Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op4955 (25 / agost / 2019)

Anònim. Receptari de Florència II (Riccardiana 2827)

Publicació de la fitxa: 2016-12-09
Darrera modificació: 2016-12-10
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Receptari de Florència II (Riccardiana 2827)
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - c. 1453
Lloc:Mallorca? / Itàlia?
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Receptari mèdic professional
Matèries:Medicina - Farmacologia

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«A hom que s'espaordesca en lo llit, escriu en carta verga lo seu nom e port-lo ab si e aytantbé val a hom qui vol aver amor de fembra...» (f. 169v)

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Gargarisme bo a squinènçia [...] sia tot cuyt ab aygua fins que desmenuesca la mitat e fes gargarisme ut [s]cis» (f. 134v)

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
[169v-170r, marge inf.:] (1) «A hom que s'espaordesca en lo llit... aytantbé val a hom qui vol aver fembra»; (2) «A hom e a fembra qui aga mal d'ombra»; (3) «Contra vérbolls a matar»; (4) «A hom qui aga lo seny perdut e·s treballa»; (5) «En tot perill d'armes digues aquests .III. noms». — [171r, marge inf.:] (6) «Contra inflament dels collons per frador». — [178rv:] (7) «Emplaustrum de mestre Antoni de Lliorna per tota naffra simpla e composta»; (8) «Contra càncer en les genives»; (9) «Unguentum vel emplaustrum contra ulceris tibiarum»; (10) «Sirupus contra scrofulas»; (11) «Ssequitur vinum [ad idem]»; (12) «Emplaustrum ad ydem»; (13) «Ad ydem»; (14) «Cave adisse pasciens» [dieta alimentària en escrofulosos]. — [179r-180r, marge inf.:] (15) «Aque vite preciosisima»; (16) «Contra quartanam et terçana[m]»; (17) «Unguentum contra escabia». — [107r-109r:] (18) «Contra fistolam ubique» [et in cranco] (19) «Contra fístola, que la tinga hom [o dona]»; (20) «Contra tinya»; (21) «Contra desfeta e cataracte»; (22) «Contra morenes»; (23) «A les fisures dells moros de la boca»; (24) «Ítem, aquells que hom no pot despertar»; (25) «Per arancar llúpies e naptes»; (26) «Contra cataractes e desfetes, bon cotlliri»; (27) «Contra úlçeres de cames, e és càustich gentil»; (28) «Ítem, contra formiga»; (29) «Altra medicina encarnativa e desecativa a la cama»; (30) «Pullvis per calçar les dents»; (31) «Contra fístola e càncer e a fich»; (32) «Contra fístola»; (33) «Pólvora encarnativa»; (34) «Pullvis desecativa per desecar la relma dels caxals e de les dents»; (35) «Unguentum preciosi[si]mum ad omne? necessitate? in cacumque? vulnus sinple vel co[m]positum»; (36) «Contra colica passio, detur cum vino albo»; (37) «Pulvis in te[m]pore [e]pedimiali»; (38) «Ad removendum febras»; (39) «Ad hoccidendum buponem»; (40) «Contra febra, segons mestre Ramon Colomines» [grup de receptes, amb la dieta]. — [110r-116v:] (41) <Contra febre> [grup de receptes amb animals, amb la dieta]; (42) «Cristiri a persona qui à febra»; (43) «Altra cristiri a malalt e a sans»; (44) «Porga sinpla e sens perill»; (45) «Porga»; (46) <Influència de la lluna en purgues i febres>, subscrites amb el nom de «mestre Ramon Colobines» [sic]; (47) «Contra malaltias de la bocha»; (48) «Contra ronya» [grup de receptes]; (49) «Pullvis dencium»; (50) «Unguentum contra scabia de quo ungatur palmas manus»; (51) «Pro llacte mullieris pullveris» [dues receptes]; (52) «Contra disenteria»; (53) «Contra vòmit» [dues receptes]; (54) «Electuarium per purgar la relma del cap»; (55) «Oleum contra asma»; (56) «Dragea desecativa per mal de relma e a exugar lo ventrell»; (57) «Ista sunt nomina cinonime Nicolai»; (58) «Contra trencadura d'infants, ventosa ho rellexació» [grup de receptes, la darrera fent ús de l'emplastre de Guillem Servent, i segueix, potser referit a aquest grup:] «Aquesta recepta fo tramesa de Barcelona ha Mallorcha per lo fill d'En Cabaspra, 1453»; (59) «Contra fístola»; (60) «Ad ydem» [fa ús de «l'aygua d'En Johan de Pachs»]; (61) <Sinònims de Nicolau de Salern>; (62) «Sirupus fumi ter[r]e contra llebrosia e serpigine e tota escàbia»; (63) «Altra contra ronyosos, e mundifica la sanch, e contra fleumàtichs e melencònichs»; (64) <Sinònims de Nicolau de Salern>; (65) «Contra dolor de ginoylls per vellesa»; (66) «La pólvora de Galtere [sic per Galterus?] contra nolimetàngere e fístola e multa alia bona... tramesa per Pasqual Roselló, de Sineu, 1453»; (67) «Pólvora contra nolimetàngere e càncer e fístolas e llúpias... 1453»; (68) «Unguentum resolatiu»; (69) «Unguentum mol·lificatiu de Rasís»; (70) «Pólvora per a pocellanes»; (71) «Engüent confeccionat contra úlçeres e apostemes e a moltes altres coses de Johan Sanillés vel Saylles», amb abrev. de nasal o e; (72) «Engüent contra tinya de Johan Sanillés»; (73) «Per estancar sanch de vena qui per nafra sia tallada»; (74) «Per estancar tot flux de sanch de artèria o de vena»; (75) «Pullvis pro venetrum»; (76) «Per estancar tot flux de sanch de nafra o de vena»; (77) «Per estancar sanch»; (78) «Contra dolor de nirvis e aronçament per nafra...»; (79) «Per arancar llúpies... probata ab ipso Pascasius Rosilionis, frater»; (80) «Pro ulceris in venetrum ex calore»; (81) «Contra chinges, per fer-les exir del llit [...] e açò provà fra Lloys, ermità»; (82) «Contra erisipila e contra tota apostema, ho enpastra de magranas agras dolças, lo qual és molt maravellós, segons que yo he vist, contra erpes estiomenus e contra erisipila e contra tota apostema calda ho freda en qualsevulla membra»; (83) «Contra fístola e contra tota mala plaga»; (84) «Contra còlica»; (85) «Ítem, contra espasme de ventrell»; (86) «Ad ydem, contra còlica». — [134v:] (87) «Dels demostraments de la mort e dels perills los quals partiçipen en les nafras»; i (88) «Gargarisme bo a squinènçia».

