CATÀLEG D'OBRES   
CAT - ESP - ENG 
CAT - ESP - ENG

 

Presentem aquí el catàleg de les obres científiques i tècniques escrites originalment en català i traduïdes al català durant la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement (ca. 1270-1550), d'acord amb l'estat actual de la recerca.

Inclou les obres conservades, totalment o parcialment (E); les obres perdudes, conegudes gràcies a notícies documentals o altres fonts fidedignes (P); i les obres els testimonis de les quals actualment es troben en localització desconeguda (D) i que són objecte de la crida de S.O.S. MSS. El dividim en les següents àrees temàtiques:

A cada àrea, el símbol    remet a l'apartat corresponent de les Edicions electròniques, on hom trobarà enllaços a reproduccions d'alguns manuscrits i impresos originals i a edicions modernes disponibles a la xarxa.

Agrairem tots els comentaris que ajudin a completar-lo.

 

Sciència.cat

 

 

 

MEDICINA TEÒRICA  


Generalitats

HIPÒCRATES (cat. Ipocràs), Aforismes, tr. -1- del llatí (prin. s. XIV: a. 1338?) i tr. -2-, com. per GALÈ (cat. Galièn), del llatí (primera meitat s. XIV) = Aphorismi.

HUNAIN IBN ISHAQ (Johannitius, cat. Joannici), Llibre d'introduccions a l'Art de la medicina de Galè (o a l'art del Tegni), tr. -1- glossada del llatí (segona meitat s. XIV: a. 1399) i tr. -2- del llatí (ms. c. 1459) = Isagoge ad Tegni Galieni (o Introductio in Artem parvam Galieni).

ANÒNIM, Comentari a la Isagoge de Johannitius, inc.: «Medecina és departida en dues parts, ço és, en teòrica e en pràtica. Lo metge, com entre tots los corsos lo cors humà, axí per pròpria enpressió... », tr. del llatí (segona meitat s. XIV: a. 1399). P

ANÒNIM, Versos de les quatre complexions, inc.: «Sanguini és joyós / franch, risent, plasenter... », tr. del llatí (finals s. XIV).

ANÒNIM, Comentari a la Isagoge de Johannitius, inc.: «Per introductions e principi del libre apellat Johannisi e de totes altres sciencias ho libres acustumada cosa és de inquirir de las cosas de cascuna de aquellas... », tr. del llatí (ms. finals s. XV).

Notes sobre els elements, els humors, els temperaments i les complexions.


Diagnòstic i pronòstic

ISHAQ AL-ISRA‘ILI (Isaac Israelí), Llibre de les orines, d'una versió hebrea? / llatina? resumida (s. XIV: a. 1392) = Kitab al-bawl / Mar'ot ha-sheten / De urinis.

ANTONI RICARD?, Tractat d'orines (s. XIV-XV: a. 1422).

ANTONI RICARD?, Tractat de coneixença de polsos (s. XIV-XV: a. 1422).

PS.-HIPÒCRATES, Llibre de la coneixença de la vida i de la mort, tr. del llatí (ss. XIV-XV: a. 1435) = Capsula eburnea (o Secreta Ypocratis, Signa vite et mortis).

[TEÒFIL], Tractat de coneixença de les orines, atr. GALÈ (cat. Galièn), tr. d'una versió llatina resumida (ss. XIV-XV: a. 1466) = De urinis.

[FILARET], Tractat de coneixença dels polsos, tr. d'una versió llatina resumida (ss. XIV-XV: a. 1466) = De pulsibus.

ANÒNIM, Pronòstics?, inc. «Del jugí de la sanitat... » tr. del llatí? (s. XV: a. 1497). P

Notes sobre els polsos i les orines, i obres d'astrologia mèdica (vegeu Astronomia i astrologia).

MEDICINA PRÀCTICA  

 

AUTOR DESCONEGUT, Tractat de medicina desconegut, tr. VIDAL BENVENIST SAPORTA i BENVENIST BEN BENVENIST (Avenbenvenist),  físics,  de l'àrab  (1296-1297)  =  [potser parts de:]  AL-ZAHRAWI  (Albucasis),  Kitab al-tasrif (?). P

IBN SINA (Avicenna), Cànon, tr. completa? del llatí (primera meitat s. XIV) = Canon medicine. E (llib. IV, fen 1-4, cap. i-vii: Febres, etc.) / (llib. IV complet). P

AL-RAZI (Rhazes, cat. Rasís), Libre d'Almansor, tr. completa? de la versió llatina de GERARD DE CREMONA (primera meitat s. XIV: a 1338?) = Liber Almansoris = Kitab al-Mansuri. E (llib. I: Llibre de l'anatomia; llib. IX, cap. 54: De l'esquinància).

AL-ZAHRAWI (Albucasis), Tasrif, tr. parcials de l'àrab = Kitab al-tasrif li-man ‘ajaza ‘an al-ta‘lif (llib. XXX: Cirurgia?, tr. JAFUDÀ BONSENYOR, físic, 1313; llib. IV: Regiment dels malalts, tr. BERENGUER EIMERIC, estudiant de medicina, a. 1318). P

PERE SAFLOR (ms. Pere ça Flor), Compliació de medicina pràctica (1354-1382). P

BERNAT DE GORDÓ (cat. Gordó), Pràtica del Gordó, tr. del llatí (ss. XIV-XV: a. 1435) = Practica dicta Lilium medicine (sive de morborum prope omnium curatione). E (llib. VII: Antidotari, cap. 20-25).

JOAN PLATEARI EL JOVE, Pràctica breu, tr. del llatí (ss. XIV-XV: a. 1435) = Practica brevis (o Amicum induit).

ROGER BARON, Pràctica de medicina i cirurgia, tr. del llatí (ss. XIV-XV: a. 1414/1464) = Practica (o Rogerina). P

GALÈ (cat. Galièn), Libre d'enginy de santitat (o Terapèutica), tr. del llatí (ss. XIV-XV: a. 1464) = De ingenio sanitatis (De methodo medendi, Megategni o Therapeutica). P

Notes sobre les febres.

 

DIETÈTICA I HIGIENE  


Epístoles i calendaris dietètics

PS.-ARISTÒTIL, Epístola d'Aristòtil a Alexandre el Gran, tr. -1 curta- del castellà (c. 1280), tr. -2 llarga- del llatí (s. XII-XIV: a. 1322) i tr. -3 llarga- del llatí (ss. XIV-XV) = Epistola Aristotelis ad Alexandrum (part del Secretum secretorum).

PS.-HIPÒCRATES, Regiment de sanitat, inc. «Nostre Senyor Déu, qui per son gran poder... », tr. del llatí (s. XIV: a. 1390). = Epístola d'Hipòcrates a Cèsar. P

PS.-PIETRO D'ABANO, Vida i ordre del viure, tr. del llatí (ms. segona meitat s. XV) = Calendarium dieteticum.


Regiments de sanitat

ARNAU DE VILANOVA, Regiment de sanitat, tr. BERENGUER SARRIERA, cirurgià, del llatí (c. 1305/1308-1310) = Regimen sanitatis ad regem Aragonum.

ARNAU DE VILANOVA, Regiment de sanitat, tr. BERENGUER SARRIERA, cirurgià, versió abreujada per un ANÒNIM (c. 1305/1310-1327/1328) = Regiment de sanitat.

JOAN DE TOLEDO, Libre de conservació de sanitat, atr. ARNAU DE VILANOVA, tr. -1- del llatí (primera meitat s. XIV) i tr. -2- d'una versió llatina resumida (segona meitat s. XIV) = Liber de conservanda sanitate.

GIROLAMO MANFREDI, Quesits, atr. ALBERT EL GRAN, tr. de l'italià (c. 1499). Imprès: Barcelona, Pere Posa, 1499 = Liber de homine (o Il perché) [1a part: regiment de sanitat].

ANÒNIM, Tractat de bon regiment de sanitat axí del cos com de l'ànima, tr. del llatí? (c. 1518).  Imprès: València, Joan Jofre, 1518. D


Tractats sobre els aliments

AL-ZAHRAWI (Albucasis, Abulcasis), Regiment dels malalts, tr. BERENGUER EIMERIC, estudiant de medicina, de l'àrab (prin. s. XIV: a. 1318) = Kitab al-tasrif li-man ‘ajaza ‘an al-ta‘lif (llib. IV: sobre els aliments per als malalts). P

IBN ZUHR (Avenzoar), Remembrança de les viandes, tr. de l'àrab (segona meitat s. XIV) = Kitab al-agdiya (llib. I: sobre els aliments i els medicaments).

ALDOBRANDÍ DE SIENA, Tractat de les viandes i dels beures, atr. GALÈ (cat. Galièn), tr. -1- del francès? (segona meitat s. XIV) i tr. -2- del francès? (segona meitat s. XIV) = Régime du corps (llib. III: sobre els aliments i les begudes).

ANÒNIM, [Poema sobre les qualitats dels fruits], inc.: «Déu ha creat e fet tot quant és de nient, / compost e ordonat ab cascun alament... » (ss. XIV-XV: ms. prin. s. XVI).

Notes sobre els aliments i les begudes.


