Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op4185 (24 / agost / 2019)

Anònim. Receptari de Sevilla I (Colombina 7-4-27/8)

Publicació de la fitxa: 2014-06-08
Darrera modificació: 2016-07-17
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes; Antònia Carré
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Receptari de Sevilla I (Colombina 7-4-27/8)
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1435
Lloc:Barcelona
Notes sobre la datació:El ms. conservat conté un colofó a nom de Vicenç de Colunya i datat a Barcelona l'any 1435, però aquest receptari forma part d'un bloc de textos copiat d'un ms. preexistent.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Receptari mèdic professional
Matèries:Medicina - Farmacologia
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica
Medicina - Oftalmologia
Medicina - Pesta i altres malalties
Tècniques - Casolanes
Agronomia

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit text:«Per fer parir la fembra qui no pot parir. — Prin capilli veneris ab ses rayls e liga'l a la cuxa de la fembra...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... blanquet piquat e mesclat en oly e congelat ab cera nova».
Colofó:«Finito libro. Sit laus gloria Christo. Amen».

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) «Per fer parir la fembra qui no pot parir»; (2) «A fer gitar la criatura morta del ventre»; (3) «Si vols conèxer la fembra prenys si parirà fill ho filla ho si·n té .II. al ventre»; (4) «Si vols que la muller se purch despuys que haurà parit»; (5) «A dollor de tetes”; (6) «Per fer poques mamelles»; (7) «A flux de sanch»; (8) «Sy vols conèxer si per lo marit avé ho per la muller que no fon fils»; (9) «Per fer venir leyt a la fembra»; (10) «Per metre pau e concòrdia entre marit he muller»; (11) «Per guarir la dona a qui ix la mare»; (12) «A uyls lagrimossos»; (13) «A dollor dels uyls»; (14) «A uyls sanguinolents»; (15) «A les sequetats dels uyls»; (16) «Ítem, asçò metex als uyls sanguents e lagrimossos»; (17) «A tolre le manzelles dels uyls»; (18) «A tolre les teles dels uyls»; (19) «A salut dels uyls»; (20) «A dolor dels uyls»; (21) «A dollor he infladura d'ulls»; (22) «A esclarir los uyls»; (23) «A traure sanch dels uyls»; (24) «Ítem, a escuralessa dels uyls»; (25) «Per tolra escuralessa e blancura dels uyls»; (26) «A la leguanya»; (27) «Per tolra la màcula dels uyls»; (28) «A tolra la blancura dels uyls»; (29) «Per a l'uyl sangonent»; (30) «A blancura he sequetat dels uls»; (31) «Aquestes són les medecines molt provades per los uyls»; (32) «Per a la ardor dels uyls»; (33) «A infladura dels uyls»; (34) «Esperiment provat per a tolre làgrimes d'uls»; (35) «A mengaó dels uyls»; (36) «Aquestes són les cosses qui majorment nohen als uyls»; (37) «A la dollor del ventre he a la duressa he a l'inflament»; (38) «Ítem, a les torçons del ventre»; (39) «Ítem, a la torçó del ventre he de l'estómech»; (40) «Ítem, a la dollor de la yllada»; (41) «Per aquells qui han corrensa»; (42) «A mengaó restaurar»; (43) «A hom que és enfitat»; (44) «Per los infants pochs qui giten sanch»; (45) «Ítem, ha hom qui gita sanch»; (46) «A matar los cuchs del ventre»; (47) «Per dollor de la vexigua»; (48) «Ítem, ha hom qui no pot ben pixar»; (49) «A·quels qui no poden pixar, per fer ben pixar segons que ho prova Galienus»; (50) «Ítem, per a les pedres que són poques»; (51) «Per a trencar la pedra de la vexigua»; (52) «A·quels qui no poden la horina retenir»; (53) «Per aquels qui han fastig que no poden vianda rebre»; (54) «A·quels qui pixen sanch»; (55) «Per matar los lombrichs»; (56) «A dolor dels loms»; (57) «Sàpies que aquels qui han dollor en les venes...»; (58) «Per a dollor dels loms he de la cama»; (59) «A dollor de les arenes»; (60) «Per a dollor de puntes dels costats»; (61) «A dollor dels pits»; (62) «Per a dollor de les pernes he infladures»; (63) «A tolre les manzeles he la dolor he la infladura de les pernes»; (64) «Per a dollor he infladura dels peus»; (65) «A dollor dels peus he a lla infladura de les cames»; (66) «A podragua»; (67) «A home qui no pot dormir»; (68) «Per