PRESENTACIÓ

RecercaÀmbitsPrecedentsActualitatContacte
 

SCIÈNCIA.CAT posa a l'abast de la comunitat acadèmica internacional i del públic il·lustrat en general una part del patrimoni històric català encara poc conegut i estudiat: el constituït per les obres de caràcter científic i tècnic que van circular en llengua catalana —tant en redacció original com en traducció a partir d'altres llengües— durant els últims segles de l'Edat Mitjana i el primer Renaixement (ss. XIII-XVI). El nom escollit constitueix, en aquest sentit, tota una declaració d'intencions, en unir patrimoni històric i una de les més útils eines d'informació actuals en un sol concepte.


Recerca ———————————

L'existència d'aquest patrimoni, ric i nombrós, s'explica a causa d'una important novetat que es donà a l'Europa medieval occidental, conseqüència de les profundes transformacions econòmiques i socials que, amb l'aparició de la burgesia, s'esdevingueren al si de la societat feudal: l'emergència de les llengües comunament parlades, dites vernacles o vulgars, com a vehicles de difusió del saber. Aquest nou ús de les llengües parlades, destinat a tenir radicals conseqüències, fou paral·lel a la transició entre l'oralitat i l'escriptura i a la pervivència del llatí com a llengua indiscutida de la ciència i de l'alta cultura universitàries fins ben avançada l'època moderna. Les llengües vulgars, però, foren percebudes com a instruments útils per part de determinats sectors professionals i socials, i ocuparen uns àmbits de difusió diferents dels que ocupava el llatí, si bé amb interessants interseccions poc estudiades i —encara menys— valorades.

Aquest fenomen cultural i social, que anomenem vernacularització del saber, en aquest cas del saber científic i tècnic, s'inicià en diferents punts de l'Occident europeu durant el segle XIII i coincidí amb una nova valoració del saber i del seu potencial transformador. Aquella societat s'interessà sobretot pel saber físic i natural i, molt en particular, pel que afectava una àrea especialment sensible de la realitat física, la salut, que exercí d'autèntic motor del procés. La nova valoració i difusió del saber científic i tècnic, que arribà a tots els estaments, comportà una penetració social sense precedents d'aquests coneixements, poderosament afavorida per les possibilitats comunicatives de les llengües parlades, per una creixent alfabetització i per canvis decisius en la producció i comercialització del llibre. Així, els diferents àmbits de la cultura, des de les arts plàstiques fins a la literatura de creació, van viure una eclosió de temes i de motius abans ignorats que potencià encara més el procés.

Convé precisar que el fenomen de la vernacularització del saber, en general, i de la ciència, més en particular, només en part és assimilable al concepte de vulgarització o divulgació. La complexitat de les motivacions dels públics implicats, eminentment extrauniversitaris però formats tant per sectors aliens a les diferents disciplines com per sectors implicats en la seva pràctica, exigeix la màxima prudència i dóna l'autèntica dimensió de l'interès històric i cultural del fenomen.

La línia de recerca de l'equip que forma SCIÈNCIA.CAT, dirigit per Lluís Cifuentes i Antònia Carré, se centra en l'estudi d'aquest fenomen en el marc històric i cultural dels països de parla catalana, englobats a l'època en l'entitat política creada per catalans i aragonesos que rebé el nom de Corona d'Aragó. La dinàmica política, econòmica, militar i cultural de l'estat catalanoaragonès permeté fructífers intercanvis de tota mena en el món mediterrani —cristià i musulmà—, que contribuïren a fer d'una llengua amb pocs parlants un instrument relativament precoç i intens de comunicació científica, mentre, d'altra banda, molts membres de les comunitats jueves del país prenien part activa en el procés. El marc cronològic d'aquestes recerques se situa entre les darreres dècades del segle XIII, quan detectem l'inici de l'ús del català com a vehicle d'aquests coneixements, i les primeres dècades del segle XVI, quan aquesta llengua acusà les conseqüències de canvis polítics, econòmics i socials que acabaren per llevar-li, o reduir-li molt, aquell paper vehicular.

Àmbits ———————————

Un tal cúmul de factors implicats obliga a un enfocament interdisciplinari de la recerca. La història general ha de sumar-se a la història especialitzada (en aquest cas, la història de la ciència), a la història de la literatura i de la llengua i a la lexicografia, amb totes les disciplines auxiliars i connexes.

Metodològicament, s'opta per trencar les barreres entre història intel·lectual i història social, entre "internalisme" i "externalisme", massa vives encara en història de la ciència i també en història de la literatura, i per l'estudi comparat en el marc mediterrani i europeu occidental. En aquest sentit, l'estudi del cas català esdevé un autèntic "estudi de cas", els resultats del qual haurien de ser útils per a moltes altres recerques en curs.

La línia de recerca de SCIÈNCIA.CAT pot fer importants aportacions en diferents àmbits dels estudis històrics i literaris: la història de les professions i dels oficis, la història de la divulgació científica, la història del llibre i de la lectura, la història de la llengua i dels vocabularis d'especialitat o la història de la literatura i de la cultura dels escriptors literaris, per només citar-ne alguns dels més representatius.

Precedents ———————————

Després de sengles doctorats, durant els quals els directors de l'equip de SCIÈNCIA.CAT van entrar en contacte amb la medicina i la ciència medievals —en un cas partint de la història, en l'altre de la filologia—, la línia de recerca sobre la difusió de la ciència i de la tècnica en català durant els últims segles de l'Edat Mitjana i el primer Renaixement va assolir les primeres concrecions.

