P r e s e n t a c i ó   Durant les últimes dues dècades, tant els historiadors de la ciència i de la filosofia com els filòlegs han posat de relleu l'enorme riquesa i la varietat dels textos científics i filosòfics escrits en les llengües vernacles europees al llarg de la Baixa Edat Mitjana. La filosofia, les ciències de la salut, l'astronomia/astrologia, etc. van deixar de ser patrimoni exclusiu de la llengua sàvia que dominava les universitats, el llatí, i van esdevenir objecte de tractats tècnics originals en les llengües vulgars en tots els camps del saber, de la retòrica a la música, de la medicina a l'aritmètica. Si bé molts d'aquests nous textos en vulgar eren traduccions –la majoria, però no únicament, fetes a partir del llatí– aquest procés també va originar la composició en vulgar d'un gran nombre de textos ex novo. La transmissió en vulgar d'uns coneixements que tradicionalment eren confiats al llatí del discurs monàstic i acadèmic ha tingut importants conseqüències per a les llengües parlades que, a partir d'aquell moment, van esdevenir llengües de comunicació i de cultura per dret propi. En aquest context, el cas particular del català constitueix un excel·lent punt de mira per a aprofundir críticament en aquest camp d'estudis perquè és abastable i ha estat ben cartografiat, i perquè ofereix algunes figures de gran talla, com Arnau de Vilanova, Ramon Llull i Francesc Eiximenis, que van produir destacats corpus de textos en vulgar. A més a més, la situació de la Corona d'Aragó com a territori de frontera i de transició entre el món peninsular islàmic i jueu i les regions mediterrànies i septentrionals de l'Europa cristiana, fa més rellevant encara el cas del català: com que es trobava ben bé a la cruïlla de diferents tradicions lingüístiques i culturals, aquí es va donar el gresol de cultures que va produir una part significativa de la riquesa intel·lectual d'Europa tal com l'entenem avui. Les contribucions a aquest congrés d'ICREA sobre Ciència i societat a la Corona d'Aragó fan atenció a aspectes centrals del fenomen de la vernacularització del saber, situant el cas del català en el context de processos paral·lels arreu d'Europa, i comparant-lo amb el moviment traductor llatí-hebreu, que constitueix un exemple contemporani de difusió del saber en comunitats no cristianes cultes. Amb aquest objectiu, han estat convidats a Barcelona alguns dels especialistes de més renom –nacionals i internacionals– pertanyents a totes les àrees de coneixement i les disciplines implicades en l'estudi del procés de vernacularització.