|
|
P a r t i c i p a n t s Anna Alberni
Anna Alberni studied English Philology at the Universitat de Barcelona (1995). Later on, she specialized in Medieval Romance Literature, getting her PhD in Medieval Catalan Philology (2002) with a thesis on the textual transmission of Chansonnier Vega-Aguiló. She has been Assistant Lecturer and Doctoral Researcher at the UB (2000-2002) and has enjoyed a two year Postdoctoral research experience in Italy at the Università di Roma «La Sapienza» and at the Università degli Studi dell'Aquila (2003-2005). Since October 2005 she has been ICREA Researcher and Assistant Lecturer at the Universitat de Girona, and has recently accepted a position as ICREA Research Professor at the Universitat de Barcelona, where she directs a research project by the ERC ("The Last Song of the Troubadours: Linguistic Codification and Construction of a Literary Canon in the Crown of Aragon"). She is interested in the edition, study and interpretation of the Troubadour poetry written in the Crown of Aragon during the 14th and 15th centuries, with special attention to its reception. She has edited the Speculum al foder, a medieval handbook of andrology in Catalan (Bellcaire d'Empordà, Vitel·la, 2007).
<anna.alberni@icrea.es> | web
Lola Badia
Lola Badia (Barcelona, 1951) és Doctora en Filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977). Ha exercit la docència de les lletres catalanes antigues a les Universitats Autònoma de Barcelona, de Girona i de Barcelona i ha produït obres de recerca i de divulgació sobre aquests temes. A partir del curs 1987-1988 coordina el Seminari de Literatura i Cultura de l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna (SLIMM) al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. És responsable del grup de recerca consolidat "Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana", repetidament subvencionat per la Generalitat de Catalunya, i ha dirigit i dirigeix projectes de recerca finançats pel Ministeri d'Educació i Ciència espanyol, actualment el CODITECAM. Ha publicat preferentment sobre la lírica i la narrativa de tradició trobadoresca, la cultura literària dels escriptors catalans del Tres-cents i del Quatre-cents, les obres en vulgar de Ramon Llull i l'herència científica medieval en vulgar. Dirigeix el Centre de Documentació Ramon Llull de la Universiat de Barcelona i coordina, juntament amb Albert Soler, la Base de Dades Ramon Llull, ideada per Anthony Bonner.
<lola.badia@ub.edu> | web
David Barnett
David Barnett has degrees in Classics from Cambridge and Hispanic Studies from Queen Mary, University of London. He worked as a teacher and translator in Barcelona, and as a lexicographer in London. He has recently completed his doctoral studies, Edition and preliminary study of a fifteenth-century Catalan collection of Marian miracle stories (Barcelona Cathedral Archive, MS 6).
<d.barnett@qmul.ac.uk>
Carmen Caballero Navas
Carmen Caballero es Doctora en Filología Hebrea (con Premio Extraordinario) por la Universidad de Granada. Actualmente, es Profesora Contratada Doctora en el Departamento de Estudios Semíticos de la misma universidad. Ha realizado estudios de posgrado en la Universidad Hebrea de Jerusalén, y estancias de investigación en The Wellcome Trust Centre for the History of Medicine at UCL (Londres) como becaria postdoctoral y como Research Fellow. Sus líneas de investigación se relacionan con la producción textual hebrea sobre salud femenina en el occidente mediterráneo durante la Edad Media, y sobre la experiencia histórica de las mujeres judías, especialmente como dadoras y receptoras de cuidado sanitario. Es investigadora del Centro de Investigación de Mujeres DUODA, de la Universidad de Barcelona, en cuyo Máster colabora como profesora. Es autora de The Book of Women's Love and Jewish Medieval Medical Literature on Women: Sefer ahavat nashim (Londres, Kegan Paul, 2004), así como de otros libros y de numerosos capítulos de libros y artículos en revistas de reconocido prestigio internacional, como EAJS Newsletter, Medicina nei Secoli, NASHIM, A Journal of Jewish Women's Studies and Gender Issues, Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos,Asclepio o Journal of Medieval History.