Tractats d'andrologia

ANÒNIM, Speculum al foderi (o Mirall del fotre) (ms. segona meitat s. XIV).


Altres obres

ARNAU DE VILANOVA, Aforismes de la conservació de la memòria, tr. del llatí (ms. mitjan s. XV) = Aphorismi (o Canones) de memoria (o de conservatione memorie), sovint interpolat com doctr. II (De conservatione memorie et aliarum virtutum sanitatis cerebri) en els Aphorismi particulares (o speciales).

 

FARMACOLOGIA  


Repertoris de simples

MATEU PLATEARI, Llibre de simples medecines, tr. del llatí (ms. s. XIV) = De simplici medicina (o Circa instans).

ABU-L-SALT (Albuzale, Albumesar), Llibre de simples medecines, tr. de la versió llatina d'ARNAU DE VILANOVA (primera meitat s. XIV) = Liber de medicinis simplicibus = Kitab al-adwiya al-mufrada.

IBN AL-WAFID (Abengüefit), Llibre de les medicines particulars, tr. d'una versió llatina resumida (ms. segona meitat s. XIV) = Kitab al-adwiya al-mufrada. D

PS.-IBN SARABI (Serapió el Jove, Ps.-Serapió, cat. Serampió), Llibre de medicines particulars (Agregador o Servidor), tr. de la versió llatina de SIMÓ DE GÈNOVA i ABRAHAM BEN SHEM-TOB de Tortosa (ss. XIV- XV: a. 1428) = Liber aggregationum (o servitoris) in medicinis simplicibus = Kitab-al-adwiya al-mufrada. P

ARNAU DE VILANOVA, Peshutim, tr. hebrea amb epígrafs en català (ms. 1485) = De simplicibus (Aggregator practicus de simplicibus, Herbolarium de virtutibus herbarum, Areole seu tabule).


Antidotaris

LANFRANC DE MILÀ (cat. Alamfranc), Antidotari, tr. -1- abr. i com. GUILLEM SALVÀ, batxiller i llicenciat en medicina, del llatí (1329) [amb la seva traducció de la Chirurgia parva] i tr. -2- completa? del llatí (Lo quint de l'Alamfranch) (ss. XIV-XV: a. 1465) P = Chirurgia magna (llib. V: Antidotarius).

NICOLAU DE SALERN, Antidotari, tr. del llatí (ss. XIV-XV: a. 1420) = Antidotarium Nicolai. P

BERNAT DE GORDÓ (cat. Gordó), Pràtica del Gordó, tr. del llatí (ss. XIV-XV: a. 1435) = Practica dicta Lilium medicine (sive de morborum prope omnium curatione). E (llib. VII: Antidotari, cap. 20-25).

VICENÇ DE COLUNYA, barber, Receptes de compostos medicinals, compil. de GALÈ i altres, tr. del llatí (ms. 1435).

ANÒNIM, Receptes de compostos medicinals, compil. de GILBERT L'ANGLÈS, RASÍS, BERNAT DE GORDÓ i altres, tr. del llatí (ms. 1435).

ARNAU DE VILANOVA / PERO CELLERER, Antidotari, tr. del llatí (a. 1445) = Antidotarium. P

ANÒNIM, Antidotari Vaticà, tr. del llatí (ms. 1466-1476).


Receptaris i altres escrits pràctics

PERE HISPÀ (Petrus Hispanus, cat. Pere d'Espanya i Pere Hispà), Tresor de pobres, dif. tr. i extr. del llatí (ss. XIII i XIV: des d'a. 1308) = Thesaurus pauperum.

ARNAU DE VILANOVA, Pràctica breu, tr. del llatí (prin. s. XIV: a. 1312) = Practica summaria. P

JOAN DE PARMA, Petita pràctica, tr. del llatí (s. XIV: a. 1393-1394) = Practicella.

AL-RAZI (Rhazes, cat. Rasís), Secrets de medicina , tr. de la versió llatina de GIL DE PORTUGAL (s. XV: a. 1463) = De secretis medicine = Maqala fi Sirr Sina'at at-tibb. P

PERE CASTELL, apotecari, Receptari d'Igualada (mitjan s. XIV).

ANÒNIM, Receptari de Florència (finals s. XIV).

MESTRE MIQUEL, barber?, Receptari (c. 1407).

BARTOMEU MARTÍ?, físic, Receptari (c. 1407).

ANÒNIM, Receptari de València (mitjan s. XV).

ANÒNIM, barber?, Receptari de Cracòvia (ms. mitjan s. XV).

ANÒNIM, Receptari de Sevilla (c. 1435).

PONÇ DESLLEDÓ, Receptari (1438).

JOAN MARTINA, Receptari (començat 1439).

BARTOMEU DE VERÍ, Receptari (c. 1469-1502).

MISSER JOAN, Receptari (començat 1466).

JOANOT VALERO, Receptari (1497). D

JOAN DE MASDOVELLES, Medicina provada per a tinya, amb la pràctica (finals s. XV).

ANÒNIM, barber?, Receptari de Nàpols (finals s. XV).

MIQUEL DE VILANOVA, Receptari (finals s. XV-prin. s. XVI).

JOAN LLOPIS, físic?, Sumari de medecines (finals s. XV-prin. s. XVI).

JOAN DE TENSA, cirurgià, Receptari (prin. s. XVI).

Col·leccions menors de receptes anònimes i receptes esparses, anònimes o de diversos autors.

Notes sobre les virtuts mèdiques de vegetals, animals i minerals (vegeu Història natural).

Sinònims i glossaris mèdics.

 

CIRURGIA, ANATOMIA I OFTALMOLOGIA  


Tractats de cirurgia

TEODORIC BORGOGNONI (T. de Lucca o de Cervia, òlim Theodoricus Catalanus, cat. Tederic), Cirurgia, -1- tr. GUILLEM CORRETGER, cirurgià i estudiant de cirurgia, del llatí (c. 1302-1304), i tr. -2- ANÒNIM, del llatí, corr. per BERNAT DE BARRIAC, físic (1310-1311) = Chirurgia (Filia principis).

AL-ZAHRAWI (Albucasis), Cirurgia?, tr. JAFUDÀ BONSENYOR, físic, de l'àrab (1313) = Kitab al-tasrif li-man ‘ajaza ‘an al-ta‘lif (part XXX). P

LANFRANC DE MILÀ (cat. Alamfranc), Summa de cirurgia (Sumes de l'obra d'Alamfranch, Olonfranquina, Alamfranch menor), tr. i com. GUILLEM SALVÀ, batxiller i llicenciat en medicina, del llatí (1329) = Chirurgia parva.

LANFRANC DE MILÀ (cat. Alamfranc), Cirurgia (Alamfranch, Olomfranch), tr. -1- abr. i com. per GUILLEM SALVÀ, batxiller i llicenciat en medicina, del llatí (1329) [parcial: llib. V, Antidotarius], tr. -2- del llatí (primera meitat s. XIV: a. 1363) i tr. -3- del llatí (s. XIV: a. 1414) = Chirurgia magna. E (llib. I-II)

ANSELM DE GÈNOVA, Receptes d'ungüents per a nafres, tr. del llatí (s. XIV) = Unguentum mirabile et summum ad plagas hominum (o Emplastrum magistri Anselmi).

GUILLEM DE SALICETO (Guillelmus Placentinus, cat. G. de Salicet), Cirurgia, tr. del llatí (s. XIV: a. 1362) = Chirurgia. D

ROGER FRUGARDO (Roger de Salern o de Parma), Cirurgia, tr. del llatí (s. XIV: a. 1414) = Practica chirurgie (Rogerina, Post mundi fabricam). P

BRU DE LONGOBUCCO (Brunus de Longoburgo, cat. mestre Bru), Cirurgia, tr. del llatí (s. XIV: a. 1423) = Chirurgia magna. D

GUIU DE CHAULHAC (Guido de Cauliaco, occ. Gui de Caulhiac o Chaulhac, fr. Guy de Chauliac, cat. Guido de Cauliac), Inventari o col·lectori en la part cirurgical de medicina, tr. del llatí (finals s. XIV: a. 1400), revisada per BERNAT DE CASALDÒVOL, físic, i JERONI MASNOVELL, cirurgià, del llatí (s. XV: c. 1492?). Imprès (revisió): Barcelona, Pere Miquel, 1492 = Inventarium sive collectorium in parte chirurgicali medicine (Chirurgia magna). Vegeu Anatomia.

ENRIC DE MONDEVILLE (Henri de Mondeville, cat. Enric), Cirurgia, tr. del llatí? (ss. XIV-XV: a. 1461) = Chirurgia. P

ANÒNIM, [Tractat de cirurgia o de flebotomia? Mondeville? Ricard?], inc.: «Voluntat és del mestre de aquesta art.. », expl.: « ...les altres coses demunt dites» (a. 1475). P

ANÒNIM, [Tractat de cirurgia o anatomia? Ps.-Galè?], inc.: «Com molts metges cobegen... », tr. del llatí (a. 1479). P

ANÒNIM, Comentari al llib. II (Dels apostemes) de l'Inventari de Guiu de Chaulhac, inc.: «Deman-vos la diffinició de apostemas. Responch que apostema és diffinide en dues maneras, açò és, per térmens asencials e per térmens accidentals... », tr. del llatí (ms. finals s. XV).

