), 233-240.  Morros i Mestres, Benvingut, “El foc de Sant Marçal a una cantiga d'Alfons X”, Gimbernat, 23 [=Actes del VIIIè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Barcelona, 1994), vol. 2] (1995), 165-168.  Morros i Mestres, Benvingut, “Erotisme i Medicina a l'Espill de Jacme Roig”, Gimbernat, 25 [=Actes del IXè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Blanes, 1996), vol. 1] (1996), 183-198.  Moscone, Marcello, “Note su cultura grafica mercantesca e tecniche di contabilità in area palermitana alla fine del medioevo”, Quaderni-Mediterranea: Ricerche storiche, 17 [=Memoria, storia e identità: scritti per Laura Sciascia, ed. M. Pacifico, M.A. Russo, D. Santoro i P. Sardina, 2]/2 (2011), 585-612.  Motolese, Matteo, Lo male rotundo: il lessico della fisiologia nei trattati di peste fra Quattro e Cinquecento, Roma, Aracne, 2004, 339 pp.  Moulinier, Laurence, “La botanique d'Hildegarde de Bingen”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 8/16-17 [=Plantes, mets et mots: dialogues avec André-Georges Haudricourt] (1989), 113-129.  Moulinier, Laurence, “Un échantillon de la botanique d'Albert le Grand”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 8/16-17 [=Plantes, mets et mots: dialogues avec André-Georges Haudricourt] (1989), 179-185.  Moulinier, Laurence, “Les baleines d'Albert le Grand”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 11/22-23 (1992), 117-128.  Moulinier, Laurence, “Fragments inédits de la Physica: contribution à l'étude de la transmission des manuscrits scientifiques de Hildegarde de Bingen”, Mélanges de l'École française de Rome: Moyen Âge, 105/2 (1993), 629-650.  Moulinier, Laurence, “Les merveilles de la nature vues par Hildegarde de Bingen (XIIe siècle)”, dins: AA.DD., Miracles, prodiges et merveilles au Moyen Âge: XXVe Congrès de la S.H.M.E.S. (Orléans, juin 1994), París, Publications de la Sorbonne, 1994, pp. 115-131.  Moulinier, Laurence, “Quand le Malin fait de l'esprit: le rire au Moyen Âge vu depuis l'hagiographie”, Annales, 52/3 (1997), 457-475.  Moulinier, Laurence, “Conception et corps féminin selon Hildegarde de Bingen”, Storia delle Donne, 1 (2005), 139-157.  Moulinier-Broggi, Laurence - Nicoud, Marilyn (eds.), Éthique et pratiques médicales, Saint-Denis, Presses Universitaires de Vincennes, 2004, pp. 5-108.  Moulinier-Brogi, Laurence - Weill-Parot, Nicolas (eds.), Le livre de science, du copiste à l'imprimeur, Saint-Denis, Presses Universitaires de Vincennes, 2007, pp. 7-134.  Moulinier-Brogi, Laurence - Weill-Parot, Nicolas, “La science médiévale, du codex à l’imprimé”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 52 [=Le livre de science, du copiste à l'imprimeur, ed. L. Moulinier-Brogi - N. Weill-Parot] (2007), 7-14.  Moulinier-Brogi, Laurence, “Esthétique et soins du corps dans les traités médicaux latins à la fin du Moyen Âge”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 46 [=Éthique et pratiques médicales, ed. Laurence Moulinier-Brogi i Marilyn Nicoud] (2004), 55-72.  Moure Casas, Ana María, “Una posible interpretación del término lumine en Paladio I, 12”, Faventia, 1/2 (1979), 175-180.  Müller, Isabel, “Creixent saber l·ignorança·s desperta - Ausiàs Marchs Cant CXIII und die Grenzen des menschlichen Wissens”, Zeitschrift für Katalanistik / Revista d'Estudis Catalans, 22 (2009), 225-248.  Mundó, Anscari M., “Les col·leccions de fragments de manuscrits a Catalunya”, Faventia, 2(2) (1980), 115-124.  Muñoz, Rafael, “Los orígenes del Libro de las Cruces, de Alfonso X el Sabio (1ª parte)”, Revista de Filología de la Universidad de La Laguna, 1 (1982), 153-176.  Muñoz, Rafael, “El Kitâb al-anwâ' de Ibn 'Âsim”, Revista de Filología de la Universidad de La Laguna, 2 (1983), 109-132.  Muñoz Calvo, Sagrario, “Presencia y utilización del acónito en las farmacopeas españolas”, dins: Hormigón Blánquez, Mariano (ed.), Actas [del] II Congreso de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias (Jaca, 27 de septiembre - 1 de octubre, 1982), Saragossa, Sociedad Española de Historia de las Ciencias, 1984, vol. 3 (Temas libres: comunicaciones), pp. 225-238.  Muñoz Garrido, Vidal, “El linaje de los Sánchez Muñoz en Teruel (1170-1500)”, Aragón en la Edad Media, 17 (2003), 263-278.  Muñoz Garrido, Vidal, “El espacio del agua en el Teruel medieval”, Aragón en la Edad Media, 19 [=Homenaje a la profesora María Isabel Falcón] (2006), 397-406.  Muntañà i Mias, Eduard, “Aproximació a la història de la medicina legal a Lleida (1149-1716)”, Gimbernat, 3 [= Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vol. 4] (1985), 323-344.  Muntané i Santiveri, Josep-Xavier, “La pràctica del lloguer de bèsties entre els jueus targarins a la fi del segle XV”, Tamid, 5 (2004-2005), 65-85.  Murube, J. - Diab, F. - Muñoz-Negrete, F. - Sales-Sanz, M., “La primera imagen científica del ojo”, Studium Ophtalmologicum, 25/1 (2007), s. pag.  Murube, J., “La primera succión de la catarata”, Studium Ophtalmologicum, 22/1 (2004), s. pag.  Mut Calafell, Antoni, “Nuevas aportaciones sobre la tinta en Mallorca”, Mayurqa, 22/2 [=Homenatge a Álvaro Santamaría, 2] (1989), 849-863.  Mut Calafell, Antoni, “Fórmules espanyoles de tinta cal·ligràfica de color groc (Segles XVI-XIX)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 61 (2005), 143-162.  Mutgé i Vives, Josefina, “«Constitucions y altres drets de Catalunya compilats en virtut del capítol de cort LXXXII de las Corts per la S. C. y R. Majestat del Rey Don Philip IV, nostre senyor, celebradas en la ciutat de Barcelona, any MDCCII»: referencia a sus compilaciones”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 22 [=Homenatge al Dr. Manuel Riu i Riu, 2] (2001), 799-810.  Mutgé i Vives, Josefina, “La immunitat d'un grup privilegiat: els estudiants de l'Estudi General de Lleida (1336-1379)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 25 [=Homenatge a la Prof. Dra. M. Josepa Arnall i Juan] (2003-2004), 277-289.  Mutgé Vives, Josefina, “Artesanos barceloneses al servicio de Alfonso el Benigno (1327-1336)”, Aragón en la Edad Media, 19 [=Homenaje a la profesora María Isabel Falcón] (2006), 407-416.  
N Naqib, ‘Abd al-Rahman al-, “Avicenna (370?-428 AH — 980?-1037 AD)”, Prospects: The Quarterly Review of Comparative Education, 23 (1993), 53-69.  Narbona Vizcaíno, Rafael, “Locura y sociedad en la Valencia de los siglos XV al XVII de H. Tropé: instituciones hospitalarias y sociedad”, Revista d'Historia Medieval, 7 (1996), 173-178.  Narbona Vizcaíno, Rafael, “Tras los rastros de la cultura popular: hechicería, supersticiones y curanderismo en Valencia medieval”, Edad Media: Revista de Historia, 1 (1998), 91-110.  Navarro Bonilla, Diego, “Breve aproximación al libro manuscrito del siglo XV en Zaragoza: la biblioteca del mercader Jaime Pérez de Villarreal”, Revista de Historia Jerónimo Zurita, 72 (1997), pp. 153-184.  Navarro Espinach, Germán - Villanueva Morte, Concepción, “Gil Sánchez Muñoz (1370-1447), el antipapa Clemente VIII: documentación inédita de los archivos de Teruel”, Anales de la Universidad de Alicante: Historia Medieval, 15 (2006-2008), 239-254.  Navarro Espinach, Germán, “El Hospital de Santa María de Vilaespesa y de San Juan Bautista en la ciudad de Teruel a través de los actos notariales de Alfonso Jiménez (1481-1518)”, Aragón en la Edad Media, 16 (2000), 565-590.  Navarro Espinach, Germán, “El desarrollo industrial de Aragón en la Baja Edad Media”, Aragón en la Edad Media, 17 (2003), 179-212.  Navarro Espinach, Germán, “El arte de la seda en el Mediterráneo medieval”, En la España Medieval, 27 (2004), 5-51.  Navarro Espinach, Germán, “Las etapas de la vida en las familias artesanas de Aragón y Valencia durante el siglo XV”, Aragón en la Edad Media, 18 (2004), 203-244.  Navarro Espinach, Germán, “Aproximación a las condiciones de vida de los artesanos del norte de Aragón durante la Edad Media”, Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 115 (2005), 283-302.  Navarro Espinach, Germán, “La industria textil de Zaragoza antes de 1500”, Anuario de Estudios Medievales, 38/2 (2008), 673-705.  Navarro Salazar, María Teresa, “Dos manuscritos italianos de medicina en bibliotecas españolas”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 13 (2000), pp. 291-304.  Navarro Sánchez, Francisca, Petri Hispani Questiones super libro De Animalibus Artistotelis: estudio, edición y traducción del ms. 1877 de la B.N. de Madrid, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2009.  Newman, William R., “Technology and alchemical debate in the late Middle Ages”, Isis, 80/3 (1989), 423-445.  Nichols, Jr., Robert E., “Procreation, pregnancy, and parturition: extracts from a Middle English metrical encyclopedia”, Medical History, 11 (1967), pp. 175-181.  Nicolás i Amorós, Miquel, La història de la llengua catalana: la construcció d'un discurs, pròleg d'Antoni Ferrando Francés, València - Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998, 410 pp.  [Nicolau de Salern], Antidotarium cum commento Stephani Arnoldi, Barcelona, Pere Posa, 1490.  Nicoud, Marilyn, “«Che manza fichi, semina rogna»: problèmes d'identification d'une dermatose au Moyen Âge”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 13/26 (1994), 85-101.  Nicoud, Marilyn, “L'adaptation du discours diététique aux pratiques alimentaires: l'exemple de Barnabas de Reggio”, Mélanges de l'École française de Rome: Moyen Âge, 107/1 (1995), 207-231.  Nicoud, Marilyn, “Expérience de la maladie et échange épistolaire: les derniers moments de Bianca Maria Visconti (mai-octbre 1468)”, Mélanges de l'École française de Rome: Moyen Âge, 112/1 (2000), 311-458.  Nicoud, Marilyn, “Les médecins italiens et le bain thermal à la fin du Moyen Âge”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 43 [=Le bain: espaces et pratiques, ed. Didier Boisseuil] (2002), 13-40.  Nicoud, Marilyn, “Éthique et pratiques médicales aux derniers siècles du Moyen Âge”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 46 [=Éthique et pratiques médicales, ed. Laurence Moulinier-Brogi i Marilyn Nicoud] (2004), 5-10.  Nicoud, Marilyn, “Les médecins à la cour de Francesco Sforza ou comment gouverner le prince (deuxième moitié du XVe siècle)”, dins: Redon, Odile - Sallmann, Line - Steinberg, Sylvie (eds.), Le désir et le goût: une autre histoire (XIIIe-XVIIIe siècle). Actes du colloque international à la mémoire de Jean-Louis Flandrin (Saint-Denis, septembre 2003), París, Presses Universitaires de Vincennes, 2005, pp. 201-217.  Nicoud, Marilyn, “Les médecins et l'Office de santé: Milan face à la peste”, dins: Flambard Héricher, Anne-Marie - Marec, Yannick (eds.), Médecine et société de l'Antiquité à nos jours, Mont-Saint-Aignan, Publications des universités de Rouen et du Havre, 2006, pp. 49-74.  Nicoud, Marilyn, “Savoirs et pratiques diététiques au Moyen Âge”, Cahiers de recherches médiévales, 13 spécial [=Cuisine et Médecine au Moyen Âge, dir. Bruno Laurioux] (2006), 239-247.  Nicoud, Marilyn, “Le médecin, le patient et l'«échec thérapeutique» à la fin du Moyen Âge: réflexions sur un problème déontologique et pratique”, dins: Bock, Fabienne - Bührer-Thierry, Geneiviève - Alexandre, Stéphanie (eds.), L'échec en politique, objet d'histoire, París, Harmattan, 2008, pp. 93-110.  Niermeyer, Jan Frederik, Mediae latinitatis lexicon minus: lexique latin médiéval-français/anglais = A Medieval Latin-French/English Dictionary, composuit —; perficiendum curavit C. Van de Kieft. Abbreviationes et index fontium composuit C. Van de Kieft; adiuvante G.S.M.M. Lake-Schoonebeek, Leiden, E. J. Brill, 1976, 2 vols. (1251 pp. en paginació múltiple).  Nieto Alcalde, Víctor Manuel, “La profesión y oficio de vidriero en los siglos XV y XVI: talleres, encargos y clientes”, Espacio, Tiempo y Forma, Serie VII, Historia del Arte, 10 (1997), 35-58.  Nieto Soria, Juan Manuel, “La parole: un instrument de la lutte politique dans la Castille de la fin du Moyen Âge”, Revue historique, 632/4 (2004), 707-725.  Nigro, Paola, Regimen sanitatis, Salerno, La nuova scuola medica salernitana, s.d., 58 pp.  Nisard, Désiré (dir.), Les agronomes latins: Caton, Varron, Columelle, Palladius, publiés sous la direction de M. —, París, J.-J. Dubochet, 1844, ii + 651 pp.  Nobel, Pierre - La Brasca, Franck - Perifano, Alfredo (eds.), La transmission des savoirs au Moyen Âge et à la Renaissance: actes du colloque international... à Besançon et à Tours, du 24 au 29 mars 2003, Besançon, Presses universitaires de Franche-Comté, 2005, 2 vols. (404 + 353 pp.).  Núñez Espallargas, Josep M. - Servat Susagne, Jordi, “El Llibre de geometria d'Abraham Bar Hiyya en l'ensenyament de la matemàtica”, dins: Grapí Vilumara, Pere - Massa Esteve, M. Rosa (eds.), Actes de la II Jornada sobre la Història de la Ciència i l'Ensenyament Antoni Quintana i Marí (Barcelona, 19 de novembre de 2005), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 2007, pp. 97-103.  Nuovo, Isabella, Esperienze di viaggio e memoria geografica tra Quattro e Cinquecento, Bari, Università degli Studi di Bari - Laterza - University Press on-line, 2003, xxi + 273 pp.  Nuovo, Isabella, “Viaggi di umanisti e viaggi di principesse”, dins: Scianatico, Giovanna (ed.), Scrittura di viaggio: le terre dell'Adriatico, Bari, Palomar, 2007, pp. 71-98.  Nutton, Vivian, “Prognostica Galieni”, Medical History, 14 (1970), pp. 96-100.  Nutton, Vivian, “Velia and the school of Salerno”, Medical History, 15 (1971), pp. 1-11.  Nutton, Vivian, “The seeds of disease: an explanation of contagion and infection from the Greeks to the Renaissance”, Medical History, 27 (1983), pp. 1-34.  Nutton, Vivian, “Luis García Ballester”, Medical History, 45 (2001), 115-116.  Nutton, Vivian, “Luis García Ballester and Galen”, Dynamis, 21 (2001), 457-464.  Nutton, Vivian, Ancient Medicine, Londres - Nova York, Routledge, 2004, xiv + 486, il.  
O O'Boyle, Cornelius - French, Roger - Salmón, Fernando (eds.), “El aprendizaje de la medicina en el mundo medieval: las fronteras de la enseñanza universitaria”, Dynamis, 20 (monogràfic) (2000).  O'Boyle, Cornelius, The Art of Medicine: Medical Teaching at the University of Paris, 1250-1400, Leiden, E. J. Brill, 1998, xx + 330 pp.  O'Boyle, Cornelius, “Gesturing in the Early Universities”, Dynamis, 20 [=El aprendizaje de la medicina en el mundo medieval] (2000), 249-281.  O'Boyle, Cornelius, “Learning Medieval Medicine: The Boundaries of University Teaching. Introduction”, Dynamis, 20 [=El aprendizaje de la medicina en el mundo medieval] (2000), 17-29.  O'Leary, De Lacy, How Greek Science Passed to the Arabs, Londres, Routledge & Kegan Paul, 1949, vi + 196 pp.  O'Malley, C. D., “The lure of Padua”, Medical History, 14 (1970), pp. 1-9.  O'Neill, Daniel, “Etiology of the Dancing Plague”, InterCulture, 2/3 (2005), 18 pp.  O'Neill, Ynez Violé, “A speculation concerning the grain in Chaucer's Prioress's Tale”, Medical History, 12 (1968), 185-190.  O'Neill, Ynez Violé, “Michele Savonarola and the fera or blighted twin phenomenon”, Medical History, 18 (1974), 222-239.  O'Neill, Ynez Violé, “Innocent III and the evolution of anatomy”, Medical History, 20 (1976), 429-433.  Obrador i Benàssar, Mateu, “Ramon Llull en Venecia: reseña de los códices e impresos lulianos existentes en la biblioteca veneciana de San Marcos”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 8 (1899-1900), 301-324.  Obrist, Barbara, “Art et nature dans l'alchimie médiévale”, Revue d'Histoire des Sciences, 49/2-3 (1996), 215-286.  Obrist, Barbara, “Visualization in medieval alchemy”, HYLE: International Journal for Philosophy of Chemistry, 9 (2003), pp. 131-170.  Octavio de Toledo, José Mª, Catálogo de la librería del Cabildo Toledano, Madrid, Tip. de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1903-1906, 2 vols. (207 + 137 pp.).  Oder, Eugen (ed.), Claudii Hermeri Mulomedicina Chironis, Leipzig, B. G. Teubner, 1901.  Odoric de Pordenone, Les voyages en Asie au XIVe siècle du bienheureux frère Odoric de Pordenone, religieux de Saint-François, publié avec une introd. et des notes par Henri Cordier, París, E. Leroux, 1891, clviii + 602 + xiv pp.  Odoricus de Portu Naonis, Relatio de mirabilibus orientalium tatarorum (recensio C6), edizione critica a cura di Annalia Marchisio, Florència, SISMEL: E codicibus, 2011, v + 34 pp.  Olivar, Alexandre, Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca del Monestir de Montserrat, Montserrat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1977, xxiv + 562 pp.  Olivar, Alexandre, Els incunables conservats a la Biblioteca de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990, 193 pp.  Olivar, Alexandre, Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca del Monestir de Montserrat: primer suplement, seguit d'una antologia de texts trets del fons manuscrit montserratí, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991, 214 pp.  Olivar i Daydí, Marçal, “Un nou manuscrit d'obres de Bernat Metge”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 6 (1920-1922 [=1925]), 366-377.  Oliver Castaños, Anna, “El taller de vidre medieval de Sant Fost de Campsentelles”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 10 (1989), 387-426.  Oliver Pérez, Dolores, “Contribución al estudio de la terminología agrícola: apuntes sobre la raíz HRK y los vocablos Qala'a, Hawd, Hadaf, Sarir, Takbis y Marqúd”, Anaquel de Estudios Árabes, 3 (1992), 189-216.  Olivera, Carme - Redondo, Esther - Lambert, Jérôme - Riera Melis, Antoni - Roca, Antoni, Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2006, 407 pp.  Oliveras, Marc, “El De imaginibus caelestibus de Ibn al-Hâtim”, Al-Qantara: Revista de Estudios Árabes, 30/1 (2009), 171-220.  Olmedilla Herrero, Carmen, “Comentarios a la Consolatio Philosophiae de Boecio: Guillermo de Aragón y la versión castellana anónima del comentario de Nicolas de Trevet”, Cuadernos de Filología Clásica: Estudios Latinos, 2 (1992), 277-288.  Omont, Henri, “Inventaire de la bibliothèque de Ferdinand Ier d'Aragon, roi de Naples (1481)”, Bibliothèque de l'École des Chartes, 70 (1909), 456-470.  Orlando, Caterina, “Il vescovo Eneco de Alemania e il riordino degli ospedali di Siracusa nel 1374”, Quaderni-Mediterranea: Ricerche storiche, 17 [=Memoria, storia e identità: scritti per Laura Sciascia, ed. M. Pacifico, M.A. Russo, D. Santoro i P. Sardina, 2]/2 (2011), 613-628.  Orriols i Monset, Lluís, “Receptari de prescripcions terapèutiques”, dins: Orriols i Monset, Lluís, Manuscrits del bé i del mal: arxius vigatans (segles XIV-XVII), Barcelona, Rafael Dalmau, 1993, pp. 63-65.  Orsi Lázaro, Mario, “Les dotacions dels vaixells de l'armada de 1354: motivacions, context social i costos humans”, Drassana: Revista del Museu Marítim, 15 (2007), 54-73.  Orsi Lázaro, Mario, “Estrategia, operaciones y logística en un conflicto mediterráneo: la revuelta del Juez de Arborea y la «armada e viatge» de Pedro el Ceremonioso a Cerdeña (1353-1354)”, Anuario de Estudios Medievales, 38/2 (2008), 921-968.  Ortega Villoslada, Antonio, “Documentos referentes al reino de Mallorca en los archivos de París”, Mayurqa, 29 (2003), 341-356.  Ortega Villoslada, Antonio, “Viajes a Flandes e Inglaterra: ¿cabotaje o recta vía?”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 16 (2003), 229-250.  Ortega Villoslada, Antonio, “El trabajo femenino en Mallorca: la labor de la nnujer en la actividad marítima de la primera mitad del siglo XIV”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 17 (2004), 461-469.  Ortega Villoslada, Antonio, “La coca en el intercambio mercante Atlántico-Mediterráneo”, Anuario de Estudios Medievales, 38/1 (2008), 429-444.  Osácar Flaquer, Jesús, “Iconografía alquímica aragonesa”, dins: Hormigón Blánquez, Mariano (ed.), Actas [del] II Congreso de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias (Jaca, 27 de septiembre - 1 de octubre, 1982), Saragossa, Sociedad Española de Historia de las Ciencias, 1984, vol. 1 (La ciencia y la técnica en España entre 1850 y 1936: comunicaciones), pp. 109-134.  Osácar Flaquer, Jesús, “Arnaldo de Vilanova, un científico universal ¿de Villanueva de Jiloca?”, Xiloca, 21 (1998), 69-84.  Osácar Flaquer, Jesús, “Arnaldo de Vilanova, psicoanalista”, Xiloca, 34 (2006), 35-42.  Osler, Margaret J., Reconfiguring the World: Nature, God, and Human Understanding from the Middle Ages to Early Modern Europe, Baltimore, Md, Johns Hopkins University Press, 2010, x + 184 pp.  Ostolaza Elizondo, María Isabel, “Los veintiún libros de los ingenios y de las máquinas: composición, reconstrucción arqueológica, proceso de copia, copistas, datación”, Archivo de Filología Aragonesa, 48-49 (1992-1993), 225-259.  Ostos Salcedo, Pilar, “Cancillería castellana y lengua vernácula: su proceso de consolidación”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 17 (2004), 471-484.  
