Jaume Riera i Sans (1941 - 2018)

Jaume Riera i Sans (Centre Bonastruc ça Porta, Museu dels Jueus de Girona, 13/12/2012)

Aquest sufocant 2 d'agost de 2018 la mort s'ha endut l'amic Jaume Riera i Sans. Era un savi, en l'antic sentit d'aquesta paraula, que va dedicar la vida a l'estudi de molts temes de la història de la cultura catalana medieval, des del poc agraït —però tan interessant i incitador— punt de vista interdisciplinari, entre la filologia i la història. Per damunt de tot, però, es va sentir atret per la història i la cultura dels jueus catalans, i n'ha estat un dels principals estudiosos.

Format com a hebraista a la Universitat de Barcelona, hi va obtenir la llicenciatura en Filosofia i Lletres l'any 1969. Més tard, va ingressar al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos de l'estat espanyol i va obtenir plaça d'arxiver al més important dels arxius històrics del país, el que a ell li agradava d'anomenar per l'antic nom d'Arxiu Reial de Barcelona, que des del segle XIX es coneix com a Arxiu de la Corona d'Aragó. En va ser el secretari, i també el responsable de la secció principal, la Cancelleria reial, que, com el mateix arxiu, segurament ningú no ha conegut millor que ell.

L'interès per l'herència dels jueus catalans el va portar a impulsar la fundació de l'Associació d'Estudiosos del Judaisme Català (1985), precedent de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics, filial de l'IEC, de la qual va ser el primer president, i també la revista especialitzada Calls (1986-1990), a les pàgines de la qual va publicar una extraordinària bibliografia crítica del judaisme català, de gran utilitat per a molts camps de la recerca, també els propis de SCIÈNCIA.CAT. 

En les seves nombroses publicacions, sempre arrelades en els documents dels arxius històrics i en els còdexs, les informacions útils per a la línia de recerca de SCÈNCIA.CAT no són pas precisament poques. Algunes publicacions se centren en l'estudi documental dels nostres autors, com els cartògrafs mallorquins Cresques Abraham i el seu fill Jafudà Cresques (1975, 1977, 1984). Destaquem també la dedicada a l'examen mèdic de 1390 d'uns suposats "cagots" bascos, menestrals que eren acusats de ser portadors de la lepra (1975). O bé l'estat de la qüestió, a partir del seu coneixement de la documentació reial, sobre la biblioteca del rei Martí, d'especial importància per a l'estudi de les obres i les traduccions catalanes d'astrologia i també d'altres àrees (2005). O fins i tot el provocador Catàleg d'obres en català traduïdes en castellà durant els segles XIV i XV (1989), susceptible d'esmenes, però que destapava un tema incòmode per a la recerca espanyola.

La seva recerca, és clar, va anar molt més enllà d'aquestes petites incursions en els nostres temes (vegeu Bibliografia, al peu d'aquesta nota). Per a l'edició de fonts, de les quals en va produir un bon nombre, va fundar i dirigir la Biblioteca Escriny, una col·lecció de les Edicions del Mall dedicada a la publicació de textos catalans antics breus (1981).

Jaume Riera, pels seus posicionaments personals, mai no va voler completar el doctorat, però tot i així va ser mestre de doctors. Som una colla els investigadors de diverses generacions que ens hem beneficiat del seu saber, i n'hem après alguns dels coneixements més importants, aquells que no apareixen en els llibres i que venen del pòsit d'anys de cremar-se els ulls i d'empolsegar-se els dits amb papers i pergamins vells; coneixements relatius a les més diverses qüestions culturals i, sobretot, els derivats del seu profund domini de la documentació medieval catalana. El trobarem a faltar, i no ens fa res dir-ho, també, amb egoisme.

Certament, se'n va tota una generació d'investigadors, sobre les espatlles de la qual transitem. Un bon amic de SCIÈNCIA.CAT de més enllà de l'Atlàntic, que també va poder aprendre d'en Jaume, ha trobat les paraules justes per definir-lo. Era, ens diu, un representant únic d'una època particular i heroica de la recerca. Brillant i turmentat, generós i terrible. Un ésser irreemplaçable.

Biografia:

Bibliografia:

Foto: Jaume Riera i Sans en la presentació del seu llibre Els jueus de Girona i la seva organització (segles XII-XV), al Centre Bonastruc ça Porta, del Museu d'Història dels Jueus de Girona, 13/12/2012.