<carmenca@ugr.es> | web
Lluís Cabré
Lluís Cabré és Professor Titular de Literatura Catalana Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona, i abans també havia impartit docència a les de Londres i Girona. Ha publicat llibres i articles sobre poesia catalana medieval i sobre l'obra de Ramon Llull, Vicent Ferrer i Bernat Metge, a vegades tocant la divulgació de la ciència medieval (Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, 59; Estudi General, 22). Dirigeix, amb Josep Pujol, el cens de traduccions al català medieval Translat. L'edició del Llibre de Fortuna i Prudència de Bernat Metge (Barcelona, Els Nostres Clàssics, en premsa) l'ha portat a investigar les fonts franceses a la cort de Joan d'Aragó.
<Lluis.Cabre@uab.cat> | web
Antoine Calvet
Antoine Calvet (n. 1952) est Docteur de l'Université de Paris-Sorbonne (1995). Ses travaux et son sujet de thèse portaient sur la langue d'oc médiévale et, en particulier, l'édition, l'analyse et la traduction d'un texte alchimique, le Rosari (version occitane du Rosarius philosophorum), attribué au célèbre médecin catalan Arnau de Vilanova. Par la suite, il a continué dans cette voie, l'étude du corpus alchimique du pseudo-Arnau de Vilanova constitué d'un ensemble disparate de traités, le plus souvent latins, mais comprenant également des versions françaises, d'oc voire catalanes. Actuellement, il termine un ouvrage sur le dit corpus qui rassemble l'esentiel de ses articles et éditions revus et corrigés, amplifiés de recherches plus récentes.
<sakina.calvet@9online.fr>
Lluís Cifuentes i Comamala
Lluís Cifuentes (Figueres, 1964) és Professor Agregat de la Universitat de Barcelona, membre del Centre de Documentació Ramon Llull i de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals, de la mateixa universitat. Dirigeix un projecte de recerca finançat del MICINN i l'espai virtual Sciència.cat. Forma part del grup de recerca Narpan, consolidat pel DIUE de la Generalitat de Catalunya i dirigit per Lola Badia. Es va doctorar en Filosofia i Lletres (Història) a la Universitat Autònoma de Barcelona (1993) amb una tesi dirigida per Luis García Ballester. A partir del mestratge d'aquest i de Danielle Jacquart, ha desenvolupat la recerca al CSIC de Barcelona (1987-1993 i 1996-1998), a l'École Pratique des Hautes Études de París (1993-1995) i a la mateixa Universitat de Barcelona (des de 2003). Les seves línies de recerca, centrades particularment a l'àrea cultural catalana durant la Baixa Edat Mitjana, inclouen la difusió de la ciència i de la tècnica en català i del model de medicina i de metge universitaris, i diferents aspectes de la història dels oficis pràctics, del llibre i de la cultura escrita. Entre les seves publicacions destaquen la monografia La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement (Barcelona 2002, 2a ed. 2006) i sengles contribucions a la sèrie Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (X.2, Barcelona 1998; XVII, Barcelona 2004). Actualment, coordina la construcció d'un corpus digital especialitzat (biblioteca digital i bases de dades) en el marc de l'espai Sciència.cat.
<lluiscifuentes@ub.edu> | web
Alejandro Coroleu
Alejandro Coroleu is PhD in Latin Philology at the Universitat de Barcelona (1993). He undertook postdoctoral research at The Warburg Institute (University of London), and he taught and researched at the University of Nottingham (United Kingdom) between 1995 and 2008. He is currently ICREA Research Professor at the Universitat Autònoma de Barcelona. His research has contributed to the development of two major inter-related fields: the role of Latin in early-modern cultural history, and the study of the classical tradition in Renaissance Catalonia.