P Pablo Núñez, Luis, “Un glosario manuscrito de voces técnicas en catalán y el desarrollo de la terminología botánica”, Pecia Complutense, any 6/10 (2009).  Pacioli, Luca, Su[m]ma de Arithmetica, Geometria, Proportioni [et] Proportionalità, Venècia, Paganino de Paganini, 1494.  Padilla, Juan, “Bibliografía de Pedro Laín Entralgo”, Asclepio, 55(1) (2003), pp. 139-188.  Padrosa i Gorgot, Inés, “Catàleg dels manuscrits catalans de la Biblioteca del Palau de Peralada”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 39 (1998), 395-458.  Padrosa i Gorgot, Inés, “Catàleg dels manuscrits llatins de la Biblioteca del Palau de Peralada”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 40 (1999), 309-379.  Pagès, Amadeu, “Notice sur la vie et les travaux de Joseph Tastu”, Revue des Langues Romanes, 32 (1888), 57-76 i 127-145.  Pagès, Amadeu, “La version catalane de l'Enfant sage”, dins: AA.DD., Études romanes dédiées à Gaston Paris le 29 décembre 1890 (25e anniversaire de son Doctorat ès Lettres) par ses élèves Français et ses élèves étrangers des pays de langue française, París, Émile Bouillon, 1891, pp. 181-194.  Palacios Sanz, José Ignacio, “«Los signos del Zodíaco» en el Códice n.º 7 de Miscelánea de la Catedral de Burgo de Osma”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 11-12 (1990-1991), 127-143.  Palau i Dulcet, Antoni, “Libros raros y curiosos en una biblioteca igualadina”, Miscellanea Aqualatensia, 1 (1949), 72-81.  Palmero, Giuseppe, “La distillazione: i suoi prodotti ed i suoi usi nell'ambito della «letteratura dei segreti» tra Quattrocento e Cinquecento”, dins: Grieco, Allen J. (ed.), Grappa & alchimia: un percorso nella millenaria storia della distillazione, Roma, Agra, 1999, pp. 17-32.  Palmero, Giuseppe, “Le manuscrit Medicinalia quam plurima: une source importante pour l'étude de la culture et de la langue génoise à la fin du Moyen Âge”, Bulletin du Centre de Romanistique, 12 (1999), 1-18.  Palmero, Giuseppe, “Le strutture ospitaliere intemelie nel basso medioevo: l'Ordine del Tempio ed altri fenomeni di religiosità assistenziale”, Intemelion: Cultura e territorio, 6 (2000), 5-32.  Palmero, Giuseppe, “Il corpo femminile tra idea di bellezza e igiene: cosmetici, balsami e profumi alla fine del Medioevo”, dins: AA.DD., Scienza della bellezza: natura e tecnologia, Siena, Università di Siena: Scuola di Specializzazione in Scienza e Tecnologia Cosmetiche, 2002, CD-ROM.  Palmero, Giuseppe, “Pratiche e cultura terapeutica alla fine del Medioevo, tra oralità e produzioni scritte”, dins: AA.DD., La trasmissione dei saperi nel Medioevo (Secoli XII-XV): diciannovesimo Convegno internazionale di studi (Pistoia, 16-19 maggio 2003), Pistoia, Centro italiano di studi di storia e d'arte, 2005, pp. 159-185.  Paniagua, Juan A., “Las Medicationis parabolae del Maestro Arnau de Vilanova: consideraciones en torno a la elaboración de su texto crítico”, Dynamis, 2 (1982), 75-96.  Paniagua, Juan Antonio, “Ante la muerte de un amigo”, Dynamis, 21 (2001), 447-452.  Paniagua, Juan Antonio, “Don Pedro Laín Entralgo, profesor de historia de la medicina”, Dynamis, 22 (2002), 495-508.  Pardo Tomás, José, “Historia de la ciencia e historia del libro: ¿un desencuentro?”, Dynamis, 17 (1997), 467-474.  Pardo Tomás, José, “Censura inquisitorial y lectura de libros científicos: una propuesta de replanteamiento”, Tiempos Modernos, 9 (2003-2004), 1-18.  Parellada i Feliu, Dídac - Domènech, Edelmira - Corbella i Corbella, Jacint, Lexicon psiquiàtric arcaic i curiós, Barcelona, Promociones y Publicaciones Universitarias, 1993, 268 pp.  Parellada i Feliu, Joan, “La cirurgia catalana a la Baixa Edat Mitjana”, Gimbernat, 2 [= Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vols. 2-3] (1984), 19-30.  Parellada i Feliu, Joan, “Un manuscrit mèdic de Ramon Llull”, Gimbernat, 2 [= Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vols. 2-3] (1984), 31-40.  Parellada i Feliu, Joan, “El mestre Arnau de Vilanova”, Gimbernat, 4 [=Actes del Quart Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Poblet, 1985), vol. 1] (1985), 219-230.  Parellada i Feliu, Joan, “La Pesta Negra de l'any 1348-1350 als Països Catalans”, Gimbernat, 9 [=Actes del V Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Barcelona, 1988)] (1988), 271-286.  Park, Katharine - Henderson, John, “«The first hospital among Christians»: the Ospedale di Santa Maria Nuova in early sixteenth-century Florence”, Medical History, 35/2 (1991), 164-188.  Pasquini, Laura, “L'amazzone, demone della diversità, nella Leggenda del Prete Gianni e nel pavimento musivo della cattedrale di Otranto”, Annali Online di Ferrara - Lettere, 2 (2007), 78-90.  Passini, Jean, “El baño de Báb Al-Mardúm (o de la Cruz): localización e identificación”, Al-Qantara, 31/1 (2010), 211-223.  Patai, Raphael, “An unknown Hebrew medical alchemist: a medieval treatise on the quinta essentia”, Medical History, 28 (1984), pp. 308-323.  Patar, Benoît, Dictionnaire des philosophes médiévaux, Longueuil (Québec), Fides - Presses philosophiques, 2006, 863 pp.  Paterson, Linda M., The World of the Troubadours: Medieval Occitan Society (c. 100-c. 1300), Cambridge, Cambridge University Press, 1993, xii + 367 pp.  Payen, Jacques J., “Flos florum et Semita semite: deux traités d'alchimie attribués à Arnaud de Villeneuve”, Revue d'Histoire des Sciences et de Leurs Applications, 12/4 (1959), 289-300.  Paz y Mélia, Antonio, “Códices más notables de la Biblioteca Nacional. II. Trotula, por Maestre Joan”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 3a época, 1 (1897), 506-512.  Paz y Mélia, Antonio, “Biblioteca fundada por el Conde de Haro en 1455”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 3a época, 1 (1897), 18-24, 60-66, 156-163, 255-262, 452-462; 4 (1900), 535-541; 662-667; 6 (1902), 198-206, 372-382; 7 (1902), 51-55; 19 (1908), 124-136; 20 (1909), 277-289.  Pedersen, Fritz S. (ed.), The Toledan Tables: A Review of the Manuscripts and the Textual Versions with an Edition, Conpenhaguen, Kongelige Danske Videnskabernes Selskab - C.A. Reitzels Forlag, 2002, 4 vols.  Pedraza García, Manuel José, “La librería zaragozana a finales del siglo XV”, Aragón en la Edad Media, 14-15/2 [=Homenaje a la profesora Carmen Orcástegui Gros, 2] (1999), 1243-1255.  Pedraza Gracia, Manuel José, “De libros clandestinos y nigromantes: en torno a la posesión y transmisión de grimorios en dos procesos inquisitoriales entre 1509 y 1511”, Revista General de Información y Documentación, 17/1 (2007), 63-80.  Pedro_Hispano, Obras médicas de Pedro Hispano, [ediçoẽs comentadas por] Maria Helena da Rocha Pereira, Coïmbra, Universidade de Coimbra, 1973, 507 pp + [1] làm.  Peirats, Anna Isabel, “Jaume Roig: la comicitat de la moral o la moral de la comicitat?”, Estudis Romànics, 25 (2003), 251-277.  Peirats Navarro, Ana Isabel, “De no concepta: debat versus veritat a l'Spill de Jaume Roig”, Llengua & Literatura, 12 (2001), pp. 7-45.  Peláez , Manuel J. - Sánchez Pérez, Sixto, “Medicina Legal en el Liber iudiciorum”, Gimbernat, 3 [= Actes del Tercer Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vol. 4] (1985), 373-384.  Pellegrin, Élisabeth, “Les Remedia amoris d'Ovide, texte scolaire médiéval”, Bibliothèque de l'École des chartes, 115 (1957), 172-179.  Peña, Carmen - Girón, Fernando, La prevención de la enfermedad en la España Bajo Medieval, Granada, Universidad de Granada, 2006, 552 pp.  Peña, Carmen - Girón Irueste, Fernando, “Medicina versus cirugía: el tratamiento de las enfermedades de los ojos en las obras de Abulcasis y Avenzoar”, Dynamis, 21 [=Medicina y ciencia en al-Andalus] (2001), 163-187.  Peña Díaz, Manuel, “Libros permitidos, lecturas prohibidas (siglos XVI-XVII)”, Cuadernos de Historia Moderna, Anejos, 1 [=De mentalidades y formas culturales en la Edad Moderna] (2002), 85-101.  Peña Muñoz, Carmen - Girón Irueste, Fernando, “El «Capítulo sobre la conservacion de la salud» del Kitab al-taysir fil-mudawat wa-l-tadbir de Avenzoar (c. 1095-1162)”, Dynamis, 30 (2010), 281-308.  Péquignot, Stéphane, “Pouvoir royal et sociétés dans la Couronne d'Aragon: un essai de lecture historiographique (1990-2006)”, En la España Medieval, 30 (2007), 381-432.  Perarnau, Josep, “El Rei Joan I dóna força legal a les còpies del dictamen de la Comissió Ermengol sobre el llibre de Ramon Llull, [Arbre] de filosofia d'amor (Barcelona, Arxiu Reial (ACA), Canc. r. 1892, f. 217v)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 28 (2009), 629-633.  Perarnau, Josep, “Estudiants catalans de drets en les Tabulae repetitionum et disputationum Universitatis Bononiensis”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 28 (2009), 635-639.  Perarnau i Espelt, Josep (ed.), Actes de la II Trobada Internacional d'Estudis sobre Arnau de Vilanova, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2005, 554 pp.  Perarnau i Espelt, Josep, “Els jurats de Girona indiquen al rei que els escrigui en català (1336)”, Revista de Girona, 104 (1983), 233-236.  Perarnau i Espelt, Josep, “Un altre volum manuscrit català perdut: el de Pistoia, Biblioteca Febroniana 314”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 3 (1984), pp. 7-11.  Perarnau i Espelt, Josep, “El text primitiu del De mysterio cymbalorum Ecclesiae d'Arnau de Vilanova. En apèndix el seu Tractatus de tempore adventus Antichristi”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 7-8 (1988-1989), 7-169.  Perarnau i Espelt, Josep, “El receptari del sabadellenc Joan Martina (1439)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 11 (1992), pp. 289-328.  Perarnau i Espelt, Josep, “L'Apologia de versutiis atque perversitatibus pseudotheologorum et religiosorum ad magistrum Jacobum Albi, canonicum Dignensem d'Arnau de Vilanova. Edició i estudi; i transcripció del Tractatus quidam in quo respondetur obiectionibus quae fiebant contra tractatum Arnaldi De adventu Antichristi”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 20 (2001), 7-348.  Perarnau i Espelt, Josep, “Sobre la primera crisi entorn el De adventu Antichristi d'Arnau de Vilanova (París 1299-1300)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 20 (2001), 349-402.  Perarnau i Espelt, Josep, “L'Alcover-Moll, no s'hauria de completar?”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 22 (2003), 657-661.  Perarnau i Espelt, Josep, “L'autor d'un tractat alquímic podia trobar en l'obra autèntica d'Arnau de Vilanova alguna raó per a atribuir-lo a ell?”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 23-24 [=Actes de la II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova] (2004-2005), 151-237.  Perarnau i Espelt, Josep, “El Boeci català complet de Munic (BSB, Hisp. 145)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 25 (2006), 453-460.  Perarnau i Espelt, Josep, “Tractats espirituals d'Arnau de Vilanova en manuscrits de la University Library de Cambridge”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 25 (2006), 444-451.  Perarnau i Espelt, Josep, “Noves notícies sobre Ramon Llull i el lul·lisme a Alemanya (segles XIII-XV)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 26 (2007), 637-649.  Perarnau i Espelt, Josep, “La sentència del bisbe de València, Jaume d'Aragó, sobre e beguí Jaume Just i l'Hospital dels beguins (30 de juliol 1372)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 27 (2008), 441-451.  Perarnau i Espelt, Josep, “Noves dades sobre manuscrits 'espirituals' d'Arnau de Vilanova”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 27 (2008), 351-424.  Perarnau i Espelt, Josep, “Lliçó en l'acte de doctorat honoris causa (Universitat de Barcelona, 28 d'abril de 2009)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 28 (2009), 919-929.  Perarnau i Espelt, Josep, “Sobre l'estada d'Arnau de Vilanova a París, 1299-1300: les dues dates dels textos”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 28 (2009), 623-628.  Perarnau i Espelt, Josep, “Troballa d'un full amb text llatí d'un capítol del Llibre de contemplació, de Llull per a la Maguntina?”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 28 (2009), 615-622.  Pereira, Michela, The Alchemical Corpus Attributed to Raymond Lull, Londres, The Warburg Institute, 1989, vi + 118 pp.  Pereira, Michela, “L'origine dell'idea di quinta essenza nell'alchimia medioevale”, Rendiconti della Accademia Nazionale delle Scienze detta dei XL: Memorie di Scienze Fisiche e Naturali, ser. 5, 21, parte 2, tomo 2 [=Atti del VII convegno nazionale di Storia e fondamenti della chimica (L'Aquila, 8-11 ottobre 1997), ed. Franco Calascibetta] (1997), 71-81.  Pereira, Michela, “Alchemy and the use of vernacular languages in the late Middle Ages”, Speculum, 74 (1999), 336-356.  Pereira, Michela, “Maestro di segreti o caposcuola contestato? Presenza di Arnaldo da Villanova e di temi della medicina arnaldiana in alcuni testi alchemici pseudo-lulliani”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 23-24 [=Actes de la II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova] (2004-2005), 381-412.  Perelló, Antònia M., “L'Aula d'anatomies i la Casa de les Comèdies: dos establiments vinculats a l'Hospital de la Santa Creu (segle XVII)”, Barcelona: Quaderns d'Història, 1 (1995), 85-94.  Peréx Agorreta, María Jesús (ed.), Termalismo antiguo: I Congreso Peninsular. Actas (Arnedillo, La Rioja, 3-5 octubre 1996), Madrid, Casa de Velázquez - Universidad Nacional de Educación a Distancia, 1997, 579 pp.  Pérez Bosch, Estela, “Los viajes de Juan de Mandeville o el "mercado" del conocimiento”, dins: Beltrán Llavador, Rafael (coord.), Maravillas, peregrinaciones y utopías: literatura de viajes en el mundo románico, València, Universitat de València: Departament de Filologia Espanyola, 2002, pp. 315-323.  Pérez Castro, Lois C., “Acerca de Frontino y ¿sus? Strategemata”, Emerita, 67/1 (1999), 39-47.  Pérez García, Pablo, “La "sociedad insuficiente": pobreza y cambio social (ss. XV-XVII)”, Revista d'Historia Medieval, 7 (1996), 205-211.  Pérez González, Aurelio, “Miguel Servet ¿aragonés o navarro?”, Príncipe de Viana, 43 (1982), pp. 387-438.  Pérez Ibáñez, María Jesús, “En torno a la úvula y sus afecciones en los textos médicos latinos del siglo XVI”, Cuadernos de Filologia Clásica: Estudios Latinos, 13 (1997), 123-140.  Pérez Priego, Miguel Ángel, “Estudio literario de los libros de viajes medievales”, Epos, 1 (1984), 217-239.  Pérez Samper, María de los Ángeles, “La confitura de la Diputació del General: un problema de despesa pública al segle XVII”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 13 [=Actes del Tercer congrés d’història moderna de Catalunya: Les institucions catalanes (segles XV-XVII)]/1 (1993), 367-377.  Pérez Samper, María de los Ángeles, “La alimentación catalana en el paso de la Edad Media a la Edad Moderna: la mesa capitular de Santa Ana de Barcelona”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 17 (1997), 79-120.  Pere_el_Cerimoniós, “Obra de mossèn sent Jordi e de cavalleria”, dins: Bofarull i Mascaró, Pròsper de (ed.), Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia, Barcelona, Tip. José Eusebio Monfort, 1850, pp. 21-65.  Pere_Hispà, Libro de medicina, llamado Tesoro de pobres, en que se hallarán remedios muy aprobados para la sanidad de diversas enfermedades, con un régimen de sanidad compuesto por el maestro Julián, que le recopìló de diversos autores, ahora nuevamente corregido, y enmendado por Arnaldo de Villanueva, Barcelona, Pedro Escuder, 1700, [4] + 279 pp.  Pere_Hispà, Tresor de pobres compilat per Pere Hispano (Papa Joan XXI): versió catalana del segle XIV, [ed. a cura de Jaume Collell i Bancells], Barcelona, Impr. Fidel Giró, 1892, 112 pp.  Perrone, Giuseppina, “Il volgarizzamento del Secretum secretorum di Cola de Jennaro (1479)”, dins: Gualdo, Riccardo (ed.), Le parole della scienza: scritture tecniche e scientifiche in volgare (secoli XIII-XV). Atti del convegno (Lecce 16-18 aprile 1999), Galatina, Congedo, 2001, pp. 353-358.  Pesenti, Tiziana, “The Teaching of the Tegni in Italian Universities in the Second Half of the Fourteenth Century”, Dynamis, 20 [=El aprendizaje de la medicina en el mundo medieval] (2000), pp. 159-208.  Peset Vidal, Juan B., Bosquejo de la historia de la medicina valenciana, València, Impr. Ferrer de Orga, 1876.  Petrina, Alessandra, Cultural Politics in Fifteenth-Century England: The Case of Humphrey, Duke of Gloucester, Leiden, E. J. Brill, 2004, xii + 388 pp.  Petrucci, Armando, “Lire au Moyen Âge”, Mélanges de l'École française de Rome: Moyen Âge -Temps Modernes, 96/2 [=Textes et images: de la production à la consommation] (1984), 603-616.  Picard, Christophe, “Récits merveilleux et réalité d'une navigation en Océan Atlantique chez les auteurs musulmans”, dins: AA.DD., Miracles, prodiges et merveilles au Moyen Âge: XXVe Congrès de la S.H.M.E.S. (Orléans, juin 1994), París, Publications de la Sorbonne, 1994, pp. 75-87.  Picatoste Rodríguez, Felipe, Apuntes para una biblioteca científica española del siglo XVI: estudios biográficos y bibliográficos de ciencias exactas, físicas y naturales y sus inmediatas aplicaciones en dicho siglo, Madrid, Imp. y Fundicion de Manuel Tello, 1891, viii + 416 pp.  Pichon, Jérome (ed.), Le Ménagier de Paris: traité de morale et d'économie domestique composé vers 1393, par un bourgeois parisien..., París, Société des Bibliophiles François, vol. 2, 1846.  Piedrafita, E., “La alimentación en Aragón en el siglo XIII: el modelo clerical y nobiliario”, Revista de Historia Jerónimo Zurita, 80-81 (2005-2006), 99-132.  Pieter De Leemans - Michèle Goyens (eds.), Aristotle's Problemata in Different Times and Tongues, Lovaina, Universitaire Pers Leuven, 2006, 326 pp.  Piferrer, Pau et al., Recuerdos y bellezas de España: obra destinada para dar a conocer sus monumentos, antigüedades, paysages, etc., litografies de Francesc X. Parcerisa, Barcelona - Madrid, Impr. de Joaquín Verdaguer - Impr. de José Repullés - Cipriano López - Impr. de Luis Tasso, 1839-1865, 12 vols.  Pijoan, Josep, “Un nou viatge a Terra Santa en català (1323)”, Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, any I [1907] (1908), 370-384.  Pileggi, Maria, “Le «medium neutrum»: une possible liaison entre la médecine arnaldienne et l'alchimie pseudo-lullienne”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 23-24 [=Actes de la II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova] (2004-2005), 413-433.  Piñol Alabart, Daniel, El notariat públic al Camp de Tarragona: història, activitat, escriptura i societat (segles XIII-XIV), Tarragona, Tesi doctoral de la Universitat Rovira i Virgili, 2000.  Piron, Sylvain - Morerod-Fattebert, Christine (eds.), Le manuscrit trouvé dans l'armoire, París, Centre de recherches historiques (CNRS-EHESS): Groupe d'anthropologie scolastique, 2009, s. pag.  Piron, Sylvain, “Le Sexdequiloquium de Jean de Roquetaillade”, Oliviana, 3 (2009), s. pag.  Piron, Sylvain, “Un traité inconnu de Jean de Roquetaillade”, Revue d'Histoire des Textes, n.s., 4 (2009), 299-307.  Pistolesi, Elena, “Le traduzioni lulliane fra missione e storia”, dins: Di Girolamo, Costanzo - Di Luca, Paolo - Scarpati, Oriana (eds.), La Catalogna in Europa, l'Europa in Catalogna: transiti, passaggi, traduzioni. Atti del IX Congresso Internazionale dell'Associazione Italiana di Studi Catalani (Venezia, 14-16 febbraio 2008), Associazione Italiana di Studi Catalani [edició provisional en línia], 2008, 13 pp.  Pita i Mercè, Roderic, “L'aconteixement de la mort entre el jueus medievals lleidatans”, Gimbernat, 2 [= Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vols. 2-3] (1984), 189-208.  Pita i Mercè, Roderic, “Metges jueus als regnes de la Corona d'Aragó”, Gimbernat, 2 [= Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vols. 2-3] (1984), 133-158.  Pla Carrera, Josep, “Panoràmica del sistema decimal posicional des dels orígens indis a l'Arismètica de Santcliment”, dins: Mateu Ibars, Josefina (ed.), Calligraphia et tipographia, arithmetica et numerica, chronologia, Barcelona, Universitat de Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 1998, pp. 101-256.  Planas, Rosa, “Els jueus mallorquins i els orígens del pseudolul·lisme alquímic”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 64 (2008), 69-88.  Plouvier, Liliane, “L'alimentation carnée au Haut Moyen Âge d'après le De observatione ciborum d'Anthime et les Excerpta de Vinidarius”, Revue belge de philologie et d'histoire, 80/4 [=L'alimentation carnée aux époques historiques] (2002), 1357-1369.  Poisson, Albert, Cinq traités d'alchimie des plus grands philosophes: Paracelse, Albert le Grand, Roger Bacon, R[aymond] Lulle, Arn[aud] de Villeneuve, textes traduits du latin en français par —; précédés de la Table d'émeraude; suivis d'un glossaire, París, Bibliothèque Chacornac, 1890, viii + 134 pp.  Poisson, Albert, Théories et symboles des alchimistes: le grand-oeuvre; suivi d'un essai sur la bibliographie alchimique du XIXe siècle..., textes traduits du latin en français par —; précédés de la Table d'émeraude; suivis d'un glossaire, París, Bibliothèque Chacornac, 1891, xii + 184 pp.  Poisson, Albert, Arnaud de Villeneuve, Le Chemin du chemin (Semita semitae) – Raymond Lulle, La Clavicule (Clavicula), textes traduits du latin en français par —, Milà, Archè, 1974, 75 pp., il.  Poisson, Albert, Roger Bacon, Miroir d'alchimie (Speculum alchimie) - Albert le Grand, Le Composé des composés (Compositum de compositis), textes traduits du latin en français par —, Milà, Archè, 1974, 93 pp., il.  