Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op1961 (20 / abril / 2019)

Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (c. 936 – c. 1013). Cirurgia [Català]. Traductor: Bonsenyor, Jafudà (c. 1250 – 1330)

Aquesta obra és:

Traducció de: Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (c. 936 – c. 1013). Kitāb al-taṣrīf [Àrab]

Publicació de la fitxa: 2013-09-02
Darrera modificació: 2016-08-06
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (c. 936 – c. 1013)
Títol regularitzat:Cirurgia
Traductor:Bonsenyor, Jafudà (c. 1250 – 1330)
Llengua:Català
Data:expressa - 1313
Lloc:Barcelona
Notes sobre la datació:Data i lloc del testimoni documental.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Compendi de cirurgia
Matèries:Medicina - Medicina pràctica
Medicina - Cirurgia i anatomia

Contingut

Altres persones relacionades

Comitent:Jaume II el Just (1267 – 1327)
Posseïdor:Serra, Bernat (s. XIII – 1338)

Sinopsi

Públic/intenció:Metges pràctics
Profans

Transmissió

Atestacions documentals:
  1. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 299, f. 52v – 18 novembre 1313 – ítem 1
  2. Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 14/1, ff. 72r-75v i 85v – 22 juny 1338 – ítem 9

Bibliografia

Bibliografia:Traducció catalana:
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, p. 22, núm. 29
Cardoner i Planas (1944), "Nuevos datos acerca de Jafudà ..."
Millàs Vallicrosa (1962), Las Tablas astronómicas del Rey ..., p. 57
Romano (1991-1992), "Hispanojudíos traductores del ...", p. 229
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., § 76, núm. 9 i 14
Samsó (1999), "Traducciones científicas ...", p. 217
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 63, 94 i 127

Altres traduccions vernacles:
Albucasis (1985), La Chirurgie d'Albucasis ... (ed. Grimaud - Lafont)
Abū 'l-Qāsim Ḫalaf ibn ʿAbbās az-Zahrāwī detto Albucasis (1992), La chirurgia: versione occitanica ... (ed. Elsheikh)
Trotter (2004), "Fonction des gloses dans les ..."
Trotter (2005), Albucasis, Traitier de Cyrurgie ... (ed. Trotter)
Green (2011), "Moving from philology to social ..."
Trotter (2012), "«La operacio am ma, so es ..."

Observacions

Cardoner 1944 proposà identificar l'obra de medicina que Jaume II féu traduir de l'àrab al català a Jafudà Bonsenyor l'any 1313 amb la maqāla ('part') 30 del Kitāb al-taṣrīf, relativa a la cirurgia. Aquesta part de l'enciclopèdia mèdica d'al-Zahrāwī ja tingué circulació independent en àrab i després en llatí (traducció de Gerard de Cremona, Toledo, s. XII), i l'Europa medieval hi va sentir un gran interès (Green 2011). Tot i no ser tan original com s'havia suposat, sinó molt fonamentada en la tradició grecollatina (en particular en Pau d'Egina), l'obra presenta notables innovacions i un abundant i valorat aparat d'il·lustracions d'instrumental quirúrgic («ferres», en català antic), i va tenir una gran recepció en llatí i també, tal com es descobreix darrerament, en alguns vulgars (occità, francès i segurament també català).

Els dos exemplars de la part quirúrgica del Taṣrīf que apareixen a l'inventari de Bernat Serra (s. XIII – 1338) (ed. Hernando 1995), que havia estat cirurgià major de Jaume II, demostren l'interès de l'entorn reial per aquesta obra i, precisament per això, la possibilitat que una d'elles fos en català («Alboquerim, Dels ferres») és oberta (Cifuentes 2006: 127), alhora que reforçaria la hipòtesi de Cardoner, acceptada per Millàs 1962, però dubtosa per a Samsó 1999 i defensada i contextualitzada a Cifuentes 2006 —a notar, igualment, que Serra també posseïa l'obra moral de Jafudà Bonsenyor, Paraules de savis i de filòsofs, a qui sens dubte conegué. Ara per ara, però, no se n'ha localitzat cap manuscrit ni se n'ha identificat cap altra atestació documental. En qualsevol cas, la relativització de les traduccions quirúrgiques catalanes que es fa a Samsó 1999 s'ha de confrontar amb el panorama ofert a Cifuentes 2006 i en aquesta base de dades.

La traducció occitana (ed. Grimaud - Lafont 1985; i Elsheikh 1992) fou feta a partir d'un ms. llatí, segurament a Montpeller, durant la primera meitat del s. XIV més que no pas a l'entorn de Gastó (III) de Foix, Febus (1343 – 1391), i no conté catalanismes com indegudament s'ha dit. Es conserva en un ms. il·lustrat amb els habituals dibuixos d'instrumental quirúrgic. La francesa (ed. Trotter 2005) també parteix del llatí, i és una de les traduccions vernacles de cirurgia més antigues que es coneixen (Lorena, c. 1270). S'ha estudiat la funció de les glosses a les versions llatina, occitana i francesa (Trotter 2004) i el lèxic de l'occitana (Trotter 2012).