Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op4998 (25 / agost / 2019)

Pseudo-Arnau de Vilanova. Arnaudina (hebreu) [Hebreu]. Traductor: Crescas des Caslar (fl. s. XIV-1)

Aquesta obra és:

Traducció de: Pseudo-Arnau de Vilanova. Arnaudina [Català]

Publicació de la fitxa: 2015-10-11
Darrera modificació: 2015-10-12
Bases de dades:Sciència.cat
Arnau

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes, Sebastià Giralt
Estat:completa

Identificació

Autor:Pseudo-Arnau de Vilanova
Títol regularitzat:Arnaudina (hebreu)
Altres títols:Séfer ha-refu'ot (Ordre de les medecines)
Traductor:Crescas des Caslar (fl. s. XIV-1)
Llengua:Hebreu
Data:estimada - s. XIV-1
Notes sobre la datació:Crescas des Caslar traduí a l'hebreu, a partir d'un antecedent en català, el Liber de conservanda sanitate de Joan de Toledo l'any 1327-1328.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de medicina pràctica
Matèries:Medicina - Medicina pràctica
Medicina - Farmacologia

Contingut

Íncipit

Rúbrica inicial:'I ara donarem principi a l'Ordre de les medecines [Séfer ha-refu'ot] de mestre Arnald de Vilanova' (trad. Feliu 2006-2007 a partir d'El Escorial, Hebreo G-III-20, f. 104v).

Èxplicit

Èxplicit del text:'... Fins aquí aquest compendi amb tot el treball i tot l'esforç que hi hem esmerçat. Ets tu, oh Déu, salvació eterna, qui em donares a mi, Arnau de Vilanova, el teu servent, la voluntat de fer i d'haver cura d'aquesta petita obra, triada dels llibres antics i de les propietats que ens han estat revelades des del cel. M'hi he esforçat perquè sigui profitosa, a glòria teva i per al profit general, i en particular a glòria i profit del meu excel·lent senyor, el rei Robert, que visqui llargament! Et prego, oh Déu, que guardis aquest llibre de l'engany dels falsadors, i que els qui el consultin amb confiança siguin duts dretament a la porta de la medicina i se'ls il·luminin els ulls i el cor amb la comprensió de les coses segons la manera en què han estat exposades. En canvi, els qui examinin aquest llibre amb odi, gelosia i malvolença, que s'esgarriïn en llurs camins i caiguin a les tenebres de la Gehenna! A tu, oh Déu, la lloança eterna i la benedicció perpètua' (trad. Feliu 2006-2007 a partir d'El Escorial, Hebreo G-III-20, f. 147r)
Colofó:'Acabat és aquest llibre, anomenat Arnaudina, d'acord amb el nom de l'autor, que és mestre Arnau de Vilanova. El traslladà de la llengua cristiana a la llengua sagrada el metge complit mestre Crescas des Caslar, que l'excel·lència de l'home fort sigui exalçada! Finit i acabat, que Déu en sia lloat!' (trad. Feliu 2006-2007 a partir d'El Escorial, Hebreo G-III-20, f. 147r)

Sinopsi

Sinopsi:Compendi de medicina pràctica el contingut del qual pot dividir-se en quatre parts: 1) en la primera, presenta les malalties que afecten cadascun dels membres del cos i n'indica el tractament que requereixen; 2) fa el mateix amb les malalties específiques de les dones, i hi afegeix uns capítols sobre la cosmètica, la dermatologia i algunes altres malalties (gota, artritis, etc.); 3) les malalties que poden afectar tot el cos indiferentment (febres), la uroscòpia, els apostemes, els problemes urològics i els pronòstics per l'orina; i 4) l'antidotari (xarops i píndoles), més uns capítols sobre la morfea, l'emblanquiment dels cabells i la fabricació de sabó.
Públic/intenció:Metges pràctics
Profans