Poisson, Jean-Michel - Guichard, Pascal, “Quelques éléments sur le thermalisme dans la Sicile et l'Espagne musulmanes”, Espacio, Tiempo y Forma. Serie II, Historia Antigua, 5 [=Termalismo antiguo] (1992), 581-591.  Polo, Marco, Le livre de Marco Polo, citoyen de Venise, conseiller privé et commissaire impériale de Khoubilaï Khaân, rédigé en français sous sa dictée en 1298 par Rusticien de Pise, publié pour la première fois... par M. Guillaume Pauthier, París, Firmin Didot, 1865, 2 vols. (clvi + pp. 1-351 pp. + [1] làm.; [6] + pp. 352-831 + [1]).  Pons, Nicole, “Honneur et profit: le recueil d’un juriste parisien au milieu du XVe siècle”, Revue historique, 645/1 (2008), 3-32.  Popeanga Chelaru, Eugenia (ed.), Los libros de viajes en el mundo románico, Madrid, Universidad Complutense de Madrid, 1991, 196 pp.  Popeanga Chelaru, Eugenia, “El discurso medieval en los libros de viajes”, Revista de Filología Románica, 8 (1991), 149-162.  Popeanga Chelaru, Eugenia, “El viaje iniciático: las peregrinaciones, itinerarios, guías y relatos”, Revista de Filología Románica, 8/n.º extraordinario [=Los libros de viajes en el mundo románico] (1991), 27-38.  Popeanga Chelaru, Eugenia, “Lectura e investigación de los libros de viajes medievales”, Revista de Filología Románica, 8/n.º extraordinario [=Los libros de viajes en el mundo románico] (1991), 9-26.  Popeanga Chelaru, Eugenia, “El relato de viajes de Odorico de Pordenone”, Revista de Filología Románica, 9 (1992), 37-62.  Popeanga Chelaru, Eugenia, “La carta del Preste Juan: las versiones castellana y catalana”, Cuadernos de Filología Italiana, 7/n.º extraordinario [=Homenaje al profesor Angel Chiclana Cardona] (2000), 149-160.  Porter, Dorothy, Health, Civilization and the State: A History of Public Health from Ancient to Modern Times, Londres - Nova York, Routledge, 1999, 384 pp.  Portet, Pierre, Bertrand Boysset, arpenteur arlésien de la fin du Moyen Age (vers 1355/1358 - vers 1416) et ses traités techniques d'arpentage et de bornage, Tesi doctoral de l'Université de Toulouse II Le Mirail, 1995.  Portet, Pierre, Bertrand Boysset, la vie et les oeuvres techniques d'un arpenteur médiéval (v. 1355 - v. 1416): édition et commentaire du texte provençal de La siensa de destrar et de La siensa d'atermenar, París, Le Manuscrit, 2004, 2 vols. (272 + 323 pp.) + 1 CD-ROM.  Portet, Pierre, “Les techniques du calcul élémentaire dans l'Occident médiéval: un choix de lectures”, dins: Coquery, Natacha - Menant, François - Weber, Florence (eds.), Ecrire, compter, mesurer, vers une histoire des rationalités pratiques, París, Éditions Rue d'Ulm, 2006, pp. 51-66.  Portet, Pierre, Bertrand Boysset (Arles, 1355-1415): la vie et les oeuvres techniques d'un arpenteur médiéval, <http://boysset.ifrance.com>.  Post, V. B., “Doctor versus patient: two fourteenth-century lawsuits”, Medical History, 16 (1972), pp. 296-300.  Poulle, Emmanuel, “L'astrolabe médiéval d'après les manuscrits de la Bibliothèque Nationale”, Bibliothèque de l'Ecole des Chartes, 112 (1954), 81-103.  Poulle, Emmanuel, “Peut-on dater les astrolabes médiévaux?”, Revue d'Histoire des Sciences et de Leurs Applications, 9/4 (1956), 301-322.  Poulle, Emmanuel, “La date de naissance de Louis VIII”, Bibliothèque de l'École des Chartes, 145/2 (1987), 427-430.  Poulle-Drieux, Yvonne, “La médecine des chevaux ou maréchalerie dans l'Occident latin au Moyen-Age”, Bulletin de la Société Française d'Histoire de la Médecine et des Sciences Vétérinaires, 7 (2007), 4-25.  Poulle-Drieux, Yvonne, “Savoir soigner les chevaux dans l'Occident latin, de la fin de l'Antiquité à la Renaissance”, Schedae, 19/2 (2009), 143-152.  Power, Sir D'Arcy, “Farquhar Leiche: Medicus Regis”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 13 (Sect Hist Med) (1920), 17-23.  Prata de Sousa, Jorge - Costa, Ricardo da, “Corpo & alma, vida & morte na medicina ibérica medieval: o Regimento proveitoso contra a pestilência (c. 1496)”, História, Ciência, Saúde - Manguinhos, 12(3) (2005), pp. 841-851.  Pressouyre, Léon, “Le cosmos platonicien de la cathédrale d'Anagni”, Mélanges d'Archéologie et d'Histoire, 78/2 (1966), 551-593.  Pseudo-Aristóteles, Secreto de los secretos. Poridat de las poridades. Versiones castellanas del Pseudo-Aristóteles Secretum secretorum, <ed.> Hugo O. Bizzarri, València, Publicacions de la Universitat de València, 2010, 342.  Pseudo-Hipòcrates, Trattati di mascalcia attribuiti ad Ippocrate, tradotti dall'arabo in latino da maestro Moisè da Palermo volgarizzati nel XIII, messi in luce per cura di Pietro Delprato, corredati di due posteriori compilazioni in latino e in toscano e di note filologiche per cura di Luigi Barbieri, Bolonya, Gaetano Romagnoli, 1865, cxxix + [3] + 300 + [4] pp.  Ptolemeu, Almagestum, Venècia, Pietro Liechtenstein, 1515.  Puig i Oliver, Jaume de, “Cinc documents inèdits referents a Nicolau Eimeric i al lul·lisme”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 26 (1982), pp. 369-381.  Puig i Oliver, Jaume de, “Unes prediccions pseudo-arnaldianes del segle XV: edició i estudi”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 13 [=Actes de la I Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova, 1] (1994), 207-285.  Puig i Oliver, Jaume de, “Alguns documents sobre Antoni Ginebreda, O.P. (1340? -1395)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), pp. 511-524.  Puig i Oliver, Jaume de, “Més nous textos catalans antics de la «Biblioteca Capitular y Colombina» de Sevilla”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 20 (2001), 453-510.  Puig i Oliver, Jaume de, “Arqueologia i documentació: set publicacions sobre història urbana de Girona”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 26 (2007), 739-778.  Puig i Oliver, Jaume de, “Ambigüitats i paradoxes sibiudianes”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 28 (2009), 897-918.  Puig i Oliver, Jaume de, “Catàleg dels manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis, O.F.M., conservats en biblioteques públiques. Primera part. Obres originals en català/1”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 28 (2009), 455-612.  Puig i Vilajuana, Lluís - Puig i Bausili, Lluisel·la, “El rei Pere III el Cerimoniós i la medicina”, Gimbernat, 2 [= Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vols. 2-3] (1984), 209-220.  Puig Montada, Josep, “Nota sobre Avicena en al-Andalus”, Anaquel de Estudios Árabes, 6 (1995), 141-148.  Puig Montada, Josep, “El periplo de los Problemas Naturales atribuidos a Aristóteles”, Anaquel de Estudios Árabes, 12 (2001), 631-638.  Puig Montada, Josep, “Fragmentos del gran comentario de Averroes a la Física”, Al-Qantara: Revista de Estudios Árabes, 30/1 (2009), 69-81.  Puig Rodríguez-Escalona, Mercè, “La bellesa femenina a l’Edat Mitjana segons els tractats de cosmética”, dins: Carabí, Àngels - Segarra, Marta (eds.), Belleza escrita en femenino, Barcelona, Universitat de Barcelona: Centre Dona i Literatura, 1998, pp. 39-48.  Puiggarí, Josep, “Romería a la Santa Casa de Jerusalem por un ciudadano barcelonés del siglo XV”, El Museo Universal, año V/12 (24 de marzo) (1861), 91-94.  Puiggarí, Josep, “Noticia de algunos artistas catalanes inéditos de la Edad Media y del Renacimiento”, Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona, 3 (1880), 71-103 i 265-306.  Puiggarí, Josep, “Notes istoriques de culinaria catalana”, L'Avenç, 2a època, 5/11-12 (1893), 165-173.  Puigvert i Planagumà, Gemma, “De diebus aegyptiacis”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 31 (1990-1991), 41-52.  Puigvert i Planagumà, Gemma, “Estudi dels manuscrits científics del monestir de Santa Maria de Ripoll: notes per a un estat de la qüestió (I)”, Faventia, 17/1 (1995), pp. 89-118.  Pujades i Bataller, Ramon J., “Apriorismes nacionalistes i recerca històrica: el cas de la cartografia portolana”, Mètode, 57 (2007), 76-81.  Pujol, Josep, “Translat: una base de dades de traduccions literàries al català medieval (1300-1500)”, Quaderns: Revista de Traducció, 15 (2008), 213-221.  Pujol Bertran, Anton, “L'ús terapèutic del gel: una aproximació històrica”, Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 1/1 (2008), 333-340.  Pujol i Hamelink, Marcel, “La terminologia de construcció naval i el seu orígen: mediterrani / atlàntic”, Drassana: Revista del Museu Marítim, 14 (2006), pp. 84-102.  Pujol i Robinat, Amadeu - Puig i Bausili, Lluisel·la, “Medicina crematística i administració”, Gimbernat, 2 [= Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vols. 2-3] (1984), 221-232.  Pujol i Tubau, Pere, “Antichs inventaris del Bisbat d'Urgell”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 6 (anys XI-XII)/48 (1911-1912), 469-478.  
Q Quadrado, Josep M., “Miscelánea histórica (1387 á 1399)”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 2 (1887-1888), 105-110.  Querol Coll, Enric, Cultura literaria en Tortosa (siglos XVI y XVII), Bellaterra, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2004.  Quesada, Santiago, “Utilitzar i ordenar la ciutat: disposicions del Consell de Cent (1463-1639)”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 13 [=Actes del Tercer congrés d’història moderna de Catalunya: Les institucions catalanes (segles XV-XVII)]/1 (1993), 619-630.  Quesada Sanz, Jesús, “Algunos aspectos de la medicina en Murcia durante la época de los Reyes Católicos”, Murgetana, 6 (1954), 53-97.  Quetglas, Pere J., “La bellesa de la dona en la lírica llatina medieval”, dins: Carabí, Àngels - Segarra, Marta (eds.), Belleza escrita en femenino, Barcelona, Universitat de Barcelona: Centre Dona i Literatura, 1998, pp. 49-55.  Quiney, Aitor - Estruga, Jordi (eds.), Col·leccions privades, llibres singulars, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2005, 173 pp.  Quintanilla Raso, Mª de la Concepción, “La biblioteca del marqués de Priego (1518)”, En la España medieval, 1 [=Estudios dedicados al prof. D. Julio González González] (1980), 347-383.  Quirós García, Mariano, “Del amor, el sexo y otros negocios: el caso de 'baratar' en El libro conplido en los iudizios de las estrellas”, dins: Pascual, José Antonio (ed.), Nomen exempli et exemplum vitae: studia in honorem sapientisimi Iohannis Didaci Atauriensis, Madrid, Sesgo, 2008, pp. 177-188.  Qusta ibn Luqa, Qustā ibn Lūqā's medical regime for the pilgrims to Mecca: the Risālā fī tadbīr safar al-h ajj, edició i traducció a cura de Gerrit Bos, Leiden - New York, E. J. Brill, 1992, vi + 186 pp.  
R Rabassa Vaquer, Carles, “La manufactura tèxtil en l'àmbit rural dels Ports de Morella (segles XIV-XV)”, Millars: Espai i Història, 29 (2006), 151-173.  Radelet-de Grave, Patricia - Speiser, David, “Le De magnete de Pierre de Maricourt: traduction et commentaire”, Revue d'Histoire des Sciences, 28/3 (1975), 193-234.  Rafat i Selga, Francesc, “Notes sobre la pesta del 1348 a Manresa”, Gimbernat, 4 [=Actes del Quart Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Poblet, 1985), vol. 1] (1985), 243-248.  Rafat i Selga, Francesc, “La biblioteca d'un metge manresà a primers del segle XV”, Gimbernat, 9 [=Actes del V Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Barcelona, 1988)] (1988), 287-292.  Rafat i Selga, Francesc, “Metges, cirurgians i hospitals de Manresa a finals del segle XIII”, Gimbernat, 13 (1990), 215-228.  Raige-Delorme Jacques - Dechambre, Amédée - Lereboullet, Léon (dirs.) - Hahn, François Louis, Dictionnaire encyclopédique des sciences médicales, París, P. Asselin, Sr de Labé - Victor Masson et fils, 1864-1889, 100 vols. en 5 sèries.  Raimondi, Gianmario, “El Libre de Puritats, un trattato medievale catalano per fare amuleti astrologici”, Artifara: Rivista di Lingue e Letterature Iberiche e Latinoamericane, 1 (2002).  Ramello, Laura, “Una raccolta di ricette in antica lingua catalana (codice palatino 1052 della Biblioteca Nazionale di Firenze)”, Quaderni di Filologia Romanza, 11 (1994), 99-136.  Rampling, Jennifer M., “Establishing the canon: George Ripley and his alchemical sources”, Ambix, 55/3 (2008), 189-208.  Rangel López, Noelia, “Moras, jóvenes y prostitutas: acerca de la prostitución valenciana a fianles de la Edad Media”, Miscelánea Medieval Murciana, 32 (2008), 119-130.  Rapisarda, Stefano, “Appunti sulla circolazione del Secretum secretorum in Italia”, dins: Gualdo, Riccardo (ed.), Le parole della scienza: scritture tecniche e scientifiche in volgare (secoli XIII-XV). Atti del Convegno (Lecce, 16-18 aprile 1999), Galatina, Congedo, 2001, pp. 77-97.  Rapisarda, Stefano, “Lessico tecnico della scienza chiromantica medievale”, dins: Librandi, Rita - Piro, Rosa (eds.), Lo scaffale della biblioteca scientifica in volgare: atti del Convegno (Matera, 14 e 15 ottobre 2004), Florència, Sismel-Edizioni del Galluzzo, 2006, pp. 405-421.  Raufast Chico, Miguel, “«E vingueren los officis e confraries ab llurs entremeses e balls»: una aproximación al estamento artesanal en la Barcelona bajomedieval, a partir del estudio de las ceremonias de entrada real”, Anuario de Estudios Medievales, 36/2 (2006), 651-686.  Raufast Chico, Miguel, “¿Un mismo ceremonial para dos dinastías?: las entradas reales de Martín el Humano (1397) y Fernando I (1412) en Barcelona”, En la España Medieval, 30 (2007), 91-130.  Raufast Chico, Miguel, “Ceremonia y conflicto: entradas reales en Barcelona en el contexto de la Guerra Civil catalana (1460-1473)”, Anuario de Estudios Medievales, 38/2 (2008), 1037-1085.  Rawcliffe, Carol, “The hospitals of later medieval London”, Medical History, 28 (1984), pp. 1-21.  Rawcliffe, Carole, “The Profits of Practice: the Wealth and Status of Medical Men in Later Medieval England”, Social History of Medicine, 1 (1988), 61-78.  Rawcliffe, Carole, Leprosy in Medieval England, Woodbridge, Boydell & Brewer, 2006, 440 pp.  Recio, Roxana, “Humanismo y exégesis medieval: el caso de Ferrer de Blanes”, dins: Actas del XII Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas (21-26 de agosto de 1995, Birmingham), Birmingham, University of Birmingham: Department of Hispanic Studies, 1998, vol. 1 (Medieval y lingüística, ed. Aengus Ward), pp. 293-301.  Recio, Roxana, “Comentarios y lenguas vernáculas: la traducción como vehículo cultural y propagandístico”, Revista de Lengua y Literatura Catalana, Gallega y Vasca, 9 (2003), 321-332.  Redondo, Jordi, “Hipòcrates líric a l'Humanisme català”, Faventia, 18/1 (1996), 89-103.  Redondo, Jordi, “Greek Medical Loanwords in Valencian Mediaeval Authors”, Spolia: Journal of Medieval Studies, (2007), 1-13.  Redondo, Jordi, “Sobre els hel·lenismes a l'obra d'Arnau de Vilanova”, Studia Philologica Valentina, 10 [=Pensamiento humanístico y reformas: orígenes y desarrollos] (2007), 95-107.  Redondo, Jordi; Sancho, Susana, “Las mujeres plutarqueas en el humanismo catalán: de Bernat Metge a Beuter”, dins: El amor en Plutarco. IX Simposio Internacional dela Sociedad Española de plutarquistas, Jesús Maria Nieto Ibáñez i Raúl López López, Secretariado de Publicaciones. Universidad de León, 2007, 687-697.  Rees, William, “The Black Death in England and Wales, as exhibited in Manorial Documents”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 16 (Sect Hist Med) (1923), 27-45.  Relaño, Francesc, “Paludes Nili: la persistencia de las ideas ptolemaicas en la cartografía renacentista”, Geocrítica, 17(96) (1992), 1-73.  Relaño, Francesc, “Los grandes mitos geográficos de la cartografía africana en el siglo XVI”, Dynamis, 13 (1993), 173-199.  Relaño, Francesc, “Mapamundis catalans: una tradició cartográfica desapercebuda”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 52 (2001), 393-409.  Relaño, Francesc, “Cosmographia Arithmetica: le monde, ses parties et la numérologie médiévale”, Le Moyen Âge, 109/1 (2003), 113-127.  Remondino, Peter Charles, History of Circumcision from the Earliest Times to the Present Moral and Physical Reasons for its Performance, with a History of Eunichism, Hermaphrodism, etc., and of the Different Operations Practiced upon the Prepuce, Philadelphia - Londres, F. A. Davis, 1891, 346 pp., índex.  Renedo, Xavier, “Eiximenis i el bon ús del vi”, Estudi General, 22 (2002), pp. 251-277.  Renedo, Xavier, “La vida conjugal segons Francesc Eiximenis”, Mot So Razo, 2 (2003), 7-20.  Renedo i Puig, Xavier, “De libidinosa amor los efectes”, L'Avenç, 123 (1989), 18-23.  Renedo i Puig, Xavier, “Quin mal és lo besar? (Literatura i moral al voltant de la quarta línia de l'amor)”, Caplletra, 13 (1992), 99-115.  Renedo i Puig, Xavier, “El papagai i l'Orient (notes sobre la història del papagai a l'Edat Mitjana)”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 49 (2008), 367-391.  Rensoli Laliga, Lourdes Dina, “La escuela de Kabbalah de Gerona: una introducción”, eHumanista, 14 (2010), 239-270.  Repullés, Manuel, “Biblioteca de Valencia: catálogo de los códices procedentes del Monasterio de San Miguel de los Reyes”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, [1a época], 5 (1875), 9-15, 52-55, 68-72, 87-91, 103-105.  Rey Altuna, Luis, “El Doctor Huarte de San Juan a la luz del Examen de Ingenios: apuntes bio-bibliográficos”, Príncipe de Viana, 44 (1983), 199-226.  Rey Bueno, Mar - Alegre Pérez, María Esther, “Los destiladores de Su Majestad: destilación, espagiria y paracelsismo en la corte de Felipe II”, Dynamis, 21 (2001), 323-350.  Rey Bueno, Mar, “La botica alquimista”, Azogue: Revista Electrónica Dedicada al Estudio Histórico Crítico de la Alquimia, 2 (juliol 1999), s. pag.  Rey Pastor, Julio, La ciencia y la técnica en el descubrimiento de América, [3a ed.:] Buenos Aires, Espasa Calpe, 1951.  Ribagorda Calasanz, Aurora, “Los animales en los textos sagrados del Islam”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 12 (1999), pp. 101-138.  Ribas i Pontí, Francesc, “L'any dels Capítols del morbo de Mallorca”, Gimbernat, 3 [= Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vol. 4] (1985), 423-426.  Ribas i Pontí, Francesc, “Origen d'algunes advocacions locals catalanes contra la pesta”, Gimbernat, 4 [=Actes del Quart Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Poblet, 1985), vol. 1] (1985), 269-282.  Ribas i Pontí, Francesc, “Pelegrins catalans a Santiago en temps de pesta”, Gimbernat, 3 [= Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vol. 4] (1985), 411-422.  Ribas i Pontí, Francesc, “L'us del català en els tractats de pesta”, Gimbernat, 9 [=Actes del V Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Barcelona, 1988)] (1988), 293-312.  Ribas i Pontí, Francesc, “L'ús de les dades epidèmiques del Manual de novells ardits”, Gimbernat, 23 [=Actes del VIIIè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Barcelona, 1994), vol. 2] (1995), 207-218.  Ribémont, Bernard, “Jean Corbechon, un traducteur encyclopédiste au XIVe siècle”, Cahiers de recherches médiévales, 6 [=Vulgariser la science] (1999).  Ribémont, Bernard, “Repères bibliographiques sur les encyclopédies médiévales de l'Occident latin(XIIe-XVe s.)”, Cahiers de recherches médiévales, 6 [=Vulgariser la science] (1999).  Ribémont, Bernard, “L'Ovide moralisé et la tradition encyclopédique médiévale: une approche générique comparative”, Cahiers de Recherches Médiévales, 9 [=Lectures et usages d'Ovide] (2002), [12] pp.  Ribera Llopis, Juan Miguel, “Hacia una escritura del «viaje»: en torno a documentos catalanes de los siglos XII-XV”, Revista de Filología Románica, 8/n.º extraordinario [=Los libros de viajes en el mundo románico] (1991), 73-100.  Rich i Abad, Anna, “L'estructura familiar al si del call jueu de Barcelona”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 22 (2001), 411-434.  Richardson, Brian, Printing, Writers, and Readers in Renaissance Italy, Cambridge, Cambridge University Press, 1999, xii + 220 pp. + [17] pp. de làm.  Rico, Albert - Solà, Joan, Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica, València, Universitat de València, 1995, 219 pp.  Riddle, John M., Eve's Herbs: A History of Contraception and Abortion in the West, Cambridge, Mass., Harvard University Press, 1999, 352 pp., il.  Ridoux, Guénolé, “Vivre une métaphore: écritures ango-saxonnes du voyage en mer au VIIIe siècle”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 59 (2010), 145-169.  Riera, Jaume, “Una nova edició del Llibre de doctrina”, Els Marges, 21 (1981), 111-113.  Riera Blanco, Manuel, “El Colegio de Médicos de Barcelona: una extraña provisión de la Audiencia de Pedro IV de 23 de mayo de 1342”, Gimbernat, 22 (1994), 193-222.  Riera Blanco, Manuel, “Las Constituciones de Cataluña en la enseñanza de la Medicina”, Gimbernat, 31 (1999), 81-96.  Riera Blanco, Manuel, “Recull de complements històrics”, Gimbernat, 35 (2001), 31-42.  Riera Blanco, Manuel, “Los exámenes de suficiencia, las constituciones de Cataluña, y las licencias por proceso judicial”, Gimbernat, 41 (2004), 253-260.  Riera Blanco, Manuel, “Los grados acadèmicos por concesión real y papal”, Gimbernat, 41 (2004), 261-273.  Riera Blanco, Manuel, “Los médicos y las enfermedades en Lo Crestià de Francesc Eiximenis (1379-1391)”, Gimbernat, 41 (2004), 275-284.  Riera Blanco, Manuel, “Estudio General de Artes y Medicina de Barcelona (1401-1419)”, Gimbernat, 46 (2006), 43-63.  Riera Blanco, Manuel, “Mestres d'art i medicina, els pretors dels remeis i doctors en medicina (1401-1565)”, Gimbernat, 47/1 (2007), 39-71.  Riera i Melis, Antoni, “Estructura social y sistemas alimentarios en la Cataluña bajomedieval”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15 (1993-1994), 193-217.  