Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op2673 (20 / novembre / 2017)

Conches, Guillem de (c. 1080/1090 – post 1154). Summa de filosofia [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Conches, Guillem de (c. 1080/1090 – post 1154). Dragmaticon philosophie [Llatí]

Darrera modificació:2015-11-30
Bases de dades:Sciència.cat
Translat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes, Josep Pujol
Estat:completa

Identificació

Autor:Conches, Guillem de (c. 1080/1090 – post 1154)
Títol regularitzat:Summa de filosofia
Altres títols:«Suma de philosophia in vulgari»
«Filosofia»
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 52.1.1
Llengua:Català
Data:estimada - 1302?
Lloc:Lleida?
Notes sobre la datació:La primera atestació documental segura és a l'inventari dels béns del cirurgià major de Jaume II Bernat Serra (1338), que el 1319 havia obtingut del rei la biblioteca que havia estat de Roger, rector de Vallbona i capellà de l'infant Jaume (m. 1318). Un document de 1302 indica que en aquest any l'apotecari reial Guillem Jordà va fer fer un «libre de philosoffia» a Lleida per a Jaume II. Aquest document, tot i que imprecís, pot fer referència a aquesta traducció i a l'ambient cultural en què va ser produïda, al qual pertanyien tant Bernat Serra com Roger de Vallbona.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de filosofia natural
Matèries:Enciclopedisme
Filosofia natural

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa
Especificacions:Com fa una part important de la tradició llatina, la traducció catalana no inclou el capítol final VI.27. Tampoc no reprodueix la divisió original en sis llibres, sinó que s'hi efectua una nova ordinatio del text en capítols breus numerats, que n'accentua el didactisme.

Íncipit

Invocació:«En nom del Pare e del Fill e del Sant Sperit» [precedeix l'íncipit del pròleg]
Rúbrica inicial:«Ací és comensament d'un libre <de filosofia. In nomine> domini nostri Dei, qui feçet celum et terra<m, et> beate gloriosse senperque virginis Marie, incipit Suma de philosophia in vulgari et çetera»
Íncipit del pròleg:«Tu, honrador duc de Normandia e compte d'Enjaus, demanas per què als maestres qui són en nostre temps creu hom meyns que als antics no creuria...»
Íncipit text:«<Lo duc dix:> Cor l'offci de demanar és a mi donat deman-te, con tu prometes que tractaràs d'aquesta cosa que és substància...»
Font:Ed. Badia i Pujol a Conchis 1997, a partir del ms. A (BnF Esp. 255).

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Capítol de la derrera <edat>, so és, com hom no pot ésser. — La derrera edat és velea de .LXXX. ayns, que és freda e humida, [...] d'on els homes se desvien. Calor natural és morta <e no pot> hom pus viure»
Colofó:«E as... Déus nos do alonc bona vida al servex... Finito libro sit laus gloria Christo. Hic liber est escriptus. Qui escripsit sit ben<edictus>. A.M.E.N. Acabada és aquesta <Fi>losofia feyta per <Guillem> de Conques, nor<man>»
Font:Ed. Badia i Pujol a Conchis 1997, a partir del ms. A (BnF Esp. 255).

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Altres persones relacionades

Posseïdor:Jaume II el Just (1267 – 1327)
Serra, Bernat (s. XIII – 1338)
Llull, Joan (m. 1390)
Martí I l'Humà (1356 – 1410)
Desfeu, Romeu (fl. 1369 – 1419)
Novella, Mateu (m. 1439)
Burguès, Gregori (m. 1505)
Colón, Hernando (1488 – 1539)

Sinopsi

Sinopsi:Vegeu l'original llatí.
Públic/intenció:Reialesa

Transmissió

Manuscrits:París - BnF - Manuscrits: Esp. - 255 - 1r-148v
Fragmentària - Girona - ADG - Còdexs - Fragments sense catalogar [1]
Fragmentària - Girona - ADG - Còdexs - Fragments sense catalogar [2]
Fragmentària - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 473 - 1r-89v
Atestacions documentals:
  1. Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 265, f. 93v – juliol 1302
  2. Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 14/1, ff. 72r-75v i 85v – 22 juny 1338 – ítem 2
  3. Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 14/1, ff. 72r-75v i 85v – 22 juny 1338 – ítem 28
  4. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.1, s. núm., ff. 1r-35v – 30 desembre 1390 – ítem 27
  5. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2326 – 13 setembre 1410 – ítem 35
  6. Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 346, plec s. núm., 28 ff., 24-X-1419 – 24 octubre 1419 – ítem 32
  7. Cervera - ACSG - Fons notarials: Cervera – Pere Joan Valentí, àlias Falcó, ff. 25r, 29r-34r, 85r i 89v – 1439 – ítem 14
  8. Palma - ARM - Protocols notarials – M-612, ff. 171r-199r – 13 novembre 1505 – ítem 45
  9. Sevilla - Colombina – Abecedarium B / Supplementum / Registrum B – ante 1539 – ítem 14720
Observacions:Almenys des de 1338 i fins a l'inici del segle XVI, alguns inventaris de béns, sobretot pertanyents a burgesos i cavallers, però també al mateix rei (1410), donen testimoni de la difusió d'aquesta traducció catalana. Torres 1836 va recollir la notícia de l'inventari reial, tot donant vida a un suposat escriptor català anomenat «Gem de Conques», producte d'una lectura errònia de l'abreviatura de «Guillem de Conques», la versió catalana medieval del nom de l'autor. La conservació de tres manuscrits d'una obra d'aquest perfil també és excepcional en català.

Difusió

Utilització literària:Cantavella (2010), "Sobre la poesía antifemenina de ..."

Bibliografia

Edicions:Badia (1985-1986), "La Filosofia Natural de Guillem ...", pp. 148-169 - Pròleg de l'autor (mss. A i B) i ff. 10v-29r (ms. A)
Marquès Planagumà (1986), "Fragment del diàleg entre el duc ..." - Fragment d'un ms. del s. XIV-1
Marquès Planagumà (1988-1989), "Un nou fragment de Guillem de ..." - Fragment d'un ms. del s. XIV-1
Conchis (1997), Dragmaticon Philosophiæ / Summa ..., pp. 301-497 - Ed. trad. cat. de L. Badia i J. Pujol
Bibliografia:Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", p. 91, 231n
Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ..., pp. 283 i 714
Badia (1985-1986), "La Filosofia Natural de Guillem ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 178

Observacions

La traducció catalana és molt correcta, amb pocs errors (molts dels quals atribuïbles a la tradició llatina), feta d'acord amb el sistema habitual a l'època de traslladar mot a mot. Encara que manté molts tecnicismes en llatí, en tradueix també molts altres i recorre a les paràfrasis i glosses per a una major claredat. També substitueix per perífrasis els noms mitològics o històrics.

La scripta que transmeten els testimonis conservats, encara que en tots els casos ha estat modernitzada pels copistes (de forma no sistemàtica, i menys al ms. C [Girona]), correspon al tombant del segle XIII al XIV.

Els tres manuscrits catalans semblen davallar d'un arquetip comú, si bé A [Esp. 255] i B [Esp. 473] ho farien d'un subarquetip particular. El text del ms. A és el més innovador però també és l'únic complet. Cap d'ells sembla ser un descriptus d'un altre dels conservats, i tampoc es poden relacionar amb els consignats a les atestacions documentals.