Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB nom13 (11 / desembre / 2018)

Berriac, Bernat de (Rosselló, c. 1270 – Barcelona, 1348)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2015-08-06
Categoria social i professional
físic; mestre; professor; traductor
Comentaris
Metge rossellonès (de la diòcesi d'Elna), probablement oriünd de la localitat de Berriac, prop de Carcassona. Degué néixer vers 1270 o poc després, i inicià els estudis de medicina, a Montpeller, durant la dècada de 1290, que abandonà temporalment vers 1300 per dedicar-se a la pràctica. El 1301 B. de B., 'de la diòcesi d'Elna', nomenà procurador per cobrar un deute a Castelló d'Empúries, el 1303 s'hi havia instal·lat, i el 1304 el comte Ponç V d'Empúries li atorgava un violari de 200 sous anuals, segurament a canvi dels seus serveis. Al cap de poc es traslladà a Vic, on fou metge del bisbe i del capítol catedralici (1306-1307), on atengué el vescomte Ramon Folc VI de Cardona (1306), i on sembla que aconseguí el grau de mestre en arts. Tanmateix, contractat pel municipi (per 300 sous anuals), no trigà a tornar a Castelló d'Empúries (1307-1309), on també establí nombrosos contractes de conducta, i des d'on, amb permís del mateix municipi, completà la seva formació universitària a Montpeller, aconseguint-hi el grau de mestre en medicina (1309). Ja amb aquest grau, abandonà l'Empordà i va convèncer el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba (s. XIII – 1334) perquè establís un Estudi d'arts a la ciutat i li'n nomenés rector (1309), iniciativa que, finalment, no prosperà. Des de 1307 Bernat tingué contactes amb els reis de Mallorca, i fou metge dels reis Jaume II (mort el 1311), Sanç I de Mallorca (s. XIII – 1324) i Jaume III de Mallorca (1315 – 1349). Aquesta tasca la compaginà amb l'ensenyament a l'Estudi General de Montpeller, els privilegis de la Facultat de Medicina del qual foren confirmats pel rei Sanç a instància de Bernat (1316). En plena guerra que menà a la despossessió de l'últim rei de Mallorca, Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) li lliurà un salconduit per anar a Barcelona a assistir el comte Arnau Roger II de Pallars (1343) i, un cop a la ciutat, el rei va atreure'l al seu entorn, confirmant-li totes les concessions que li havien estat efectuades pels sobirans mallorquins (1345), fins a la seva mort (1348). Se l'ha identificat amb el «maestre Bernat, metge del senyor rey de Malorques», que diu haver «esmanat» (corregit) la traducció catalana de Teodoric Borgognoni, Cirurgia, Traductor: Guillem Corretger conservada al ms. autògraf Graz - UGraz - Handschriften - 342, a la qual afegí una traducció parcial pròpia, tasca que acabà a Mallorca el 2 de gener de 1311. El seu fill homònim, Bernat de Berriac (fl. 1366 – 1374), també fou físic i serví la casa reial. Ort. ant.: «Bernat de Barriach». En llatí: «Bernardus de Berriacho».
Bibliografia
Capeille (1914), Dictionnaire de biographies ..., p. 44
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ...
Perarnau i Espelt (1977), "L'Ordinacio Studii Barchinone et ..."
McVaugh (1990), "Bernat de Berriacho (fl. 1301-43) ..."
Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", pp. 173-175, doc. 182
Perarnau i Espelt (1991), "Una hipòtesi relativa a Bernat ..."
McVaugh (1993), Medicine before the Plague ..., p. 93
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., vol. 3 (Addenda), s. v.
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 318, 322 i 771-772
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 138
McVaugh (2012), "Academic medicine and the ..."
Variants del nom
Bernat [mestre] [metge del rei de Mallorca]
Berriacho, Bernardus de
Barriach, Bernat de

Lluís Cifuentes