ANÒNIM, Comentari al llib. II (Dels apostemes) de l'Inventari de Guiu de Chaulhac, inc.: «Guido, tractant de apostemes, pústules e exidures, pose un singular capítol general a tots los apostemes sobre al qual, per pregàries e utilitat d'alguns amichs meus, he desliberat fer algunes demandes... La primera demanda que a mi occorre sí és, per quant fa menció en lo títol de membres composts e simples, què cosa és membre compost... », tr. del llatí (ms. finals s. XV).

ANÒNIM, Comentari al llib. III (De les ferides) de l'Inventari de Guiu de Chaulhac, inc.: «Deman-vos quina cosa és nafre. Responch que nafre és solució de continuïtat fresca sanguinolenta sens prutrefacció en las parts mollas feta... », tr. del llatí (ms. finals s. XV).

PERE D'ARGELLATA (cat. Argilata), Cirurgia, tr. NARCÍS SOLÀ, físic i cirurgià, corr. per FRANCESC SERVENT, físic, ALFONS DE TORRELLEÓ, físic, i JOAN GELABERT, cirurgià, del llatí (c. 1503). Imprès: Perpinyà, Joan Rosenbach, 1503 = Chirurgia.

ANTONI AMIGUET, mestre en medicina, Lectura sobre lo tractat segon del reverent mestre Guido, lo qual tracta d'apostemes en general. Imprès: Barcelona, Joan Luchsner, 1501, ed. per ANTONI AMIGUET i JOAN VALLS, cirurgià.

ANTONI AMIGUET, mestre en medicina, [Lectura sobre lo tractat (?) del reverent mestre Guido e altres]. Imprès: Barcelona, Nicolau Spindeler, c. 1502, ed. per ANTONI AMIGUET i JOAN VALLS, cirurgià. P

GUIU DE CHAULHAC (Guido de Cauliaco, occ. Gui de Caulhiac o Chaulhac, fr. Guy de Chauliac, cat. Guido de Cauliac), Pràtica o reportori utilíssim de cirurgia (o Cirurgia petita), tr. i com. per NARCÍS SOLÀ, físic i cirurgià, del llatí (1505). Imprès: Barcelona, Joan Rosenbach i Carles Amorós, 1508 = Chirurgia parva.


Tractats de flebotomia

RICARD L'ANGLÈS?, Regles de la sagnia, tr. -1- d'una versió llatina resumida (ms. s. XIV) i tr. -2- completa? del llatí, inc.: «Voluntat és del mestre de aquesta art... » (s. XV: a. 1475) P = Tractatus de flebotomia.

LANFRANC DE MILÀ?, Tractat de flebotomia, inc.: «Tothom qui vol saber lo cors de la luna... », tr. i com. per GUILLEM SALVÀ, batxiller i llicenciat en medicina, del llatí (c. 1329).

ANÒNIM, Obra de la sagnia, inc. «En nom de Déu sia e da madona santa Maria, governadora e advocadora de tota Crestiandat. Tu, qui ets mare del Salvador eternall, vulles il·luminar l'enteniment a mi en aquesta obra de la sangnia de la qual son estat preguat de ordenar... », tr. del llatí (ms. s. XV). D

Notes sobre la flebotomia.


Tractats d'anatomia

AL-RAZI (Rhazes, cat. Rasís), Libre d'Almansor, tr. completa? de la versió llatina de GERARD DE CREMONA (primera meitat s. XIV: a 1338?) = Liber Almansoris = Kitab al-Mansuri. E (llib. I: Llibre de l'anatomia; llib. IX, cap. 54: De l'esquinància).

COFÓ DE SALERN, Llibre dels membres del cos de l'home, inc.: «Car l'ordonament... », tr. del llatí (s. XIV: a. 1410) = Anatomia porci (o Anatomia parva Galieni). P

PS.-GALÈ (cat. Galièn), Anatomia, tr. del llatí (s. XIV: a. 1386) = De anatomia vivorum.

GUIU DE CHAULHAC, Anatomia, tr. del llatí (ms. mitjan s. XV) = Inventarium (llib. I).


Tractats d'oftalmologia

ANÒNIM, Llibre de la cura dels ulls, inc.: «La cosa pròpria he primera de conexenza és la vista e és dit en los libres de la fe... », tr. del llatí (primera meitat s. XIV).

AL-QUTI (Alcoatí), Llibre de la figura de l'ull, tr. JOAN JACME, físic, de l'àrab (c. 1378-1379/1384) = [Congregatio sive liber de oculis]. D

AL-QUTI (Alcoatí), Remembrança de les lletres que Galè trameté a Corís sobre la cura de les malalties dels ulls, tr. JOAN JACME?, físic, de l'àrab (c. 1378-1379/1384). D

BENVINGUT DE SALERN (B. de Jerusalem, B. Grasso, B. Graffeo, cat. Benvengut), Llibre de les malalties dels ulls, tr. del llatí? (s. XIV: a. 1419) = Practica occulorum (o De morbis occulorum). D

PS.-GALÈ (cat. Galièn), Anatomia dels ulls, tr. del llatí (s. XV: a. 1462) = De anathomia oculorum. P

 

GINECOLOGIA, OBSTETRÍCIA I COSMÈTICA  

 

JOAN DE FULGINES (J. de Fulgineo), físic, Tròtula (c. 1366-1375).

ANÒNIM, Llibre de medicina, tr. del llatí? el mateix que l'anterior? (s. XIV: a. 1375). P

ANÒNIM, Flors del Tresor de beutat, tr. d'una versió llatina resumida? (s. XIV-XV) = [Tresor de beutat].

MOSCIO?, Tròtula (ms. Tòrtule de Grècia), inc.: «Açí comensa lo libre... o léme[n]s del cap... », expl.: « ... viandes contràries», tr. del llatí (a. 1428) = Gynaecia? P

ANÒNIM, Llibre de regiment de la senyora reina, inc. «Fortuna que d'abans volia... », tr. del llatí? (a. 1458). P

 

PESTA I ALTRES MALALTIES  


Tractats de pesta

JAUME D'AGRAMONT, físic, Regiment de preservació de pestilència (24 d'abril de 1348).

JOAN DE FULGINES i ARNAU GERMÀ, físics, Regiment de la pestilència, en cat.? (c. 1370). P

PS.-ARNAU DE VILANOVA, Petit tractat sobre el regiment que cal portar en temps d'epidèmia, tr. del llatí (segona meitat s. XIV).

PAL·LADI SERRADELL, físic, Regiment de la pestilència, en cat.? (finals s. XIV-prin. s. XV: a. 1406). P

ANÒNIM, Regiment preservatiu de la pestilència, inc.: «Diu lo filòsoph Aristòtil que les obres les quals se fan en los ·IIII· elements e les coses pus jusanes [són] sements de les coses celestials... », tr. del llatí (ms. finals s. XV).

VALESC DE TARANTA (Valascus de Taranta o Tarenta), Tractat de l'epidèmia e de pestilència, tr. JOAN VILAR, jurista, del llatí (c. 1475). Imprès: -1- Barcelona, 1475 D i -2- (Compendi utilíssim contra pestilència) Barcelona, Joan Rosenbach, 1507 = De epidemia et peste.

LLUÍS ALCANYÍS, físic, Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència (c. 1490). Imprès: València, Nicolau Spindeler, c. 1490.

CLIMENT DE SOLDEVILA, físic, Regiment de preservació de pesta (c. 1507). Imprès: Lleida, 1507. D

Receptes contra la pestilència.

 

ÈTICA MÈDICA  

 

FELIP DE SOLDEVILA, físic, Regles per a metges novells (c. 1465-1490).

 

VETERINÀRIA  


Tractats de menescalia

GIORDANO RUFFO DE CALÀBRIA (cat. Jordan Ros de Calàbria), Cirurgia dels cavalls (o Llibre de menescalia de cavalls), tr. -1- del llatí (primera meitat s. XIV), tr. -2- del llatí (s. XIV: a. 1389), tr. -3- del llatí (s. XIV: a. 1390) P i tr. -4- abr. o d'una versió llatina resumida (s. XIV: a. 1389) = Liber de medicina equorum (o Liber marescalcie equorum).

ANÒNIM, Menescalia de Klagenfurt (finals s. XIV).

ANÒNIM, Llibre de les malalties dels cavalls, encom. per l'INFANT DON FADRIQUE de Castella / atr. a HIPÒCRATES (cat. Ipocràs), tr. del castellà (ss. XIV-XV) = Libro de albeitería. D

TEODORIC BORGOGNONI (cat. Tederic), Cirurgia dels cavalls, tr. del llatí (ss.XIV- XV: a. 1440) = Practica equorum (o Mulomedicina). P

ANÒNIM, Llibre [en fet] dels cavalls, encom. per ALFONS XI de Castella / atr. a HIPÒCRATES (atr. Ipocràs), almenys dues tr.: tr. -1- del castellà (s. XIV) i tr. -2- del castellà (ss. XIV-XV: a. 1450) = Libro [de fecho] de los caballos.

