| Sant Antoni Abat coronat, amb l'efígie de Pere III el Cerimoniós |
| Publicació de la fitxa: 2026-08-10
Darrera modificació: 2026-08-23 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Imatge |
|        |
| Identificació |
| Tema: | Sant Antoni Abat coronat, amb l'efígie de Pere III el Cerimoniós |
| Matèries: | Història – Llibres, lectura i escriptura – Medicina - Pesta i altres malalties – Religió - Hagiografia |
| Paraules clau: | llibre, pesta, rei, sant guaridor |
| Tipologia: | Escultura |
| Context |
| Obra: | Imatge de sant Antoni Abat, de l'església de Sant Urbà (antigament de Sant Antoni) del lloc de la Figuera, avui un despoblat del municipi d'Algerri (Noguera) |
| Datació i localització |
| Ubicació: | Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya |
| Datació: | Catalunya occidental, c. 1360-1370 |
| Noms |
| Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) – Representat |
| Bibliografia |
| Edicions: | Folch i Torres (1921-1926), "L'estàtua de La Figuera ...", p. 187 (b/n)
Terés i Tomàs (1992), "Atribuido a Jaume Cascalls ...". p. 231
Bango Torviso (2000), Maravillas de la España medieval ..., vol. 2, p. 58, núm. 69
Bracons Clapés (2007), "Jaume Cascalls"
Español (2010), L'art dels reis catalans ..., p. 39
Barniol López (2013), Sant Antoni Abat a Catalunya en ..., p. 217, fig. 25 |
| Reproduccions digitals: | MNAC  |
| Bibliografia: | Terés i Tomàs (1992), "Atribuido a Jaume Cascalls ...", pp. 231-233
Bango Torviso (2000), Maravillas de la España medieval ..., vol. 1, pp. 148-150, núm. 69 (Francesc Fité, “Figura de Rey [?]”), i la bibl. que cita
Manote Clivilles (2003), "Una raresa iconogràfica? El ..."
Bracons Clapés (2007), "Jaume Cascalls"
Barniol López (2013), Sant Antoni Abat a Catalunya en ..., pp. 162 (núm. 55) i 216-219, i la bibl. que cita
Serrano Coll (2015), «Effigies Regis Aragonum»: la ..., pp. 488-490 i 649, fig. 369 |
| Drets |
| Propietari: | Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Barcelona (original); amb fons bru (Sciència.cat); amb fons gris (internet) |
| Llicència: | CC BY-NC Attribution-NonCommercial https://creativecommons.org/licenses/by-nc/ |
| Observacions |
| Comentaris: | Aquesta imatge, una obra mestra de l'escultura gòtica catalana (Bracons 2007), vesteix hàbit, porta un llibre tancat a la mà dreta (símbol de saviesa), un bastó o crossa en forma de tau a l'esquerra (símbol de protecció espiritual contra el mal) i una corona reial al cap. Els primers elements són habituals en la iconografia de sant Antoni Abat, però la corona és altament inusual, ja que era un monjo eremita que va rebutjar les riqueses i el poder temporal. Tanmateix, en algunes pintures gòtiques i renaixentistes, apareixen àngels col·locant una corona de flors o de llorer sobre el seu cap, o sostinguda al seu costat. En escultura, es coneix el cas del retaule de santa Bàrbara i sant Antoni de Forès (Conca de Barberà), del primer quart del s. XV, on tots dos porten corones reials, avui al Museu Diocesà de Tarragona (Barniol 2013: 441-442, amb foto). La corona no representa reialesa terrenal sinó el triomf espiritual i la recompensa de la vida eterna que Déu promet a qui resisteix les temptacions i manté la fe en el desert. S'esmenta explícitament al salm del gradual i de l'ofertori de la missa de sant Antoni Abat (Salms 20/21, 4 "T'avances a beneir-lo a mans plenes, | li poses al cap una corona d'or"), com a corona de glòria i de prestigi (Manote 2003). Aquesta raresa iconogràfica, el desconeixement del seu simbolisme, els escuts heràldics malmesos que té a la peanya, unes poc clares refaccions de la mà del bastó i de la posició del llibre, i un pretès caràcter luxós de la indumentària, han originat especulacions sobre un suposat reaprofitament d'una imatge anterior d'un rei de l'Antic Testament o d'una Epifania, o del rei Pere III, procedent de Poblet (al qual pertanyia la Figuera) o fins i tot d'altres llocs, que manquen de tota base documental i que la correcta interpretació de la corona desactiva. L'obra s'atribueix a Jaume Cascalls (fl. 1341-1377) , escultor de referència de Pere el Cerimoniós, que, a l'hora de representar un personatge coronat s'hauria inspirat, seguint l'habitual disjunció, en l'efígie del monarca regnant. Fité (a Bango 2000) data la peça de vers 1360-1370, l'etapa de maduresa de Cascalls, i hi coincideix Bracons (2007) al situar-la vers 1352-1372, quan l'escultor es movia entre Lleida i Poblet. És feta de pedra de Vinaixa, dita també de la Floresta (Garrigues). Sant Antoni era un dels sants protectors contra la pesta, al costat de sant Sebastià, sant Roc i sant Miquel, i en particular contra el foc de sant Antoni. Vegeu-ne un paral·lel a la imatge de Girona de Sant Carlemany, amb l'efígie de Pere III el Cerimoniós. |
|