Altres persones relacionades

Autoritat citada:Agilon, Walter (fl. c. 1220-1260)
Nicolau de Salern (fl. s. XII-1)
Galè, Claudi (129 – c. 217)
Al-Rāzī (c. 864 – c. 925)
Servent, Guillem (fl. 1354 - 1355)
Colomines, Ramon (fl. s. XV m.)
Lliorna, Antoni de (fl. s. XV m.)
Senillers, Joan (fl. s. XV m.)
Pacs, Joan de (fl. s. XV m.)
Intermediari:Rosselló, Pasqual (fl. 1453)
Cabaspre, Joan (fl. 1426)
Lluís (fra) (fl. s. XV m.)

Sinopsi

Sinopsi:Receptari mèdic professional confeccionat per un cirurgià anònim a partir de diverses fonts i de la pròpia experiència, i copiat per ell mateix en una miscel·lània medicopràctica per al seu ús.
Públic/intenció:El cirurgià mallorquí? anònim i el seu obrador.
Públic/intenció:Metges pràctics

Transmissió

Manuscrits:Florència [Firenze] - Riccardiana - Manoscritti: Riccardiano - Ricc. 2827 - ff. 169v-170r, 171r, 178rv, 179r-180r, 107r-116v i 134v (òlim 83v-84r/ant. 24v-25r, 85r/26r, 90rv/33rv, 91r-92r/34r-35r, 98r-107v, 124v)