MANUEL DÍEZ (mss. Manuel Dieç), Llibre de la menescalia [= Llibre de cavalls + Tractat de les mules] (c. 1424-1436). Retrotr. del castellà, imprès: -1- Barcelona, Joan Rosenbach, 1515, i -2- Barcelona, Dimes Bellestar i Joan Giglo, 1523.

SALVADOR VILA, Llibre de menescalia (mitjan s. XV).

ANÒNIM, Menescalia de Bolonya (s. XV).

BERNAT DE CASES, Llibre d'enfrenaments de cavalls (1496). D

Col·leccions de receptes anònimes i receptes esparses, algunes atribuïdes a menescals.


Tractats de falconeria

ANÒNIM, Llibre del nodriment i de la cura dels ocells de caça (o Pràctica dels ocells), tr. -1 llarga- del llatí (s. XIII-XIV: a. 1338) i tr. -2 llarga- del llatí (s. XIV). Imprès: París, Nicolas Rigault, 1612 (tr. 1) = Epistola Aquile, Symachi et Theodotionis ad Ptolomeum, regem Ægypti, de avibus nobilibus (Epistola de avibus nobilibus).

ANÒNIM, Llibre del rei Dancus, tr. del llatí (s. XIV) = Dancus rex.

ANÒNIM, Llibell de mestre Guillem, falconer, tr. del llatí (s. XIV) = Guillelmus falconarius.

ANTONI DE VILARAGUT, Tractat de falconeria (segona meitat s. XIV). D

FELIP DALMAU I DE ROCABERTÍ, Llibre de cetreria (c. 1387-1392).

ANÒNIM, Tractat per l'art de la caça, atr. al REI ARTÚS (ss. XIV-XV).

ANÒNIM, Tractat de falconeria [del marquès de Barberà] (ss. XIV-XV). D

ANÒNIM, Llibre dels ocells de caça (ms. primera meitat s. XV).

ANÒNIM, Tractat de medicina per a totes les aus de cacera (ms. primera meitat s. XV).

LLUÍS DE BESALÚ, falconer, Llibre dels ocells de caça  (mitjan s. XV)  [possible antecedent en cat. del Libro delli ucelli de rapina]. P

ANÒNIM, Receptari de falconeria, atr. a MESER PANUNTIO, en italià napolità, català i llatí (1467-1470).

ANÒNIM, Llibre de caça (o Llibre d'animals de caçar) (ms. s. XV-XVI).

Notes sobre fitoteràpia i receptes esparses per a gossos.

 

FILOSOFIA NATURAL  

 

BOECI, Llibre de consolació de la Filosofia, tr. -1- amb com. de GUILLEM D'ARAGÓ, per PERE SAPLANA, del llatí (c. 1358-1362) P, revisada amb com. llatí de NICOLAU TREVET, per ANTONI GINEBREDA (c.1390), i tr. -2- PERE BORRÓ del llatí (c. 1358/1362-1370) P. Imprès (rev. de la tr. 1): Lleida, Enric Botel, 1489 = De consolatione Philosophie.

GUILLEM DE CONCHES, Summa de filosofia, tr. del llatí (prin. s. XIV: c. 1302) = Dragmaticon philosophie.

PERE BERSUIRE (Petrus Berchorius o Pictaviensis), Ovidi moralitzat, tr. del llatí (c. 1393) = Reductorium morale (llib. XV: Ovidius moralizatus). P

PS.-ARISTÒTIL, La mort d'Aristòtil (o Paraules d'Aristòtil en l'hora de la seva mort), tr. del llatí (mitjan s. XV) = Liber de pomo (o De morte Aristotelis) = Séfer ha-Tappuah = Kitab al-Tuffaha.

OVIDI, Transformacions, tr. -1- FRANCESC GALCERAN DE PINÓS del llatí (s. XV: c. 1416-1475) P i tr. -2- FRANCESC ALEGRE del llatí amb com. (a. 1482). Imprès (tr. 2): Barcelona, Pere Miquel, 1494 = Metamorphoseis.

Vegeu Enciclopedisme i didàctica.

 

HISTÒRIA NATURAL  


Els vegetals

ODÓ DE MEUNG (Odon Magdunensis), Llibre de les herbes quina virtut han (Màcer), atr. a MÀCER, tr. o versió -1 llarga- del llatí (s. XIV) i tr. o versió -2 curta- (Llibre de les virtuts de les herbes, Tractat dels herbolaris) del llatí (s. XIV) = De viribus (o De virtutibus) herbarum.

ANÒNIM, Propietats del romaní, tr. del llatí (primera meitat s. XIV).

ANÒNIM, Virtuts de la sàlvia, tr. del llatí (s. XIV).

ANÒNIM, Virtuts de l'herba de Tunis, tr. del llatí (s. XIV).

Notes sobre les virtuts mèdiques de les plantes.


Els animals

RAMON LLULL, Llibre de les bèsties (Llibre de meravelles, VII) (París, c. 1288-1289).

ANÒNIM, Llibre de natures de bèsties i d'ocells i de llur significació (o Espill d'exemples de naturaleses d'alguns animals), tr. del llatí (prin. s. XIV) = Bestiario toscano.

PERE HISPÀ (Petrus Hispanus, cat. Pere d'Espanya i Pere Hispà)?, Qüestions lògiques de bèsties i d'ocells, inc.: «Eh sunt qestiones logicales de bèsties e d'ucels per què són genecibils. Queritur quare omne animal volatile... », expl.: « ... Expliciunt CXXVII questiones secundum magistrum de Ispania. Deo gracias. Amen», text llatí amb les rúbr. en català (s. XIV) = Questiones logicales de animalibus.

ANSELM TURMEDA (Abdallah al-Tarjuman), Disputa de l'ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura i noblesa dels animals (c. 1417-1418). E Imprès: Barcelona, 1509. P

ANÒNIM, Tractat dels ocells, inc.: «Assí comensa lo tractat o títol dels auçells... »,  expl.: « ... e cantarà bé», tr. del llatí? (a. 1419). P

ANÒNIM, [Tractat de natura d'ocells], inc.: «Car scrit en la natura dels aucells... », tr. del llatí? (a. 1421). P

ANÒNIM, Tractat de natura d' ocells, inc.: «Comprent cosa és... », expl.: « ... aquella gallina... una [illegible]», tr. del llatí? (a. 1450). P

Notes sobre les virtuts mèdiques dels animals.


Els minerals

ANÒNIM, Lapidari, inc.: «Primerament comenssa lo tractat de la pedre qui és apellada diamant, del qual són tres maneras... », tr. del llatí (ss. XIV-XV).

MARBODE DE RENNES, Lapidari, inc.: «Así comensa lo Lapidari al qual al bisbe de Rode treladà del libre al qual al rey de Aràbia envià al venerable emperador de Roma de les virtuts de les péres, e posats són los noms e les colors e les regions hon sa troben les dites péres... », tr. del llatí (ss. XIV-XV) = De lapidibus (o Liber lapidum) P

ALBERT EL GRAN? / AZAREUS?, Lapidari (Llibre de les propietats de les pedres segons la figura que tenen tallada), tr. del llatí (s. XV) = Liber de mineralibus? / De lapidibus? P

ANÒNIM, Virtuts de les dotze pedres, tr. del llatí (c. 1307-1323).

JAUME FERRER DE BLANES, Lapidari (Sumari, I) (c. 1476-1523). Imprès (Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí): Barcelona, 1545.

ANÒNIM, Lapidari, inc.: «En aprés ardim... », en vers (ss. XV-XVI: a. 1512). P

Notes sobre les virtuts mèdiques dels minerals.


Els grups humans

Vegeu Geografia i viatges: Obres descriptives.

 

ENCICLOPEDISME I DIDÀCTICA  

 

RAMON LLULL, Doctrina pueril (c. 1274-1276).

JAUME [II], Llibre de doctrina (o de saviesa) del rei En Jaume (c. 1280).

PS.-ARISTÒTIL, Secret dels secrets (o Llibre de regiment de senyors), tr. -1 curta- del castellà [Llibre de doctrina del rei En Jaume] (c. 1280), tr. -2 llarga- del llatí (s. XIII-XIV: a. 1322) i tr. -3 llarga- del llatí (ss. XIV-XV) = Poridat de poridades / Secretum secretorum = Kitab Sirr al-'asrar.

ANÒNIM, Llibre de Sidrac, el filòsof (o Fontana de ciència), tr. -1- del francès (primera meitat s. XIV) i tr. -2- del francès? (ss. XIV-XV: a. 1422) P = Livre de Sidrach, le philosophe (o Livre de la fontaine de toutes sciences).

ANÒNIM, Llibre de l'infant Epitus, tr. d'una versió llatina resumida (s. XIV) = Disputatio (o Altercatio) Hadriani Augusti et Epicteti, philosophi.

MATFRÉ ERMENGAUD (Matfre Ermengaut), Breviari d'amor, tr. GUILLEM DE COPONS? en prosa de l'occità (finals s. XIV) = Breviari d'amor.