Riera i Melis, Antoni, “Jerarquía social y desigualdad alimentaria en el Mediterráneo Nor-occidental en la Baja Edad Media: la cocina y la mesa de los estamentos privilegiados”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 16-17 (1995-1996), 181-205.  Riera i Melis, Antoni, “«Per trobar aromatitzants, per reunir condiments, s'explora l'Univers sencer»: les espècies orientals a Catalunya al segle XII”, dins: Ferrer i Mallol, Maria Teresa (ed.), Els catalans a la Mediterrània oriental a l'Edat Mitjana: jornades científiques de l'Institut d'Estudis Catalans (Barcelona, 16 i 17 de novembre de 2000), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2003, pp. 359-387.  Riera i Sans, Jaume, “Literatura antijueva en català: textos i difusió”, Estudi General, 9 (1989), 215-236.  Riera i Sans, Jaume, “La bibliothèque du roi Martin”, dins: Association Internationale de Bibliophilie, XXIIe Congrès, Barcelona, 2001. Actes et Communications, Barcelona, Associació de Bibliòfils de Barcelona, 2005, pp. 105-117.  Riera i Viader, Sebastià, “Les fonts municipals del període 1249-1714: guia d'investigació”, Barcelona: Quaderns d'Història, 4 [=El temps del Consell de Cent, I - L'emergència del municipi, segles XIII-XIV] (2001), 239-275.  Riera Melis, Antoni, “La construcció naval a Catalunya a les vespres dels grans descobriments geogràfics (1350-1450)”, Revista d'Història Medieval, 3 [=València i la Mediterrània medieval: societats i economies en contacte al segle XV] (1992), 55-78.  Riera Palmero, Joan, “Historiografía médica catalana ochocentista”, Medicina & Historia, 2a època, 8 (1971), 7-26.  Riera Palmero, Joan, “Luis Comenge y Ferrer (1854-1916) y la historiografía médica catalana”, Medicina & Historia, 2a època, 47 (1975), 7-25.  Riera Palmero, Joan, “Els incunables científics en llengua catalana”, Gimbernat, 5 [=Actes del Quart Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Poblet, 1985), vol. 2] (1985), 313-320.  Riera Palmero, Joan, “Una aproximació a la ciencia medieval”, Gimbernat, 4 [=Actes del Quart Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Poblet, 1985), vol. 1] (1985), 283-298.  Riera Palmero, Joan, “L'humanisme i la prosa científica del Renaixement”, Gimbernat, 7 [=Actes del Quart Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Poblet, 1985), vol. 4] (1987), 261-288.  Riera Vayreda, Francesc, “Les ordinacions de l'Hospital General de 1514”, Mayurqa, 22/2 [=Homenatge a Álvaro Santamaría, 2] (1989), 495-502.  Rigault, Nicolas (ed.), 'Ierakosofion: Rei Accipitrariae scriptores nunc primum editi, accessit Kunosofion, Liber de cura canum ex Bibliotheca Regia Medicea, París, Sébastien Nivelle - Sébastien Cramoisy, 1612, [16] + 278 + [30] + 111 [i.e. 211] + [1] + 120 pp.  Rigault, Nicolas (ed.), “Epistola Aquilae Symmachi et Theodotionis ad Ptolomaeum regem Ægypty, de re accipitraria, Catalanica lingua”, dins: Rigault, Nicolas (ed.), 'Ierakosofion: Rei Acccipitrariae scriptores nunc primum editi; accessit Kunosofion, Liber de cura canum ex Bibliotheca Regia Medicea, París, Sébastien Nivelle - Sébastien Cramoisy, 1612, vol. 2, ff. 183-200.  Río Fernández, Rocío del, “Los prólogos y las dedicatorias en los textos traducidos de los siglos XIV y XV: una fuente de información sobre la traducción y la reflexión traductológica”, Estudios Humanísticos. Filología, 28 (2006), 161-184.  Río y Rico, Gabriel Martín del, “La imprenta en el siglo XV: ocho ediciones conocidas de la imprenta Botel, en Lérida”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 3a época, 41 (1920), 253-262.  Ripoll López, Gisela - Velázquez Soriano, Isabel, “Pervivencias del termalismo y el culto a las aguas en época visigoda hispánica”, Espacio, Tiempo y Forma. Serie II, Historia Antigua, 5 [=Termalismo antiguo] (1992), 555-580.  Riquer, Martí de, “La heráldica en el Libro del Conoscimiento y el problema de su datación”, Dicenda: Cuadernos de Filología Hispánica, 6 (1987), 313-319.  Riu de Martín, Mª del Carmen, “El treball artesà a Barcelona els segles XIV al XVI segons les ordinacions gremials: els esparters i vidriers”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23-24 [=Homenatge al Prof. José Ramón Juliá Viñamata] (2002), 551-556.  Riu de Martín, Mª del Carmen, “Onomástica y localización de algunos ceramistas y vidrieros barceloneses de los siglos XIV al XVII”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 25 [=Homenatge a la Prof. Dra. M. Josepa Arnall i Juan] (2003-2004), 1045-1069.  Riu i Riu, Manuel, “Los pergaminos quemados del archivo de Santa María del Mar (segunda mitad del siglo XIV)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, Annex d'Història Medieval 1 [=La societat barcelonina a la baixa Edat Mitjana] (1983), 67-100.  Rius, Mònica, “Science in Western Islam: circulation of knowledge in the Mediterranean”, Contributions to Science, 5/2 (2009), 141-146.  Rius i Jové, Jordi, “Breu assaig entorn de l'assistència mèdica municipal a la Tarragona de la segona meitat del s. XIV”, Gimbernat, 17 [=Actes del VII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Tarragona, 6-8 nov. 1992), vol. 1] (1992), 305-314.  Rius i Jové, Jordi, “Un informe entorn de la pesta a la ciutat de Tarragona l'any 1387”, Gimbernat, 17 [=Actes del VII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Tarragona, 6-8 nov. 1992), vol. 1] (1992), 315-318.  Rius i Jové, Jordi, “Administració i administradors a l'hospital de Valls entre 1448 i 1499”, Gimbernat, 21 [=Actes del VIIIè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Barcelona, 1994), vol. 1] (1994), 228-234.  Rius Piniés, Mònica, “Científicos en nómina: mecenazgo científico en el Occidente islámico”, Al-Qantara: Revista de Estudios Árabes, 29/2 [=El patronazgo en las sociedades islámicas] (2008), 383-401.  Rius Piniés, Mònica, “Mesurar el temps al Magrib: la determinació de les hores d'oració”, Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 1/1 (2008), 261-268.  Rivera Garretas, María-Milagros, Textos y espacios de mujeres (Europa, siglos IV-XV), Barcelona, Icaria, 1990, 253 pp.  Rivera i Sentís, Francesc X., “L'administració d l'Hospital d'en Castelltort l'any 1492, un segle després de la seva fundació”, Miscel·lània Cerverina, 11 (1997), 95-122.  Roca, Josep M., “Johan I y les supersticions”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 10/72 (jul.-sept. 1921) (1922), 125-169.  Roca, Josep M., “Un cirurgià barber barcelonès de la XVª centúria”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 11/81 (1923-1924), 145-162.  Roca, Josep M., Johan I d'Aragó, Barcelona, Institució Patxot, 1929, xiv + 467 pp. + [2] ff.  Roca, Pedro, Catálogo de los manuscritos que pertenecieron a D. Pascual de Gayangos, existentes hoy en la Biblioteca Nacional, Madrid, Tip. de la Revista de Archivos Bibliotecas y Museos, 1904, 401 pp.  Roca, Ricard, “Què Cal Saber? Las fichas de lexicografía de la Societat Catalana de Biologia”, Panace@, 11/32 (2010), 178-180.  Roca Barea, María Elvira, “El Libro de la guerra y la traducción de Vegecio por Fray Alfonso de San Cristóbal”, Anuario de Estudios Medievales, 37/1 (2007), 267-304.  Roca i Heras, Josep M. (ed.), “Inventaris”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 13/98-99 i 100-101 (1927-1928), 306-316 i 384-395.  Roca y López, Pedro, “Noticia de la vida y obras de D. Pascual de Gayangos”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 3a época, 1 (1897), 544-565; 2 (1898), 13-32, 70-82, 110-130 i 562-568; i 3 (1899), 101-106.  Roche Arnas, Pedro (coord.), El pensamiento político en la Edad Media, Madrid, Fundación Ramón Areces, 2010, 729 pp.  Rodrigo Estevan, María Luz - Sánchez Usón, María José, “Dare victum et vestitum convenienter: el derecho de alimentos en el Aragón Medieval, entre la norma legal y la obligación moral”, Aragón en la Edad Media, 19 [=Homenaje a la profesora María Isabel Falcón] (2006), 443-460.  Rodrigo Lizondo, Mateu, “La protesta de Valencia de 1318 y otros documentos inéditos referentes a Arnau de Vilanova”, Dynamis, 1 (1981), 241-273.  Rodrigo Pertegàs, Josep, Hospitales de Valencia en el siglo XV: su administración, régimen interior y condiciones higiénicas, Madrid, Tip. de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1927, 49 pp.  Rodrigo Pertegàs, Josep, “Boticas y boticarios: materiales para la historia de la Farmacia en Valencia en la centuria décimo-quinta”, Anales del Centro de Cultura Valenciana, 2 (1929), 110-153.  Rodrigo Pertegàs, Josep, “De re militari”, Anales del Centro de Cultura Valenciana, 2 (1929), 63-65.  Rodríguez Arribas, Josefina, “El profeta Oseas y la astrología en el comentario bíblico de Abraham ibn 'Ezra'”, Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos, Sección Hebreo, 52 (2003), 243-261.  Rodríguez Barral, Paulino, “Eiximenis y la iconografía de San Miguel en el gótico catalán”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 46 (2005), 111-124.  Rodríguez Guerrero, José (ed.), “Juan XXII, Spondent quas non exhibent”, Azogue: Revista Electrónica Dedicada al Estudio Histórico Crítico de la Alquimia, 2 (juliol 1999), s. pag.  Rodríguez Guerrero, José (ed.), “Ramon Llull, Libre de Meravelles (Llibre IV)”, Azogue: Revista Electrónica Dedicada al Estudio Histórico Crítico de la Alquimia, 2 (juliol 1999), s. pag.  Rodríguez Guerrero, Jose - Castro Soler, Elena, “La Epistola super quinta essentia de Luis de Centelles: edición y estudio”, Azogue: Revista Electrónica Dedicada al Estudio Histórico Crítico de la Alquimia, 5 (2002-2007), 70-89.  Rodríguez Guerrero, José, “Algunos datos desconocidos sobre las relaciones entre alquimia y mitología”, Azogue: Revista Electrónica Dedicada al Estudio Histórico Crítico de la Alquimia, 5 (2002-2007), 9-29.  Rodríguez Guerrero, José, “Desarrollo y madurez del concepto de quintaesencia alquímica en la Europa medieval (s. XII-XIV)”, Azogue: Revista Electrónica Dedicada al Estudio Histórico Crítico de la Alquimia, 5 (2002-2007), 30-56.  Rodríguez Guerrero, José, “El manuscrito 7443 de la Biblioteca Nacional de España: identificación de su origen, autor y contenidos”, Azogue: Revista Electrónica Dedicada al Estudio Histórico Crítico de la Alquimia, 5 (2002-2007), 57-69.  Rodríguez Guerrero, José, “La primera gran red comercial de un medicamento chymico: Vittorio Algarotti y su quintaesencia del oro medicinal”, Azogue: Revista Electrónica Dedicada al Estudio Histórico Crítico de la Alquimia, 6 (2008-2009), 12-67 i 68-198.  Rodríguez Guerrero, José, “La alquimia en el Libro del Caballero Zifar y en el Libro de los Exemplos”, Azogue: Revista Electrónica Dedicada al Estudio Histórico Crítico de la Alquimia, 2 (juliol 1999), s. pag.  Rodríguez Mourelo, José, “Manuscrito de alquimia del siglo XV perteneciente a la Biblioteca Nacional”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 3a época, 3 (1899), 75-98, il.  Rodríguez Ocaña, Esteban, “Luis García Ballester, profesor en Granada: un recuerdo personal”, Dynamis, 22 (2002), pp. 481-484.  Röhl, Susanne, Der livre de Mandeville im 14. und 15. Jahrhundert: Untersuchungen zur handschriftlichen Überlieferung der kontinentalfranzösischen Version, Paderborn, Wilhelm Fink, 2004, 276 pp.  Roig Berenguer, José Damián, “Sirr al-asrâr: historia de un pseudo-Aristóteles árabe”, Revista Electrónica de Estudios Árabes y Medterráneos, 6 (2000).  Rojo Vega, Anastasio, “Médicos y libros en el siglo XVI”, Medicina & Historia, 3a època, 25 (1988), 5-28.  Rojo Vega, Anastasio, “Astrología judiciaria y Esfera para médicos (Valladolid 1599)”, Medicina & Historia, 4a época/1 (2010), 1-15.  Roma i Rius, Josefina, “Els sants protectors contra la ràbia”, Gimbernat, 5 [=Actes del Quart Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Poblet, 1985), vol. 2] (1985), 347-356.  Romanini, Fabio, “Sul primo «viaggio fatto nell'India» di Giovanni da Empoli (1504), con una nuova edizione”, Filologia italiana, 1 (2004), 127-160.  Romano, David, “Hispanojudíos traductores del árabe”, Boletín de la Real Academía de Buenas Letras de Barcelona, 43 (1991-1992), 211-232.  Romeu i Figueras, Josep, “Sobre conjurs folklòrics en vers”, Revista de Catalunya, 90 (1994), pp. 83-94.  Rommevaux, Sabine, “L'irrationalité de la diagonale et du côté d'un même carré dans les Questions de Blaise de Parme sur le Traité des rapports de Bradwardine”, Revue d'Histoire des Sciences, 56/2 (2003), 401-418.  Rommevaux, Sabine, “La réception des Éléments d'Euclide au Moyen Âge et à la Renaissance: introduction”, Revue d'Histoire des Sciences, 56/2 (2003), 267-273.  Roques, Gilles, “Regards rétrospectifs et prospectifs sur le traitement du vocabulaire médical dans les notices d'histoire et d'étymologie du TLF(i)”, dins: Buchi, É. (ed.), Actes de la Journée d'étude 'Lexicographie historique française : autour de la mise à jour des notices étymologiques du "Trésor de la langue française informatisé"' (Nancy/ATILF, 4 novembre 2005), Nancy, ATILF.  Rosa, Maria Carlota, “Regimento proveytoso contra ha pestenença: glossário”, amb la col·lab. especialitzada d'Edwaldo Cafezeiro, Diana Maul de Carvalho, Mariângela Menezes i Dante Teixeira, História, Ciências, Saúde, 12/3 (2005), 869-981.  Rosa Cubo, Cristina de la, Summa medicinae (Mad. Esc. M. II. 17): estudio y edición crítica, Tesi doctoral de la Universidad de Valladolid, 2000.  Rosselló Bordoy, Guillem, “En recordança de Gabriel Llabrés i Quintana (1858-1928)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 64 (2008), 7-10.  Rosselló i Verger, VIcenç M., “Les cartes portolanes medievals, una gloria catalana?”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 52 (2001), 411-438.  Rosselló i Verger, Vicenç M., “La incorporació dels topònims baleàrics a la cartografia portolana”, dins: Ferrando Ballester, Catalina (ed.), Homenatge a Guillem Rosselló Bordoy, Palma, Govern de les Illes Balears: Direcció General de Cultura, 2002, vol. 2, pp. 881-902.  Rosselló i Verger, Vicenç M., Toponímia, geografia i cartografia, pròleg d'Emili Casanova, València, Universitat de València, 2004, 403 pp.  Rosselló Lliteras, Juan, “Escuelas de gramática medievales: notas para su estudio”, Mayurqa, 21 (1985-1987), 133-146.  Rosselló Lliteras, Juan, “El clero de Mallorca frente a la vida sexual durante el Medioevo”, Mayurqa, 23 (1990-1996), 67-85.  Rothschild, Jean-Pierre (coord.), Les traductions au Moyen Âge et à la Renaissance: cycle thématique de l'I.R.H.T. (2000-2001), París, Ædilis: éditions en ligne de l'IRHT, 2002.  Rowe, Joy, “The medieval hospitals of Bury St. Edmunds”, Medical History, 2 (1958), pp. 253-263.  Roy, Émile, “Un régime de santé du XVe siècle pour les petits enfants, et l'hygiène de Gargantua”, dins: Mélanges offerts à M. Émile Picot, membre de l'Institut, par ses amis et ses élèves, París, Librairie Damascène Morgand, 1913, vol. 1, pp. 151-158.  Roy Marín, Mª José - Navarro Bonilla, Diego, “La librería del rey Martín I El Humano: aproximación metodológica para su estudio”, Aragón en la Edad Media, 14-15/1 [=Homenaje a la profesora Carmen Orcástegui Gros, 2] (1999), 1369-1381.  Rubio, Josep E., “Les tres potències de l'ànima en la poesia d'Ausiàs March”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 44 (1993-1993), 143-167.  Rubio, Josep E., “Ramon Llull com a mite identitari (més ençà de la Renaixença)”, Mirabilia: Revista Eletrônica de História Antiga e Medieval, 5 (2005).  Rubió i Balaguer, Jordi - Alòs-Moner i de Dou, Ramon d' - Martorell i Trabal, Francesc, “Inventaris inèdits de l'Orde del Temple a Catalunya”, Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, any I [1907] (1908), 385-407.  Rubió i Balaguer, Jordi, “Lluís d’Alcanyiz, Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència: edición facsímil”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 7 (1923-1927 [=1932]), 25-57.  Rubió i Balaguer, Jordi, “Els autors clàssics a la biblioteca de Pere Miquel Carbonell fins a l'any 1484”, dins: Estelrich, Joan [et al.], Miscel·lània Crexells, Barcelona, Fundació Bernat Metge - Tip. Occitània, 1929, pp. 205-222.  Rubió i Balaguer, Jordi, “Els llibres de l'abat Savarès a la biblioteca de Ripoll”, Analecta Montserratensia, 9 [=Miscel·lània Anselm M. Albareda, 1] (1962), 227-237.  Rubió i Balaguer, Jordi, “Integración de los impresores alemanes en la vida social y económica de Cataluña y Valencia en los siglos XV y XVI”, Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte Spaniens - Spanische Forschungen der Görresgesellschaft, 20 (1962), 103-122.  Rubió i Balaguer, Jordi, Història de la literatura catalana, pròleg de Martí de Riquer, Barcelona, Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984-1986, 3 vols.  Rubió i Balaguer, Jordi, Impremta i llibreria a Barcelona (1474-1553), Barcelona, Diputació de Barcelona: Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació, 1986, xii + 154 pp.  Rubió i Balaguer, Jordi, Il·lustració i Renaixença, pròleg de Joaquim Molas, Barcelona, Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989, 306 pp.  Rubió i Balaguer, Jordi, Humanisme i Renaixement, introducció de Miquel Batllori, Barcelona, Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990, 368 pp.  Rubió i Balaguer, Jordi, Mestres, companys i amics, Barcelona, Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991, 333 pp.  Rubió i Balaguer, Jordi, Estudis de literatura catalana, Barcelona, Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992, 365 pp.  Rubió i Balaguer, Jordi, Llibreters i impressors a la Corona d'Aragó, pròleg de Joana Escobedo, Barcelona, Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993, 461 pp.  Rubió i Balaguer, Jordi, Sobre biblioteques i biblioteconomia, pròleg d'Amadeu-J. Soberanas i Lleó, Barcelona, Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995, 498 pp.  Rubió i Balaguer, Jordi, Obra dispersa, Barcelona, Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, 375 pp.  Rubió i Balaguer, Jordi, “Vells llibres tècnics en català”, La Revista dels Llibres, any 2/12 (abr. 1926), 51-62.  Rubió i Lluch, Antoni - Rubió i Balaguer, Jordi, “La Biblioteca del Capítol Catedral de Tortosa”, Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, any V [1913-1914]/2 (Crònica) (1915), 745-757.  Rubió i Lluch, Antoni, El renacimiento clásico en la literatura catalana: discurso leido en su solemne recepción en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el día 17 de junio de 1889, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1889, 86 pp.  Rubió i Lluch, Antoni, Documents per l'historia de la cultura catalana mig-eval, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1908-1921, 2 vols. (xxxvi + 486 pp.; cxv + 453 pp.).  Rubio Tovar, Joaquín - Pérez Priego, Miguel Ángel (eds.), Viajes medievales, edición y pròlogo de --, Madrid, Fundación José Antonio de Castro, 2005-2006, 2 vols.  Rubio Vela, Agustín, “Una fundación burguesa en la Valencia medieval: el hospital de En Clapers (1311)”, Dynamis, 1 (1981), pp. 17-49.  Rubio Vela, Agustín, “Infancia y marginación: en torno a las instituciones trecentistas valencianas para el socorro de los huérfanos”, Revista d'Historia Medieval, 1 [=Violència i marginació en la societat medieval] (1990), 111-153.  Rubio Vela, Agustín, “El problema hospitalario en Valencia a finales del siglo XV: dos cartas al inquisidor Torquemada”, Cuadernos de historia de España, 83 (2009), 141-155.  Rucquoi, Adeline - Bizzarri, Hugo O., “Los Espejos de Príncipes en Castilla: entre Oriente y Occidente”, Cuadernos de Historia de España, 79 (2005), pp. 7-30.  [Ruffo de Calàbria, Giordano], Jordani Ruffi Calabriensis Hippiatria, nunc primum edente Hieronymo Molin, Pàdua, Università degli studi di Padova, 1818, lxiii + 123 pp.  Rufus of Ephesus, On Melancholy, edited by Peter E. Pormann; introduction, text, translation and interpretative essays by Philip J. van der Eijk, Vivian Nutton [et al.], Tübingen, Mohr Siebeck, 2008, xv + 332 pp., il.  Ruiz Calonja, Joan, “Valor literario de los preámbulos de la cancillería real catalano-aragonesa en el siglo XV”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 26 (1954-1955), 205-234.  Ruiz Simon, Josep Maria - Soler, Albert, “Ramon Llull in his historical context”, Catalan Historical Review, 1 (2008), 47-61.  Ruiz Somavilla, Mª José, “Las normas de higiene y los consejos de carácter moral en la práctica médica de los siglos XVI y XVII”, Dynamis, 22 (2002), 235-250.  Rusio, Lorenzo, La mascalcia di Lorenzo Rusio: volgarizzamento del secolo XIV, messo per la prima volta in luce da Pietro Delprato; aggiuntovi il testo latino per cura di Luigi Barbieri, Bolonya, Gaetano Romagnoli, 1867, 2 vols. (447 + 339 pp.).  Sabaté, Flocel, “The Catalonia of the 10th to 12th centuries and the historiographic definition of feudalism”, Catalan Historical Review, 3 (2010), 31-53.  Sabaté, Gloria, “Llibres de viatge i predicació a l'aventura del cavaller Espèrcius (caps. CCCX-CCCCXIII)”, Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic, 3 (2000).  Sabaté, Glòria, “Miscel·lànies astrològiques en català al segle XV (II): Biblioteca Universitària de València”, Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 1/2 (2008), 327-338.  Sabaté Curull, Flocel, “«Sobre tenir lo Studi de Lleyda en Tortosa»”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23-24 [=Homenatge al Prof. José Ramón Juliá Viñamata] (2002), 381-414.  Sáenz Badillos, Ángel, “Intelectuales judíos y conversos en el siglo XV”, dins: Piñero Ramírez, Pedro Mª (ed.), Dejar hablar a los textos: homenaje a Francisco Márquez Villanueva, Sevilla, Universidad de Sevilla, 2005, vol. 1, pp. 261-277.  