Transmissió

Manuscrits:Florència [Firenze] - Laurenziana - Manoscritti: Plutei - Plut. 88.36 - ff. 15v-67v
Florència [Firenze] - Laurenziana - Manoscritti: Plutei - Plut. 88.49 - ff. 46r-90v
Munic - BSB - Handschriften: Cod. hebr. - 27 - ff. 116v-150v, 159r-162v, 177r-186v
Completa - El Escorial - RBME - Manuscritos - G.III.20 - ff. 104v-147r
Completa - Munic - BSB - Handschriften: Cod. hebr. - 288 - ff. 20r-84v
Completa - Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. ebr. - 366 - ff. 5r-51r
Fragmentària - Lió [Lyon] - BML - Manuscrits - 15 - ff. 160ra-141ra
Fragmentària - Munic - BSB - Handschriften: Cod. hebr. - 295 - ff. 32v-35r
Fragmentària - Sant Petersburg [Sankt Peterburg] - IOM RAS - B 290 - ff. 1r-25v
Observacions:Vegeu Felliu 2006-2007: 55-58 i Ziegler 2011-2013: 460-464.

Bibliografia

Edicions:Ziegler (2011-2013), "From Arnavdina to Practica ...", pp. 461-464, pàssim - fragmentària - Fragments extrets de diversos mss.
Bibliografia:Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., pp. 780-781
Paniagua (1969), El Maestro Arnau de Vilanova ..., p. 21
Vilanova (1996), Regimen sanitatis ad regem ... [AVOMO X.1], pp. 412-415/881-883 (E. Feliu)
Einbinder (2005), "A proper diet: medicine and ..." (identificació errònia del traductor, que suposa del Regimen sanitatis)
Feliu (2006-2007), "Les traduccions hebrees del ...", pp. 55-58 i 61-62 (corregeix AVOMO X.1)
Einbinder (2007), No Place of Rest: Jewish ..., pp. 84-111 (nova versió d'Einbinder 2005)
Cifuentes i Comamala (2011-2013), "La bibliografia mèdica catalana ...", p. 227
Ziegler (2011-2013), "From Arnavdina to Practica ..." (sense tenir en compte Feliu 2006-2007)

Observacions

Traducció hebrea d'un manual de medicina pràctica atribuït a Arnau de Vilanova i suposadament dedicat al rei Robert I de Nàpols (1277 – 1343) i també al profit general. En alguns mss. (veg. llista a Feliu 2006-2007: 55-58 i Ziegler 2011-2013: 460-464) porta el títol d'Arnaudina i també el d'Ordre de les medecines (Séfer ha-refu'ot). Té fonts arnaldianes autèntiques (Arnau de Vilanova, Practica summaria) i apòcrifes (Pseudo-Arnau de Vilanova, Breviarium practice). El text hebreu és una traducció (veg. colofó), que —si més no alguna de les seves fonts— depèn d'un antecedent català (Feliu 2006-2007: 56 situa les paraules catalanes a la part de l'antidotari; Ziegler 2011-2013: 480). Tanmateix, l'original podria ser el text hebreu, elaborat tot traduint textos en català i en llatí precedents. Probablement, l'original fou confegit poc temps després de la mort d'Arnau (1311).

Aquesta traducció no porta data ni lloc d'elaboració, però a l'analitzar el ms. Escorial Hebreo G-III-20 s'ha confós amb l'obra d'Arnau de Vilanova, Regimen sanitatis ad regem Aragonum, una de les traduccions hebrees del qual fou feta vers 1327-1328 per Israel ben Jucef Caslarí (fl. s. XIV-1), que no fou metge, amb el qual s'ha volgut identificar gratuïtament Crescas des Caslar (Feliu 2006-2007). També és gratuïta (Feliu 20006-2007) la identificació de Crescas des Caslar i d'Israel ben Jucef Caslarí amb Israel ben Jucef ha-Leví, autor d'una poesia per a la festa de Purim escrita a Avinyó (Einbinder 2005 i 2007), raó per la qual s'ha volgut situar la traducció del Regimen sanitatis a Avinyó. La data de vers 1327 que proposa Ziegler 2011-2013: 479 per a la traducció de l'Arnaudina depèn d'aquestes confusions. La traducció de gran part de la Practica summaria que conté (tal com ja va veure Steinschneider 1893 i ha detallat Ziegler 2011-2013) s'ha d'entendre en el context de l'ordinatio partium volguda per l'autor.