FRANCESC EIXIMENIS, Crestià. Primer del C. (1379-1381), imprès València, 1483; Segon del C. (1382-1383); Terç del C. (1384); Dotzè del C. (1383-1387), imprès parcialment València, 1484 i 1499.

ISIDOR [DE SEVILLA] (ms. Isidorus), [Etimologies?], inc.: «Aquí comença», expl.: « ...anno Domini .CCº.XCº. tercio», tr. del llatí (a. 1410) = Etymologie? P

BRUNETTO LATINI (cat. Brunet Latí), Llibre del tresor, tr. completa GUILLEM DE COPONS del francès (1418) i tr. parcials (s. XV) = Li livres dou trésor.

ALFONSO DE LA TORRE (cat. Batxeller de la Torre), Visió delitable (Visió delectable de la filosofia y arts liberals, metafísica y filosofia moral), tr. -1- FRANCESC PRATS del castellà (1470) i tr. -2- del castellà (c. 1484). Imprès (tr. 2): Barcelona, Mateu Vendrell, 1484 = Visión deleitable de la filosofía y artes liberales, metafísica y filosofía moral.

Vegeu Filosofia natural.

 

LUL·LISME 

 

RAMON LLULL, Llibre de contemplació en Déu, tr. RAMON LLULL de l'àrab? (c. 1273-1274).

RAMON LLULL, Doctrina pueril (c. 1274-1276).

RAMON LLULL, Llibre de meravelles (Fèlix) (1289).

RAMON LLULL, Taula general (1293-1294).

RAMON LLULL, Arbre de ciència (1295-1296).

RAMON LLULL, Tractat d'astronomia (1297).

RAMON LLULL, Llibre de quadratura i triangulatura de cercle (1299).

RAMON LLULL, Art demostrativa, tr. (?) del llatí (s. XIII-XIV) = Ars demonstrativa.

RAMON LLULL, Aplicació de l'Art general, en vers (1301).

RAMON LLULL, Començaments de medicina, tr. del llatí (s. XIV) = Liber principiorum medicine (Ars principiorum et graduum medicine).

PS.-RAMON LLULL, Doctrina i manera d'aplicar lògica nova a la ciència de dret i de medicina, tr. del llatí (s. XIV) = De modo applicandi novam logicam ad scientiam juris et medicine.

RAMON LLULL, Art breu, tr. del llatí (s. XV) = Ars brevis.

 

ASTRONOMIA I ASTROLOGIA  


Obres d'astronomia

ANÒNIM, Almanac perpetu per a trobar els llocs veritables dels planetes en els signes (Almanac de Tortosa), tr. del llatí (primera meitat s. XIV) = Almanach perpetuum ad inveniendum vera loca planetarum in signis.

MASHALLAH (Messahala)?, Libre dels eclipsis del sol i de la lluna, tr. del llatí (1328) = Liber de eclipsi solis et lune. P

PERE ENGILBERT, DALMAU SESPLANES i JACOB CORSUNO, Taules astronòmiques (= Taules de Barcelona, Taules del rei En Pere) (1361-1381).

JACOB BEN DAVID BEN YOMTOB HA-PO'EL (cat. mestre Bonet Bonjorn), Astronomia (= Taules de Perpinyà), tr. del llatí o de l'hebreu (d. 1361).

ANÒNIM, Llunari de València (c. 1367).

ANÒNIM, Llunari de Barcelona (s. XIV; ms. primera meitat s. XV).

ANÒNIM, Llunari (c. 1386).

ANÒNIM, Forma i manera de fer l'astrolabi, inc.: «E direm primer del lim. Primerament, ab lo compàs fes un cercle ... », tr. del llatí o de l'àrab (s. XIV).

PS.-PTOLEMEU (cat. Tolomeu), Tractat de l'astrolabi, tr. del llatí o de l'àrab (segona meitat s. XIV).

PS.-PTOLEMEU (cat. Tolomeu), Pràctica de fer l'astrolabi, tr. del llatí o de l'àrab (segona meitat s. XIV).

ANÒNIM, Tractat sobre l'ús de l'astrolabi (segona meitat s. XIV).

ANÒNIM, Pràctica de fer un gnòmon, inc.: «Si volem fer hun instrument per lo qual sapiam quina hora és del dia per la ombre del sol... », tr. del llatí o de l'àrab (segona meitat s. XIV).

ANÒNIM, Almanac, inc.: «Aquesta obra servís... », tr. del llatí? (s. XIV) = Almanach. P

ANÒNIM, Taules de Tolosa (Taules tolosanes), tr. del llatí (s. XIV). P

IBN AL-ZARQIYAL (Azarquiel), Taules toledanes, tr. del llatí (s. XIV). P

JAFUDÀ BEN MOSSÉ HA-KOHÉN, ISAAC BEN SID i altres, Taules alfonsines, atr. a ALFONS X EL SAVI, amb Cànons de JOAN DE SAXÒNIA, tr. del llatí (s. XIV). P

AL-FARGHANI (Alfraganus, Alfragani), Lectura de l'astrolabi, tr. de l'àrab? (s. XIV: a. 1362). P

JACOB BEN MAHIR IBN TIBBON (Profatius Judaeus, cat. mestre Profeit Jueu),  Lectura del quadrant,  inc.:  «Per so car la ciència... », tr. del llatí (a. 1426) = Compositio et utilitates quatrantis novi. P

IBN AL-ZARQIYAL (Azarquiel)?, Libre de la safea, inc.: «Quant volràs fer lo instrument appellat safea... », tr. del llatí (a. 1440) = (Libro de la azafea). P

GERARD DE SABBIONETA, Teòrica de les planetes, tr. del llatí (a. 1440) = Theorica planetarum. D

ANÒNIM, Lectura del sextant, tr. JOAN DE BÒNIA de l'àrab (1456) = [Lectura sexagenarii].

JACOB BEN MAHIR IBN TIBBON (Profatius Judaeus, cat. mestre Profeit Jueu), Almanac perpetu, tr. del llatí? (ms. c. 1459) = Almanach perpetuum.

PS.-ALBERT EL GRAN, Tractat de l'esfera, tr. del llatí (a. 1484). P

BERNAT DE GRANOLLACS, físic, Sumari (Lunari) (c. 1484-1485). Imprès: -1- (Sumari) Barcelona?, 1484-1485; -2- (Lunari e Reportori del temps d'ANDREU DE LI) Barcelona, Joan Rosenbach, 1510 P, 1513, 1514 i c. 1519.

ANDREU DE LI, Reportori del temps, tr. del castellà. Imprès (amb BERNAT DE GRANOLLACS, Lunari): Barcelona, Joan Rosenbach, 1510 P , 1513, 1514 i c. 1519.

JOAN PERE, físic, Llunari. Imprès: Barcelona?, Joan Gherlinch?, 1489. D

JOAN DE HOLYWOOD (Johannes de Sacrobosco), Tractat de l'esfera, tr. del llatí (ms. prin. s. XVI) = Tractatus de sphera (o Sphera mundi).

BERNAT DE TRILLA, Qüestions sobre el tractat de l'esfera, tr. del llatí (ms. prin. s. XVI) = Questiones super tractatu sphere antique.

ANÒNIM, Compte del girant e ple de la luna o Lunari per totstemps. Imprès: Lleida?, 1501. P

Altres almanacs, llunaris i tractats sobre astrolabis.


Obres d'astrologia

RAMON LLULL, Tractat d'astronomia (1297).

PS.-PITÀGORES, Esfera de la vida i de la mort, tr. del llatí (ms. prin. s. XIV) = Sphera vite et mortis.

ANÒNIM, Tractat d'astrologia desconegut (o de medicina), tr. SALAMÓ, cirurgià, de l'àrab (1349). P

BARTOMEU DE TRESBÉNS, Llibre de les nativitats (impròp. Tractat d'astrologia) (1369).

BARTOMEU DE TRESBÉNS, Tractat de les interrogacions (c. 1369).

BARTOMEU DE TRESBÉNS, Tractat de les eleccions (d. 1369).

BARTOMEU DE TRESBÉNS, Llibell d'investigacions de tresors (1372).

DALMAU SESPLANES, Tractat d'astrologia (1381). P

VIDAL EFRAÏM EL GIRONDÍ, Tractat d'astrologia (c. 1381). P

IBN ABI‘L-RIJAL (Alí Abenragel, Albohazén o Alboacén), Llibre de judicis de les estrelles (o Suma d'astrologia), tr. de la versió llatina de JOAN DE SEVILLA (c. 1386) = Liber completus in judiciis astrorum = Kitab al-bari‘ fi ahkam al-nujum. P

IBN ABI‘L-RIJAL (Alí Abenragel, Albohazén o Alboacén), Llibre de les nativitats (o Summa), tr. del llatí? (segona meitat s. XIV) = Liber de qualitate natus (o Liber de XII domibus). P

ANÒNIM, Tractat dels XII signes (Tractat de natura dels signes), tr. del llatí o de l'àrab (segona meitat s. XIV).