S Sagarra Gamazo, Adelaida, “Elio Antonio de Nebrija y Juan Rodríguez de Fonseca: de la gramática a la cartografía al servicio de la Reina”, Revista de Estudios Colombinos, 2 (2006), 29-40.  Sáiz Serrano, Jorge, Guerra y nobleza en la Corona de Aragón: la caballeria en los ejércitos del rey (siglos XIV-XV), Tesi doctoral de la Universitat de València, 2003.  Salavert Fabiani, Vicent L., “Introducción a la historia de la aritmética práctica en la Corona de Aragón en el siglo XVI”, Dynamis, 10 (1990), 63-91.  Salavert Fabiani, Vicent L., “Matemàtiques i mercaderia al Renaixement”, dins: Batlló Ortiz, Josep - Bernat López, Pasqual - Puig Aguilar, Roser (eds.), Actes de la VI Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Vic, 27, 28 i 29 d'octubre de 2000), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 2002, pp. 187-194.  Salda, Michael N., “Organizing The Bibliothèque Nationale: The First Time, c. 1530”, Essays in Medieval Studies, 8 (1991), pp. 25-39.  Saliceto, Guillem de, Chirurgie de Guillaume de Salicet, achevée en 1275: traduction et commentaire, par Paul Pifteau, Tolosa de Llenguadoc, Impr. Saint-Cyprien, 1898, clxx + 568 pp.  Salicrú i Lluch, Roser, “Más allá de la mediación de la palabra: negociación con los infieles y mediación cultural en la baja Edad Media”, dins: Ferrer Mallol, Maria Teresa - Moeglin, Jean-Marie - Péquignot, Stéphane - Sánchez Martínez, Manuel (eds.), Negociar en la Edad Media: actas del coloquio celebrado en Barcelona los días 14, 15 y 16 de octubre de 2004 / Négocier au Moyen Âge: actes du colloque tenu à Barcelone du 14 au 16 octobre 2004, Barcelona - Madrid, CSIC (Institució Milà i Fontanals, Departament d'Estudis Medievals) - Casa de Velázquez, 2005, pp. 409-439.  Salicrú i Lluch, Roser, “Una lluita per un mercat: catalans, algueresos i genovesos i el corall de Sardenya a la primeria del segle XVI”, dins: Sánchez Martínez, Manuel - Ferrer i Mallol, Maria Teresa - Mutgé i Vives, Josefina (coord.), La Corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la Baixa Edat Mitjana: actes del seminari celebrat a Barcelona els dies 27 i 28 de novembre de 2003, Barcelona, CSIC (Institució Milà i Fontanals, Departament d'Estudis Medievals), 2005, pp. 309-362.  Salicrú i Lluch, Roser, “La diplomacia y las embajadas como expresión de los contactos interculturales entre cristianos y musulmanes en el Mediterráneo Occidental durante la Baja Edad Media”, Estudios de Historia de España, 9 (2007), 77-106.  Salicrú i Lluch, Roser, “Crossing Boundaries in Late Medieval Mediterranean Iberia: Historical Glimpses of Christian-Islamic Intercultural Dialogue”, International Journal of Euro-Mediterranean Studies, 1/1 (2008), 33-51.  Salicrú i Lluch, Roser, “En torno al comercio de pescado atlántico ibérico en el Mediterráneo catalanoaragonés del siglo XV”, dins: AA.DD., La pesca en la Edad Media, Múrcia, Sociedad Española de Estudios Medievales - Universidad de Murcia, 2009, pp. 167-180.  Salicrú i Lluch, Roser, “Slaves in the professional and family life of craftsmen in the late Middle Ages”, dins: Cavaciocchi, Simonetta (ed.), La famiglia nell’economia europea (secc. XIII-XVIII) / The Economic Role of the Family in the European Economy from the 13th to the 18th Centuries: atti della "Quarantesima Settimana di Studi" (6-10 aprile 2008), Florència, Firenze University Press - Istituto Internazionale di Storia Economica F. Datini, 2009, pp. 325-342.  Salicrú i Lluch, Roser, “Translators, interpreters and cultural mediators in late medieval Eastern Iberia and Western Islamic diplomatic relationships”, dins: 10th Mediterranean Research Meeting (Florence-Montecatini Terme, 25-28 March 2009), organitzat pel Robert Schuman Centre for Advanced Studies de l'European University Institute (Florència), Workshop 3: Language and cultural mediation in the Mediterranean (1200-1800), 21 pp.  Salinas Espinosa, Concepción, “Boletín bibliográfico de Alfonso de la Torre”, Memorabilia: Boletín de literatura sapiencial, 4 (1999).  Salmon, Amédée, “Remèdes populaires du Moyen Âge”, dins: AA.DD., Études romanes dédiées à Gaston Paris le 29 décembre 1890 (25e anniversaire de son Doctorat ès Lettres) par ses élèves Français et ses élèves étrangers des pays de langue française, París, Émile Bouillon, 1891, pp. 253-266.  Salmón, Fernando, “Technologies of authority in the medical classroom in the thirteenth and fourteenth centuries”, Dynamis, 20 [=El aprendizaje de la medicina en el mundo medieval] (2000), 135-157.  Salvà i Mallén, Pere, Catálogo de la biblioteca de Salvá, escrito por –, enriquecido con la descripción de otras muchas obras, de sus ediciones, etc., València, Impr. de Ferrer de Orga, 1872, 2 vols.  Samaran, Charles, “Éloge funèbre de M. Lynn Thorndike, correspondant de l'Académie”, Comptes-rendus des séances de l'Académie des inscriptions et belles-lettres, 110/2 (1966), 205-207.  Sampaio Da Nóvoa, Rita Luis, “Los leprosos en el Portugal de los siglos XIV y XV: contribución para una «historia de los asistidos»”, Miscelánea Medieval Murciana, 33 (2009), 175-184.  Sampietro Solanes, M. Jesús, “L'aigua de roses i l'aiguardent a les apotecaries de Mallorca, de 1350 a 1550”, Gimbernat, 34 (2000), 15-30.  Samsó, Julio - Gómez Pallarès, Joan, “Astronomía en el Computus Cottonianus”, Faventia, 6(1) (1984), pp. 73-88.  Samsó, Julio, “Dos notas sobre astrología medieval”, Al-Andalus, 36 (1971), pp. 215-219.  Samsó, Julio, “Astronomica Isidoriana”, Faventia, 1(2) (1979), pp. 167-174.  Samsó, Julio, “The early development of astrology in al-Andalus”, Journal for the History of Arabic Science, 3 (1979), 228-243.  Samsó, Julio, “Sobre Ibn Bayya y la astronomía”, Sharq al-Andalus, 10-11 [=Homenaje a María Jesús Rubiera Mata] (1993-1994), 669-681.  Samsó, Julio, “Sobre el astrólogo Abd al-Wahid b. Istaq al-Dabbi (fl. c. 788-c. 852)”, Anaquel de Estudios Árabes, 12 (2001), 657-669.  Samsó, Julio, Astrometeorología y astronomía medievales, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2008, 390 pp.  Samsó, Julio, “Maghrebian Astronomy at the Time of Ramon Llull”, Quaderns de la Mediterrània, 9 [=Ramon Llull and Islam: the Beginning of Dialogue] (2008), 93-98.  Samsó, Julio, “La Uryûza de Ibn Abî l-Riyâl y su comentario por Ibn Qunfud: astrología e historia en el Magrib en los siglos XI y XIV (I)”, Al-Qantara: Revista de Estudios Árabes, 30/1 (2009), 7-39.  Sánchez, Guillermo, “Luis García Ballester, universitario”, Dynamis, 22 (2002), pp. 493-494.  Sánchez Fernández, Juan Manuel, Impresores y libros impresos en Aragón en el siglo XVI, Madrid, Imprenta Alemana, 1908, 115 pp.  Sánchez González de Herrero, María de las Nieves - Vázquez de Benito, María Concepción (eds.), “Tratado de fisonomía - Tratado de la forma de la generación de la criatura”, IEMYR: Artículos del Instituto Estudios Medievales y Renacentistas, (2009).  Sánchez González de Herrero, María de las Nieves, “Fuentes de la medicina española”, Panace@, 6(21-22) (2005), 405-406.  Sánchez González de Herrero, María de las Nieves, “'Trasladar' del francés al castellano en la Edad Media: el Libro del Tesoro”, Revista de Filología Española, 76/2 (2006), 395-412.  Sánchez González de Herrero, Mª Nieves, “Nombres medievales de medicamentos compuestos”, Voces, 3 (1992), 83-91.  Sánchez Gozalbo, Ángel, “Lo mal de sement (un capítulo de historia de la medicina valenciana)”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 4 (1923), pp. 104-109.  Sánchez Mariana, Manuel, “Don José María Octavio de Toledo o treinta y cinco años de historia de la Biblioteca Nacional”, Boletín de la ANABAD, 42/1 (1992), 59-97.  Sánchez Pérez, Antonio J. - Alonso de la Cruz, Rosario del Carmen, “El territorio alicantino en las fuentes geográficas árabes medievales (siglos IX-XV)”, Miscelánea Medieval Murciana, 27-28 (2003-2004), 103-124.  Sánchez Pérez, José A., Biografías de matemáticos árabes que florecieron en España, Madrid, Imprenta de Estanislao Maestre, 1921, 163 pp.  Sánchez Pérez, José Augusto, “La personalidad científica y los relojes de Alfonso X el Sabio”, Murgetana, 8 (1955), 21-42.  Sánchez Prieto, Ana Belén, “Dónde aprender a leer y escribir en el año mil”, Anuario de Estudios Medievales, 40/1 (2010), 3-34.  Sánchez Quintanar, León, Biblioteca Médica Hispano-Lusitana, ed. por Juan Micó Navarro y José L. Fresquet Febrer, València, Universitat de València: Instituto de Historia de la Ciencia y Documentación López Piñero - CSIC, 2007-2208, 2 CD-ROM.  Sánchez Real, José, “Cirujanos de Tarragona, siglos XIV-XVII”, Gimbernat, 2 [= Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vols. 2-3] (1984), 253-256.  Sánchez Real, José, “Contratación de cirujanos en tiempos de la peste (Reus, 1530)”, Gimbernat, 2 [= Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vols. 2-3] (1984), 257-260.  Sánchez-Lauro Pérez, Sixto - Peláez, Manuel J., “Medicina legal en el Liber iudiciorum”, dins: Hormigón Blánquez, Mariano (ed.), Actas [del] II Congreso de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias (Jaca, 27 de septiembre - 1 de octubre, 1982), Saragossa, Sociedad Española de Historia de las Ciencias, 1984, vol. 3 (Temas libres: comunicaciones), pp. 267-276.  Sanchis Sivera, Josep, “Copistes, llibreters i impressors a València: notes d'arxiu”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 4 (1917), 135-140.  Sanchis Sivera, Josep, “El arte del bordado en Valencia en los siglos XIV y XV: apuntes para su historia”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 3a época, 36 (1917), 200-223.  Sanchis Sivera, Josep, Estudis d'història cultural, edició, introdució, bibliografia i notes a cura de Mateu Rodrigo Lizondo; notícia biogràfica, de Francesc Pérez i Moragón; pròleg d'Antoni Ferrando, València - Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999, 255 pp.  Sanpere i Miquel, Salvador, Las costumbres catalanas en tiempo de Juan I, Girona, Impr. y Libr. de Vicente Dorca, 1878, 291 pp.  Sanpere i Miquel, Salvador, Las damas d'Aragó, Barcelona, Impr. de «La Renaixensa», 1879, 248 pp.  Sanpere i Miquel, Salvador, “De la introducción y establecimiento de la imprenta en las Coronas de Aragón y Castilla y de los impresores de incunables catalanes”, Revista de Bibliografia Catalana, 4 (1904), 59-187; i 5 (1905), 38-283.  Santanach Suñol, Joan, “Notes per a la cronologia del cicle de l'Ars compendiosa inveniendi veritatem”, Studia Lulliana, 40 (2000), pp. 23-46.  Santandreu i Soler. M. Dolors, La vila de Berga a l'Edat Mitjana: la família dels Berga, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 2006.  Santo Tomás Pérez, Magdalena, La asistencia a los enfermos en Castilla en la Baja Edad Media, Tesi doctoral de la Universidad de Valladolid, 2002.  Santonja, Pere, “Arnau de Vilanova y el pensamiento islámico”, Dynamis, 10 (1990), 39-61.  Santoro, Daniela, “Lo speziale siciliano tra continuità e innovazione: capitoli e costituzioni dal XIV al XVI secolo”, Mediterranea: Ricerche Storiche, 8 (2006), 465-484.  Santoro, Daniela, “Il tesoro recuperato: l'inventario dei beni delle regine di Sicilia confiscati a Manfredi Alagona nel 1393”, Anuario de Estudios Medievales, 37/1 (2007), 71-106.  Santoro, Daniela, “Profili di speziali siciliani tra XIV e XV secolo”, Mediterranea: Ricerche Storiche, 9 (2007), 63-76.  Santoro, Daniela, “La cura delle donne: ruoli e pratiche femminili tra XIV e XVII secolo”, Quaderni-Mediterranea: Ricerche storiche, 17 [=Memoria, storia e identità: scritti per Laura Sciascia, ed. M. Pacifico, M.A. Russo, D. Santoro i P. Sardina, 2]/2 (2011), 777-801.  Santoro, Daniela, “La rete aperta: pratica medica nel tardomedioevo siciliano”, Mediterranean Chronicle, 1 (2011), 143-152.  Santoyo, Julio César, “El siglo XIV: traducciones y reflexiones sobre la traducción”, Livius: Revista de Estudios de Traducción, 6 (1994), 17-34.  Sanuto, Marino, La spedizione di Carlo VIII in Italia, raccontata da — e publicata per cura di Rinaldo Fulin, Venècia, Tip. del Commercio di M. Visentini, 1883, 686 pp.  Sanz Hermida, Jacobo, “El género de preguntas y respuestas como popularización de la filosofía natural: la obra de A. López de Corella”, Criticón, 58 (1993), 185-195.  Sanz Hermida, Jacobo, “Libros de problemas espirituales en la España del Quinientos: estudio e inventario”, Via Spiritus, 5 (1998), 133-176.  Sarton, George, Introduction to the History of Science, Baltimore, The Williams and Wilkins Co., for the Carnegie Institution of Washington, 1927-1948, 3 vols. en 5 toms.  Sarton, May, “An Informal Portrait of George Sarton”, Sartoniana, 6 (1993), 177-193.  Sastre Moll, Jaume, “Palaus rurals a Mallorca: la reestructuració del Palau de Sineu (1309)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 60 (2004), 63-100.  Sawday, Jonathan, “Writing Technologies in the Renaissance”, Writing Technologies, 1/1 (2007), (sense paginació).  Schadewaldt, Hans, “Danse macabre et professions médicales”, Sartoniana, 1 (1988), 141-156, il.  Schmid, Beatrice, “El lul·lià en gràvit o engràvit?: a la llum d'un passatge del Libre de les medicines particulars”, dins: Colón, Germà - Martínez, Tomàs - Perea, Maria Pilar (eds.), La cultura catalana en projecció de futur: homenatge Josep Massot i Muntaner, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 2004, pp. 459-470.  Schmieder, Felicitas, “«Tartarus valde sapiens et eruditus in philosophia»: la langue des missionnaires en Asie”, Actes des congrès de la Société des historiens médiévistes de l'enseignement supérieur public, 30 (1999), 271-281.  Schuenemann,Verena J. - Bos, Kirsten - DeWitte, Sharon et al., “Targeted enrichment of ancient pathogens yielding the pPCP1 plasmid of Yersinia pestis from victims of the Black Death”, PNAS, early edition, sept. 2 (2011), 1-7. Scordia, Lydwine, “Le roi, l’or et le sang des pauvres dans Le livre de l’information des princes, miroir anonyme dédié à Louis X”, Revue historique, 631/3 (2004), 507-532.  Scott, Edward J. L., Index to the Sloane Manuscripts in the British Museum, Londres, The British Museum - Longmans & Co., 1904, viii + 583 + [1] pp.  Scully, D. Eleanor - Scully, Terence, Early French Cookery: Sources, History, Original Recipes and Modern Adaptations, with illuminations by I. David Scully, Ann Arbor, University of Michigan Press, 2002, xii + 377 pp.  Scully, Terence (ed.), Cuoco Napoletano: The Neapolitan Recipe Collection (New York, Pierpont Morgan Library, MS Bühler, 19). A critical edition and English translation, initially with the collaboration of Rudolf Grewe, Ann Arbor, The University of Michigan Press, 2000.  Sebastián López, Santiago, “La iconografía de Ramón Llull en los siglos XIV y XV”, Mayurqa, 1 (1968), 25-62.  Secall i Güell, Gabriel, “Aspectes socio-econòmics de la comunitat jueva de Valls a través dels Liber judeorum (1314-1329)”, Quaderns de Vilaniu, 5 (1984), 123-148.  Secall i Güell, Gabriel, “La medicina jueva a les comarques tarragonines”, Gimbernat, 4 [=Actes del Quart Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Poblet, 1985), vol. 1] (1985), 261-280.  Secall i Güell, Gabriel, “Metges i cirurgians hebreus de Santa Coloma de Queralt (s. XIV-XV)”, Gimbernat, 4 [=Actes del Quart Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Poblet, 1985), vol. 1] (1985), 339-348.  Seguí i Francès, Romà, “Vicent i Pere Salvà o la memòria de la Biblioteca del XIX”, Métodos de Información, 6 (1999), pp. 25-30.  Sela, Shlomo, “Masīḥ bin Ḥakam, a Jewish-Christian (?) Physician of the Early Ninth Century”, Aleph: Historical Studies in Science and Judaism, 4 (2004), 283-297.  Sela, Shlomo, “Queries on Astrology Sent from Southern France to Maimonides: Critical Edition of the Hebrew Text, Translation, and Commentary”, Aleph: Historical Studies in Science and Judaism, 4 (2004), 89-190.  Sela, Shlomo, “Dos textos astrológicos conservados en el comentario al Sefer Yeṣirá de Yehudá ben Barzilay al-Bargeloní”, Sefarad, 68/2 (2008), 261-290.  Sensésy, Chantal, “Pratiques judiciaires et rhétorique monastique à la lumière de notices ligériennes (fin XIe siècle)”, Revue historique, 629/1 (2004), 3-47.  Serra Desfilis, Amadeo, “Imago Reginae: dos aspectos de la imagen de la reina en la Edad Media Occidental”, Millars: Espai i Història, 16 (1993), 9-28, il.  Serra i Vilaró, Joan (ed), Llibre del coc de la Canonja de Tarragona, amb boixos originals d'En Josep Recasens i Tuset; editat sota la cura de Mossén —, Barcelona, Tipografia La Acadèmica, 1935, 43 ff.  