T E M E S S C I È N C I A . C A T   
  BIBLIOTECA DIGITAL  CAT - ESP - ENG PRINCIPAL - INICIO - HOME  

JAUME ROIG I EL SEU ESPILL
Entre la professió mèdica i la literatura

Imatges dinàmiques

 1

 2

 3

 4

 5

 6

 7

 

Procedència de les
il·lustracions:

1. Vaticà, Biblioteca
Apostolica Vaticana, ms.
Vat. Lat. 4806, f. 6r.

2. Vaticà, Biblioteca
Apostolica Vaticana, ms.
Vat. Lat. 4806, filigrana
de la mà amb l'estrella
i lletra F al palmell.

3. Edició (primera) de
València, Francisco Díaz,
1531.

4. Edició (tercera) de
València, Joan de Arcos,
1561.

5. Bartomeu l'Anglès, De
proprietatibus rerum
. París,
Bibliothèque Nationale,
ms. Fr. 135 (s. XV).

6. Llibre d'hores. París,
Bibliothèque Nationale,
ms. Lat. 9471 (segle XV).

7. Tapís del segle XIV.
Freiburg im Breisgau,
Museu dels Agustins.

 

Perfil biogràfic
L'Espill
Bibliografia
Recursos web
Notes al marge

 

Perfil biogràfic

Jaume Roig (València, c. 1400-1478), metge de prestigi social i professional a la València del seu temps, és l'autor d'una de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana medieval, que ell mateix titula Espill (c. 1460). Els seus orígens familiars el relacionen amb Catalunya, ja que el seu besavi havia nascut a Mataró, i amb els estaments del poder municipal de la ciutat del Túria. El seu besavi, que es va instal·lar a València a començaments del segle XIV, consta com a jurat de la ciutat. El seu avi Pere Roig, notari de professió, va ser síndic de València i administrador de l'Hospital de Sant Llàtzer. El seu pare, el metge Jaume Roig anomenat “lo vell”, fou conseller de la ciutat i examinador de metges.

Jaume Roig “lo jove” devia néixer a València a començaments del segle XV. Mestre en medicina, no tenim documentació de la universitat on va estudiar, encara que podria ser que ho hagués fet a la de Lleida, fundada cap a l'any 1300 pel rei Jaume II. El seu prestigi social, heretat de la família, i la seva competència professional el van portar a ser metge de la monarquia, del municipi i dels estaments religiosos de la seva ciutat natal.

Ens consta el seu nomenament com a examinador de metges per als anys 1435, 1437, 1441, 1451, 1461, 1464, 1467, 1469, 1475, 1477 i 1478. El 1436 va formar part, juntament amb Manuel Díez, de la comissió que el municipi va crear per seleccionar el primer dels tribunals que, des d'aleshores, haurien d'examinar els menescals que volguessin exercir el seu ofici a la ciutat. Sabem que va ser administrador i metge visitador de malalts de l‘Hospital d'en Clapers des de 1450 fins a la seva mort, que va ser metge de l'Hospital d'en Bou (1466) i metge, administrador, majordom i diputat de l'Hospital dels Innocents (1452-1478), dedicat a l'atenció dels malalts mentals. Va ser conseller de València el 1456. Tenim documentada la seva vinculació professional amb els monarques catalanoaragonesos. Des del 1446 era metge de la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim, la mort de la qual va certificar el 1458. El 1469 el trobem vinculat al servei de Joan II. Tenim constància, també, de la seva relació amb diversos convents i esglésies de València. Així, sabem que va portar el llibre de comptes de fàbrica de la parròquia de Sant Nicolau des del 1454, que va ser benefactor del convent de la Trinitat (on va ser abadessa més tard Isabel de Villena) i que va intervenir en les obres de la seva construcció en nom de la reina Maria (1445-1459) i en les que va emprendre després l'abadessa sor Isabel. El 1448 consta com a metge del convent de predicadors i també va ser-ne del de la Trinitat, tots dos a València i de patronatge reial.

El 1441 Jaume Roig ja estava casat amb Isabel Pellicer, amb qui va tenir almenys sis fills que el van sobreviure, tres nois i tres noies, la meitat dels quals es van vestir els hàbits (Jaume Honorat va ser canonge i vicari perpetu de Terol i canonge i vicari general de València; Joana i Violant van ser monges a València). La seva esposa va morir el 1459 i a l'Espill s'hi refereix com a difunta.

Roig va arribar a tenir un bon patrimoni: diverses propietats a València (quatre cases a la ciutat i diversos terrenys a prop) i d'altres béns, entre els quals és destacable la seva biblioteca amb 59 volums, la majoria dels quals són de medicina i testimoni de la seva formació universitària. La valoració professional del metge Jaume Roig i el seu èxit social i econòmic són un exemple més del triomf que va obtenir entre totes les capes socials la nova medicina escolàstica, que es va implantar per tota l'Europa llatina a partir del segle XIII.

