Antoni Cardoner i Planas (Barcelona, 1902-1984) va ser una de les figures cabdals de l’estudi de la història de la medicina i de la salut a l’àmbit catalanoaragonès medieval. El seu llegat, no suficientment valorat, se situa en la transició entre l’interès erudit que els metges sempre han tingut pel passat de la seva professió, però suplementari i, per tant, sense poder ser mai sistemàtic, i una recerca sobre el tema planificada de manera intensiva i molt més aprofundida, pròpia de les metodologies actuals.