a les lemens»; (69) «A infladura dels collons e a les dollors»; (70) «Per fer engüent a menjaó he a sarna»; (71) «A·quell qui ha menjaó en les pernes e en tot lo cors»; (72) «Per al foch salvatge»; (73) «A fer engüent que profita a totes plagues»; (74) «Per a cremadura d'aygua calent»; (75) «Als nervis tallats»; (76) «Ítem, als nervis tallats»; (77) «Per los nervis contrets»; (78) «A dollor dels genoyls»; (79) «Per a dollor de les dents»; (80) «A dollor de dents he de gynyives»; (81) «Ítem, aquest esperiment és bo a dollor d'orelles»; (82) «A dollor d'orelles»; (83) «Per tolre les borrugues»; (84) «A tynya guarir»; (85) «Per los fichs a guarir»; (86) «Per tolre manzelles de la cara»; (87) «A tolre barros e les postelles de la cara»; (88) «Per estancar sanch del nars»; (89) «Ítem, si sanch te hix de qualque loch te vulles»; (90) «A home rugallós»; (91) «Per contra los dragoncels»; (92) «A·quels qui han perduda la peraula»; (93) «Per a dollor de la pixa e a les plagues que naxen al fondament»; (94) «E si vols que no·t nasquen pèls en los lochs que tu volràs»; (95) «A que nasquen cabels là hon pochs n'as»; (96) «Ítem, a·quels que cahen los cabels per cremadura»; (97) «Per fer ajustar los poyls en un loch»; (98) «Contra totes febres»; (99) «Per traure sageta ho espina del cors»; (100) «Ítem, per arrefrenar lutxúria»; (101) «A·quels qui han mal alè»; (102) «Per a les fístoles a guarir»; (103) «Contra mors de can rabiós»; (104) «Als vèrmens que·s fan en lo blat e la poliella que·s fa en la farina»; (105) «Per a·quell qui va lonch camí»; (106) «Aquest és lo abeuratge que és bo per les arenes»; (107) «Per a les borrugues»; (108) «A tayladura»; (109) «Per guarir l'om idròpich»; (110) «Per a·quell qui escup sanch que ha la vena rota»; (111) «A traure la serp del ventre»; (112) «Per confortar les dents que·s menen he per a dolor les gynyives he millorar la lende»; (113) «A guarir de les fístoles»; (114) «Per guarir l'apostema quant se fa de dintre»; (115) «A guarir lo fich»; (116) «Per los tinyossos a guarir»; (117) «A·quell qui no pot pixar»; (118) «Per a mal de pedra de la vexigua»; (119) «Empastre [per a les postelles, les plagues, les tinyes mudades e les torçons del lombrígol]»; (120) «Per a fembra a qui endurexen les tetes per leyt»; (121) «A la fembra qui no ha de sa flor»; (122) «Per flux de sanch»; (123) «A fembra que roman lo lit en lo ventre»; (124) «Per a fich de bèstia»; (125) «A guarir sarna de peus de bèsties»; (126) «Per a guarir malaute»; (127) «A guarir tota gota qu·àn en lo cors de l'om ho per venes seques ho per tota dollor aquest és lo vertader engüent»; (128) «Per fer diadraguant»; (129) «A guarir la tos»; (130) «Per a fich a sanar honsevol que paresca»; (131) «A guarir de la escaldadura»; (132) «Per a guarir càncer»; (133) «A matar menyaó de fístoles o de càncer»; (134) «A fich a guarir»; (135) «Per a fich»; (136) «Ítem, per al fich que és dintre en lo cors»; (137) «A sanar mal de lepra que·s fa en la barba ho en lo cap de l'home»; (138) «Per mundar les taques que·s fan en lo cors»; (139) «A hom qui hix lo budell»; (140a) «Per mal de alacran»; (140b) «Ítem, a estancar sanch de les narils»; (140c) «Ítem, lo infant qui molt plora»; (141) «Ítem, a estancar sanch»; (142) «Ítem, lo infant qui molt plora»; (143) «A la pudor que hix del nars que·s mou de les corades»; (144) «Per a mal de les dents»; (145) «A mal de ventre»; (146) «Per gitar lombrichs»; (146) «Bona purga provada per lo cap»; (147) «E si vols tenir ton vi senser que no s'afoyl per .V. anys»; (148) «A·lforra que·s fa en la cara»; (149) «A·quell qui és afollat del mal d'era rossa» [sic per 'de la rosa']; (150) «Per sarna»; (151) «A l'alfambra»; (152) «Per a guarir foch salvatge»; (153) «Engüent per a sarna en què ha gran proïya»; (154) «Al moviment»; (155) «Angüent per a sarna»; (156) «A hom qui·s tem de herbes»; (157) «Ítem, qui de bon engüent vol hobrar»; (158) «Per tota dolor he per tota gota»; (159) «A hom qui és tolt de gota de les renes»; (160) «Per enculliment de l'anqua»; (161) «A la menyaó»; i (162) «Engüent provat per a plagues e molt profitós».

