Fets i gent ———————————
2010 | 2009
2010
Publicació de
Translatar i transferir: la transmissió dels textos i el saber (1200-1500) |
S'han publicat els resultats del Primer col·loqui internacional del Grup Narpan «Cultura i literatura a la baixa edat mitjana» (Barcelona, 22 i 23 novembre de 2007), del qual formen part alguns membres de SCIÈNCIA.CAT. El volum, que porta el títol de Translatar i transferir: la transmissió dels textos i el saber (1200-1500), ha estat editat a cura d'Anna Alberni, Lola Badia i Lluís Cabré, i publicat per l'Obrador Edèndum i la Universitat Rovira i Virgili (Santa Coloma de Queralt, 2010 ISBN 978-84-936609-7-0).
Les diferents contribucions del volum analitzen les característiques i les condicions de la transmissió manuscrita de les obres medievals. S'hi tracta de la còpia material dels textos, de la traducció de continguts d'una llengua a una altra i també de la difusió de coneixements en sentit ampli, objectius que s'emmarquen en els cinc blocs temàtics que inclouen un total de setze treballs: «El taller de còpia», «La traducció i la glossa», «El saber i la llengua vernacla», «La transmissió del text poètic» i «La cort, centre de transmissió». El contingut toca un ventall d'obres del patrimoni cultural català —de Ramon Llull i Jaume I als cançoners de poesia del segle XV, passant també pels textos cientificotècnics—, i incideix de ple en el context europeu d'aquesta literatura, com es pot veure a les contribucions relatives a textos occitans, francesos i italians.
Interessen especialment el nostre àmbit temàtic els articles
"Els manuscrits lul·lians de primera generació als inicis de la scripta librària catalana" (L. Badia, J. Santanach i A. Soler), "Estratègies de transició: pobres i versos en la transmissió extraacadèmica del saber a l'Europa llatina tardomedieval" (L. Cifuentes), i
"Un nuovo testimone della Chirurgia di Ruggero Frugardo in lingua occitanica (Siviglia, Biblioteca Capitular y Colombina, 5-5-20)" (I. Zamuner).
Pàgines de l'Obrador Edèndum i de les Publicacions de la Univ. Rovira i Virgili.
Errata Corrige de Translatar i transferir (maig 2010).
Mercè Comes i Maymó, professora de Filologia Semítica (Àrea d'Estudis Àrabs i Islàmics) de la Universitat de Barcelona, va morir el dia 26 de febrer de 2010. El seus camps de recerca eren l'astronomia (especialment, els instruments astronòmics), la geografia matemàtica i la cartografia nàutica àrabs medievals, temes sobre els quals havia publicat una bibliografia abundant. Formava part del Grup Millàs Vallicrosa d'Història de la Ciència Àrab, consolidat per la Generalitat de Catalunya a la UB. Era membre del consell de redacció de diverses revistes especialitzades (Suhayl, Journal for the History of Arabic Science i Al-Qantara). També era membre de l'Académie Internationale d'Histoire des Sciences i de la International Union of History and Philosophy of Sciences, en la qual era vicepresidenta de la Commission on the History of Science and Technology in Islamic Societies.
Entrevista a Mercè Comes (2007)
Bibliografia parcial: Dialnet, Regesta Imperii - Alguns treballs en lliure accés
Juan A. Paniagua (1920-2010) |
Juan Antonio Paniagua Arellano, professor honorari de la Universidad de Navarra, va morir el dia 11 de febrer de 2010. Després del seu doctorat en Medicina (1948), va centrar la seva recerca en la figura i l'obra mèdica d'Arnau de Vilanova, a partir del mestratge de Pedro Laín Entralgo. En aquests estudis va fer aportacions fonamentals, sobretot per a la biografia del gran valencià, en el desbrossament de la producció autèntica i l'apòcrifa i en l'edició d'algunes de les seves obres (a destacar els aforismes mèdics i la traducció castellana del regiment de sanitat per a Jaume II). Paniagua va ser, juntament amb Luis García Ballester i Michael R. McVaugh, un dels fundadors i primers directors de la sèrie Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (AVOMO), publicada per la Universitat de Barcelona i la Fundació Noguera. La Fundació Uriach 1838 n'ha publicat un recull dels treballs més representatius (Studia Arnaldiana, Barcelona, 1994). Va impartir docència i dirigir tesis doctorals d'història de la medicina i de la farmàcia, algunes de les quals de gran interès per a la història de la llengua i de la cultura catalanes. També era sacerdot i va ser un dels primers membres de l'Opus Dei.
Obituaris: Diario de Navarra
2009
Col·loqui internacional Ciència i societat a la Corona d'Aragó
(Barcelona, 20-22 oct. 2009) |
Els dies 20 a 22 d'octubre se celebra a la a la seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el Col·loqui internacional ICREA "Ciència i societat a la Corona d'Aragó: la vernacularització del saber i la configuració de les identitats lingüístiques europees a l'època de Llull i Eiximenis", que ha estat coorganitzat per un equip de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el qual han participat membres de SCIÈNCIA.CAT.
