ENLLAÇOS   
CAT - ESP - ENG 
 
Manuscrits i impresos – Textos – Vocabulari – Recursos temàtics
Bibliografia especialitzada – Il·lustracions – Altres enllaços – Altres recerques
notifiqueu vincles trencats - notifica enlaces rotos - notify broken links
 
Manuscrits i impresos

Textos

Vocabulari

Recursos temàtics

Bibliografia especialitzada

Il·lustracions

Altres enllaços

Diverses imatges de les
Cantigas de Santa Maria, s. XIII
(El Escorial, BRMon, ms. B.I.2)


Altres recerques      

Reunim aquí algunes dades sobre investigadors i grups de recerca nacionals i internacionals que treballen sobre matèries afins a les nostres. Aquest llistat no pot ser exhaustiu i no vol ser de cap manera excloent.

Ajudeu-nos a completar-lo.

 
  • La Section Romane de l'Institut de Recherche et d'Histoire des Textes (IRHT-CNRS) acull línies de recerca sobre la tradició textual del francès i de l'occità medievals des del doble punt de vista filològic i codicològic que inclouen els textos científics. Destaquem el grup de recerca coordinat per F. Féry-Hue sobre “Traductions latines d'ouvres vernaculaires: recensement et méthodologie”, del qual forma part B. van den Abeele (Univ. Catholique de Louvain), especialista en falconeria i enciclopedisme medievals.
  • B. Ribémont (Univ. d'Orléans) és especialista en l'enciclopedisme medieval i en les relacions entre literatura de creació i ciències a la França medieval.
  • Ch. Connochie-Bourgne (Univ. de Provence) centra la seva recerca en l'enciclopedisme en francès i en les relacions entre la literatura de creació i el món del saber a l'època medieval.
  • C. Boucher (Umeå Universitet) treballa en un projecte de recerca sobre història comparada de les traduccions de textos acadèmics llatins a les llengües vernaculars de l'Europa baixmedieval, a partir de l'exemple del francès, que ja fou objecte de la seva tesi doctoral (en procés de publicació).
  • T. Hunt (Univ. of Oxford, St. Peter's College) és especialista en l'ús del francès a l'Anglaterra medieval, i autor de diverses publicacions de textos mèdics en aquesta llengua (Roger de Salern, Plateari, receptes).
  • D. Trotter (Univ. of Wales, Aberystwyth) és especialista en francès anglonormand (revisor de l'Anglo-Norman Dictionnary) i autor de diverses publicacions de textos científics medievals en aquesta llengua (traduccions d'Odorico da Pordenone i d'Albucasis).
  • El Departament de Lingüística de la Katholieke Universiteit Leuven acull projectes de recerca sobre traduccions i terminologia científiques en francès medieval, a càrrec de M. Goyens (CV) i A. Smets (CV), especialitzades en medicina i divulgació científica i en falconeria, respectivament.
  • El grup de recerca sobre traducció i ciència, dirigit per B. Mª. Gutiérrez Rodilla (CV) (IEMYR, Univ. de Salamanca), i del qual forma part també J. Chabàs Bergón (CV parcial) (Univ. Pompeu Fabra), centra els seus estudis en la formació dels llenguatges de les ciències exactes (especialment, l'astronomia) i de la medicina en castellà durant la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement.
  • El Hispanic Seminary of Medieval Studies (Nova York) patrocina la realització d'un diccionari del castellà antic, per al qual s'ha elaborat un gran nombre de transcripcions de textos medievals i renaixentistes, molts d'ells de temàtica científica i tècnica (també en aragonès medieval). En col·laboració amb sengles equips de recerca dirigits per Mª. T. Herrera (Univ. de Salamanca) i Mª. E. González de Fauve (Univ. de Buenos Aires), donaren lloc al Diccionario Español de Términos Médicos Antiguos (DETEMA) (1996), a la publicació digital dels Textos y Concordancias Electrónicos del Corpus Médico Español (1997) i a la col·lecció Fuentes de la Medicina Española.