PTOLEMEU (cat. Tolomeu), [Summa], inc.: «Lo primer libre», expl.: « ... l'ús ésser pordra», tr. del llatí? (segona meitat s. XIV) = Tetrabiblon (Quadripartitum). P

ANÒNIM, Astrologia d'Andorra (finals s. XIV) [inclou: Tencar, tr. parcial de Picatrix; De saber quines són les malalties segons el moviment de la lluna, tr. de l'Astronomia Ypocratis; una summa d'astrologia judiciària; un Tractat de bahare o ensenyament de les llunes segons la ciutat de Jerusalem].

ANÒNIM, Pronòstics d'astrologia mèdica, inc.: «Aquest libre és de filosofia... », tr. del llatí o de l'àrab (ms. s. XIV-XV).

ANÒNIM, [Llibre d'eleccions],  inc.: «Totes les criatures racionals de aquest món... »  (a. 1408)  =  Electiones de horis planetarum? P

JOAN DE SEVILLA, Llibre dels judicis d'astronomia, tr. del llatí (s. 1410) = Epitome totius astrologie (o Quadripatitum de iudiciis astrorum). P

MASHALLAH (?), Llibre de la propietat dels planetes, inc.: «Aquest és lo començament...  Deus saber, mon fill... », expl.: « ...sinch anys e .VII. mesos», tr. del llatí o de l'àrab (a. 1410). P

ANÒNIM, Llibre dels judicis temporals esdevenidors, inc.: «A prenosticar los temporals sdevenidors... », tr. del llatí o de l'àrab (a. 1410). P

HERMES TRISMEGIST, Llibre dels judicis d'astrologia, inc.: «En nom de Déu sia... Per tal que vejats en lo girament... », tr. del llatí o de l'àrab (a. 1410). P

IBN ‘ALI AL-QABISI (Alcabitius o Alcabissi), Llibre d'introduccions a l'art dels judicis de les estrelles, tr. del llatí? (a. 1410) = Kitab al-madkhal ila ahkam al-nujum (Liber introductorius [isagogicus] ad magisterium judiciorum astrorum [in astrologia]). P

ABRAHAM BEN MEIR IBN ‘EZRA (Avenezrà, Avenazera), Llibre dels judicis de les estrelles, tr. -1- del llatí o de l'hebreu (s. XIV-XV) i tr. -2- del llatí o de l'hebreu (a. 1448) = Rešit hokma etc.

IBN AL-KAMMAD AL-MUQTABIS, Paraules a propòsit de l'animodar per a rectificar l'ascendent dels naixements, tr. de la versió llatina d'ALFONS DINÍS, físic (ss. XIV-XV: d. 1334) = (Kalam fi-l-naymudar li-tashih tawali‘al mawalid). E

ANÒNIM, Astrologia de Vic (ms. prin. s. XV) [inclou nativitats, fisiognomonia i signes].

ANÒNIM, Llibre de semblances de tots els homes, inc.: «Aquest llibre [és] de la semblansa de tots los hòmens... », tr. del llatí o de l'àrab (a. 1440).

JOAN DE SAONA (ms. "Johan de Sahona", Joan de Saxònia?), Flor dels savis, inc.: «Tolomeu diu que no és coze impossible saber les particulars espècies de les cozes prenunciar... », però expl.: «Explicit liber magistri Bernardi Oromiri» (Bernat de Verdun?, autor d'un Thesaurus philosophie), tr. del llatí (c. 1459) = [comentari al Liber introductorius d'al-Qabisi?].

PS.-GALÈ?, Art de l'astronomia, inc.: «Artis stronomie: deveu saber que .XII. mesos... », tr. del llatí  (a. 1479)  =  Artis astronomie? P

ANÒNIM, Tractat de les .VII. cambres, inc.: «Assí comensa lo Tractat de les .VII. cambres ... », tr. del llatí o de l'àrab (a. 1480). P

ANÒNIM, Tractat de prenostication de la vida natural dels hòmens segons los signes e planetas celestials e proprietats lurs demonstren. Imprès: Tolosa de Llenguadoc, Henri Mayer, c. 1485.

SAHL BEN BISHR (Zahel), Llibre d'introduccions a l'art dels judicis de les estrelles, inc.: «Planeta, com volen alguns, significa cosa herant... », tr. del llatí? (ms. prin. s. XVI) = Introductorium (o Liber introductorius) de principiis iudiciorum.

ESTEVE ROTLLAN, Judici o pronòstich admirable de l'any de la nostra salut .M.D.XIII. fins en l'any .M.D.XXIIII. inclusivement. Imprès: Barcelona, 1513.

GASPAR GALCERAN MOLERA, físic, Pronòstich per l'any mill .D.XXXIII., e durarà, en part, fins çerca de l'any .M.D.XXXVI. Imprès: Barcelona, Carles Amorós, 1533.

ANÒNIM, Astrologia de Mallorca (impròp. Llibre dels planetes i dels signes) (primera meitat s. XVI) [inclou opuscles sobre els set planetes; els dotze signes del zodíac; la introducció a l'astrologia; la cosmografia i l'astrologia; les virtuts de les pedres i les herbes; i la manera de trobar aigua].

Horòscops, taules de pronòstics i notes diverses.

 

GEOGRAFIA I VIATGES  


Cartografia

ANÒNIM, Llibre sobre la carta de navegar (Llibre de navegar, Llibre del compàs de la mar, Llibre de les mars, Llibre del compàs de navegar), tr. de l'italià (s. XIV: notícies inconcretes des de 1323, doc. en cat. 1410) = Libro del compasso da navigare. P

ANGELINO DULCETO (òlim Angelí Dulcert), cartes nàutiques (1330-1339).

CRESQUES ABRAHAM (impròp. Abraham Cresques), Atlas català (1375).

GUILLEM SOLER, carta nàutica (1380).

ANÒNIM, Mapamundi [de Florència] (finals s. XIV-prin. s. XV)

ANÒNIM, Mapamundi [de Nàpols] (finals s. XIV-prin. s. XV)

MACIÀ DE VILADESTERS, Mapamundi [de Valldecrist] (1413).

MACIÀ DE VILADESTERS, Mapamundi [de Florència] (1423).

JOAN DE VILADESTERS, Mapamundi [d'Istanbul] (1428).

GABRIEL DE VALLSECA, cartes nàutiques (1439-1449).

ANÒNIM, Mapamundi Estense (mitjan s. XV).

JAUME BERTRAN, cartes nàutiques (1456-1491).


Obres descriptives

[PERE RIBER i RAMON TORNER], Romeries [de P. Riber i R. Torner el 1320] (ms. de 1383). [P]

JOAN ROVIRA, Viatge a Terra Santa [fet per Guillem de Tremp el 1323] (ms. primera meitat s. XIV).

MARCO POLO, Llibre de les províncies del gran emperador del Catai,  tr. -1- del francès o l'italià (segona meitat s. XIV) P; i tr. -2- del francès o l'italià (segona meitat s. XIV) = Il Milione.

ODORICO DA PORDENONE (cat. Odoric), [Itineriari], tr. del francès? (segona meitat s. XIV: notícies inconcretes des de 1374). E (interpolats a Marco Polo, Llibre de les províncies). = Itinerarius (De rebus incognitis).

AITÓ DE GORIGOS (Haitó de G.), La flor de les històries d'Orient, tr. del francès (segona meitat s. XIV). = La flor des estoires de la terre d'Orient.

JOAN DE MANDEVILA (John Mandeville), Viatge d'Ultramar, tr. del francès (s. XIV-XV: c. 1380-1410). E = Voyage d'Outremer.

ANÒNIM, Epístola del Preste Joan, tr. del llatí? (a. 1383).

RAMON DE PERELLÓS, Viatge al Purgatori de Sant Patrici (c. 1398-1399) P. Retrotr. de l'occità, imprès: Tolosa, 1486.

ANÒNIM, Llibre de la Terra Santa, inc.: «En qual manera la Terra Santa... » (a. 1410). P

ANÒNIM [Guillem de Trípolí?], Llibre de la terra del soldà, inc.: « Aquest libre és de l'ordonament...  En nom del Pare... », expl.: « ...de tot ço que mester han», tr. del llatí? (a. 1410). P

PS.-ISIDOR DE SEVILLA?, Papa mundi (Mapa mundi), inc.: «Aprés que Déu hac creat lo cel e la terra e format Adam e Eva e totes les coses... », tr. del llatí o del castellà (a. 1422). P = Liber mapa mundi / Semejança del mundo?

ANÒNIM, Peregrinació de la Terra Santa, inc.: «Com segons diu... » (a. 1450). P

ANÒNIM, Mirall del món, inc.: «Com natura humana desig... », tr. del llatí? (a. 1458). P [filosofia moral?]

[GUILLEM OLIVER], Romiatge de la Casa Santa de Jerusalem [fet per G. Oliver el 1464] (ms. finals s. XV).

ANÒNIM,  [Llibre de la Terra Santa],  inc.: «Com si axí què la terra de Ultramar, ço és saber, la Terra Sancta... »  (a. 1515). P

Altres relats de pelegrinatges.

 

AGRONOMIA  

 

ANÒNIM, Pal·ladi arromançat (s. XIV).

JOFRE DE FRANCÒNIA, Tractat de plantar i empeltar arbres i de conservar el vi, atr. a ALBERT EL GRAN, tr. del llatí (s. XIV) = De plantationibus arborum et de conservatione vini.