Bibliografia

Bibliografia:Cabré i Pairet (2016), "Trota, Tròtula i Tròtula ...", pp. 88-89
Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ...", pp. 126 i 128

Observacions

Aquest receptari es va anar copiant, juntament amb altres obres breus, als folis en blanc del final del manuscrit que el conserva (una miscel·lània medicopràctica per a ús d'un cirurgià, aparentment mallorquí) i als marges inferiors d'alguns altres folis (sense que, en aquest cas, hi hagi relació entre les receptes i el contingut d'aquests folis). Totes les receptes van ser copiades per la mateixa mà, identificable amb el cirurgià anònim.

Moltes de les receptes tenen tant la rúbrica com el text en català. També n'hi ha moltes que tenen el text totalment en llatí, tot i tenir la rúbrica en català, i a la inversa. En algunes altres es barregen les dues llengües, i no només en els noms dels ingredients. El llatí té limitacions serioses. Pràcticament tot el material té finalitats terapèutiques, amb una única excepció (un eixarm en llatí per a expulsar les xinxes del llit, núm. 81). La presència d'eixarms és molt reduïda, i sovint limitada a casos extrems (núm. 1-2, 5, 77, 79 i 81). La gran majoria és per a usos quirúrgics i els propis d'un cirurgià, que potser tenia un cert grau de formació mèdica (dels que anomenem físics-cirurgians). És explícitament per a dones la núm. 51 (i, en part, la núm. 19), sorprenentment poques, és per a infants la núm. 58, i són de caràcter alquímic o possiblement relacionades amb l'alquímia les núm. 15, 18, 59 i 60. La núm. 50 fa ús de la sal de Cardona. A tot el receptari destaca la presència de les xifres aràbigues juntament amb les romanes, que a vegades són corregides per les equivalents aràbigues per la mateixa mà. Algunes crides d'atenció al marge en testimonien l'ús.

Les receptes es van anar apuntant a mesura que es coneixien, individualment o per blocs. Eren obtingudes de metges contemporanis (mestre Antoni de Lliorna, 7; mestre Ramon Colomines, 40 i 46; Joan Senillers, potser oriünd del comtat de Cerdanya, 71-72), de fonts mèdiques (Nicolau de Salern, Sinonyma, 57, 61 i 64, molt breus i en llatí; Walter Agilon, però mitjançant un profà, 66; Rasís, 69; Antidotarium magnum, atribuït a Galè, 87), de profans en medicina (Pasqual Rosselló, de Sineu, al centre de l'illa de Mallorca, 66 i 79; fra Lluís, ermità, 81; el fill d'En [Joan] Cabaspre, mercader de Mallorca, 58) i de la pròpia experimentació («segons que yo he vist», 82). A més, dues receptes fan ús de fórmules inventades per l'apotecari rossellonès Guillem Servent (58) i el possiblement alquimista de Mallorca Joan de Pacs (60), les quals no detalla; vegeu Guillem Servent, Emplastre de Guillem Servent. Les al·lusions als pacients són freqüents, però no se n'esmenta cap de concret.

Tres fórmules porten la data exacta en què varen arribar a mans de l'anònim cirurgià, l'any 1453 (58, 66 i 67), al voltant de la qual elaboraria el recull. Les referències a Mallorca i als comtats pirinencs de l'antic regne de Mallorca (la núm. 58 va ser duta de Barcelona a Mallorca), situen l'elaboració del receptari a l'illa de Mallorca, segurament a la capital. La recepta d'Antoni de Lliorna (Livorno, Toscana) i el lloc de conservació actual (Florència) podrien indicar que l'anònim féu cap a Itàlia. L'autor potser era un germà de l'esmentat Pasqual Rosselló, rere el nom llatí del qual anotà «frater». Hi ha documentat un cirurgià de nom Joan Rosselló a Mallorca, però morí sense fills barons abans de 1437 (vegeu la fitxa biogràfica del primer).