Durant les últimes dues dècades, tant els historiadors de la ciència i de la filosofia com els filòlegs han posat de relleu l'enorme riquesa i la varietat dels textos científics i filosòfics escrits en les llengües vernacles europees al llarg de la Baixa Edat Mitjana. La filosofia, les ciències de la salut, l'astronomia/astrologia, etc. van deixar de ser patrimoni exclusiu de la llengua sàvia que dominava les universitats, el llatí, i van esdevenir objecte de tractats tècnics originals en les llengües vulgars en tots els camps del saber, de la retòrica a la música, de la medicina a l'aritmètica. Si bé molts d'aquests nous textos en vulgar eren traduccions –la majoria, però no únicament, fetes a partir del llatí– aquest procés també va originar la composició en vulgar d'un gran nombre de textos ex novo.
Les contribucions a aquest congrés d'ICREA sobre ciència i societat a la Corona d'Aragó fan atenció a aspectes centrals del fenomen de la vernacularització del saber, situant el cas del català en el context de processos paral·lels arreu d'Europa, i comparant-lo amb el moviment traductor llatí-hebreu, que constitueix un exemple contemporani de difusió del saber en comunitats no cristianes cultes. Amb aquest objectiu, han estat convidats a Barcelona alguns dels especialistes de més renom –nacionals i internacionals– pertanyents a totes les àrees de coneixement i les disciplines implicades en l'estudi del procés de vernacularització.
Més informació a http://www.sciencia.cat/noticies/icrea2009.htm.
El darrer 15 de juliol, una greu malaltia ha acabat amb la vida d'un dels més reconeguts especialistes en la història cultural del judaisme català. Format a la Universitat Hebrea de Jerusalem i al Monestir de Montserrat, Feliu no posseïa cap títol universitari, però la solidesa de la seva obra l'havia convertit en un referent i un mestre. Traduccions de literatura hebrea contemporània (Amos Oz, Yehuda Amihai) i medieval (Mossè ben Nahman, Maimònides), estudis d'història dels textos, col·laboracions a la sèrie Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (AVOMO), les traduccions hebrees medievals de les obres d'Arnau de Vilanova i la de Semtov ben Isaac el Tortosí de l'obra d'al-Zahrawi (Albucasis), o la preparació d'una gran base de dades bibliogràfica sobre història dels jueus a l'antiga Corona d'Aragó i Provença, són només algunes de les seves aportacions. Va formar part dels consells de redacció de les revistes Calls i Tamid, i va ser membre fundador i president de l'antiga Associació d'Estudiosos del Judaisme Català (ADEJUC) i després de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics (SCEHB), filial de l'IEC. El 2007 havia estat investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.
Breu llista de publicacions - Alguns treballs en lliure accés
Discursos de l'acte d'investidura com a doctor honoris causa
Obituaris: SCEHB - Avui - La Vanguardia
Col·loqui internacional La presència catalana a l'espai de trobada de la Mediterrània medieval
(Barcelona, 13-16 maig 2009) |
Els dies 13-16 de maig se celebra, a la seu del Palau del Lloctinent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el col·loqui internacional de l'IEMed "La presència catalana a l'espai de trobada de la Mediterrània medieval: noves fonts, recerques i perspectives", que ha estat coorganitzat per un equip de la Universitat de Barcelona i del CSIC (Institució Milà i Fontanals), en el qual han participat membres de SCIÈNCIA.CAT.
L'estudi de l'expansió de la Corona d'Aragó i de la presència catalana a la Mediterrània medieval ha estat i continua essent un tema recurrent de la historiografia. Tanmateix, la visió general encara és, en molts aspectes, tributària d'orientacions i d'estats de la qüestió que no han integrat les noves perspectives d'anàlisi ni les noves aportacions que la recerca més recent ha anat desgranant des de les més diverses disciplines.
La proposta parteix d'una visió de la conca mediterrània com a espai de trobada i d'intercanvi, que deriva en influències positives en tots els àmbits, i de la convicció que, en la llarga durada, la interrelació i el diàleg s'imposen per damunt dels conflictes. Tant a través de noves reflexions i relectures de fonts ja conegudes o de l'aportació de noves fonts com de la difusió de recerques conduïdes des de fora de l'àmbit català i que, fins ara, no havien trobat un canal de difusió adequat, es volen fer convergir els esforços renovadors que s'estan duent a terme des de l'àmbit de la història de la literatura, de la llengua i de la cultura escrita, de la història de l'art i de l'arquitectura, de la història socioeconòmica i cultural, de la història de les religions i de l'arabisme, en un col·loqui transdisciplinari que recontextualitzi la presència activa dels catalans a l'espai inter i multicultural que fou la Mediterrània medieval.
Més informació a http://www.sciencia.cat/noticies/iemed2009/iemed2009ca.htm.
