Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op4434 (21 / setembre / 2017)

Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299). Livre de physique

Aquesta obra té:

Traducció: Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299). Tractat de les viandes [versió P] [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299). Tractat de les viandes i dels beures [versió M] [Català]. Traductor: Anònim

Darrera modificació:2017-08-14
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299)
Títol regularitzat:Livre de physique
Altres títols:Régime du corps
Llengua:Francès
Data:expressa - 1256
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Medicina - Dietètica i higiene
Fisiognomonia

Contingut

Altres persones relacionades

Comitent:Beatriu de Savoia (1198 – 1267)

Bibliografia

Edicions:Aldebrandin de Sienne (1911), Le Régime du corps de maître ... - A partir de 4 mss.
Faure (1972), Version lyonnaise du traité de ... - Transcripció d'un ms. de la redacció A.
Henry (1996), Contribution à l'étude du ..., vol. 1, pp. 40-44; vol. 2, pp. 33-37 - fragmentària - A partir del ms. BL Sloane 2435, els cap. «Des roisins» (f. 55v), «Dou vin» (f. 6), «De vin» (f. 44v), «De vert jus» i «De vin aigre» (f. 45v).
Bibliografia:Sondervorst (1970), "À propos du manuscrit de ..."
Garosi (1981), Aldobrandino da Siena, medico in ...
Féry-Hue (1987), "Le Régime du corps ..." (cens de mss.)
Féry-Hue (1989), "Le Régime du corps ..." (sobre una refacció francesa)
Vilanova (1996), Regimen sanitatis ad regem ..., pp. 64-66/520-522
Baldini (1998), "Zucchero Bencivenni, La santà ..." (ed. trad. italiana Z. Bencinenni)
Féry-Hue (1999), "Le Régime du corps ..." (cens de mss.)
Bisson (2001), La versione latina del Régime ... (sobre la trad. llatina)
Bisson (2002), "Le témoin gênant: une version ..." (sobre la trad. llatina)
Féry-Hue (2004), "Le Régime du corps ..." (cens de mss.)
Nicoud (2007), Les régimes de santé au Moyen ..., pp. 412-416, 419-421, 494-496, pàssim
Danielle Jacquart, Recuel des Commémorations nationales, 2006
Rosa Piro, CASVI, 2009
Serena Modena, RIALFrI, 2013
Laurent Brun, ARLIMA, 2013

Observacions

Regiment de sanitat escrit per un metge universitari (mestre en medicina) a instància i per a ús d'un laic no metge que, en alguns dels mss. més antics, és Beatriu de Savoia. Segons el pròleg d'aquests mss., la comtessa vídua de Provença l'hauria encomanat a l'autor l'any 1256 amb motiu d'un llarg viatge que volia emprendre per visitar les seves quatre filles reines. Livre de physike ('Llibre de medicina') és el títol de l'obra als mss. més antics. En còpies dels ss. XIV i XV apareix el títol Régime du corps, amb el qual fou editada el 1911 i sovint és coneguda (Nicoud 2007: 407).

Es tracta del regiment de sanitat més antic que es coneix escrit originalment en llengua vulgar (francès, que en el ms. més antic que conegué Sondervorst 1970 és picard; més tard s'han localitzat, però, molts altres mss.). Constitueix una extensa compilació de sabers higiènics i dietètics elaborada a partir de fonts àrabs i llatines, en particular Avicenna, Joannici, Alí Abbàs, Rasís, Constantí l'Africà i Issac Israelí. Consta de quatre parts o llibres, que tracten respectivament de (1) la higiene general, a partir de l'estructura de les 'coses no naturals', (2) la cura dels diferents òrgans del cos, (3) la dietètica, exposant les propietats mèdiques de diferents aliments i begudes, i (4) la fisionomia.

La comanda de Beatriu de Savoia, a vegades posada en dubte (alguns altres mss. tenen pròlegs on consten Frederic II, datat el 1234, Blanca de Castella, mare de Lluís IX de França, el mateix Lluís IX, o un cert Benedetto da Firenze: Modena 2013), i la data 1256 poden ser versemblants, si més no per a una redacció inicial —s'ha especulat sobre una primera redacció en occità, de la qual no hi ha cap traça. És possible que el mateix autor n'efectués després una redacció més àmplia a París (Bisson 2001). El viatge de Beatriu n'hauria afavorit una primera difusió (Modena 2013), que en francès fou molt gran (Fery-Hue 1987, 1999 i 2004). En l'edició de 1911 es distribuí en quatre redaccions, distribució que ha de ser revisada (Bisson 2001). La difusió de l'obra inclou refaccions, abreujaments i extrets, que superen en nombre les versions completes a partir de la segona meitat del s. XIV i són molt majoritaris en la segona meitat del s. XV (Nicoud 2007: 415-416).

Se'n coneixen traduccions medievals a l'italià, al neerlandès, al català i al llatí. Destaca la difusió de les traduccions italianes (quatre de més o menys completes), la primera i més important de les quals fou feta pel notari florentí Zucchero Bencivenni el 1310. En neerlandès se'n conserven tan sols uns extractes del primer llibre, copiats en un ms. del s. XIV (Fery-Hue). A banda d'aquestes traduccions i de la catalana (veg. fitxa particular), se n'han identificat també dues traduccions llatines conservades en mss. del s. XV (Gil Sotres, a Vilanova 1996; Bisson 2001 i 2002). L'obra fou impresa en francès (Lió, c. 1481) i parcialment (quarta part, sobre la fisionomia, en versió versificada) en italià (Florència, c. 1489 i c. 1492-1500).

Nota: els estudis crítics sobre la biografia i l'obra d'Aldobrandí, fins i tot els més actuals, contenen un gran nombre d'especulacions que no haurien d'anomenar-se "hipòtesis" i que en l'estat actual de la recerca no es poden provar.