Serrano Larráyoz, Fernando - Beroiz Lazcano, Marcelino - Ramos Aguirre, Mikel, “Léxico sobre armamento y utillaje militar medieval (Navarra, siglos XIII-XVI): un proyecto en curso”, Cuadernos del Instituto Historia de la Lengua, año 2/3 (2009), 203-214.  Serrano Larráyoz, Fernando - Beroiz Lazcano, Marcelino, “Viajeros navarros por Aragón: dos cuentas de viajes a Zaragoza durante la segunda mitad del siglo XIV (1364 y 1372)”, dins: Ramírez Vaquero, Eloísa - Salicrú i Lluch, Roser (eds.), Cataluña y Navarra en la Baja Edad Media, Pamplona, Universidad Pública de Navarra, 2010, pp. 365-401.  Serrano Larráyoz, Fernando - Mugueta Moreno, Íñigo, “De Pamplona a Aviñón y París: las cuentas de un viaje a mediados del siglo XIV (1355-1356)”, Huarte de San Juan: Geografía e Historia, 14 (2007), 33-50.  Serrano Larráyoz, Fernando, “Aproximación a la alimentación del ejército navarro durante la guerra castellano-navarra (1429)”, Príncipe de Viana, 58 (1997), 567-588.  Serrano Larráyoz, Fernando, “Dos cuentas de viajes en la frontera navarro-castellana-aragonesa del siglo XIV (1368-69 y 1370)”, Príncipe de Viana, 58 (1997), 65-86.  Serrano Larráyoz, Fernando, “Banquetes de los príncipes de Viana a mediados del siglo XV”, Príncipe de Viana, 59 (1998), 689-718.  Serrano Larráyoz, Fernando, “Un proyecto de embajada navarra a Cerdeña: cuestiones alimentarias de un viaje a mediados del siglo XIV”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 20-21 [=Homenatge al Dr. Manuel Riu i Riu, 1] (1999-2000), 409-434.  Serrano Larráyoz, Fernando, “Cocina y gastronomía en el Hostal de Blanca de Navarra a mediados del siglo XV (1433)”, Zainak, 20 (2000), 243-253.  Serrano Larráyoz, Fernando, “Un recetario médico-farmacéutico navarro de mediados del siglos XV”, Príncipe de Viana, 62 (2001), pp. 653-664.  Serrano Larráyoz, Fernando, “La edición del Regalo de la vida humana [Österreichische Nationalbibliothek, Codex Vindobonensis Palatinus, Ms. 11160] de Juan Vallés (c. 1496-1563): un proyecto en curso”, Huarte de San Juan: Geografía e Historia, 13 (2006), 341-354.  Serrano Larráyoz, Fernando, “Confitería y gastronomía (“libros” IV-VI) en el Regalo de la vida humana de Juan Vallés”, dins: Juan Vallés, Regalo de la vida humana, ed. Fernando Serrano Larráyoz, Pamplona - Viena, Gobierno de Navarra - Österreichische Nationalbibliothek, 2008, vol. 2, pp. 203-243.  Serrano Larráyoz, Fernando, “Juan Vallés (c.1496-1563): vida y obra (Regalo de la vida humana) de un humanista navarro de la primera mitad del siglo XVI”, dins: Juan Vallés, Regalo de la vida humana, ed. Fernando Serrano Larráyoz, Pamplona - Viena, Gobierno de Navarra - Österreichische Nationalbibliothek, 2008, vol. 2, pp. 17-75.  Serrano Larráyoz, Fernando, “La consideración y el ejercicio del cocinero cortesano en Navarra durante la Baja Edad Media”, En la España Medieval, 31 (2008), 357-412.  Serrano Larráyoz, Fernando, “«Item perrexil, mostarda, lechugas et rauanos»: notas sobre la alimentación de mineros alemanes en Pamplona a finales del siglo XIV (1392)”, Anuario de Estudios Medievales, 38/1 (2008), 235-269.  Serrano Larráyoz, Fernando, “Astrólogos y astrología al servicio de la Monarquía Navarra durante la Baja Edad Media (1350-1446)”, Anuario de Estudios Medievales, 39/2 (2009), 539-554.  Serrano Larráyoz, Fernando, “Un viaje por la frontera navarro-castellana: aprovisionamiento y alimentación durante la segunda mitad del siglo XIV (1370)”, Edad Media: Revista de Historia, 11 (2010), 285-312.  Serrano Larráyoz, Fernando, “Boticarios en el reino de Navarra durante la Baja Edad Media: una aproximación prosopográfica”, dins: González Bueno, Antonio - López Andujar, Guillermina - Cabezas López, María Dolores - Martín Martín, Carmen - Esteva de Sagrera, Juan (eds.), Homenaje al Prof. Dr. José Luis Valverde, Granada, Sociedad de Docentes Universitarios de Historia de la Farmacia de España (SDUHFE) - Universidad de Granada, 2011, pp. 263-326.  Serrano Morales, Josep Enric, Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868, con noticias bio-bibliográficas de los principales impresores, València, Impr. de F. Domènech, 1898-1899, xxvi + 655 pp.  Serrano Reyes, Jesús L., “Tres análogos españoles para un cuento inglés”, Azogue: Revista Electrónica Dedicada al Estudio Histórico Crítico de la Alquimia, 1 (gener-juny 1999), s. pag.  Serrano Sanz, Manuel, “La imprenta de Zaragoza es la más antigua de España”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 3a época, 35 (1916), 243-271.  Sevillano Colom, Francesc, “Los viajes medievales desde Mallorca a Canarias: nuevos documentos”, Anuario de Estudios Atlánticos, 18 (1972), 27-57.  Shalev, Zur, Christian Pilgrimage and Ritual Measurement in Jerusalem, Berlín, Max Planck Institut für Wissenschafts Geschichte, 2009, 15 pp.  Sierra Valentí, Eduard, “Un procés d'Inquisició a Girona (1447)”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 46 (2005), 131-157.  Sierra Valentí, Eduard, “L'altra cara de la Girona medieval”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 47 (2006), 127-145.  Sierra Valentí, Eduard, “Processos per incontinència, concubinatge i abusos en l'Arxiu Diocesà de Girona (I. Processos medievals, 1319-1360; II. Processos moderns 1548-1629)”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 48 (2007), 83-124.  Signoli, Michel - Chevé, Dominique - Adalian, Pascal - Boëtsch, Gilles - Dutour, Olivier (eds.), Peste: entre épidémies et sociétés = Plague: Epidemics and Societies, Florència, Firenze University Press, 2007, 412 pp.  Silva, Andréia Cristina Lopes Frazão da, “'Livro sobre a Conservação da Saúde': uma contribuição portuguesa à medicina medieval”, Boletim Centro de Estudos Portugueses Jorge Sena, 8/15 (1999), 45-60.  Silvi, Christine, “Les 'petites encyclopédies' du XIIIe siècle en langue vulgaire: bibliographie sélective (1980-2000)”, Le Moyen Âge, 109(1) (2003), 345-361.  Simbor. Maria Josep, “L'Hospital d Innocents, folls e orats de València: tractament historiagràfic”, Revista d'Historia Medieval, 7 (1996), 212-222.  Simon de Guilleuma, Josep M., “De l'ús de les ulleres en els països de la Confederació Catalano-Aragonesa en el segle XIV”, dins: III Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, dedicat al període comprès entre la mort de Jaume I i la proclamació del rey Don Ferran d'Antequera, València, Diputació Provincial de València - Ajuntament de València, 1925, vol. 1, pp. 485-501.  Simón Tor, Josep M., et al., “Josep M. Simón de Guilleuma (1886-1965), historiador”, Gimbernat, 40 (2003), 187-198.  Simón Tor, Josep M., et al., “Els cirurgians de Saragossa i València a la baixa Edat Mitjana”, Gimbernat, 41 (2004), 303-312.  Simón Tor, Josep M. et al., “Los mitos sobre el origen de los anteojos”, Archivos de la Sociedad Española de Oftalmología, 79/6-8 (2004), 303-305, 361-362 i 409-411.  Simón Tor, Josep M., “La cirurgia catalana als segles XIV, XV i XVI”, Gimbernat, 40 (2003), 27-40.  Singer, Charles, “St. Hildegard”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 7 (Sect Hist Med) (1914), pp. 1-2.  Singer, Charles, “A Thirteenth Century Drawing of the Anatomy of the Uterus and Adnexa”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 9 (Sect Hist Med) (1916), pp. 43-47.  Singer, Charles, “Note on a Thirteenth Century Diagram of the Male Genitalia”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 9 (Sect Hist Med) (1916), pp. 212-214.  Singer, Charles, “Thirteenth Century Miniatures illustrating Medical Practice”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 9 (Sect Hist Med) (1916), pp. 29-42.  Singer, Charles, “A Review of the Medical Literature of the Dark Ages, with a New Text of about 1110”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 10 (Sect Hist Med) (1917), 107-160.  Singer, Charles, “The Figures of the Bristol Guy de Chauliac MS. (circa 1430)”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 10 (Sect Hist Med) (1917), 71-90.  Singer, Charles, “The Lorica of Gildas the Briton (? 547): A Magico-medical Text containing an Anatomical Vocabulary”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 12 (Suppl) (1919), pp. 124-144.  Singer, Charles, “Galen's Elementary Course on Bones”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 45 (Sect Hist Med) (1952), pp. 767-776.  Singer, Dorothea W., “Survey of Medical Manuscripts in the British Isles dating from before the Sixteenth Century”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 12 (Suppl) (1919), pp. 96.1-107.1.  Singer, Dorothy W., “Some Plague Tractates (Fourteenth and Fifteenth Centuries)”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 9 (Section of the History of Medicine) (1916), pp. 159-212.  Singer, Julie, “L'horlogerie et la mécanique de l’allégorie chez Jean Froissart”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 49 (2005), 155-172.  Singerman, Robert, Jewish Translation History: A Bibliography of Bibliographies and Studies, with an introductory essay by Gideon Toury, Amsterdam, John Benjamins, 2002, xxxvi + 420 pp.  Siraisi, Nancy G., The Clock and the Mirror: Girolamo Cardano and Renaissance Medicine, Princeton, Princeton University Press, 1997, 336 pp.  Siraisi, Nancy G., Medicine and the Italian Universities, 1250-1600, Leiden, E. J. Brill, 2001, x + 390 pp.  Siraisi, Nancy G., History, Medicine, and the Traditions of Renaissance Learning, Ann Arbor, MI, University of Michigan Press, 2007, ix + 438 pp.  Sivilla, Tomàs, “Apuntes históricos sobre el hospital de Barcelona”, Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona, 3 (1880), 41-70.  Skemer, Don C., Binding Words: Textual Amulets in the Middle Ages, University Park, Pa., The Pennsylvania State University Press, 2006, 336 pp.  Skinner, Patricia, Health and Medicine in Early Medieval Southern Italy, Leiden, Brill, 1997, xviii + 183 pp., il.  Slavin, Philip, “Chicken husbandry in late-medieval eastern England (c. 1250-1400)”, Antropozoologica, 44/2 (2009), 35-56.  Smets, An, “Aux origines de la médecine vétérinaire: le traité d'autourserie de Grimaldus et sa pharmacopée”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 36 (1999), 145-157.  Smets, An, “«Poux, vers et vermine»: étude sémantique sur les parasites des rapaces dans les traductions cynégétiques françaises”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 51 (2006), 97-118.  Soberanas, Amadeu-J., “Les edicions catalanes del Diccionari de Nebrija”, dins: Colón, Germà (ed.), Actes del Quart Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Basilea, 22-27 de març de 1976), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1977, pp. 141-203.  Sobrequés i Vidal, Santiago, “Contribució a la història dels jueus de Figueres”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967), 85-102.  Soldevila, Ferran, “La mort de Ferran d'Antequera a Igualada”, Miscellanea Aqualatensia, 1 (1949), 25-31.  Soldevila, Ferran, Pere el Gran, ed. a cura de Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1995, 2 vols.  Solé i Santoll, Neus, “L'obra epidemiològica del mestre Jacme d'Agramont (segle XIV)”, Gimbernat, 10 (1988), 315-324.  Soler, Albert, “Selecció d'edicions i d'estudis arnaldians recents”, Llengua & Literatura, 14 (2003), 441-444.  Soler, Albert, “Selecció d'edicions i d'estudis arnaldians recents”, Llengua & Literatura, 16 (2005), 423-426.  Soler, Albert, “Selecció d'edicions i d'estudis arnaldians recents”, Llengua & Literatura, 18 (2007), 527-533.  Soler i Llopart, Albert, “Estudi històric i codicològic dels manuscrits lul·lians copiats per Guillem Pagès (ca. 1274-1301)”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 25 (2006), 229-266.  Soler Llopart, Albert, “Editing Texts with a Multilingual Tradition: The Case of Ramon Llull”, Variants, 5 [=Texts in Multiple Versions: Histories of Editions] (2006), 53-72.  Soller, Claudio da, The beautiful woman in medieval Iberia: rethoric, cosmetics, and evolution, Tesi doctoral de la University of Missouri-Columbia, 2005.  Solomon, Michael, Fictions of Well-Being: Sickly Readers and Vernacular Medical Writing in Late Medieval and Early Modern Spain, Filadèlfia, University of Pennsylvania Press, 2010, xiv + 200 pp.  Solsona i Climent, Francina - Sorní i Esteva, Xavier, “Un apotecari de Cervera amb permís per a exercir la Medicina (s. XIV)”, Miscel·lània Cerverina, 2 (1984), 43-48.  Somerset, Fiona - Watson, Nicholas (eds.), The Vulgar Tongue: Medieval and Postmedieval Vernacularity, University Park, PA, Pennsylvania State University Press, 2003, xvi + 277 pp.  Sonntag, C. F., “The History of Baths and Bathing in Britain before the Norman Conquest”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 13 (Sect Hist Med) (1920), 25-46.  Sorní i Esteva, Xavier - Suñé i Arbussà, Josep M., “Les ‘Receptes de Mestre Miquel’”, Revista de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, 8 (1990), pp. 3-12.  Sorní i Esteva, Xavier - Suñé i Arbussà, Josep M., “Aproximació a Theórica y prática de boticarios de fra Antoni Castell (Barcelona, 1592)”, Gimbernat, 18 [=Actes del VII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Tarragona, 6-8 nov. 1992), vol. 2] (1992), 101-118.  Sorní i Esteva, Xavier, “Controvèrsia entre apotecaris de Barcelona entorn a la triaga magna a les darreries del segle XV”, Gimbernat, 5 [=Actes del Quart Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Poblet, 1985), vol. 2] (1985), 389-394.  Sorní i Esteva, Xavier, “Notes sobre la farmàcia a Girona durant el segle XIV”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 30 (1988), pp. 227-232.  Sorní i Esteva, Xavier, “Notes per l'estudi de les professions mèdiques a Vilanova i la Geltrú a la baixa Edat Mitjana”, Gimbernat, 23 [=Actes del VIIIè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Barcelona, 1994), vol. 2] (1995), 245-254.  Spaggiari, Barbara, “Due trattati alchemici in lingua d'oc: riflessioni in margine ad una nuova edizione”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 23-24 [=Actes de la II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova] (2004-2005), 509-527.  Spiesser, Maryvonne, “Le Compendy de la praticque des nombres, une arithmétique du XVe siècle à mi-chemin entre théorie et pratique commerciale”, dins: AA.DD., Commerce et Mathématiques du Moyen-Age à la Renaissance, autour de la Méditerranée: Actes du Colloque International du Centre International d'Histoire des Sciences Occitanes (13- 16 mai 1999), Tolosa de Llenguadoc, Éditions du C.I.H.S.O., Université de Toulouse II, 2001, pp. ***-***.  Spiesser, Maryvonne, “Les manuels d'arithmétique pour les marchands dans la France du XVe siècle”, Bulletin de l'APMEP, 444 (2003), 32-50.  Spiesser, Maryvonne, “Nombre et pratiques calculatoires dans la tradition commerciale du xve siecle: l'exemple des «arithmetiques» du sud de la France”, dins: Alvarez, Carlos - Dhombres, Jean - Pont, Jean-Claude (eds.), La pensée numérique: Actes du Colloque de Peyresq (7-10 septembre 1999), Peyresq, Association Peyresq Foyer d'Humanisme, 2003, pp. 285-301.  Spink, Martin S., “Arabian Gynæcological, Obstetrical, and Genito-Urinary Practice illustrated from Albucasis”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 30 (Sect Hist Med) (1937), pp. 653-670.  Spruyt, Peter, “Peter of Spain”, dins: Zalta, Edward N. (ed.), Stanford Encyclopedia of Philosophy, Stanford, Ca., Stanford University, 2008, (publicació electrònica).  Stearns, Justin K., “Contagion in Theology and Law: Ethical considerations in the writings of two 14th century scholars of Nasrid Granada”, Islamic Law and Society, 14/1 (2007), 109-129.  Steele, Robert, “A Mediaeval Panacea”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 10 (Sect Hist Med) (1917), 93-106.  Steele, Robert, “Dies aegyptiaci”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 12 (Suppl) (1919), 108-121.  Stevens, Wesley M. (ed.), Bibliographic Access to Medieval and Renaissance Manuscripts: A Survey of Computerized Databases and Information Services, Nova York, Hawthorn Press, 1992, xiii + 196 pp.  Suárez González, Ana, “A propósito de los 'días aciagos' en un calendario medieval calagurritano”, Kalakorikos, 6 (2001), 101-114.  Suárez Quevedo, Diego, “Leon Battista Alberti: Momus y De re aedificatoria, paralelismos, reciprocidades”, Pecia Complutense, any 6/10 (2009).  Suberbiola Martínez, Jesús, “La introducción del reloj mecánico en Málaga y Granada (1491-1492)”, Baetica, 29 (2007), 293-302.  Sublet, Jacqueline, “Nommer l'animal en arabe d'après un auteur du XIIe siècle”, Antropozoologica, 39/1 (2004), 99-105.  
