Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB nom171 (20 / abril / 2019)

Tresbens, Bartomeu de (fl. 1359 – 1375)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2019-03-31
Categoria social i professional
astrònom/astròleg; familiar/domèstic; físic; mestre; professor
Comentaris
Metge (físic) i astròleg. D'origen occità, segurament del llogarret de Tresbens, a Sent Martin de Caralp, al comtat de Foix, prop de la capital (Giralt 2018b). És molt probable que es formés en medicina (i en astrologia) a Montpeller, on obtindria els graus de mestre en arts i en medicina que ostenta en la primera etapa coneguda de la seva vida. Durant un període de les dècades de 1340 i 1350 va viure a la regió de Mirapeis, aparentement al servei de Gastó (II) de Lévis-Leran (c. 1340 – c. 1383), senyor de Leran. Abans de 1359 es traslladà a Barcelona, on aquell any formà part d'un tribunal examinador de metges nomenat pel veguer i els consellers de la ciutat. Tot seguit, aconseguí entrar a l'entorn de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), i serví el rei, com a físic i astròleg, i també el seu primogènit, el futur Joan I el Caçador (1350 – 1396), i la muller d'aquest últim, Mata d'Armanyac (1347 – 1378), almenys durant els anys 1360-1375. El 1360 uns ferrers de Saragossa fabricaven per al rei un aparell (segurament d'observació astronòmica) seguint les seves indicacions. Elaborà per al monarca algunes obres d'astrologia en català (Giralt 2018a), la més important de les quals i l'única publicada modernament (com a Tractat d'astrologia) és un Llibre de les nativitats; seguiren, un Tractat de les interrogacions, un Tractat de les eleccions i (1369) un Libel d'investigacions de tresors. En aquest darrer al·ludeix a un Llibre del rei i de llurs accidents escrit anteriorment, que no es conserva, i tampoc un opuscle sobre el mirall de Plató (de Tívoli?) amb el qual sembla que acabava el ms. de Ripoll. També va respondre a consultes astrològiques del duc Joan i se'n conserva una recepta mèdica en llatí en una Summa medicine elaborada principalment amb materials d'autors montpellerins. El 1372 els paers de Cervera negociaren amb ell un contracte com a metge municipal, que no es concretà i que ha fet pensar (Cifuentes 2006) que podia haver estat cerverí. En aquests anys era anomenat "professor en arts i en medicina". Invertí en el comerç amb el comtat de Foix (1372) i en el de figues del regne de València (1374). Estigué casat i tingué un fill als 47 anys (Llibre de les nativitats, cap. 18, a Tresbéns 1957-1958: I, 98). A la documentació reial, municipal i notarial el seu cognom apareix, en català, aragonès i llatí, amb les formes «Tresbens», «Tresbienes» i «Tribusbonis». La forma «Tresvents» apareix en un dels mss. conservats de les seves obres, del s. XV. Jordi Rubió (Torre - Rubió 1971: 42) el tenia per valencià, segurament a partir d'un article de Joaquim Tuixans ("El Mestre en Medeçina En Bertomeu de Tresbens", Las Provincias, 19 d'agost de 1926.).
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, doc. 264; vol. 2, doc. 131 i 187
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 387 i 389
Roca (1922), "Mestre Guillem Colteller ...", pp. VIII i XX
Duran i Sanpere - Gómez Gabernet (1944), "Las Escuelas de Gramática en ...", p. 7 i 10-11, doc. 4
Tresbens (1957-1958), Tractat d'astrologia, pp. 11-12
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 38-42, doc. 22 (examinador)
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", pp. 169, 177 i 216 (recepta)
Duran i Sanpere (1972), Llibre de Cervera, p. 285***
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v.
García Ballester (1988), La medicina a la València ..., p. 94-95
Llobet i Portella (1990), "Els metges a Cervera durant els ...", pp. 116-117 i 132
Chabás Bergón (1992), L'Astronomia de Jacob ben David ..., p. 25
Rosa Cubo (2000), Summa medicinae ..., p. 592 (ed. recepta)
Chabàs (2004), "L'activitat astronòmica a ...", pp. 501-502
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 209
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 91, 202n, 268 i 446
Ryan (2011), A Kingdom of Stargazers ..., pp. 111-112
Hilty (2016), "El Libro conplido en Cataluña"
Giralt (2017), "Drawing from the marrow of the ..."
Giralt (2018), "Astrology in the service of the ..."
Ferragud (2018), "Bartomeu de Tresbens, físic i ..."
Giralt (2018), "Astrologia aplicada a la recerca ..."
Enllaços
GEC
Variants del nom
Tresvents, Bartomeu de
Tresbéns, Bartolomeu de
Tresbienes, Bartolomeu de
Tribus Bonis, Bartholomeus de
Autor a les obres

Tresbens, Bartomeu de (fl. 1359 – 1375). Libel d'investigació de tresors

Lluís Cifuentes, Sebastià Giralt