<alejandro.coroleu@icrea.cat> | web
Maria Sofia Corradini
Maria Sofia Corradini è Professore Associato di Linguistica e Filologia Romanza presso l'Università degli Studi di Pisa. Nell'ambito di interessi relativi alla lingua d'oc, ha studiato manoscritti di opere della "Fachliteratur", in particolare di argomento medico-botanico. Le edizioni di documenti inediti hanno costituito la base per indagini linguistiche relative alla variazione diacronica e diatopica dell'occitano medievale, per lo studio dello sviluppo del lessico tecnico romanzo e per approfondire la conoscenza della translatio studiorum dagli ambienti greco, latino ed arabo verso la Romania. Principali pubblicazioni in tale settore: "Sulle tracce del volgarizzamento occitanico di un erbario latino", Studi Mediolatini e Volgari, 37 (1991), pp. 31-132; Ricettari medico-farmaceutici medievali nella Francia meridionale, vol. I, pp. 1- 503, Firenze, Leo Olschki Editore, 1997; "Per l'edizione del corpus delle opere mediche in occitanico e in catalano: nuovo bilancio della tradizione manoscritta e analisi linguistica dei testi", Rivista di Studi Testuali, 3 (2001), pp. 127-195; "Due testimoni occitanici della Anatomia porci attribuita a Cofone salernitano", in P. Beltrami, M.G. Capusso, F. Cigni, S. Vatteroni (a cura di), Studi di Filologia Romanza offerti a Valeria Bertolucci Pizzorusso, Pisa, Pacini, 2006, pp. 463-492. Si è occupata anche di applicazioni della tecnologia informatica alla critica testuale ai fini della produzione di edizioni elettroniche.
<m.s.corradini@rom.unipi.it> | web
Joan Ferrer
Joan Ferrer és professor titular d'Estudis Hebreus i Arameus de la Universitat de Girona (2003). Anteriorment havia estat durant vint anys catedràtic d'ensenyament secundari de llengua i literatura catalanes. Va col·laborar amb Joan Coromines en la redacció de l' Onomasticon Cataloniae i en la del volum 10 del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, que conté l'índex complet de l'obra. Ha traduït diversos llibres de l'hebreu i del grec hel·lenístic per a la Bíblia catalana: traducció interconfessional. Ha publicat, sol o en col·laboració amb altres estudiosos, diversos volums d'estudis sobre l'hebreu, l'arameu i el siríac. També ha escrit una història i gramàtica de l'ídix (yiddish). Ha redactat el Diccionari Girona: Diccionari hebreu-català. Vocabulari català-hebreu (en aquest moment ja escrit i en procés de revisió i edició). Les seves línies de recerca són: història de la llengua catalana (dins del grup de recerca dirigit per Josep M. Nadal), exegesi bíblica i història de les llengües hebrea i aramea.
<joan.ferrer@udg.edu> | web
Montserrat Ferrer Santanach
Montserrat Ferrer és Llicenciada en Filologia Catalan. Actualment, és becària de doctorat a la Universitat de Barcelona. La seva tesi es dedica a la traducció catalana anònima de Tit Livi, feta a partir de la versió francesa de Pierre Bersuire. Coordina també el projecte Translat, un cens de traduccions al català medieval amb seu a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva investigació s'ha estès a altres traduccions, com la de Diògenes Laerci, sobre la qual té alguns articles en curs de publicació.