En el cas de Lluís Cifuentes, el suport de la Unió Europea, a través del llavors anomenat Programa Capital Humà i Mobilitat, permeté una llarga estada a París (1993-1995), durant la qual s'inicià la tasca bàsica de catalogació dels materials manuscrits i impresos conservats. Posterioment, ja a Barcelona, el MEC i el CSIC van facilitar la continuïtat del projecte, complementat amb el despullament sistemàtic de la documentació susceptible d'aportar informació sobre materials no conservats (1995-1998). L'interès del món de la filologia per la recerca en marxa es verificà ben aviat, i fou aquest àmbit el que acollí la publicació de la primera síntesi (1997). La recerca bàsica desenvolupada durant aquells anys ha donat el seu primer fruit d'entitat amb la publicació, sota els auspicis de les universitats de Barcelona i de les Illes Balears, del volum La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement (Barcelona, 2002; 2a ed. 2006). Les «Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia» (AVOMO), publicades per la Universitat de Barcelona, han acollit l'edició d'una transcripció del Llibre de simples medecines d'Abu-l-Salt de Dénia (Barcelona, 2004). També ha editat un manual de tintoreria en català del segle XV (Barcelona, 2011).

En el cas d'Antònia Carré, la recerca duta a terme amb l'Espill, el llarg poema del metge valencià Jaume Roig (1992), desembocà en diferents treballs sobre les interrelacions entre el galenisme universitari medieval i la literatura catalana dels segles XIV i XV i en l'interès per estudiar i editar un text mèdic medieval en català representatiu de la difusió d'aquella medicina. L'obra escollida fou els Aforismes d'Hipòcrates conservats amb els comentaris de Galè, parcialment editada poc més tard (Barcelona, 2000). Els seus treballs d'estudi i edició de la traducció catalana d'Il Perché de Girolamo Manfredi proporcionaren la primera ocasió per a la col·laboració directa entre els membres de SCIÈNCIA.CAT. Els Quesits o perquens de Manfredi en català han estat acollits per la col·lecció Els Nostres Clàssics (Barcelona, 2004). També ha editat la traducció castellana del segle XVI de l'obra de Manfredi (San Millán de la Cogolla, 2009). Fruit de les seves recerques sobre l'obra, ha publicat una edició de l'Espill de Jaume Roig acompanyada d'una traducció al català actual i d'amplis comentaris (Barcelona, 2006).

Aquesta línia de recerca ha rebut molts suports personals des del seu començament, però volem destacar el de tres investigadors que han estat clau perquè avui sigui una realitat: l'enyorat Luis García Ballester (CSIC, Barcelona), Danielle Jacquart (EPHE, París) i Lola Badia (Univ. de Barcelona). Els dos primers des de la història de la ciència (medicina); la darrera des de la història de la literatura (catalana).

Actualitat ———————————

Des de l'any 2003, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona acull la línia de recerca. Un projecte de recerca finançat del MEC, amb seu al mateix Departament, possibilita actualment la tasca de l'equip de SCIÈNCIA.CAT, que s'orienta cap a la implementació de la Base de dades i la Biblioteca digital, la multiplicació dels estudis de cas mitjançant les edicions crítiques, l'anàlisi del procés traductor, el vocabulari científic i les manifestacions didàctiques i literàries de l'interès social per la ciència i la tècnica.

Entre les edicions crítiques previstes per als pròxims anys hi ha les traduccions catalanes de la Chirurgia de Teodoric Borgognoni, de la Isagoge de Johannitius i del Regimen sanitatis d'Arnau de Vilanova, el Llibre de la menescalia de Manuel Díez i l'Espill de Jaume Roig. Entre altres textos menors que es preveu editar destaquen el fragment conservat del Lilium medicine de Bernat de Gordó i les Regles per a metges novells de Felip de Soldevila. Les edicions de tots aquests textos es troben en diferents fases d'elaboració. Consulteu l'apartat de Publicacions de l'equip.

La docència especialitzada al si del mateix Departament i la direcció de tesis doctorals i altres treballs acadèmics complementen la recerca i asseguren la transmissió dels coneixements i de l'experiència adquirits.

Els intercanvis, en diferents graus, amb altres investigadors i grups de recerca nacionals i internacionals garanteixen l'adequada actualització dels continguts i els mètodes, alhora que donen a conèixer els resultats dels treballs en curs. Esperem que aquesta finestra oberta que és SCIÈNCIA.CAT contribueixi a aprofundir i a ampliar aquests intercanvis.

 

2a edició actualitzada
[sumari]

Suplements

PUBLICACIONS 

« Nosaltres som infants o fadrins en col de gegant, car veure podem tot quant lo gegant fa e algun poch més, ço és, que los mestres antichs passats són dits gegants per altitud de ciència, e grans hòmens, e nós som dits fadrins fort petits a esgordament lur, però en col de gegant, ço és, en altitud de lur ciència, nosaltres podem veure tot ço que ells fan e han fet, e a vegades més »

Gui de Caulhiac, Inventari de la cirurgia,
còpia de vers 1484-1487 (Vaticà, BAV,
ms. Vat.lat. 4804, f. 1r)

 

 

Gui de Caulhiac, Inventari de la cirurgia,
còpia de vers 1484-1487 (Vaticà, BAV,
ms. Vat.lat. 4804, f. 1r)


     

Lluís Cifuentes                        
lluiscifuentes (a) ub.edu

Antònia Carré
acarrep (a) uoc.edu

Centre de Documentació Ramon Llull Universitat de Barcelona

Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
Telèfon: +34 93 403 56 29
Fax: +34 93 403 56 98