Altres persones relacionades

Autoritat citada:Galè, Claudi (129 – c. 217)
Posseïdor:Colunya, Vicenç de (fl. 1435 – 1481)

Sinopsi

Sinopsi:Receptari mèdic professional copiat per un professional de l'escriptura en una miscel·lània medicopràctica per a ús del barber-cirurgià Vicenç de Colunya i els membres del seu obrador a partir d'una font anterior desconeguda.
Públic/intenció:El barber-cirurgià Vicenç de Colunya i el seu obrador.
Públic/intenció:Metges pràctics

Transmissió

Manuscrits:Sevilla - Colombina - Manuscritos - 7-4-27 - ff. 48va-66ra

Bibliografia

Bibliografia:Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 211 ("ff. 49-66, gynécologie et ophtalmologie")
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 67
Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..."

Observacions

Aquest receptari forma part del bloc inicial del ms., que sembla reproduir, per mà d'un copista professional, una miscel·lània preexistent: això explicaria la presència d'un colofó al final del receptari, l'última obra d'aquest bloc, que devia cloure aquella miscel·lània.

Aquest mateix origen explicaria també el caràcter tan diferent que té de la col·lecció personalment afegida al ms. per Vicenç de Colunya, Receptari de Vicenç de Colunya. Si en aquesta darrera la indicació de l'origen de les receptes (sovint d'altres metges contemporanis i en un cas sembla que del mateix Vicenç) és freqüent, en aquest receptari és pràcticament absent. Només en un cas s'atribueix a Galè (núm. 49). És probable, com sol ser habitual, que la font principal sigui el receptari atribuït a Pere Hispà, Thesaurus pauperum.

És un receptari d'extensió considerable (162 articles que a vegades inclouen més d'una recepta), i que cobreix un ampli ventall de casos de la patologia i la terapèutica. Són especialment nombroses les receptes que tracten problemes de ginecologia i obstetrícia (núm. 1-9, 11, 120-121 i 123, i les núm. 44, 140c i 142 sobre els infants), d'oftalmologia (núm. 12-36 i 91), digestius i similars (núm. 37-43, 45-46, 53, 55, 111, 139 i 145-146), urològics (núm. 47-52, 54, 69, 93, 106, 117-118 i 159-160), dermatològics (núm. 74, 83-87, 107, 115-116, 119, 130-131, 134-138 i 148), diferents malalties (podagra al núm. 66, sarna al núm. 70, hidropesia al núm. 109, etc.) i el dolor (núm. 56-65, 75-82, 112 i 158). N'hi ha també per al mal alè (núm. 101 i 112), per a les nafres (núm. 73, 99, 108 i 162), per a les picades d'escorpins (núm. 140a), l'enverinament (núm. 156) o les mossegades de gossos rabiosos (núm. 103), un somnífer (núm. 67), un anafrodisíac (núm. 100), cosmètics (per als cabells als núm. 94-96, per als polls als núm. 68 i 97) o el cansament del viatge (núm. 105), entre d'altres.

Dues de les receptes no tenen relació amb la medicina humana sinó amb la veterinària (núm. 124-125). I algunes altres fan referència a aspectes utilitaris: conservar el vi (núm. 147), eliminar les plagues del blat i la farina (núm. 104) i reconciliar un matrimoni (núm. 10). En alguns casos, inclouen eixarms o costums supersticiosos (núm. 5, 10, etc.).