T Taavitsainen, Irma - Nevanlinna, Saara, “«Pills to purge melancholy»: nonstandard elements in A Dialogue Against the Feuer Pestilence”, dins: Taavitsainen, Irma - Melchers, Gunnel - Pahta, Päivi (eds.), Writing in Nonstandard English, Amsterdam, John Benjamins, 2000, pp. 151-170.  Taavitsainen, Irma - Pahta, Päivi (eds.), Medical and Scientific Writing in Late Medieval English, Cambridge, Cambridge University Press, 2004, 302 pp., il.  Taavitsainen, Irma - Pahta, Päivi, “Corpus of Early English medical writing (1375–1750)”, ICAME Journal, 21 (1997), 71-78.  Talbot, Charles H., “Some notes on Anglo-saxon medicine”, Medical History, 9 (1965), 156-169.  Tate, Robert B., “La geografía humanística y los historiadores del siglo XV”, dins: Bustos Tovar, Eugenio (ed.), Actas del cuarto Congreso Internacional de Hispanistas, Salamanca, Universidad de Salamanca, 1982, vol. 2, pp. 691-698.  Teixidó Gómez, Francisco - Teixidó Gómez, Jesús, “Las Obras de Albeyteria de Martín Arredondo”, Asclepio, 54/2 (2002), 165-180.  Teixidor i Trilles, Josep (O.P.), Antigüedades de Valencia: observaciones críticas donde con instrumentos auténticos se destruye lo fabuloso, dejando en su debida estabilidad lo bien fundado, escribiólas en 1767 Fr. Josef Teixidor, València, Librería de Pascual Aguilar [Imprenta de Francisco Vives Mora], 1895, 2 vols. (xxxix + 467 pp. - 504 pp. + [3] f. pleg.).  Téllez Rubio, Jesús, “Dos agrónomos toledanos: Ibn Wâfid e Ibn Bassâl, y la Huerta del Rey”, Tulaytula: Revista de la Asociación de Amigos del Toledo Islámico, 4 (1999), pp. 49-58.  Tena Tena, Pedro, “Notas a la obra de Juan de Mandeville: edición valenciana de 1524 (apéndices)”, Dicenda: Cuadernos de filología hispánica, 11 (1993), 361-366.  Tena Tena, Pedro, “Roma en textos españoles de viajes medievales”, Lemir: Revista de Literatura Española Medieval y del Renacimiento, 3 (1999).  Tena Tena, Pedro, “La cosmética áurea a través de mujeres literarias”, Lemir: Revista de Literatura Española Medieval y del Renacimiento, 8 (2004).  Teulié, Henri (ed.), La version provençale du traité d’oculistique de Benvengut de Salern, París, A. Picard & Fils, 1900, 23 pp., il.  Thiolier-Méjean, Suzanne, “Contribution à la légende d'Arnaud: Arnaud de Villeneuve comme «auctoritas» dans l'oeuvre de Bertran Boysset d'Arles”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 23-24 [=Actes de la II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova] (2004-2005), 457-508.  Thiolier-Méjean, Suzanne, “L'alchimiste dans la littérature médiévale vernaculaire: étude de quelques cas”, dins: Kappler, Claire -Thiolier-Méjean, Suzanne (eds.), Alchimies (Occident-Orient), París, Association Kubaba - L'Harmattan, 2006, pp. 89-126.  Thomas, Antoine, “La Chirurgie de Roger de Parme en vers provençaux”, Romania, 10 (1881), 63-74 i 456.  Thomas, Nicolas - Bourgarit, David, “Une industrie médiévale du bronze”, La Recherche, 403 (2006), 56-58.  Thomas, Nicolas, “Prendre de l'acier pour de l'or: imaginaire et procédés métallurgiques du Moyen Âge au XVIIIe siècle”, Hypotheses, (2005 [=2006]), 175-186.  Thomasset, Claude (ed.), L'écriture du texte scientifique: des origines de la langue française au XVIIIe siècle, París, Presses de l'Université Paris-Sorbonne, 2006, 335 pp.  Thomasset, Claude, “Regards sur les profondeurs de la mer au Moyen Âge”, dins: Buchet, Christian (ed.), Sous la mer: le Sixième continent. Actes du colloque international tenu à l'Institut catholique de Paris (8-10 décembre 1999), París, Presses de l'Université de Paris-Sorbonne, 2001, pp. 33-48.  Thomasset, Claude, “Remarques sur l’élaboration d’un lexique du vocabulaire scientifique en ancien français”, dins: Minerva, Nadia (ed.), Lessicologia e lessicografia nella storia degli insegnamenti linguistici, 2: atti delle giornate di studio del CIRSIL (Bologna, 13-14-15 gennaio 2005), Bolonya, CLUEB, 2007, pp. 31-41.  Thompson, C. J. S., “The Apothecary in England from the Thirteenth to the Close of the Sixteenth Century”, Proceedings of the Royal Society of Medicine, 8 (Sect Hist Med) (1915), pp. 36-44.  Thorndike, Lynn - Kibre, Pearl, A Catalogue of Incipits of Mediaeval Scientific Writings in Latin, Cambridge, Mass., The Mediaeval Academy of America, 1963, xxii + 1938 pp.  Thorndike, Lynn, The place of magic in the intellectual history of Europe, Nova York, Columbia University Press - Macmillan, 1905, 110 pp.  Thorndike, Lynn, “Consilia and more works in manuscript of Gentile da Foligno”, Medical History, 3 (1959), 8-19.  Thorndike, Lynn, “Uncatalogated texts in ms. All Souls College 81, Oxford”, Ambix, 7/1 (1959), 34-41.  Thorndike, Lynn, “A medieval treatise on man (De homine)”, Medical History, 8 (1964), pp. 375-377.  Timken-Zinkann, R. F., “Some aspects of epidemics and German art about 1500”, Medical History, 13 (1969), pp. 355-362.  Tintó i Sala, Margarita, “El Consell de Cent i els candelers de l'art de la cera”, Barcelona: Quaderns d'Història, 5 [=El temps del Consell de Cent, II - La persistència institucional, segles XV-XVII] (2001), 171-182.  Toda i Güell, Eduard, Bibliografía española de Cerdeña, Madrid, Tip. de los Huérfanos, 1890, 326 pp.  Toldrà Sabaté, Maria, “La història en el projecte enciclopèdic d’Esteve Rotllà, O. P. (c. 1475-1530)”, Recerques: Història, Economia, Cultura, 40 [=Historiografia del Renaixement, ed. E. Duran] (2000), 59-78.  Tomàs Monserrat, Josep - Coll Tomàs, Bartomeu, “El recetario medieval de Bartomeu de Verí, regente de Nápoles”, dins: II Congreso Nacional de Reales Academias de Medicina y Cirugía: comunicaciones (Palma de Mallorca, 1981), Palma, Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, 1982, pp. 83-92.  Toro Pascua, María Isabel, “Milenarismo y profecía en el siglo XV: la tradición del libro de Unay en la Península Ibérica”, Península: Revista de Estudos Ibéricos, 0 (2003), 29-37.  Torra Pérez, Alberto, “Fondos documentales de los conventos de Barcelona en el Archivo de la Corona de Aragón”, Barcelona: Quaderns d'Història, 7 [=El segle de l'absolutisme, 1714-1808] (2002), 307-322.  Torras i Cortina, Miquel, L'escriptura i el llibre a la Catalunya Central als segles XIII i XIV, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2004.  Torras i Ribé, Josep M., “La comarca d'Anoia en les descripcions dels viatgers dels segles moderns (1494-1834)”, Miscellanea Aqualatensia, 6 (1990), 133-172.  Torras i Ribé, Josep M., “Les Reglas i métodode fabricar curtidos a finals del segle XVIII, segons la documentació de la Junta de Comerç”, Miscellanea Aqualatensia, 7 (1995), 429-454.  Torras i Serra, Marc, “Inventari dels béns d'un cirurgià del segle XV”, Gimbernat, 21 [=Actes del VIIIè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Barcelona, 1994), vol. 1] (1994), 282-287.  Torras i Serra, Marc, “Les declaracions de béns dels metges i apotecaris de Manresa en el segle XV”, Gimbernat, 21 [=Actes del VIIIè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Barcelona, 1994), vol. 1] (1994), 288-292.  Torras i Serra, Marc, “Els hospitals medievals de Manresa”, Gimbernat, 27 (1997), 11-20.  Torre, Alfonso de la, Visión deleytable, edición crítica y estudio de Jorge García López, Salamanca, Universidad de Salamanca, 1991, 2 vols. (350 + 452 pp.).  Torre y del Cerro, Antonio de la - Rubió i Balaguer, Jordi, Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona, introducción, notas y comentarios por Jorge Rubió Balaguer, Barcelona, Universitat de Barcelona: Facultad de Filosofía y Letras, 1971, vol. 1 (Preliminares, 1289-1451).  Torrent i Orri, Rafael, “El castillo de la Carta-Pobla de Figueras, su primer hospital y la capilla de San Sebastián”, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 4 (1963), 81-111.  Torrent i Orri, Rafael, “Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de Mòdica i la descoberta del Nou Món”, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 23 (1976-1977), 53-138; i 24 (1978), 57-130.  Torrent-Lenzen, Aina, “Ramon Llull: el Dant català”, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 30 [=Miscel·lània Germà Colón, 3] (1995), 5-22.  Torres, Cayetano, “Ecos de una consulta médica”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 4 (1923), pp. 36-37.  Torres Amat, Fèlix, Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña, Barcelona, Impr. J. Verdaguer, 1836, 720 pp.  Torres Fontes, Juan, “Un médico alfonsí: maestre Nicolás”, Murgetana, 6 (1954), 9-16.  Torres Fontes, Juan, “El halconero y los halcones de Juan II de Castilla”, Murgetana, 15 (1961), 9-20.  Torres Fontes, Juan, “Notas y documentos sobre caballos murcianos”, Murgetana, 26 (1966), 5-16.  Torres Fontes, Juan, “Los médicos murcianos en el siglo XV”, Miscelánea Medieval Murciana, 1 (1973), 204-267.  Torres Fontes, Juan, “Ornitología medieval murciana”, Murgetana, 39 (1974), 41-62.  Torres Fontes, Juan, “Los baños de la reina”, Murgetana, 40 (1975), 63-73.  Torres Fontes, Juan, “La producción sedera murciana en la Edad Media”, Murgetana, 46 (1977), 29-37.  Torres Fontes, Juan, “Las ordenaciones al almotacén murciano en la primera mitad del siglo XIV”, Miscelánea Medieval Murciana, 10 (1983), 71-131.  Torró, Jaume, “La noblesa, la lírica, la caça i la cortesia”, Mot so razo, 3 (2004), 7-15.  Torró, Jaume, “Ausiàs March, falconer d'Alfons el Magnànim”, dins: Alemany, Rafael - Martos, Josep Lluís - Manzanaro, Josep Miquel (eds.), Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2005, vol. 3, pp. 1521-1538.  Toscano, Gennaro, “Rinascimento in Normandia: I Codici della Biblioteca Napoletana dei Re d'Aragona acquistati da Georges d'Amboise”, Chroniques Italiennes, 29 (1992), 77-87.  Touati, François-Olivier, “Faut-il en rire?: le médecin Rigord, historien de Philippe Auguste”, Revue historique, 626/3 (2003), 243-265.  Tourtoulon, Charles de, “Prédictions astronomiques pour les années 1290 à 1295”, Revue des Langues Romanes, 3 (1872), 175-179 i 350-353.  Touwaide, Alain, “Le paradigme culturel et épistémologique grec dans la science arabe à la lumière de l'histoire de la matière médicale”, Revue du Monde Musulman et de la Méditerranée, 77-78 (1995), 247-273.  Tramoyeres Blasco, Lluís, “El tratado de agricultura de Paladio: una traducción catalana del siglo XIV”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 3a época, 24 (1911), 459-465; i 25 (1911), 119-123.  Trease, G. E. - Hodson, J. H., “The inventory of John Hexham, a fifteenth-century apothecary”, Medical History, 9 (1965), pp. 76-81.  Trenchs i Òdena, Josep - Canellas López, Ángel, “La cultura dels escribes i notaris de la Corona d'Aragó (1344-1479)”, Caplletra, 5 (1988), 5-38.  Trenchs Òdena, José, “El monasterio de Ripoll y la peste negra de 1843”, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 21 (1972), pp. 103-116.  Tretón, Rodrigue (ed.), El llibre de les monedes de Barcelona i dels florins d’or d’Aragó: compilació redactada per Jaume Garcia, arxiver reial de Barcelona, per a ús de la seca de Perpinyà, Barcelona, Fundació Noguera, 2009, 221 pp.  Trias i Teixidor, Anna, “Sobre un pretendido Segon libre del regiment de sanitat, atribuido a Arnau de Vilanova”, Dynamis, 3 (1983), 281-287.  Trias i Teixidor, Anna, “El català en el llatí del Regimen sanitatis ad regem Aragonum d'Arnau de Vilanova”, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 32 [=Miscel·lània Germà Colón, 5] (1996), 33-52.  Tricard, Jean, “Les livres de raison français au miroir des livres de famille italiens: pour relancer une enquête”, Revue historique, 624/4 (2002), 993-1011.  Trotter, David A., “Fonction des gloses dans les textes latin, occitan et français de la Chirurgia d'Albucasis”, dins: Nobel, Pierre (ed.), Textes et cultures: réceptions, modèles, interférences, Besançon, Presses Universitaires de Franche-Comté, 2004, pp. 23-46.  Tucci, Ugo, “Sur la pratique vénitienne de la navigation au XVIe siècle: quelques remarques”, Annales: Histoire, Sciences Sociales, any 13/1 (1958), 72-86.  Tuner, Howard R., Science in Medieval Islam: An Illustrated Introduction, Austin, University of Texas Press, 1997, 262 pp.  
U Urbano Flores, Mª A. - Martín Gallardo, M. J. - Escudero Mendo, A., “El romaní als manuscrits catalans dels segles XV-XVIII, conservats a la Biblioteca de Catalunya”, Gimbernat, 18 [=Actes del VII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Tarragona, 6-8 nov. 1992), vol. 2] (1992), 187-194.  Usón Villalba, Carlos - Ramírez, Ángel, “La geometría como recurso para mostrar una idiosincrasia: los 17 grupos planos de simetría en el mudéjar aragones”, Sharq al-Andalus, 16-17 (1999-2002), 287-314.  Ustrell i Torrent, Josep M., “Contribució al coneixement odontològic en la Catalunya de l'Edat Mitjana”, Gimbernat, 25 [=Actes del IXè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Blanes, 1996), vol. 1] (1996), 241-252.  
V Val Naval, Paula, “Autoría y datación de la Summa supra phisonomiam Aristotelis”, Studium: Revista de humanidades, 12 [=Homenaje al profesor Rafael Blasco Jiménez] (2006), 127-140.  Val Valdivieso, María Isabel del, “El contexto social de las universidades medievales”, dins: Iglesia Duarte, José Ignacio de la (coord.), La enseñanza en la Edad Media: X Semana de Estudios Medievales (Nájera 1999), Logronyo, Instituto de Estudios Riojanos, 2000, pp. 243-268.  Val Valdivieso, María Isabel del, “Isabel la Católica y la educación”, Aragón en la Edad Media, 19 [=Homenaje a la profesora María Isabel Falcón] (2006), 555-562.  Val Valdivieso, Mª Isabel del, “Universidad y luchas urbanas en la Castilla bajomedieval”, Mayurqa, 22/1 [=Homenatge a Álvaro Santamaría, 1] (1989), 213-228.  Valenzuela Candelario, José, “El insigne y suntuoso Hospital Real de Granada (I): las fundaciones reales y la reunión hospitalaria (1501-1526)”, Dynamis, 23 (2003), 193-219.  Valenzuela Candelario, José, “El insigne y suntuoso Hospital Real de Granada (II): oficiales y sirvientes en un hospital general (1526-1535)”, Dynamis, 24 (2004), 213-241.  Valero Cuadra, Mª del Pino, “El viaje a Granada de un trovador alemán del siglo XV: Oswald von Wolkenstein”, Sharq al-Andalus, 10-11 [=Homenaje a María Jesús Rubiera Mata] (1993-1994), 693-720.  Valero Molina, Joan, “Sança Ximenis de Cabrera i la capella de santa Clara i santa Caterina de la catedral de Barcelona”, Locus Amoenus, 8 (2005-2006), 47-66.  Vallribera i Puig, Pere, “L'Hospital d'Olesa de Bonesvalls”, Gimbernat, 2 [= Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vols. 2-3] (1984), 323-338.  Vallribera i Puig, Pere, L'obra mèdica catalana de dos cirurgians del 1700: Anton de Borja i Carles Pallejà, Barcelona, Promociones y Publicaciones Universitarias, 1987, 130 pp.  Vallribera i Puig, Pere, “Un manuscrit medieval català sobre sexologia: Speculum al foderi”, Gimbernat, 12 (1989), 249-258.  Vallribera i Puig, Pere, “Nous comentaris sobre l'edició catalana de la Cirurgia de Guy de Chauliac”, Gimbernat, 14 (1990), 303-307.  Vallribera i Puig, Pere, “Un manuscrit medieval català sobre ventoses”, Gimbernat, 18 [=Actes del VII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Tarragona, 6-8 nov. 1992), vol. 2] (1992), 207-216.  Vallribera i Puig, Pere, “Notes per una història de la cirurgia catalana a través dels seus textos”, Gimbernat, 23 [=Actes del VIIIè Congrés d'Història de la Medicina Catalana (Barcelona, 1994), vol. 2] (1995), 9-38.  Vallribera i Puig, Pere, “Un manuscrit quirúrgic medieval català”, Gimbernat, 30 [=Actes del Xè Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida-Alcarràs, 9-11 d’octubre de 1998)] (1998), 385-398.  Valls i Pujol, Esperança (dir.), Regest dels documents de l'Arxiu Diocesà de Barcelona relatius als jueus, Guillem Abella, Daniel Gómez, Marc Juanhuix, Claudia Natalia Rincón i Verònica Vives, Barcelona, Promocions Publicacions Universitàres - Institut d'Estudis Món Juïc, 2008, 269 pp.  Valls Taberner, Fernando, “Códices manuscritos de Ripoll”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 3a época, 52 (1931), 5-16 i 139-175.  Valsalobre, Pep, “Apotecaris i receptes en la literatura catalana antiga”, Mot So Razo, 4 (2005), 34-46.  Valussi, Marco, A liver recipe from a 14th century Italian Antidotarium, Londres, Tesi de llicenciatura de la Middlesex University, 1998.  Van Arsdall, Anne - Klug, Helmut W. - Blanz, Paul, “The mandrake plant and its legend: a new perspective”, dins: Bierbaumer, Peter - Klug, Helmut W. (eds.), Old Names – New Growth: Proceedings of the 2nd ASPNS Conference (University of Graz, Austria, 6-10 June 2007), and Related Essays, Frankfurt am Main - Oxford, Peter Lang, 2009, pp. 285-346.  Van Arsdall, Anne, Medieval Herbal Remedies: The Old English Herbarium and Anglo-Saxon Medicine, il·lustracions de Robby Poore, prefaci de Linda E. Voigts, Nova York - Londres, Routledge, 2002, 259 pp., il.  Van Arsdall, Anne, “Reading medieval medical texts with an open mind”, dins: Furdell, Elizabeth Lane (ed.), Textual Healing: Essays on Medieval and Early Modern Medicine, Leiden, E. J. Brill, 2005, pp. 9-29, il.  Van Camp, Karel J., “Medieval theoretical mechanics”, Sartoniana, 4 (1991), 111-125, il.  Van den Abeele, Baudouin - Meyer, Heinz - Ribémont, Bernard, “Éditer l’encyclopédie de Barthélemy l’Anglais: vers une édition bilingue du De proprietatibus rerum”, Cahiers de Recherches Médiévales, 6 (1999), 7-18.  Van den Abeele, Baudouin, “L'image des oiseaux dans un recueil médiéval d'«exempla»: les Contes moralisés de Nicole Bozon”, Antropozoologica, 4 (1986), 19-20.  Van der Lugt, Maaike - Miramon, Charles de, “Penser l'hérédité au Moyen Âge: une introduction”, dins: Van der Lugt, Maaike - Miramon, Charles de (eds.), L'hérédité entre Moyen Âge et Époque moderne: perspectives historiques, Tavarnuzze, SISMEL - Edizioni del Galluzzo, 2008, pp. 3-37.  Van der Lugt, Maaike, “L'humanité des monstres et leur accès aux sacrements dans la pensée médiévale”, dins: Caiozzo, Anna - Demartini, Anne-Emmanuelle (eds), Monstres et imaginaire social: approches historiques, Grâne, Créaphis, 2008, pp. 135-162.  Van der Lugt, Maaike, “Neither ill nor healthy: the intermediate state between health and disease in medieval medicine”, Quaderni Storici, 136 (2011), 13-46.  Van Hee, Robert, “The evolution of surgery in the Low Countries during the sixteenth century”, Sartoniana, 15 (2002), 97-153, il.  Vaquer, Onofre, “El contrato de trabajo en la Mallorca medieval: aprendices, criados y obreros en el siglo XV”, Mayurqa, 22/2 [=Homenatge a Álvaro Santamaría, 2] (1989), 645-654.  Vaquer Bennàsar, Onofre, “Llibres i retaules en cases mallorquines (segle XVI, segona meitat)”, Mayurqa, 31 (2006), 295-324.  Varela, Elisa, “Escriure i mercadejar a la baixa Edat Mitjana «Navigare necesse est»”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 25 (2003-2004), 727-743.  Vauchez, André - Dobson, Barrie - Lapidge, Michael (eds.), Encyclopedia of the Middle Ages, Londres, Routledge, 2000, 2 vols. (1624 pp.).  Vázquez de Benito, Concepción - Álvarez de Morales, Camilo, “Precisiones sobre nuestra traducción castellana del Kitab al-Kulliyyat de Ibn Rusd”, Anaquel de Estudios Árabes, 12 (2001), 779-784.  Vázquez de Benito, Concepción - Bustos, Teresa de, “Recetario morisco médico-hipiátrico”, Sharq al-Andalus, 14-15 (1997-1998), pp. 375-462.  Vázquez de Benito, Mª de la Concepción, “Sobre un manuscrito árabe hallado en Alcázar de Consuegra”, Sharq al-Andalus, 10-11 [=Homenaje a María Jesús Rubiera Mata] (1993-1994), 711-720.  Vázquez de la Torre Gil, Aurelio, “Historia del Hospital de San Feliu de Guíxols”, Gimbernat, 2 [= Actes del Tercer Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Lleida, 1981), vols. 2-3] (1984), 339-343.  Vázquez García, Susana, “El Libro del conoscimiento: un viaje por tierras fantásticas”, dins: AA.DD., Actas del XLIII Congreso de la Asociación Canadiense de Hispanistas (University of Saskatchewan [Saskatoon], 26-29 de mayo de 2007), Congreso abierto 2007 <http://www.ach.lit.ulaval.ca/Congreso_abierto/2007>.  Veenstra, Jan R., Magic and Divination at the Courts of Burgundy and France: Text and Context of Laurens Pignon's Contre les devineurs (1411), Leiden, E. J. Brill, 1998, xii + 433 pp.  Vega, Amador, “Ramon Llull: The Art of Inventing Truth”, Quaderns de la Mediterrània, 9 [=Ramon Llull and Islam: the Beginning of Dialogue] (2008), 145-148.  Vegetius, Epitoma rei militaris, ed. Michael D. Reeve, Oxford, Oxford University Press, 2004, 240 pp.  Veguín Casas, Mª Victoria, “Manuscritos matemáticos de la Colegiata de San Isidoro de León”, Abaco: Revista Digital, (nov. 2001).  Veguín Casas, Mª Victoria, “Francesc Santcliment”, Abaco: Revista Digital, (sep. 2002).  Vela i Aulesa, Carles, “Les ordinacions de mercaderies encamerades o falsificades: evolució del control municipal sobre qualitat de les espècies i de les drogues (segles XIV-XV)”, Barcelona: Quaderns d'Història, 5 [=El temps del Consell de Cent, II - La persistència institucional, segles XV-XVII] (2001), 19-45.  Vela i Aulesa, Carles, “Ordinacions, privilegis i oficis: la regulació de l'art de l'especieria (s. XIV-XV)”, Anuario de Estudios Medievales, 36/2 (2006), 839-882.  Vela i Aulesa, Carles, Especiers i candelers a Barcelona a la Baixa Edat Mitjana: testaments, família i sociabilitat, Barcelona - Lleida, Fundació Noguera - Pagès, 2007, 2 vols.  Venetz, Gabriela H., “Il Codice Aragonese (1458-1460): la distribuzione delle tre lingue napoletana, catalana e latina”, Zeitschrift für Katalanistik / Revista d'Estudis Catalans, 22 (2009), 273-292.  Ventura, Simone, “Autour de la version occitane du De proprietatibus rerum de Barthélemy l'Anglais”, dins: Nobel, Pierre (ed.), Textes et cultures: réceptions, modèles, interférences, Besançon, Presses Universitaires de Franche-Comté, 2004, pp. 47-62.  Veny, Joan, “Patit tractat sobra lo regiment en temps de hepidèmie' (segle XIV): edició i estudi lingüístic”, dins: Homenatge a Antoni Comas, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1985, pp. 545-567.  Verdés Pijuan, Pere, “Una espècia autòctona: el comerç del safrà a Catalunya durant el segle XV”, Anuario de Estudios Medievales, 31/2 (2001), 757-785.  Vergara Ciordia, Javier, “El sentido del saber en la Escolástica medieval”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III, Historia Medieval, 13 (2000), 421-433.  