<rovira3@teleline.es>
Alexander Fidora
Alexander Fidora (Offenbach, 1975) studied Philosophy at the University of Frankfurt, obtaining his PhD in 2003. He is a Research Professor of the Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) in the Department of Ancient and Medieval Studies of the Universitat Autònoma de Barcelona, where he directs a research project of the European Research Council, on “Latin Philosophy into Hebrew: Intercultural Networks in 13 th and 14 th Century Europe”. His research focuses on medieval philosophy, in particular epistemology and metaphysics as well as the intercultural and inter-religious dimensions of medieval Hispanic thought. He has published extensively on these subjects, writing and editing 20 books and more than 50 articles on the history of medieval thought. Recent publications include: [ed. with E. Trenc:] La recepció de la literatura catalana medieval, Péronnas, Les éditions de la Tour Gile, 2007; [ed. with J. E. Rubio:] Raimundus Lullus: An Introduction to his Life, Works and Thought, Turnhout, Brepols (Corpus Christianorum. Continuatio Mediaevalis, 214 = Supplementum Lullianum, 2), 2008; and Domingo Gundisalvo y la teoría arábigo-aristotélica de la ciencia, Pamplona, EUNSA, 2009.
<alexander.fidora@icrea.es> | web
Sebastià Giralt
Sebastià Giralt és Màster en Història de la Ciència i Doctor en Filologia Clàssica. Des del 2007 és Professor Lector de Filologia Llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca s'ha centrat principalment en l'obra mèdica i la pervivència d'Arnau de Vilanova i del corpus que li ha estat atribuït, especialment al voltant d'escrits de medicina pràctica, màgia i astrologia, i de les seves edicions modernes. Entre les seves publicacions destaquen Arnau de Vilanova en la impremta renaixentista (2002) i l'estudi i edició crítica del De reprobacione nigromantice ficcionis d'Arnau (AVOMO, VII.1, 2005), a més dels articles "The consilia attributed to Arnau de Vilanova", Early science and medicine, 7/4 (2002); "El autor del Contra calculum y de otros tres tratados médicos: ¿Arnau de Vilanova o Galvano da Levanto?", Sudhoffs Archiv, 87/1 (2003); "Medicina i astrologia en el corpus arnaldià", Dynamis, 26 (2006); "El Regimen quartane atribuït a Arnau de Vilanova", Faventia, 27/1 (2005); i Proprietas: las propiedades ocultas según Arnau de Vilanova", Traditio, 63 (2008). Recentment, ha iniciat un nou projecte de recerca sobre edicions i comentaris moderns de Cels per al qual ha gaudit d'una estada a Boston gràcies al Countway Library Fellowship in the History of Medicine 2008. Forma part del projecte de recerca de Sciència.cat.
<Sebastia.Giralt@uab.cat> | web
Bertha Mª Gutierrez Rodilla
Bertha Mª Gutiérrez Rodilla es Licenciada y Doctora en Medicina y Cirugía y Licenciada en Filología Hispánica por la Universidad de Salamanca, y completó su formación postdoctoral en el Instituto de Lexicografía de la Real Academia Española (Madrid) y en la Université de Paris XIII. En la actualidad, es Profesora Titular de Historia de la Ciencia de la Universidad de Salamanca, donde imparte docencia en los estudios de Medicina, Odontología, Humanidades, Traducción e Interpretación y Filología Hispánica. Sus principales líneas de investigación son la historia del lenguaje científico y la historia de la Medicina española, así como los estudios diacrónicos y sincrónicos de lexicografía y terminología médicas. Además de dirigir la revista electrónica Panace@: Medicina y Traducción y de haber publicado numerosos artículos en revistas nacionales e internacionales relacionados con sus líneas de investigación, es autora de varios libros, entre los que se encuentran La Ciencia empieza en la Palabra: Análisis e historia del lenguaje científico (Barcelona, 1998), galardonado con el Premio «Logos 2000» de la Association Européenne des Linguistes et des Professeurs de Langues (AELPL); La constitución de la lexicografía médica moderna en España (La Coruña, 1998), que obtuvo el Premio «Terminología médica» (2000) de la Academia de Medicina y Cirugía de Cádiz; Aproximaciones al lenguaje de la ciencia (Burgos, 2003); El lenguaje de las ciencias (Madrid, 2005); o La esforzada reelaboración del saber: repertorios médicos de interés lexicográfico anteriores a la imprenta (San Millán de la Cogolla, 2007).