 
L'Espill

Escrit pels volts de 1460, el mateix any que Joanot Martorell començava la redacció del Tirant lo Blanc, l'Espill és una ferotge diatriba contra les dones que s'ha de circumscriure en el debat que sobre la condició femenina se suscita en la literatura des del segle XIII. L'Espill està constituït per una consulta, adreçada al cavaller Joan Fabra, un prefaci dividit en quatre parts, que funcionen com una introducció i com una declaració de principis, ètics i estilístics, i quatre llibres dividits també de forma quatripartita.

El protagonista-narrador de l'Espill (que no s'ha de confondre amb l'autor) s'adreça en primera persona al seu nebot de la ficció, Baltasar Bou, per explicar-li com l'han maltractat les dones al llarg de la seva dissortada vida i per convèncer-lo que n'ha de viure al marge per obtenir la salvació.

En el llibre primer el protagonista-narrador relata els maltractes a què el sotmeté la seva mare i la seva vida de solter. En el segon, explica els seus tres desgraciats matrimonis amb una donzella que va resultar que no ho era, una viuda i una novícia, i l'intent frustrat de casar-se amb una beguina. En el llibre tercer s'adorm aclaparat per tots els problemes produïts per la companyia femenina, però pensant a casar-se ara amb una parenta. Aleshores se li apareix en somnis Salomó, que corrobora ideològicament, amb un reguitzell d'exemples pouats en les Sagrades Escriptures sobretot, el discurs contrari a la condició femenina dels dos llibres anteriors. Al llibre quart, el protagonista-narrador, que ha estat il·luminat per l'aparició nocturna, ordena la seva vida al marge de qualsevol contacte amb el sexe femení, lliurat del tot a l'oració i a les obres de caritat cristiana. Només se salven de la crítica antifeminista la Mare de Déu i Isabel Pellicer, l'esposa ja morta de Jaume Roig.

Escrit en més de 16.000 tetrasíl·labs apariats i seguint la tradició romànica de la narrativa en vers, l'Espill és una obra complexa, difícil de definir. Bastit amb una macroestructura de sermó, plantejat amb una rigorosa composició i amb una clara voluntat d'estil, l'Espill és, per la seva exagerada posició en contra de les dones, una obra misògina. Pel model de vida ascètica que proposa és també un tractat moral que s'atribueix funcions doctrinàries i didàctiques ben clares. Per l'ús de la llengua, de la versificació i de les diverses formes de la comicitat, és una obra que es vincula amb la comèdia, tot passant per la sàtira; una obra escrita amb la intenció de provocar la rialla en el públic i d'establir polèmica literària i cultural amb la prosa d'art que triomfava a la València contemporània, el representant més conspicu de la qual és el teòleg i poeta Joan Roís de Corella.

A causa de la professió mèdica de l'autor, l'obra vehicula sovint una rica simbiosi entre discurs mèdic i discurs literari, si bé el primer sempre actua al servei d'aquest últim.

 
Bibliografia

Selecció d'edicions i traduccions modernes:

A. Carré, Jaume Roig, Espill. Edició, traducció i comentaris d' —, Barcelona, Quaderns Crema, 2006.

R. Chabàs, Spill o Libre de les Dones per Mestre Jacme Roig, edición crítica con las variantes de todas las publicadas y las del Ms. de la Vaticana, pròleg, estudis i comentaris de —, Barcelona-Madrid, L'Avenç, 1905.

R. Miquel i Planas, Spill o Libre de consells de Jaume Roig, poema satíric del segle XV, edició crítica acompanyada d'una notícia, notes i un repertori per —, Barcelona, Biblioteca Catalana, 1929-1950, 2 vols.

R. Miquel y Planas, El espejo de Jaime Roig. Poema valenciano del siglo XV, traducción de —, Barcelona, 1936-1942 [reedició a Alianza Editorial-Enciclopèdia Catalana, 1987].


Selecció d'estudis:

L. Badia, “El saber i les lletres fins a 1500”, a Història de la cultura catalana, vol. 1 (L'esplendor medieval, segles XI–XV) , Barcelona, Edicions 62, 1999, pp. 71-124.

R. Cantavella, Els cards i el llir: una lectura del "Espill" de Jaume Roig, Barcelona, Quaderns Crema,1992.

A. Carré, "La biblioteca del metge Jaume Roig", Anuari de Filologia (secció C), 16(4) (1993), 23-36.

A. Carré, “L'estil de Jaume Roig: les propostes ètica i estètica de l'Espill ", a L. Badia i A. Soler (eds.), Intel·lectuals i escriptors a la baixa Edat Mitjana catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat-Curial Edicions Catalanes, 1994, pp. 185-219.

A. Carré, "El manuscrit únic de l'Espill de Jaume Roig", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona , 44 (1993-1994), 231-273.

A. Carré, "La medicina com a rerefons cultural a l'Espill de Jaume Roig", a A. Carré i J. Solervicens, Dos assaigs sobre cultura i literatura dels segles XV i XVI, Vic, Eumo, 1996, 7-71.

