El manual de Joanot Valero: tintoreria i medicina del treball i de la família

El CSIC, a la col·lecció Anejos del Anuario de Estudios Medievales, ha publicat l'obra Tintorería y medicina en la Valencia del siglo XV: el manual de Joanot Valero, de Lluís Cifuentes i Ricardo Córdoba de la Llave (Barcelona, 2011). El volum conté, en una primera part, un extens estudi del gènere, el contingut i la transmissió de la font que s'anuncia al títol, un manual de tintoreria en català copiat a València a finals del segle XV. En la segona part, es presenta una edició interpretativa del text acompanyada d'una traducció al castellà actual en pàgines oposades. En apèndix, es poporciona un vocabulari tècnic, diversos índexs (entre els quals un de la terminologia tècnica) i una selecció de facsímils del manuscrit.

Es tracta d'un manual per a la tintura de draps de llana, amb més d'un centenar de fórmules per a l'aplicació del tint i els llevataques, paral·lel als que es coneixen per a la Itàlia baixemedieval. A diferència d'aquests, però, d'un caràcter més llibresc, el manual valencià és una guia pràctica per a l'ús personal d'un artesà del tint, el tintorer d'origen aragonès Joanot Valero, que se'l copià entre 1497 i 1501.

El tintorer hi va reproduir un manual previ, segurament del segle XV, que obtindria a través del canal gremial. Aquest manual ja tenia la particularitat d'afegir a les receptes dels tints i els llevataques un receptari mèdic domèstic, que posa l'accent en la medicina del treball i en la de la unitat familiar. A aquest conjunt en català, copiat a València el 1497 per Valero, amb nombroses mostres d'interferència lingüística amb el seu castellà aragonès en la còpia, afegí noves receptes de tints, probablement obtingudes per via oral, que barregen les dues llengües, i, als folis finals, uns comptes de l'ofici datats a València el 1501, en la seva llengua materna.

És un dels testimonis més excepcionals del gènere de les guies tècniques dels oficis, per a l'Edat Mitjana escassament conservats arreu, l'únic que es coneix d'aquesta temàtica a tot l'àmbit ibèric medieval. També és l'únic manual medieval d'un ofici artesanal que es conserva en català. 

El manuscrit original, que havia pertangut al germà de Gregori Maians, l'erudit canonge de València Joan Antoni Maians (1774), es troba, probablement, en una biblioteca privada desconeguda. S'ha estudiat i editat a partir del microfilm complet que en conserva la Biblioteca de Catalunya des de 1963, identificat pel primer dels autors de l'obra.

► Altres publicacions de l'equip