<bertha@usal.es> | web
Harvey (Chaim) Hames
Harvey (Chaim) Hames received his PhD in Medieval History from Cambridge University in 1996. At present he is Associate Professor in the General History Department at Ben Gurion University of the Negev. His research interests include Medieval and Renaissance Jewish and Christian mysticism and philosophy, apocalypticism, inter-religious polemics and issues dealing with conversion. Among his publications, The Art of Conversion: Christianity and Kabbalah in the Thirteenth Century (Leiden, 2000) and Like Angels on Jacob's Ladder: Abraham Abulafia, the Franciscans and Joachimism (New York, 2007).
<hames@bgu.ac.il>
Sadurní Martí
Sadurní Martí (Girona, 1968) és Professor de Literatura Medieval a la Universitat de Girona des de 1991, i també ha estat Professor visitant a la Universitat de Provença Ais-Marsella I (1992-1993). Es va doctorar en Filologia Romànica (1999) a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la traducció catalana medieval de l'Exposició dels salms penitencials d'Innocenci III, dirigida per Xavier Renedo. El 2001 va obtenir una plaça de Professor Titular de Filologia Catalana a la Universitat de Girona. És membre investigador de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la mateixa universitat, centre que dirigeix des de novembre de 2008. Ha publicat diversos treballs sobre literatura catalana tardomedieval, especialment sobre la tradició dels cançoners catalans, la transmissió textual de les obres de Francesc Eiximenis i sobre aspectes teòrics de la crítica textual. Pertany al projecte d'edició de les Obres de Francesc Eiximenis i al que elabora la base de dades Cançoners DB, i ha col·laborat en el projecte BITECA (Bibliografia de Textos Catalans Antics). Actualment, prepara, amb Miriam Cabré, un estudi complet del cançoner trobadoresc Sg. També treballa en l'estudi de les relacions entre el Segon del Crestià i el Llibre dels àngels de Francesc Eiximenis, prepara l'edició d'aquestes obres i està enllestint la primera versió de la nova base de dades sobre Francesc Eiximenis (Eiximenis DB) de la Universitat de Girona. En col·laboració amb Miriam Cabré, elabora la secció de literatura occitana medieval de la revista Year's Works in Modern Language Studies (Oxford UP), compila una Bibliografia de Literatura Occitana Medieval completa on-line (des de 2003) i coordina el lloc web Narpan (Espai virtual de literatura i cultura medieval).
<sadurni.marti@udg.edu> | web
Jaume Mensa i Valls
Jaume Mensa és Llicenciat (amb Premi Extraordinari) i Doctor en Filosofia, amb una tesi sobre la polèmica escatològica entre Arnau de Vilanova i els teòlegs professionals (professors de París i dominics). També és Diplomat en Paleografia, Diplomàtica i Arxivística per la Scuola Vaticana di Paleografia, i llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Féu una estada postdoctoral de recerca a la Universitat de Roma, «La Sapienza» (1994-1996), amb el prof. A. Maierú. Ha centrat la recerca en autors catalans medievals i, particularment, en les obres 'espirituals' d'Arnau de Vilanova i en l'autoria d'algunes obres a ell atribuïdes. Fruit d'aquesta recerca ha publicat diversos articles en revistes especialitzades i els llibres Arnau de Vilanova, espiritual: Guia bibliogràfica (Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1994); Arnau de Vilanova (Barcelona, Dalmau, 1997); Les raons d'un anunci apocalíptic (Barcelona, Facultat de Teologia, 1998); i Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) (Madrid, Ediciones del Orto, 1999). Des de fa temps col·labora amb el prof. Josep Perarnau en el Seminari de Teologia dels Països Catalans. Actualment, és Professor Titular del Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
<Jaume.Mensa@uab.cat> | web
Michael R. McVaugh
Michael R. McVaugh is William Smith Wells Professor of History (Emeritus) at the University of North Carolina. His research interests center on the transmission of Greco-Arabic knowledge to medieval Europe and its role in the creation of a learned (especially university-based) European medical culture in the thirteenth and fourteenth centuries. He has been a member of the Editorial Committee of the Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia since that series was begun, in 1975, and has himself authored or co-authored eight volumes in the series. He is also the author of Medicine before the Plague: Practitioners and their Patients in the Crown of Aragon, 1285-1345 (Cambridge, 1993) and The Rational Surgery of the Middle Ages (Tavarnuzze/Firenze, 2006). With Gerrit Bos, he is presently editing the Latin translations of the medical works of Maimonides, and Gerard of Cremona's translation of Galen's De inequali temperie (De malitia complexionis diverse).
