| Rellotger intervenint un rellotge mecànic de paret |
| Publicació de la fitxa: 2026-08-17
Darrera modificació: 2026-08-23 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Javier Serna Box |
| Estat: | completa |
| Imatge |
|   |
| Identificació |
| Tema: | Rellotger intervenint un rellotge mecànic de paret |
| Matèries: | Astronomia i astrologia - Astrologia – Cuina, confiteria i alimentació – Llibres, lectura i escriptura – Música – Tècniques - Art – Tècniques - Metall – Tècniques - Pintura – Tècniques - Rellotgeria |
| Paraules clau: | argenter, astrònom/astròleg, bastida, escrivà, escultor, esfera armil·lar, hostaler, llibre, músic, música, obrador, orgue, pintor, rellotge mecànic, rellotger, taula, taverner, vi |
| Tipologia: | Gravat / Estampa (Calcografia) |
| Context |
| Obra: | Sèrie de gravats dels Set Planetes (The Seven Planets / I Sette Pianeti) |
| Datació i localització |
| Ubicació: | Londres, British Museum, Department of Prints and Drawings, núm. 1845,0825.475 |
| Datació: | Florència?, c. 1464-1465 |
| Bibliografia |
| Edicions: | Linnard - Robey (2019), "Three medieval clockmakers ...", pp. 102-106 |
| Reproduccions digitals: | British Museum  |
| Drets |
| Propietari: | British Museum, Londres |
| Llicència: | CC BY-NC-SA Attribution-NonCommercial-ShareAlike https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/ |
| Observacions |
| Comentaris: | Aquesta estampa florentina, atribuïda al taller de Baccio Baldini (Florència, 1436–1487), constitueix l'arquetip visual original de la representació de les professions mercurials, la qual incorpora per primera vegada l'ofici de rellotger dins d'aquest àmbit astrològic. En el quadrant inferior dret de la composició, se'ns presenta un rellotger de perfil manipulant un rellotge mecànic penjat a la paret; aquest enginy és de gran interès horològic, ja que compta amb una esfera de 24 hores pròpia del sistema d'hora itàlica medieval, dotada d'una única agulla indicadora i un escapament de foliot visible a la part superior. El rellotge es troba immediatament a sobre de dos escrivans o copistes que treballen en el seu escriptori. La riquesa iconogràfica de l'escena es completa amb la representació d'altres oficis i activitats col·locats sota el patrocini de Mercuri: uns astrònoms o astròlegs que examinen una esfera armil·lar (al centre de la imatge), un pintor feinejant sobre una bastida a la façana d'un palau (a la part superior esquerra), un argenter al seu obrador (al mig a l'esquerra), un escultor tallant un bust femení (a baix a l'esquerra), un taverner o hostaler atenent un comensal a la taula (a baix al centre), l'esmentat rellotger i els escrivans o copistes (a baix a la dreta) i un organista tocant un orgue de tubs en una estança situada a dalt a la dreta. La disposició formal d'aquest carrer florentí va servir com a font directa d'inspiració per a la tradició xil·logràfica i els llibres de planetes europeus posteriors, tot i que aquests darrers van alterar la posició dels artesans i van tendir a simplificar la complexitat de l'esfera del rellotge a dials de 12 hores. Al peu: «Mercurio e pianeto maschulino posto nel secondo cielo et secho, ma perche la | sua siccita e molto passiva lui e fredo con quegli sengni ch(i) sono freddi e umido cog|li umidi e loquente, ingengnioso, ama le scienzie matematica e stiudia nelle divi|nazione. A il corpo gracile, coe schietto e libri sottili istatura chonpiuta de | metalli a l'argiento vivo. El di suo e mercoledi colla prima ora 8.15 e 22 | la notte sua e del di della domenicha. A per amico il Sole, per nimico a Vene|re. La sua vita overo esaltatione e Virgo. La su morte overo numiliazione | e Pisce. Ha habitazione Gemini di di Virgo. Di notte va e 12 sengni in 38 | di cominciando da Virgo in 20 di e 2 ore va un sengno». |
|