| Ferrer, Vicent (1350 – 1419). Spiritum veritatis mundus non potest accipere (Jn 14, 17)
Spiritum veritatis mundus non potest accipere (Jn 14, 17) |
| Publicació de la fitxa: 2026-09-24
Darrera modificació: 2026-09-24 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Carmel Ferragud |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Obra: | Ferrer, Vicent (1350 – 1419). Spiritum veritatis mundus non potest accipere (Jn 14, 17) |
| Part de l'obra: | Spiritum veritatis mundus non potest accipere (Jn 14, 17) |
| Bibliografia |
| Edicions: | Ferrer (1932-1988), Sermons, vol. 1, pp. 128-130 (XI: Sabbato [vigilia Pentecostes]) |
| Text |
| Fragments destacats: | «Ha·y bells secrets: "Nos predicamus Christus Dei virtutem, et Dei sapienciam", e ha fet en aquest món set pilars forts, qui·l sostenen. Lo primer és la terra, e sosté les montanyes, les viles e les persones; lo segon és l'aygua, que sosté los peixs; lo 3 és l'ayre, e sosté les pluges e los núvols; lo 4 lo foch; lo ·V· lo cel, del qual havem influències; lo ·VI· natura angelical, e aquestes deffenen a nosaltres; lo ·VII·, lo cel imperial, allí on és lo loch de la Església, que han los benauyrats. E per açò direm: "Mundus quasi munia dans, idest, exemplum, uiuendi".
Primo, de ço que devem creure hun Déu en trinitat: vet ací en lo sol, que axí com no és sinó hun sol en lo món qui·l escalfe, e·l fa fructificar, axí en lo món no és sinó hun Déu qui·l sosté e·l governa (…).
Aprés, de la luna; que a vegades és nova, aprés crexent, aprés plena, aprés minvant, apres girant: vet ací que és entesa la verge Maria, que axí com la luna primo és nova, axí la verge Maria en la sua nativitat; aprés fo crexent, quan estech en lo temple deu anys, e crexia en santedat de vida e de fama, que tots la tenien per una santa creatura; aprés fo plena en la incarnació, quant ella fo sposada ab Joseph; aprés algun temps, ella concebé lo fill de Déu, e fo plena de totes gràcies; aprés minvant, açò fo en la opinió de les gens, quan offerí son fill al temple (…).
Aprés avant, en ·V· steles que ha en lo cel, signifiquen ·V· staments dels sants: patriarches, prophetes, apòstols, màrtirs, doctors e confessors, que són alt en lo cel en la glòria. Aprés, del foch, qui és calt, signifique e demostre a nosaltres que devem servir Déu ardentment. Aprés, del ayre ab què respiram, lançant l'alé calt e tirant lo fresch, signifique que·ns vullam governar segons los manaments de Déu e no pas segons les nostres inclinacions (…).» |
|