<mcvaugh@email.unc.edu> | web
Marco Pedretti
Marco Pedretti (n. 1971) és Llicenciat en Història Medieval per la Università Cattolica del Sacro Cuore (Milà). Actualment, és becari de doctorat a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. En els últims anys ha participat en diversos congressos i seminaris internacionals, amb aportacions sobre el Llibre dels fets de Jaume I d'Aragó, el visionari Iohannes de Rupescissa i el dominic català Ramon Martí. Actualment, està treballant en una tesi doctoral de Filologia Catalana sobre el renegat mallorquí Anselm Turmeda.
<marco.pedretti@email.it>
Michela Pereira
Michela Pereira è Professore Ordinario di Storia della Filosofia Medievale presso l'Università di Siena e Direttrice del Dipartimento di Filosofia e Scienze Sociali. Membro SIEPM (Societé Internationale pour l'Étude de la Philosophie Médiévale), SISPM (Società Italiana di Storia del Pensiero Medievale), SISMEL (Società Internazionale per lo Studio del Medioevo Latino); Magister della Maioricensis Schola Lullistica (Palma de Mallorca); membro del Consiglio Direttivo del Centro Italiano di Lullismo, Pontificio Ateneo Antonianum (Roma). Membro del Comitato scientifico di Micrologus: Natura, scienze e società medievali e del Consejo Asesor di Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam. Fra le principali pubblicazioni: Raimondo Lullo, Tractatus novus de astronomia, Turnhout, Brepols (Corpus Christianorum-Continuatio Medievalis, 79 = Raimundi Opera Latina, 17), 1989; e (in collaborazione con Barbara Spaggiari) Il ‘Testamentum' attribuito a Raimondo Lullo: Edizione del testo latino e catalano dal manoscritto Oxford, Corpus Christi College 244, Tavarnuzze/Firenze, SISMEL-Edizioni del Galluzzo, 1999; The alchemical corpus attributed to Raimond Lull, London, The Warburg Institute (Warburg InstituteSurveys and Texts, 18), 1989; Arcana Sapienza: L'alchimia dalle origini a Jung, Roma, Carocci, 2001; e La filosofia nel medioevo, Roma, Carocci, 2008.
<pereira@unisi.it> | web
Josep Pujol
Josep Pujol (Manresa, 1959) és Doctor en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1990), amb una tesi sobre Jaume March dirigida per Lola Badia. Des de 1988 ensenya Literatura Catalana Medieval a la mateixa universitat, on el 1991 va obtenir una plaça de Professor Titular. Ha publicat edicions de poesia medieval (Jaume March, Obra poètica, Barcelona, 1994) i de traduccions catalanes (Guillem de Conches, Dragmaticon Philosophiae, amb Lola Badia, Turnhout, 1997), i articles sobre poesia medieval, Ausiàs March, la teoria literària medieval i, en els darrers anys, les fonts del Tirant lo Blanc, objecte del llibre La memòria literària de Joanot Martorell: Models i escriptura en el Tirant lo Blanc (Barcelona, 2002). Darrerament s'ha orientat més aviat cap a l'estudi de les traduccions medievals i la seva recepció, tema sobre el qual dirigeix, amb Lluís Cabré, el cens de traduccions al català medieval Translat. Actualment, treballa sobre la versió catalana de les Heroides d'Ovidi i acaba de preparar els articles sobre traductors medievals per a una diccionari de traductors catalans.
