| Sant Carlemany, amb l'efígie de Pere III el Cerimoniós |
| Publicació de la fitxa: 2026-08-10
Darrera modificació: 2026-08-22 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Imatge |
|      |
| Identificació |
| Tema: | Sant Carlemany, amb l'efígie de Pere III el Cerimoniós |
| Matèries: | Història – Medicina - Pesta i altres malalties – Religió - Hagiografia |
| Paraules clau: | armes, bestiari, daga/punyal, discapacitat, espasa, rei, sant guaridor |
| Tipologia: | Escultura |
| Context |
| Obra: | Imatge d'alabastre de sant Carlemany, que era venerada a la capella dels Quatre Sants Màrtirs de la catedral de Girona |
| Datació i localització |
| Ubicació: | Girona, Museu de la Catedral de Girona |
| Datació: | Girona?, c. 1345-1350 |
| Noms |
| Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) – Representat |
| Bibliografia |
| Edicions: | Girbal (1877), "Carlomagno en Gerona: noticias ...", p. 149 (gravat)
Morenés i Tord (1894-1895), "Estatua llamada de San Carlomagno ...", làm. entre pp. 34-35 (b/n, amb braç dret restituït)
Bango Torviso (2000), Maravillas de la España medieval ..., vol. 2, p. 59, núm. 68
Bolòs (2000), La vida quotidiana a Catalunya en ..., p. 119 (detall sabata)
Español (2002), El gòtic català, p. 241 (detall bust)
Molina Figueras (2004), "Arnau de Montrodon y la catedral ...", p. 449, fig. 1 (b/n)
Bracons Clapés (2007), "Jaume Cascalls"
Español (2010), L'art dels reis catalans ..., pp. 38-39 (detall sabata i figura sencera) |
| Reproduccions digitals: | Tresor de la Catedral de Girona 
Pedres de Girona
Pobles de Catalunya |
| Bibliografia: | Villanueva (1803-1852), Viage literario a las iglesias de ..., vol. 12 (1850), pp. 162-163 i 198-200 (testimoni directe del panegíric el 1807)
Morenés i Tord (1894-1895), "Estatua llamada de San Carlomagno ..." (interessant per indumentària i armes)
Pérez Gimeno (1979), "En torno a Jaume Cascalls: su ...", pp. 68-74
Bango Torviso (2000), Maravillas de la España medieval ..., vol. 1, pp. 146-148, núm. 68 (Joan Molina Figueras, "San Carlomagno") i la bibl. que cita
Molina Figueras (2004), "Arnau de Montrodon y la catedral ..." i la bibl. que cita
Bracons Clapés (2007), "Jaume Cascalls"
Serrano Coll (2015), «Effigies Regis Aragonum»: la ..., pp. 484-488 i 649, fig. 368 (la teoria del gibel·linisme que recull no se sosté)
Pedres de Girona |
| Drets |
| Propietari: | Museu de la Catedral de Girona (original); Sciència.cat / internet (fotos) |
| Llicència: | CC BY-NC Attribution-NonCommercial https://creativecommons.org/licenses/by-nc/ |
| Observacions |
| Comentaris: | Aquesta imatge, d'uns 85 cm, tallada en alabastre de Beuda (Garrotxa) i policromada, és considerada una obra mestra de l'escultura gòtica catalana. Reprodueix la figura d'un rei, amb corona reial al cap, i vestit amb gipó i capa curta, un cinyell militar a la cintura del qual pengen una daga o punyal i una espasa, ricament ornamentats, i escarpes de malla i esperons als peus. A la fímbria o rivet del gipó i a les beines del punyal i l'espasa hi ha escuts amb l'heràldica reial catalanoaragonesa. El personatge trepitja quatre animals fantàstics monstruosos. Tot plegat evoca la imatge d'un rei guerrer triomfant sobre els enemics o el mal. Li manca el braç dret, que tardanament havia estat suplert per un de postís, suprimit en la restauració, i que potser, com en altres representacions , sostenia una maqueta de la catedral. Des que a finals del segle XIX va començar a ser valorada com a objecte artístic, la interpretació de la imatge ha originat especulacions diverses i només recentment s'ha centrat la qüestió de manera convincent. A finals del segle XVII es va ordenar incorporar la imatge a la fornícula superior del nou retaule barroc que es construïa a la capella dels Quatre Sants Màrtirs de la catedral de Girona, la primera del deambulatori, sobre la llegenda “S. Carolus Magnus”. En aquesta capella s'havia retut culte a Carlemany, un culte molt estès a Alemanya i França des del segle XII. Aquest emperador fou incorporat al santoral de la catedral el 1345 pel bisbe Arnau de Mont-rodon, enterrat a la capella, erigida per ell, com a maniobra de promoció. El nou culte partia de la llegenda local que tenia Carlemany, en persona, pel reinstaurador del cristianisme oficial a la ciutat, conquerida als sarraïns (fet que il·lustrarien els monstres vençuts que trepitja), i pel fundador i finançador d'una nova catedral, en un moment en el qual s'impulsaven les obres de la Seu gòtica i es combatia la pretensió de ressuscitar l'antic bisbat d'Empúries. Aquest culte, celebrat el 29 de gener amb litúrgia específica i preceptiu a tot el bisbat, va arribar a tenir molts devots. Es va mantenir fins a la prohibició papal de 1484, però després es va reconvertir en una commemoriació anual, el segon diumenge de Quaresma, amb un sermó o panegíric, fins 1883, quan fou suprimida i l'estàtua traslladada al museu. Se suposa que des dels primers moments aquesta estàtua era en aquesta capella i hi presidia el culte, com a sant Carlemany, i la commemoració posterior. La peça s'atribueix a Jaume Cascalls (fl. 1341-1377) , escultor de referència de Pere III el Cerimoniós, que l'hauria tallat al voltant de la data de la introducció del culte a l'emperador i, seguint l'habitual disjunció, s'hauria inspirat en l'efígie del monarca regnant. Per això, independentment del fet que representi un sant, es considera que reprodueix la fesomia de Pere III, i no al revés, com sovint s'ha especulat. De fet, la talla de la peça es va fer quan, a Girona mateix, Aloi de Montbrai, amb qui Cascalls tenia una societat, elaborava un ampli conjunt d'imatges dels comtes de Barcelona i reis de la Corona d'Aragó que el monarca va encarregar per decorar el gran saló del Palau Reial Major de Barcelona. La presència d'una corona reial i no imperial i dels pals heràldics dels comtes-reis s'explicarien més que pel desconeixement de l'artista per la voluntat de vincular el Casal de Barcelona a l'emperador que es creia fundador dels comtats catalans i del poder de la dinastia. Els monstres que trepitja, un motiu que simbolitza el mal que és força infreqüent en la iconografia de sant Carlemany, que l'identifica com a miles Christi, es fonamenta en el salm 90/91,13 “trepitjaràs lleopards i escurçons, | passaràs sobre lleons i sobre dracs”. A Girona, sant Carlemany tenia una gran devoció i atreia gent de tot Catalunya com a advocat dels coixos, els cecs i els mesells. D'altra banda, Pere el Cerimoniós, amb un llarg regnat de 50 anys, va ser un dels reis més importants de la Corona d'Aragó, una monarquia composta la supervivència de la qual va assegurar procedint a una reorganització en tots els ordres i a l'adopció d'un poderós simbolisme regi on la medicina, la ciència i la tècnica van tenir un paper molt notable. Vegeu-ne un paral·lel a la imatge de la Figuera de Sant Antoni Abat coronat, amb l'efígie de Pere III el Cerimoniós. |
|