Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB bib9590 (22 / juliol / 2019)

Darrera modificació: 2015-03-28

Corachan, Manuel, Diccionari de medicina, amb la correspondència castellana i francesa seguit d'un vocabulari castellà-català i un de francès-català, publicat sota la direcció de —, prologat per August Pi Suñer i Pompeu Fabra, Barcelona, Salvat, 1936, xi + 829 pp.

Resum
Elaborat per encàrrec del VI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1930). Es publicà en fascicles des de 1932 i en llibre el 1936. Fixà la terminologia mèdica en català. Incorpora vocabulari popular i mots arcaics presos de mss. i impresos antics en català, mèdics i no mèdics, en molts casos propietat de Corachan. Les fonts antigues més relacionades amb la ciència i la tècnica que emprà són: Teodoric Borgognoni, Cirurgia, trad. Guillem Corretger, rev. Bernat de Berriac (Graz 342); al-Rāzī (Rasís), Llibre d'Almansor, trad. anònim; Lluís Alcanyís, Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència; Ps.-Arnau de Vilanova, Petit tractat sobre el regiment que cal seguir en temps d'epidèmia o pestilència, trad. anònim; Jaume d'Agramont, Regiment de preservació de pestilència; Ibn Sīnā (Avicenna), Quart del Cànon, trad. anònim; Ps.-Pietro d'Abano, Vida i ordre del viure, trad. anònim; Anònim, Receptari de Barcelona (BC 490); Joan de Fulgines, Tròtula; Anònim, Flors del Tresor de beutat; Pere Hispà, Tresor de pobres, trad. anònim; Anònim, Receptari de València (BHUV 652); Al-Qūṭī (Alcoatí), Llibre de la figura de l'ull, trad. Joan Jacme; misser Joan, Receptari de misser Joan; Pere d'Argellata, Cirurgia, trad. Narcís Solà; i Abū-s-Ṣalt, Llibre de simples medecines, trad. anònim. També emprà fonts d'època moderna, com l'Anònim Compendi de tota la part natural de medicina molt bo y necessari per el que ha de fer medecina o cirurgia (ms. valencià del s. XVI), i fonts no mèdiques, entre les quals Ramon Llull, Llibre de meravelles; Íd., Llibre d'Evast e Blaquerna; Íd., Llibre de l'orde de cavalleria; Jafudà Bonsenyor, Paraules de savis i de filòsofs; Francesc Eiximenis, Primer del Crestià; Íd., Dotzè del Crestià; Jaume Roig, Espill; Joan Roís de Corella, El cartoixà; i Robert de Nola, Libre del coc.
Matèries
Diccionaris i enciclopèdies
Medicina
Lèxic
Notes
Vegeu Casanova (2006), "Dialectalismes i arcaismes en el ..."