<Josep.Pujol@uab.es> | web
Stefano Rapisarda
Stefano Rapisarda insegna Filologia e Letteratura Siciliane all'Università di Catania e Medieval Mediterranean Literature presso l'Intercollegiate Center for Classical Studies-Sicily. Ha trascorso soggiorni di ricerca presso il Centre de Documentació Ramon Llull dell'Universitat de Barcelona, il Seminar für Lateinische Philologie des Mittelalters und der Neuzeit della Karl Ruprecht Universität di Heidelberg e il Warburg Institute di Londra. Si è occupato prevalentemente di lirica romanza (Federico II e Tommaso di Sasso, per I poeti della Scuola Siciliana: Poeti della corte di Federico II, Mondadori, 2008), di testi di scienza (Il ‘Thesaurus pauperum' in volgare siciliano medievale, Centro di Studi Filologici e Linguistici Siciliani, 2001) e divinazione medievale (Trattati medievali di chiromanzia, Carocci, 2005), di persistenze del Medioevo nella modernità (GraalFiction e Triste Tristano, film di montaggio in DVD, 2006 e 2008), di relazioni tra filologia e ideologia («Les Crimes de l'Allemagne d'aprés des temoignages allemands»: Joseph Bédier contro l'esercito tedesco, film di montaggio in DVD, 2008). Fa parte del programma di ricerca de Sciència.cat.
<stefano.rapisarda@unict.it> | web
Xavier Renedo
Xavier Renedo és Doctor en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, és Professor Titular de Literatura Catalana Medieval de la Universitat de Girona. Dirigeix les Obres de Francesc Eiximenis, que editen la Diputació i la Universitat de Girona. Ha dedicat la major part de la seva recerca a l'estudi i a l'edició de la literatura religiosa catalana medieval (Eiximenis, Vicent Ferrer, Turmeda) i a les obres de la literatura profana més pròximes a la literatura religiosa, com és el cas del Llibre dels fets de Jaume I.
<xavier.renedo@udg.edu> | web
Jaume Riera i Sans
Jaume Riera (Sant Feliu de Llobregat, 1941) és Llicenciat en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona, amb Premi Extraordinari (1969). Amplià estudis a la Universitat Hebrea de Jerusalem (curs 1969-1970). Professor ajudant de la Universitat de Barcelona (de 1970 a 1979). Ingressà al Cos Facultatiu d'Arxivers i Bibliotecaris de l'Estat (1979). L'any 1983 fou destinat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on encara treballa. No té el títol de doctor. Fundà i dirigí la «Biblioteca Escriny: Col·lecció de Textos Medievals Breus» (1981-1989). Fou el primer president de l'Associació d'Estudiosos del Judaisme Català (1983), i dirigí la revista Calls en els tres primers números. És col·laborador del Corpus Biblicum Catalanicum. No pertany a cap acadèmia, comitè internacional ni consell assessor. Ha publicat una vintena de llibres i un centenar d'articles d'arxivística, bibliografia, crítica històrica, filologia catalana, història i judaisme.
<jaume.riera@mcu.es>
Josep Maria Ruiz Simon
Josep Maria Ruiz Simon va obtenir les llicenciatures en Filosofia i Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, per la qual també és Doctor. Actualment, és Professor Titular de la Universitat de Girona. És autor de nombroses publicacions sobre pensament medieval, entre les quals cal destacar: L'Art de Ramon Llull i la teoria escolàstica de la ciència (Quaderns Crema, 1999), “Lo Somni de Bernat Metge: el malson filosòfic d'un epicuri” (2002) i “La transformació del pensament de Ramon Llull durant les obres de transició cap a l'etapa ternària” (2005). Entre les seves publicacions recents relacionades amb altres línies de recerca, cal remarcar “Leo Strauss i la superació de l'horitzó liberal (1932-1936)” (2007).