A. Carré, "L'Espill de Jaume Roig: bibliografia comentada", a Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, fasc. 15, (2001), 383-414.

A. Carré, "El rescrit de Jaume Roig i les noves rimades comediades", a L. Badia, M. Cabré i S. Martí (eds.), Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (s. XIII-XV): Actes del III Col·loqui "Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga" (Universitat de Girona, 5-8 de juliol de 2000), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat-Curial Edicions Catalanes, 2002, pp. 355-372.

J. J. Chiner Gimeno, "Del testamento e inventario de bienes de Jaume Roig al autor del manuscrito del Spill: documentos y nuevas hipótesis", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona , 44 (1993-1994), 173-230.

J. Fuster, "Jaume Roig i sor Isabel de Villena", a J. Fuster, Obres completes, vol. 1, Barcelona, Ed. 62, 1968, pp. 175-210.

A. Hauf, "De l'Speculum Humanae Salvatoriis a l'Spill de Jaume Roig: itinerari especular i figural", Estudis Romànics , 23 (2001), 173-219.

A. I. Peirats, "L'Espill de Jaume Roig: notes per a una edició crítica", Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 74 (1998), 13-22.

A. I. Peirats Navarro, Una aproximació a l'Espill de Jaume Roig, València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Edicions Bromera, 2004.

A. Rubio Vela, "Autobiografia i ficció en l'Espill de Jaume Roig. A propòsit de l'episodi en l'hospital", L'Espill , 17-18 (1983), 127-149.

J.-A. Ysern i Lagarda, "Retòrica, sermonària, exempla i construcció textual de l'Espill de Jaume Roig", Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca , 5 (1996-1997), 151-180.

 
Recursos web

Repertorio informatizzato dell'antica letteratura catalana (RIALC)

Edició electrònica de l'Espill de Jaume Roig, a cura d'A. Carré.

Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives

Facsímil del manuscrit únic de l'Espill de Jaume Roig (Biblioteca Apostolica Vaticana, Vat. Lat. 4806).

 
Notes al marge

1) Espill o Llibre de les dones?

El nom que li correspon és només Espill perquè així ho diu Jaume Roig en els versos 237-239: “est memorial/ doctrinal/ haurà nom Spill”. Les edicions impreses del segle XVI li canvien el títol pel de Llibre de consells (València, 1531; Barcelona, 1561) o pel de Llibre de les dones més verament dit de consells (València, 1561) perquè donen rellevància a l'apologia de la Mare de Déu que conté el llibre tercer, les excelses virtuts de la qual contrasten amb els grans defectes d'Eva. L'edició de Carles Ros de 1735, impresa a València, l'anomena Lo libre de les dones e de consells, títol que manté Francesc Pelagi Briz en la seva edició de Barcelona de 1866 i que Alfred Morel-Fatio també recull el 1884 en el primer article de pes dedicat a l'obra de Jaume Roig. Les edicions de la primera meitat del segle XX mantenen encara aquest equívoc, que cal eliminar.

2) Autobiografia

No s'ha de confondre l'autor Jaume Roig amb el protagonista i narrador de la història, que parla en primera persona, perquè no s'ha establert l'imprescindible pacte autobiogràfic entre l'autor i el receptor de l'obra. Així, el Jaume Roig real es va casar una vegada i va tenir sis fills, experiència vital que no té res a veure amb el seu personatge de ficció. Baltasar Bou, el nebot de la ficció a qui s'adreça el protagonista, en realitat era un amic de Jaume Roig. Era el propietari d'una casa a Callosa d'en Sarrià, on el metge Jaume Roig va viure entre el 1459 i el 1460, quan València era assolada per una epidèmia de pesta bubònica.

3) Medicina

En nombrosos passatges de l'obra es trasllueix la formació mèdica del seu autor, que va molt més enllà del llistat de medicaments i malalties que Antoni Chabret publicava en apèndix a l'edició de Roc Chabàs de 1905. A l'Espill es defensa la medicina escolàstica –practicada per metges cristians, de sexe masculí– i es critiquen tant els professionals que han seguit el model obert d'ensenyament –com els jueus i les dones– com totes aquelles persones –dones, és clar– que empren mètodes curatius poc ortodoxos: les curanderes, les nigromàntiques o les fetilleres. Així mateix, la visió que manifesta el text del cos de les dones s'adequa completament al que diuen els tractats mèdics dels temes relacionats amb la sexualitat femenina i la procreació (la menstruació, el semen femení, el coit, l'embaràs, el part o la lactància).

 

6-VIII-2010
Antònia Carré
   


Per citar aquest text: Antònia Carré, "Jaume Roig i el seu Espill: entre la professió mèdica i la literatura", Sciència.cat <http://www.sciencia.cat/biblioteca/temes/roig.htm>, 6-VIII-2010 (consultat: *data de la consulta*).