IBN AL-‘AWWAM, Llibre d'agricultura (?) [tractat d'agricultura compilat per «Mirababolí, moro, rey qui fo de Sibília»], tr. de l'àrab? (c. 1363) = Kitab al-filaha. P

IBN WAFID (Abengüefit), Compendi d'agricultura (Antholius), tr. del castellà? (a. 1370) = Suma de agricultura / Majmu‘ fi l-filaha.

PAL·LADI, Llibre d'agricultura, tr. FERRER SAIOL del llatí (1380-1385) = Opus agriculture.

ANÒNIM, [Miscel·lània d'arboricultura i horticultura], inc.: «De l'arbre, que faça fruyt en l'any que·l plantaràs... », tr. del llatí? (s. XIV).

ANÒNIM, Capítols singulars de les llavors que hauràs de sembrar cada mes de l'any, tr. del llatí? (s. XIV).

ANÒNIM, Pal·ladi arromançat (ss. XIV-XV). D

ANÒNIM, Pal·ladi arromançat (c. 1475).

ANÒNIM, Memòria de les formes de les llaurons, de plantar, de sembrar i de tenir cura de tota mena d'hortalisses, segons els hortolans de Barcelona (c. 1475).

ANÒNIM, Pal·ladi arromançat [=Llibre o regla o ensenyament de plantar o sembrar vinyes i arbres i empeltar aquells i de sembrar camps i de fer hortalissa i conservar vi i moltes altres coses] (ms. finals s. XV).

Calendaris agrícoles, Pal·ladis arromançats i notes sobre sobre arboricultura i horticultura.

 

CUINA 


Receptaris de cuina

ANÒNIM, Llibre de Sent Soví (c. 1324).

ANÒNIM, Llibre de totes maneres de potatges de menjar (mitjan s. XIV).

ANÒNIM, Llibre d'aparellar de menjar (ms. de c. 1360-1380).

ROBERT DE NOLA, Libre de doctrina per a ben servir, de tallar e de l'art de coc, ço és, de qualsevol manera de potatges e salses (o Llibre del coch) (segona meitat s. XV: 1458-1491). Imprès: -1- edició/ns incunable/s (?) P; -2- Barcelona, Carles Amorós, 1520; -3- Barcelona, Carles Amorós, 1535; -4- Barcelona, Carles Amorós, 1539; -5- Barcelona, Jaume Cortey, 1560; -6- Barcelona, Pau Cortey i Pedro Malo, 1568; i -7- Barcelona, Pedro Malo, 1578.

ANÒNIM, Tractat de l'art de trinxar (segona meitat s. XV).

ANÒNIM, Art de condiment. Imprès: Barcelona, Carles Amorós, 1534. D

Altres receptaris i receptes soltes.


Receptaris de confiteria

ANÒNIM, Receptes de bones compostes (s. XIV).

ANÒNIM, Llibre de totes maneres de confits (ms. primera meitat s. XV).

Altres receptaris i receptes soltes.


Consuetes

GUILLEM CLERGUE, Llibre del coc de la canonja de Tarragona (Consueta de Tarragona) (1331).

ANÒNIM, Llibre del ventre (Consueta de Barcelona) (s. XIV).

ANÒNIM, Llibre del ventre (Consueta de Ripoll) (ms. s. XV). P

 

ALQUÍMIA  

 

PS.-RAMON LLULL, Cantilena (Cobles sobre l'art de l'alquímia) (a. 1332). Retrotr. JAUME MAS del llatí (prin. s. XVI).

PS.-RAMON LLULL, Testament, tr. -1- del llatí (d. 1332) i tr. -2- JAUME MAS del llatí (prin. s. XVI) = Testamentum.

ANÒNIM, Virtuts de l'aiguardent, tr. del llatí (primera meitat s. XIV).

ANÒNIM, Tractat d'alquímia desconegut (o d'astrologia), tr. de l'àrab a instància de JAUME ROIG (a. 1352). P

JOAN DASTIN, Libell de les set proposicions sobre la composició de la pedra filosofal, atr. a ARNAU DE VILANOVA, tr. del llatí (s. XIV-XV) = Libellus septem propositionum super compositione lapidis philosophorum.

JAUME DEL BURG DE SANT SERNI (cat. J. del Burg), [Llibre d'alquímia], tr. del llatí (s. XIV-XV: a. 1419) = XII claves totius magisterii. P

PS.-HERMES TRISMEGIST, Obra de l'alquímia, inc.: «Açí comença la Obra de la alkímia de Hermes e parla primerament de la pedra que ell apella adebefi... », tr. del llatí (ss. XIV-XV: ms. 1473-1490) = Liber diabesi (Liber Galieni).

PS.-ARNAU DE VILANOVA, Llibre dels dotze capítols, inc.: «En nom de Déu, rey de glòria, componam aquest libre e començem a parlar açí en la molt noble e molt alta scièntia la qual apellen los savis alkímia. Perquè molts hòmens van errants per cercar e per trobar en les obres... », tr. del llatí (ss. XIV-XV: ms. 1473-1490) = Duodecim capitula.

ANÒNIM, [Poema o poemes sobre l'alquímia], inc.: «En nom de Déu, lo rey del cel / e de l'àngel sant Gabriel... », «O! vosaltres, honrats senyors, / de la peyra escarnidors... », « Aujats, senyors, complits de saviesa, / inquiridors de la pedra vermeya... », «Vejats què diu nostre pare Adam / e Sech, son fill, qui u anech refermam... » (ss. XIV-XV: ms. 1473-1490).

JOAN DE ROCATALHADA (Johannes de Rupescissa), Llibre de la llum [del gran magisteri de la composició de l'autèntica pedra filosofal], tr. del llatí (ss. XIV-XV: ms. 1478) = Liber lucis magni magisterii confectionis veri lapidis philosophorum.

PS.-ARNAU DE VILANOVA, Llibre del gran magisteri de les preparacions i regiment de la pedra filosofal, inc.: «Divisir-t'é, donchs, lo present llibre en .VIII. capítols: en lo primer te mostraré la sublimació... », tr. del llatí (ss. XIV-XV). E

JAUME DEL BURG DE SANT SERNI (cat. J. del Burg), [Poema sobre l'alquímia], inc.: «En lo fems no és terra tornat / ya per nul temps no serà such gittat... », expl.: « ... el sperver de Hermes és appellat / e·l seu cap d'or és tornat», tr. del llatí? (ms. s. XV). D

JAUME LUSTRACH, Llibre de l'obra de la pedra filosofal (Fènix), tr. del llatí (s. XV) = Liber Fenicis (o Phoenix) de compositione lapidis philosophorum.

PS.-HERMES TRISMEGIST, Virtuts de la llunària, tr. del llatí (ms. s. XV) = Virtutes lunarie.

PS.-RAMON LLULL (Ramon de Tàrrega?), Llibre de la quinta essència, tr. del llatí (ms. s. XV). E = Liber de secretis nature seu de quinta essentia.

PS.-RAMON LLULL, Art intel·lectiva (o Màgica sobre l'art de l'alquímia), tr. -1- del llatí (s. XV), tr. -2- del llatí (s. XV-XVI) E i tr. -3- del llatí (c. 1516) = Ars intellectiva seu Magica lapidis philosophorum (de arte alkimie).

JOAN DE ROCATALHADA (Johannes de Rupescissa), Llibre secret en filosofia (Llibre de la demostració de la quinta essència extreta de totes les coses transmutables), tr. del llatí (s. XV) = De consideratione quinte essentie omnium rerum transmutabilium (o Liber de famulatu philosophie).

ANÒNIM, Imatge de vida, inc.: «Lo tractat anomenat Imatge de vida, tret dels Secrets dels filòzofs, és a saber, de la Flor d'alquímia primera. Aquest llibre és escrit en pràtica e teòriqua a mostrar a conèixer la siènsia... », tr. del llatí (ms. prin. s. XVI). E

MACER, [Obra de l'alquímia] (ms. La obra e tractat de Maser), inc.: «Si vols prestament tornar lo sol o la lluna en aigua, pren .Iª. unça de qualtevols e amalgama ab mit j a unça de mercuri... », tr. del llatí (ms. prin. s. XVI). E

ROSINUS? (Rodianus, ms. "Rosiano Constansi"), Dictats dels filòsofs segons Rosiano Constansi diu i altres filòsofs, inc.: «La causa material de l'or perfet e philozòfico és l'aigua, perquè ab aquella y per aquella tota obra se acaba e no sense ella... », tr. del llatí (ms. prin. s. XVI). E

ENRIC ALEMANY, [Llibre d'alquímia] (ms. Libre d'Enric Alamany), inc.: «Nilius, filòzof, diu: aveu de saber que no aveu menester molts noms... », tr. del llatí (ms. prin. s. XVI). E

PS.-RAMON LLULL, Diàlegs entre l'amor divinal, l'esposa ànima i la humana raó, tr. de l'italià (primera meitat s. XVI). Imprès: Barcelona?, Carles Amorós, 1546.