<josepm.ruiz@udg.edu> | web
Irma Taavitsainen
Irma Taavitsainen is Professor of English Philology at the University of Helsinki. She is the Head of the Department of English and Deputy Head of the Research Unit of Variation, Contacts and Change in English. She is the leader of the project “Scientific Thought-styles: the Evolution of English Medical Writing” which aims at describing changes in medical English in a multifaceted sociohistorical framework. Her publications include Medical and Scientific Writing in Late Medieval English (eds. Irma Taavitsainen and Päivi Pahta, Cambridge University Press, 2004); Medical Writing in Early Modern England (eds. Irma Taavitsainen and Päivi Pahta, Cambridge University Press, forthcoming), based on corpora compiled by the project team: Middle English Medical Texts 1375-1500 (by Irma Taavitsainen, Päivi Pahta and Martti Mäkinen, Benjamins, 2005), and Early Modern Medical Texts 1500-1700 (Taavitsainen et al., forthcoming). She is the co-editor of the Journal of Historical Pragmatics (Benjamins), Speech Acts in the History of English (eds. Andreas H. Jucker and Irma Taavitsainen, Benjamins, 2008), The Dynamics of Linguistic Variation: Corpus Evidence on English Past and Present (together with Terttu Nevalainen, Päivi Pahta and Minna Korhonen, Benjamins, 2008), and Methods in Historical Pragmatics (eds. Susan Fitzmaurice and Irma Taavitsainen, Mouton de Gruyter, 2007).
<irma.taavitsainen@helsinki.fi> | web
Ilaria Zamuner Candiani
Ilaria Zamuner és Doctora en Filoloiga i Tècniques d'Interpretació per la Università Ca' Foscari di Venezia i Diplomada en violí. Actualment, prepara una segona tesi sobre rondeaux francesos a la Université de Poitiers, en cotutela amb la Università degli Studi di Verona. Ha publicat diversos treballs sobre la tradició del Secretum secretorum pseudoaristotèlic i sobre els cançoners occitans, entre els quals destaca la monografia sobre el cançoner V a la col·lecció Intavulare. També ha col·laborat a la Bibliografia elettronica dei Trovatori (BEdT) i al Tesoro della Lingua italiana delle Origini (TLIO). Actualment, és investigadora de la Universitat de Chieti i forma part dels projectes de recerca Concordance de l'Occitan Médiéval, Transmédie i Sciència.cat.
<ilaria.zamuner@tin.it> | web
Mauro Zonta
Mauro Zonta (b. 1968) is M.A. («laureate») in Classics – Hebrew and Semitic Languages at the University of Pavia, Italy (1991), and Ph.D. (“dottore di ricerca”) in Hebrew Studies (“Ebraistica”) at the University of Turin, Italy (1995). He works, from 1998 onwards, as an Associate Professor of History of Jewish Philosophy and teaches History of Arabic Philosophy at the Faculty of Philosophy of the University of Rome «La Sapienza», Italy . In the years 1997-1999 he also taught History of Medieval Jewish Philosophy at the University of Naples «L'Orientale». In the period March-August 2007, he has been Fellow of the Institute for Advanced Studies at the Hebrew University of Jerusalem. He is the author of seven books and more than eighty articles, published in the last twenty years. Among his recent and more relevant publications there are: La filosofia antica nel Medioevo ebraico (Brescia, Paideia, 1996; reprint 2002); La filosofia ebraica medievale: Storia e testi (Roma and Bari, Laterza, 2002); Hebrew Scholasticism in the Fifteenth Century: A History and Source Book (Dordrecht, Springer, 2006). He also published the first complete Italian translation of Moses Maimonides's Guide of the Perplexed (Torino, U.T.E.T., 2003; reprint 2004, 2005).
<maurozonta@libero.it> | web