Verger, Jacques (ed.), Éducations médiévales: l'enfance, l'école, l'Église en Occident (VIe-XVe siècles), París, Institut national de recherche pédagogique, 1991, pp. 5-117.  Verger, Jacques, “Ciel et terre dans l'enseignement des 'artes'”, dins: Zerbi, Pietro et al. (eds.), Cieli e terre nei secoli XI-XII: orizzonti, percezioni, rapporti. Atti della tredicesima Settimana internazionale di studio (Mendola, 22-26 agosto 1995), Milà, Vita e pensiero - Università cattolica del Sacro Cuore: Centro di studi medioevali, 1998, pp. 111-134.  Verger Arce, Neus, “La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona”, BID: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 21 (des. 2008).  Vermeer, Hans J., “«Dos son las manera de trasladar... »: Alonso de Madrigal (¿1400?-1455) y su teoría de la traducción”, dins: Vega, Miguel Ángel - Martín-Gaitero, Rafael (eds.), Lengua y cultura: estudios en torno a la traducción, Madrid, Universidad Complutense de Madrid: Instituto Universitario de Lenguas Modernas y Traductores, 1999, pp. 313-322.  Vernet, Joan, “Un tractat d'obstetrícia astrològica”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 22 (1949), 69-96.  Vernet, Joan, “Los conocimientos astronómicos de Ramon Llull”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 24 (1951-1952), 187-199.  Vernet, Joan, “The Scientific World of the Crown of Aragon under James I”, Quaderns de la Mediterrània, 9 [=Ramon Llull and Islam: the Beginning of Dialogue] (2008), 99-114.  Véronèse, Julien, “Jean sans Peur et la «foie secte» des devins: enjeux et circonstances de la rédaction du traité Contre les devineurs (1411) de Laurent Pignon”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 40 (2001), 113-132.  Véronèse, Julien, “La notion d'«auteur-magicien» à la fin du Moyen Âge: le cas de l'ermite Pelagius de Majorque († v. 1480)”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 51 (2006), 119-138.  Véronèse, Julien, “Sauts de langues et parole performative dans les textes de magie rituelle médiévale (XIIe-XVe siècle)”, Cahiers électroniques d'histoire textuelle du LAMOP (CEHTL), 2 (2009), 95-122.  Vidal, Pere, “Documents sur la langue catalane des anciens comtés de Roussillon et de Cerdagne (de 1311 à 1380)”, Revue des Langues Romanes, 29 (1886), 53-76; 30 (1886), 257-275; 31 (1887), 59-78; i 32 (1888), 146-167, 410-430 i 542-549.  Vidal, Pere, “Mélanges d'histoire, de littérature et de philologie catalane”, Revue des Langues Romanes, 32 (1888), 333-359; i 33 (1889), 84-100.  Vidal Hernández, Josep M., “El Llatzeret de Maó, una fortalesa sanitària”, Drassana: Revista del Museu Marítim, 9 (2001), 37-56.  Vielliard, Jeanne, “Notes sur l'hospice Saint-Nicolas des Catalans à Rome au Moyen-Âge”, Mélanges d'Archéologie et d'Histoire [de l'École française de Rome], 50 (1933), 183-193.  Vignau, Vicente, “Inventario de los libros de la reina de Aragón doña María (año 1458)”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, [1a época], 2 (1872), 11-14, 28-30, 43-46.  Vignau, Vicente, “Carta dirigida á D. Juan II de Aragón, por su médico, fijándole día para operarle los ojos”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, [1a época], 4 (1874), 135-137 i 230-131.  Vijgen, Jörgen, Albertus Magnus: A Selective Bibliography, Nederlands Thomas Genootschap <www.thomisme.org>, 2009.  Vila, Pep, “El piment, una beguda confegida a la catedral de Girona durant el segle XIV”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 40 (1999), 87-93.  Vila, Pep, “Tractats de cuina i de rebosteria catalans”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 41 (2000), 267-388.  Vila, Pep, “El llibre de Josep Bracons, jove passamaner de Barcelona”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 44 (2003), 265-274.  Vila i Bover, Miquel, “La pesta negra del segle XIV a Vic”, Gimbernat, 20 (1993), 165-172.  Vila i Carabasa, Josep M., “L'organització administrativa d'una confraria professional: l'exemple dels terrissers de Barcelona (1402-1531)”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 13 [=Actes del Tercer congrés d’història moderna de Catalunya: Les institucions catalanes (segles XV-XVII)]/2 (1993), 341-348.  Viladrich i Grau, Mercè, El Kitab al-amal bi-l-asturlab (Llibre de l'ús de l'astrolabi) d'Ibn al-Samh: estudi i traducció, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1986, 158 pp.  Vilallonga, Mariàngela, La literatura llatina a Catalunya al segle XV: repertori bio-bibliogràfic, pròleg de Martí de Riquer, Barcelona, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, 232 pp.  Vilallonga i Vives, Mariàngela (ed.), Llatí II: llengua i cultura llatines en el món medieval i modern, Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, 1998, pag. múltiple.  Vilallonga i Vives, Mariàngela, “La tradició dels tractats geogràfics humanístics a Catalunya”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 31 (1990), 99-109.  Vilallonga i Vives, Mariàngela, “La geografia a Catalunya a l'època del Renaixement”, Estudi General, 13 [=Geografia històrica i història del paisatge] (1993), 51-60.  Vilalta i Escobar, Maria José, “Tradició, civisme i moralitat pública a la Lleida del segle XVI: les ordinacions municipals de 1559”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 13 [=Actes del Tercer congrés d’història moderna de Catalunya: Les institucions catalanes (segles XV-XVII)]/2 (1993), 357-365.  Vilanova, Arnau de, Aphorismi de gradibus, ed. Michael R. McVaugh, Granada - Barcelona, Universitat de Barcelona, 1975, xiv + 339 pp.  Vilanova, Arnau de, Translatio libri Galieni De rigore et tremore et iectigatione et spasmo, ed. Michael R. McVaugh, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1981, 111 pp.  Vilanova, Arnau de, Tractatus de amore heroico - Epistola de dosi tyriacalium medicinarum, ed. Michael R. McVaugh, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1985, 109 pp.  Vilanova, Arnau de, Tractatus de considerationibus operis medicine sive de flebotomia, ed. Luke Demaitre i Pedro Gil Sotres, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1988, 308 pp.  Vilanova, Arnau de, Medicationis Parabole - Pirqé Arnau de Vilanova, ed. Juan A. Paniagua; Lola Ferre i Eduard Feliu, Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundació Noguera, 1990, 129 pp.  Vilanova, Arnau de, Antidotario, edición coordinada por Pedro Vernia; [traducción y estudio:] Juan Costa Català [y] Pedro Vernia Martínez, València, Ajuntament de València, 1994, 2 vols. ([144] pp.; 239 pp.).  Vilanova, Arnau de, Regimen sanitatis ad regem Aragonum, ed. Luis García Ballester i Michael R. McVaugh, introducció de Pedro Gil Sotres, amb la col·lab. de Juan A. Paniagua i Luis García-Ballester, Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundació Noguera, 1996, 936 pp.  Vilanova, Arnau de, De esu carnium, ed. Dianne M. Bazell, Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundació Noguera, 1999, 229 pp.  Vilanova, Arnau de, Tractatus de intentione medicorum, ed. Michael R. McVaugh, Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundació Noguera, 2000, 226 pp.  Vilanova, Arnau de, Translatio libri Albuzale de medicinis simplicibus, ed. José Martínez Gázquez - Michael R. McVaugh - Ana Labarta - Lluís Cifuentes - Danielle Jacquart, Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundació Noguera, 2004, 625 pp.  Vilanova, Arnau de, Epistola de reprobacione nigromantice ficcionis (De improbatione maleficiorum), ed. Sebastià Giralt, Barcelona, Universitat de Barcelona-Fundació Noguera, 2005, 289 pp.  Villalba i Varneda, Pere, “Ramon Llull: Arbor scientiae o Arbre de sciencia”, Faventia, 17/2 (1995), 69-76.  Villanueva, Jaume, “Códices e incunables de la catedral de Vich en 1806”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 25 (1894), 320-331.  Villanueva Morte, Concepción, “El sistema de alojamiento y hospedaje de los viajeros bajomedievales en el trayecto de Valencia a Zaragoza”, dins: Jiménez Alcázar, Juan Fco. - Soler Milla, Juan Leonardo - Ortuño Molina, Jorge (eds.), Actas III Simposio internacional de Jóvenes Medievalistas (Lorca, 2006), Múrcia, Universidad de Murcia [etc.], 2008, pp. 197-229.  Villaverde Amieva, Juan Carlos, “El Libro de medicamentos simples del toledano Ibn Wafid y sus versiones árabe, hebrea, latina y romances: hacia una edición plurilingüe”, Tulaytula: Revista de la Asociación de Amigos del Toledo Islámico, 10 (2002), pp. 87-91.  Villena, Enrique de (pseudo), “Tratado de astrología”, ed. José Rodríguez Guerrero, Azogue: Revista Electrónica Dedicada al Estudio Histórico Crítico de la Alquimia, 2 (juliol 1999), s. pag.  Villena, Enrique de, “Arte cisoria”, dins: Villena, Enrique de, Obras Completas, ed. Manuel Arroyo Stephens, Madrid, Fundación José Antonio de Castro - Turner, 1994, vol. 1, pp. 131-218.  Villena, Enrique de, “Tratado de astrología”, dins: Villena, Enrique de, Obras Completas, ed. Manuel Arroyo Stephens, Madrid, Fundación José Antonio de Castro - Turner, 1994, vol. 1, pp. 400-556.  Villena, Enrique de, “Tratado de fascinación o de aojamiento”, dins: Villena, Enrique de, Obras Completas, ed. Manuel Arroyo Stephens, Madrid, Fundación José Antonio de Castro - Turner, 1994, vol. 1, pp. 325-341.  Villena, Enrique de, “Tratado de la lepra”, dins: Villena, Enrique de, Obras Completas, ed. Manuel Arroyo Stephens, Madrid, Fundación José Antonio de Castro - Turner, 1994, vol. 1, pp. 113-130.  Villena, Leonardo, “Una copia desconocida de Bellifortis”, dins: Hormigón Blánquez, Mariano (ed.), Actas [del] II Congreso de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias (Jaca, 27 de septiembre - 1 de octubre, 1982), Saragossa, Sociedad Española de Historia de las Ciencias, 1984, vol. 3 (Temas libres: comunicaciones), pp. 405-426.  Viñas i Serra, Francesc, “El ajedrez y un códice de la Catedral de Gerona”, Revista de Gerona, 3, any IV (1879), pp. 85-101.  Vine, Guthrie (ed.), A Litil Boke the whiche Trayted and Reherced Many Gode Thinges Necessaries for the... Pestilence, made by the... Bisshop of Arusiens... London, 1485?, reproduced in facimile from the copy in the John Rylands library, with an introduction by —, M. A., Manchester - Londres, Manchester University Press - Bernard Quaritch, and Sherratt and Hughes, 1910, xxxvi + [2] pp. + [9] ff. facs.  Vinyoles i Vidal, Teresa, “Educació i socialització a Barcelona als darrers segles medievals”, Barcelona: Quaderns d'Història, 4 [=El temps del Consell de Cent, I - L'emergència del municipi, segles XIII-XIV] (2001), 224-236.  Vinyoles i Vidal, Teresa, “Bernat Vidal, rellotger i «enginyer» barceloní del segle XV”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23-24 [=Homenatge al Prof. José Ramón Juliá Viñamata] (2002), 597-612.  Vitali, Gerolamo, Lexicon mathematicum astronomicum geometricum..., París, Louis Billaine, 1668, [40] + 540 [i.e. 536] + 100 pp. + [9] pp. + [3] en bl. + [1] f. de grav. + 8 pp.  Vives Vallés, Miguel Ángel, Los primeros textos de enseñanza para el examen de pasantía de los albéitares españoles, Madrid, Real Academia de Ciencias Veterinarias, 2005.  Voigts, Linda E. - Kurtz, Patricia D., Scientific and Medical Writings in Old and Middle English: An Electronic Reference, Ann Arbor, The University of Michigan Press, 2000, 1 CD-ROM.  Voigts, Linda E. - McVaugh, Michael R., A Latin Technical Phlebotomy and Its Middle English Translation, Filadèlfia, The American Philosophical Society, 1984, 69 pp., il.  
W Waentig, Peter W., “Gesprächsbücher bi- e plurilingui nell’Europa occidentale tra il Trecento ed il Seicento: aspetti lessicologico-lessicografici della terminologia tessile”, dins: Minerva, Nadia (ed.), Lessicologia e lessicografia nella storia degli insegnamenti linguistici: atti della seconda giornata di studio del CIRSIL (Bologna, 14-15 novembre 2003), Bolonya, CLUEB, 2006, pp. 95-110.  Wagner, Klaus, “La Biblioteca Colombina en tiempos de Hernando Colón”, Historia, Instituciones, Documentos, 19 (1992), 485-495.  Wailly, Natalis de (ed.), “Compte du charroi des engins pour l'expédition d'Aragon en .M.CC.LXXXV.”, dins: Wailly, Natalis de - Delisle, Léopold (eds.), Recueil des historiens des Gaules et de la France, París, Victor Palmé, 1865, vol. 22, pp. 724-732.  Wailly, Natalis de (ed.), “Fragment d'un compte de Jehan d'Ays en matières et en deniers, pendant l'expédition d'Aragon en .M.CC.LXXXV.”, dins: Wailly, Natalis de - Delisle, Léopold (eds.), Recueil des historiens des Gaules et de la France, París, Victor Palmé, 1865, vol. 22, pp. 672-723.  Waines, David, “Dietetics in medieval Islamic culture”, Medical History, 43 (1999), pp. 228–240.  Waldron, H. A., “Are plague pits of particular use to palaeoepidemiologists?”, International Journal of Epidemiology, 30/1 (2001), 104-108.  Wallis, Faith, “Inventing diagnosis: Theophilus' De urinis in the classroom”, Dynamis, 20 [=El aprendizaje de la medicina en el mundo medieval] (2000), 31-73.  Wallis, Faith, Medieval Medicine: A Reader, Toronto, University of Toronto Press, 2010, xxvii + 563 pp., il.  Walter, Xavier, Avant les grandes découvertes: une image de la terre au XIVe siècle, Le voyage de Mandeville, préface de Pierre Chaunu, Roissy-en-France, Alban, 1997, 705 pp., il., bibl.  Walton, Steven A., “An Introduction to the Mechanical Arts in the Middle Ages”, AVISTA: Association Villard de Honnecourt for Interdisciplinary Study of Medieval Technology, Science and Art, (University of Toronto, 2003), publ. electrònica.  Waugh, M. A., “Venereal diseases in sixteenth-century England”, Medical History, 17 (1973), pp. 192-199.  Wear, Andrew (ed.), Medicine in Society: Historical Essays, Camdridge, Cambridge University Press, 1992, 397 pp.  Weijers, Olga, “L'appellation des disciplines dans les classifications des sciences aux XIIe et XIIIe siècles”, ALMA: Bulletin du Cange, 46-47 (1986-1987), pp. 39-64.  Weill-Parot, Nicolas, “Causalité astrale et « science des images » au Moyen Age: éléments de réflexion”, Revue d'histoire des sciences, 52/2 (1999), 207-240.  Weill-Parot, Nicolas, “Arnaud de Villeneuve et les relations possibles entre les sceau du Lion et l'alchimie”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 23-24 [=Actes de la II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova] (2004-2005), 269-280.  Weill-Parot, Nicolas, “La rationalité médicale à l'épreuve de la peste: médecine, astrologie et magie (1348-1500)”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 46 [=Éthique et pratiques médicales, ed. Laurence Moulinier-Brogi i Marilyn Nicoud] (2004), 73-88.  Weiss, D. L. - Moller-Christensen, V., “Leprosy, echinococcosis and amulets: a study of a medieval Danish inhumation”, Medical History, 15 (1971), pp. 260-267.  Weitzel, Jürgen, “Prinzipien des europäischen Strafrechts im frühen Mittelalter”, Sartoniana, 17 (2004), 125-155.  White, Lynn (Jr.), Medieval Technology and Social Change, Oxford, Clarendon Press, 1962, ix + 194 pp. + [10] làm.  Wickersheimer, Ernest, “Le traité de la saignée de Jehan Le Lièvre, maître régent en la Faculté de médecine de Paris (1418)”, dins: Mélanges offerts à M. Émile Picot, membre de l'Institut, par ses amis et ses élèves, París, Librairie Damascène Morgand, 1913, vol. 1, pp. 11-19.  Wickersheimer, Ernest, “Les accusations d'empoisonnement portées pendant la première moitié du XIVe siècle contre les lépreux et les Juifs: leurs relations avec les épidémies de peste”, dins: Tricot-Royer, Joseph. J. G. - Laignel-Lavastine, Maxime (eds.), Comptes-rendus du Quatrième congrès international d'histoire de la médecine (Bruxelles, 1923), Anvers, Société internationale d'histoire de la médecine - Impr. De Vlijt, 1927, 8 pp.  Wickersheimer, Ernest, “Ornithomancie médicale: le charadrios”, Nouvelle Iconographie de la Salpêtrière, 23e année/1 (janv.-fév. 1910), 92-96 + 1 làm.  Wieruszowski, Hélène, Politics and Culture in Medieval Spain and Italy, Roma, Edizioni di Storia e Letteratura, 1971, xx + 669 pp.  Willemot, Jacques, “Le nez dans l'histoire de la médecine”, Sartoniana, 7 (1994), 177-237.  Wilmart, Mickaël, “L'homme face à la mort de l'animal: pratiques, savoirs et croyances des bergers du XIVe siècle d'après le traité de Jean de Brie (1379)”, dins: Doudet, Estelle (ed.), La mort écrite: rites et rhétoriques du trépas au Moyen Age, París, Presses de l’Université Paris-Sorbonne, 2005, pp. 137-153.  Wittlin, Curt J., De la traducció literal a la creació literària: estudis filològics i literaris sobre textos antics catalans i valencians, pròleg d'Albert G. Hauf, València - Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, xii + 253 pp.  Wittlin, Curt J., “L'Escala de paradís del metge tortosí Antoni Boteller”, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 31 [=Miscel·lània Germà Colón, 4] (1995), 79-93.  Wittlin, Curt J., “La biblioteca de la família Mercader de València l'any 1489”, Caplletra, 24 (1998), 93-104.  Wittlin, Curt J., “Francesc Eiximenis i les seves fonts”, Llengua & Literatura, 11 (2000), pp. 42-108.  Wittlin, Curt, “Francesc Eiximenis, Dotzè llibre del crestià”, Zeitschrift für Katalanistik / Revista d'Estudis Catalans, 21 (2009), 311-316.  Wohnlich-Despaigne, Isabelle, Les historiens français de la médecine au XIXe siècle et leur bibliographie, préface de Pierre Chaunu, París, Vrin, 1987, 422 pp.  Woodings, Ann F., “The medical resources and practice of the crusader states in Syria and Palestine (1096-1193)”, Medical History, 15 (1971), pp. 268-277.  Woodward, David, “Medieval mappaemundi”, dins: Harley, J. B. - Woodward, David (eds.), Cartography in Prehistoric, Ancient, and Medieval Europe and the Mediterranean, Chicago, The University of Chicago Press, 1987, pp. 286-370.  Wray, Shona Kelly, “Boccaccio and the doctors: medicine and compassion in the face of plague”, Journal of Medieval History, 30/3 (2004), 301-322.  Wright, Thomas, St. Patrick's Purgatory: An Essay on the Legends of Purgatory, Hell, and Paradise, Current during the Middle Ages, Londres, John Russell Smith, 1844, xii + 192 pp.  Wujastyk, Dominik, “A Persian Anatomical Image in a non-Muslim Manuscript from Gujarat”, Medical History, 51 (2007), pp. 237-242.  Wulff, Winifred (ed.), A mediaeval handbook of gynaecology and midwifery, preceded by a section on the grades and on the treatment of wounds and some good counsel to the physician himself, finishing with a discussion on the treatment of scabies, edited by —, Londres, Sheed and Ward, 1934, xxvii + 100 pp.  Wyman, A. L., “The surgeoness: the female practitioner of surgery (1400-1800)”, Medical History, 28 (1984), pp. 22-41.  
X Ximeno, Vicent, Escritores del Reyno de Valencia, chronológicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la Christiana Conquista de la misma ciudad hasta el de MDCCXLVII, València, Joseph Estevan Dolz, 1747 i 1749, 2 vols. ([30] + x + 368 + [8] pp.; [22] + 385 + [51] pp.).  
Y Yegul, Fikret K., “The thermo-mineral complex at Baiae and De Balneis Puteolanis”, The Art Bulletin, (març, 1996).  Ylla-Català i Genís, Miquel, “Un receptari del segle XVI: la Concòrdia de Barcelona de l'any 1587 a la Biblioteca Episcopal de Vic”, Ausa, 19/145 (2000), 187-194.  Yperman, Jan, Traité de médecine pratique de maître Jehan Yperman, médecin belge (XIIIe-XIVe siècle), publié pour la première fois d'après la copie flamande de la Bibliothèque Royale de Bruxelles, par C. Broeckx, Anvers, J. E. Buschmann, 1867, 150 pp.  Ysern Lagarda, Josep Antoni, “Ramon Llull i el lul·lisme a través de la obra de Miquel Batllori”, Revista de Lengua y Literatura Catalana, Gallega y Vasca, 9 (2003), 45-59.  Ysern Lagarda, Josep-Antoni, “Sant Vicent Ferrer: predicació i societat”, Revista de Filología Románica, 20 (2003), 73-102.  
Z Zacut, Abraham ben Samuel, Almanach perpetuum, [tr. llatina de José Vizinho], Leiría, Abraham ben Samuel d'Ortas, 1496.  Zamuner, Ilaria, “Il volgarizzamento catalano Ct3 del Secretum secretorum ps.-aristotelico e il codice 1474 della Biblioteca Nacional di Madrid”, Quaderni di lingue e letterature [dell'Università di Verona], 31 (2006), 237-245.  Zamuner Candiani, Ilaria, “Les versions françaises de l'Epistola ad Alexandrum de dieta servanda: mise au point”, dins: Galderisi, Claudio - Pignatelli, Cinzia (eds.), La traduction vers le Moyen Français: actes du IIe colloque de l'AIEMF (Poitiers, 27-29 avril 2006), Turnhout, Brepols, 2007, pp. 165-187.  Zaragoza Gras, Joana, “Els humors i els temperaments”, Faventia, 14(1) (1992), pp. 85-90.  Zarco del Valle, Manuel Ramón - Menéndez y Pelayo, Marcelino, Catalogue de la Bibliothèque de M. Ricardo Heredia, Comte de Benahavis, París, Emmanuel Paul, Louis Huard et Guillemin, Libraires de la Bibliothèque Nationale, 1891-1894, 4 vols.  Zarzoso Orellana, Alfons, La pràctica mèdica a la Catalunya del segle XVIII, Barcelona, Tesi doctoral de la Universitat Pompeu Fabra, 2003.  Zerbi, Pietro et al. (eds.), Cieli e terre nei secoli XI-XII: orizzonti, percezioni, rapporti. Atti della tredicesima Settimana internazionale di studio (Mendola, 22-26 agosto 1995), Milà, Vita e pensiero - Università cattolica del Sacro Cuore: Centro di studi medioevali, 1998, 391 pp.  Ziegler, Joseph, “Steinschneider (1816-1907) revised: on the translation of medical writings from Latin to Hebrew”, Medieval Encounters, 3 (1997), 94-102.  Ziegler, Joseph, Medicine and Religion c. 1300: The Case of Arnau de Vilanova, Oxford, Clarendon Press, 1998, x + 342 pp.  Ziegler, Joseph, “Nord-Sud: la médecine parisienne dans son contexte européen. À propos de La Médecine médiévale dans le cadre parisien de Danielle Jacquart”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 43 (2002), 147-162.  Ziegler, Joseph, “Médecine et physiognomonie du XIVe au début du XVIe siècle”, Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 46 [=Éthique et pratiques médicales, ed. Laurence Moulinier-Brogi i Marilyn Nicoud] (2004), 89-108.  Zipser, Barbara, “«John the Physician»: rediscovering a Byzantine medical text”, Wellcome History, 29 (2005), 7.  Zulaica Palacios, Fernando D., “Mutaciones monetarias y propuesta de reorganización del mercado monetario en el segundo tercio del siglo XV”, Aragón en la Edad Media, 19 [=Homenaje a la profesora María Isabel Falcón] (2006), 599-616.  Zwink, Julia, “Étude lexicologique du traité anonyme Fevres: une compilation médicale en ancien français, écrite en caractères hébraïques”, Panace@, 7(24) (2006), pp. 250-60.  
|