PS.-RAMON LLULL, Preguntes que fa el fill de la filosofia a l'excel·lentíssim filòsof mestre Ramon Llull sobre la ciència i art alquímica (s. XVI?).

Virtuts, receptes i notes esparses.

 

MÀGIA I ENDEVINACIÓ  


Màgia natural

ALCANUS (versió llatina de Johannes Pauli o Paulinus), Propietats de la despulla de la serp (o Llibre de vida), tr. -1- (Llibre de vida) del llatí (s. XIV: a. 1392) i tr. -2- d'una versió llatina resumida (ms. finals s. XV) = De pelle serpentis XII experimenta (De corio serpentis, De spolio serpentis, De viribus corii serpentis pulverisati, Salus vite).

PS.-ALBERT EL GRAN (cat. Albert), Llibre d'experiments, tr. -1- del llatí (a. 1450) P i tr. -2- (Llibre de les virtuts) del llatí (ms. prin. s. XVI) E = Experimenta Alberti (Secreta Alberti / Liber aggregationis, seu Liber secretorum de virtutibus herbarum, lapidum et animalium quorumdam / Liber de mirabilibus mundi, seu de secretis nature).

Altres obres sobre les virtuts màgiques de les pedres (vegeu Història natural).


Màgia astrològica

ANÒNIM, Llibre de puritats, inc.: «Cant deus o voldràs obrar, as mestiés que [tu sapias] sies nede de dins e de fora, so és, dejú de ton mangà e de ton beure, e sias dejunat ad honor de Dieu... », tr. del llatí (s. XIV).

ANÒNIM, Tencar, tr. del llatí (s. XIV) = Picatrix E

ANÒNIM, Oracions dels set planetes, inc.: «Oracions de les .VII. planetes... », expl.: « ...ab los perfums que acostuma és ordonat. Deo gracias», tr. del llatí (ss. XIV-XV: a. 1440). P

ANÒNIM, [Perfums del sol], inc.: «Aquests són los perfums del sol... », expl.:« ...Gabriel e·stà sobre·l mes de marts Dumiel», tr. del llatí (ss. XIV-XV: a. 1440). P

ANÒNIM, Llibre d'obres d'imatges, inc.: «En qual manera se preparen speriments de furts... », expl.: « ...la fe en totes coses. De obres de ymatges», tr. del llatí (ss. XIV-XV: a. 1440). P

Fórmules i notes esparses, pronòstics mèdics (vegeu Medicina teòrica i Astronomia i astrologia).


Màgia espirirtual o religiosa

ANÒNIM, Llibre del Semiforas, inc.: «Assí comensa lo Llibre del Semiforas, lo qual donà lo Creador [a] Adam... », tr. del llatí (ss. XIV-XV: a. 1440). P = Liber Semaforas [Seminafora, Semforas, Semiphoras] / Séfer Raziel

ANÒNIM, Clau del Semiforas, inc.: «Assí comensa la Clau del Semiforas... », expl.: « ...perquè j o us prech en aquesta ora amen sequitur», tr. del llatí (ss. XIV-XV: a. 1440). P

PS.-ALCUÍ DE YORK, Llibre dels usos dels psalms, tr. del llatí (ms. mitjan s. XIV) = Liber de psalmorum usu.

ANÒNIM, Oració a santa Apol·lònia (s. XIV).

ANÒNIM, Oració a sant Cebrià (ss. XIV-XV). Imprès: Barcelona, Pere Posa?, a. 1498; Barcelona, Miquel Cabrit, a. 1538; etc.

ANÒNIM, [Llibre de màgia religiosa], inc.: «Entre en aquell loch», expl.: « ... no haurà por de mal de ràbia [ne] de mal de caura» (a. 1434). P

ANÒNIM, Passament de la Verge Maria (ms. mitjan s. XV).

ANÒNIM, Oració a sant Restitut (ms. prin. s. XVI).

Altres receptes, oracions i conjurs (també presents en receptaris mèdics i tractats de cirurgia i de menescalia).


Màgia negra o nigromància

ANÒNIM, Clavícula de Salomó, inc.: «Incipiunt Clavicula Salamonis... », expl.: « ...de la persona que amarets e volrets»; II: «Comensa lo segon libre de la Clavícula... », expl.: « ...perquè aquest libre sanctíssimament se deu tenir», tr. del llatí (ss. XIV-XV: a. 1440). P

ANÒNIM, Experiments de Bilec, inc. (?): «Divendres en ora de Venus... », tr. del llatí (ss. XIV-XV: a. 1440). P

ANÒNIM, Canticum novum, inc.: «Cantars... », expl.:« ...la obre qui·s pertany», tr. del llatí (ss. XIV-XV: a. 1440). P

Fórmules i notes esparses.


Obres d'endevinatòria

ANÒNIM, Llibre d'art de geomància, inc.: «Nostro Senyor Déus Jhesuchrist... », tr. del llatí (notícies inconcretes de 1302 i 1386, en català 1410). P

ANÒNIM, Llibre de sorts, inc.: «D'armes: vay a l'om...», tr. del llatí? (a. 1390). P

ANÒNIM, Llibre de sorts, inc.: «D'armes: vay en cavaller... », expl.: « ...e totstemps ne serets presat», tr. del llatí? (a. 1410). D

ANÒNIM, Tractat de fisiognomonia (ms. s. XV). P

GIROLAMO MANFREDI, Quesits, atr. a ALBERT EL GRAN, tr. de l'italià (c. 1499). Imprès: Barcelona, Pere Posa, 1499 = Liber de homine (Il perchè) [2a part: fisiognomonia].

Apartats sobre fisignomonia i quiromància presents en obres d'altra temàtica (medicina pràctica, enciclopedisme i didàctica, astrologia).

 

ARITMÈTICA I MERCADERIA  


Tractats d'aritmètica

ANÒNIM, Tractat d'àbac (Barcelona) (ms. 1380-1400).

ANÒNIM, Tractat d'àbac (Siena I) (ms. primera meitat s. XV).

ANÒNIM, Tractat d'àbac (Siena II) (ms. primera meitat s. XV).

ANÒNIM, Tractat de geometria i aritmètica (a. 1450). P

FRANCESC SANTCLIMENT, Suma de la art de arismètica. Imprès: Barcelona, Pere Posa, 1482.

ANÒNIM, [Còmpot], Barcelona, Joan Gherlinch, 1489. P

TOMÀS DE PERPENYÀ, Sumari. Imprès: -1- Barcelona, Joan Luschner, 1505, -2- (Art y stil per a scriure a totes persones de qualsevol estat que sien e diverses maneres de comptes abreviats molt necessaris per a totes persones) València, Diego Gumiel, 1511, -3- (Sstil [sic] d'escriure a qualseuol persona ab un breu sumari de contes per a breument saber a rahó de tantes liures l'any, quant ve lo mes e quant lo dia) Barcelona, Pere Montpesat, 1562. [2a part: Breu sumari de comptes].

ANÒNIM, [Tractat d'àbac], inc.: «Así notaré algunes retgles de la arismèticha... » (a. 1506). P

JOAN VENTALLOL, Pràtica mercantívol. Imprès: Lió, Jean de la Place, 1521.

ANÒNIM, Aritmètica de Sant Cugat (ms. primera meitat s. XVI: a. 1533) [inclou resum i comentari de la Summa de Luca Pacioli].

Notícies documentals d'altres tractats en català des de 1400.


Manuals de mercaderia

ANÒNIM, Llibre de coneixences d'espècies i de drogues i d'avisaments de pesos, canes i mesures de diverses terres (c. 1385).

ANÒNIM, Primera faç d'art de mercaderia (a. 1441). P

GASPAR MONTMANY, Llibre que explica el que ha de ser un bon mercader (c. 1480-1490).


Monedes

ARNAU DE CAPDEVILA, Tractat de les monedes (1436-1437).

ARNAU DE CAPDEVILA, Compendi de matèria de monedes (1437).

 

TÈCNIQUES  

 

ANÒNIM, Llibre de les lÍnIes de l'ofici [d'argenter] (a. 1412). P

ANÒNIM, Llibre de l'assaig de l'or, inc.: «Aquest preu apresiable... » (a. 1419). P

ANÒNIM, Llibre de mostres de l'ofici de corretger (a. 1438). P

ANÒNIM, Llibre de mostres de truncar [Llibre de formes de trocat], de l'ofici de tapiner (a. 1440). P

JOANOT VALERO, tintorer, Manual de tintoreria (1497). D

Receptes per a fer tinta.

 



Actualització: 1-12-2009


Font:
Lluís Cifuentes i Comamala, La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Universitat de Barcelona-Palma, Universitat de les Illes Balears (Col·lecció Blaquerna, 3), 2002 [2a ed. revisada i ampliada: 2006] [vegeu Suplements]. Monografia elaborada amb dades extretes d'un catàleg de manuscrits i impresos antics inèdit, del mateix autor, a incorporar properament a Sciència.cat DB.

Citeu-lo així: Lluís Cifuentes, "Catàleg d'obres científiques i tècniques escrites en català i traduïdes al català durant la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement", Sciència.cat <http://www.sciencia.cat/biblioteca/catalegdobres.htm>, 18-04-2007 (consultat: *data de la consulta*).