  • Th. M. Capuano (Truman State Univ., Kirksville, Missouri) és autor de diferents publicacions sobre l'agronomia i la història natural en castellà medieval i prepara un diccionari històric del món vegetal en aquesta llengua.
  • G. Mensching (Freie Univ. Berlin) encapçala una línia de recerca sobre textos mèdics i farmacològics medievals en llengües romàniques (castellà, català, occità, aljamies en hebreu).
  • L'Archivo Iberoamericano de Cetrería (AIC) és un projecte de recerca dirigit per J. M. Fradejas Rueda (Univ. de Valladolid) que té per objectiu catalogar tots els materials antics i moderns relatius a la falconeria iberoamericana, i oferir edicions electròniques dels textos medievals i clàssics escrits en qualsevol de les llengües ibèriques.
  • R. Gualdo (Univ. degli Studi di Lecce) treballa sobre la llengua científica italiana medieval i renaixentista, en particular sobre les traduccions del grec i del llatí dels segles XIV i XV i en l'elaboració d'un glossari llatí-italià, i també sobre els llenguatges científics d'especialitat actuals.
  • Els textos mèdics i científics en sicilià medieval són estudiats per S. Rapisarda (Univ. di Catania), autor d'un primer cens d'aquests materials i de diferents treballs sobre receptaris mèdics i les arts endevinatòries.
  • I. Zamuner (Univ. di Chieti) està catalogant els textos científics en occità medieval, tasca que constituirà una actualització de l'obra de Cl. Brunel, i és autora de diferents publicacions sobre la tradició vulgar romànica del Secretum secretorum. Col·labora en el projecte de C. Galderisi abans esmentat i en el que reuneix les concordances de l'occità medieval, dirigit per P. T. Ricketts (Univ. of London) (traduccions quirúrgiques i del Secretum secretorum).
  • En la recerca sobre els textos científics i tècnics en alemany medieval destaquen G. Keil (Univ. Würzburg) i els seus deixebles, i W. B. Crossgrove (Brown Univ.), especialista en textos tècnics (en particular, el Màcer) i llenguatge científic.
  • L'alquímia pseudolul·liana medieval i renaixentista constitueix una de les línies de recerca principals de M. Pereira (Univ. di Siena), autora d'un catàleg de les obres del corpus pseudolul·lià. Els seus materials estan en procés d'incorporació a la Base de Dades Ramon Llull (Univ. de Barcelona).
  • A. Calvet (CV parcial) és autor de nombrosos treballs sobre les tradicions llatina i vulgar (occità) de l'alquímia pseudoarnaldiana medieval i renaixentista, tema sobre el qual actualment és un dels principals especialistes. Per a les relacions de l'Arnau de Vilanova autèntic amb les ciències ocultes convé referir-se a les recerques de S. Giralt.
  • J. Rodríguez Guerrero, director de la revista electrònica Azogue, està estudiant diferents aspectes de la història de l'alquímia a la Corona d'Aragó i a Occitània durant els últims segles medievals i el Renaixement a partir de materials inèdits, alguns dels quals pertanyents a la tradició pseudoarnaldiana.
  • La línia de recerca de B. Laurioux (Univ. de Versailles Saint-Quentin-en-Yvelines) se centra en la història de l'alimentació a l'Edat Mitjana, amb especial atenció als textos tècnics sobre la matèria (ha elaborat un catàleg complet dels receptaris de cuina que circularen en les llengües de l'Occident medieval).
  • A l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, E. Casanova (Univ. de València) elabora un estudi lexicogràfic del català meridional (valencià) medieval que inclou també els textos científics i tècnics. La recent tesi de C. Cerdà Micó s'inscriu en aquest projecte. Paral·lelament, A. Ferrando (Univ. de València) té avançat un projecte de recerca sobre el català de la Cancelleria Reial catalanoaragonesa durant els segles XIV i XV.

Apòleg d'un cirurgià administrant una ajuda, orla d'un Llibre d'hores, s. XV
(París, BMz, ms. 502, f. 91v)
SCIÈNCIA.CAT