| Ferrer, Vicent (1350 – 1419). Ipse vero apreensum sanavit eum (Lc 14, 4)
Ipse vero apreensum sanavit eum (Lc 14, 4) |
| Publicació de la fitxa: 2026-09-24
Darrera modificació: 2026-09-24 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Carmel Ferragud |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Obra: | Ferrer, Vicent (1350 – 1419). Ipse vero apreensum sanavit eum (Lc 14, 4) |
| Part de l'obra: | Ipse vero apreensum sanavit eum (Lc 14, 4) |
| Bibliografia |
| Edicions: | Ferrer (1932-1988), Sermons, vol. 4, p. 115-120 (CVII: Fferia IIIIª) |
| Text |
| Fragments destacats: | «Aprés posaren-li hun ydròpich davant per veure si·l guarria; e ells havien aquesta opinió que lo sàbbat, dia de la sua festa gran, que si Jesuchrist lo guaria, que trenquaria lo dissapte... E axí Jesuchrist, quan véu l'om malalt, no féu sinó guarir-lo, segons diu lo tema: "Ipse", etc. (…).
E llavors Jesuchrist dix-los: "Non est opus", etc. E donchs, veus que s'appellà metge (ut habetur supra in sermone sancti Mathei). E per ço deya sent Agostí: "Magnus de celo ad vos venit medicus quoniam magnus per totum mundum jacebat egrotus". E que los peccadors sien dits malalts, havem-ne autoritat de David: "Miserere mei, Domine, quoniam infirmus sum; sana me, Domine, quoniam conturbata sunt ossa mea" (David, psalm "Domine, ne in furore"). E per ço quan Jesuchrist p[r]en en cura la tua ànima, guarint-te, per ço diu lo tema: "Ipse (…)".
Ara, yo he cerquat en philosophia e en teologia quantes maneres té per guarir lo malalt, e é'n trobat deu, e són aquestes: La primera, per suor; la 2ª, per vòmit; la 3ª per dieta; la 4ª, per untament; la Vª, per sagnia; la VIª per cauteri; la VIIª, per cristiri; la VIIIª, per dormir; la 9ª, per exercici; la Xª, per purga.
La primera manera que lo metge té per guarir lo malalt és per suor, e açò fent-lo abrigar fort, e llavors sua fort e guareix. Així fa Jesuchrist, que al peccador, quan lo vol guarir, fa'l suar, quan li done làgrimes per contrició de cor, e cobre'l ab lo cubertor de la memòria que ha dels peccats (…).
La 2ª manera és per vòmit, ço és que n'haje a exir. Axí com ara, quant algú ha mengat massa: si vols guarir, met-te los dits en la gola, si vols que n'isque, e hauràs sanitat. Susaxí fa Jesuchrist que fa vomitar lo peccador. E quan? En la confessió (…).
La 3ª manera és per dieta, car quan lo metge veu que lo malalt ha gran febra, diu: "Guarda't no mengo sinó ordiat, e no mengo fruyta ni carn de bou". Susaxí fa Jesuchrist, car quan la persona és ben confessada, diu lo confessor (…).
La 4ª manera és per untament, axí com ab engüents. E dirà lo metge: "Hajam açò e allò", e untarà; mas calfen primer hun poch, e aprés tot suau unten-lo. Susaxí fa Jesuchrist. Quant hun hom és tot inflat per supèrbia, dirà lo confessor (…). La sentència és aquesta: diu que l'apotecari farà confits de suavitat e ordenarà medicina de sanitat. Ara, quinya diferència ha entre confits e medicina? Diu-ó per dues coses, car lo confessor deu dir al peccador: "Vos direu tants paternostres, set primo vos senyareu, e puix direu lo Credo". E vet ací los confits. Mas la medicina de sanitat és lo Pater Noster e la Ave Maria.
La Vª manera és per sagnia. Mas són alguns que n'han terror; mas per ço que hajen sanitat, la han a soferir. E lo metge vol que axí vage e que·s sàgnon, e açò per dues rahons: la una perquè n'isque la sanch podrida; e l'altra, que encara que la sanch sie bona, mas té'n massa, e per ço fa-la'n exir. Susaxí fa Jesuchrist, que fa sagnar lo peccador per restitució de torts (…).
La VIª manera és per cauteri, que vol dir hun ferre cremant, que tot fa "xii, xi", per ço com algunes malalties tan forts que no poden guarir sinó per foch, axí com fístola que·s met en la cama, e has a guardar ab foch. Susaxí fa Jesuchrist, e açò és per tribulació, donant mort a les persones de la tua casa o malalties. E Jesuchrist no s'alegra de la tua dolor, que no·s fa tanpoch lo metge, car com ell te ha ben turmentat, tu lo'n pagues, dónes-li diners. Donchs fes tu axí a Jesuchrist; dóna-li laors de la tribulació que·t fa passar, car així ó féu Job quan Déus l'ach posat en tribulació (…).
La VIIª manera és per cristiri, car dien los metges que la medicina que pus tost guareix és lo cristiri, mas és vergonyosa. Susaxí fa Jesuchrist que dóna cristiri al peccador. Ara, cristiri ja sabeu en quiny sturment se done, e quiny és. Susaxí la manegueta és la tua consciència, e lo cristiri, que és ordenat de molts materials, són los peccats. Ara, pren lo cristiri tu, pensant quan Jesuchrist perdonà als juheus, dient (…).
La VIIIª manera és per dormir, e açò naturalment ó veu hom. E havem-ne auctoritat, que quan Làzer fo mort, Jesuchrist dix als apòstols (…). E aquesta manera té Jesuchrist, que si la persona vol reposar, lo dia del dichmenge, de treball, vet que la sua ànima guarirà (…).
La 9ª és per exercici, ço és, per treball de cors, car algunes persones són que porien treballar, mas no·u fan, e pren-los enaxí com al ferre, que si no·l mouen, se rovelle (…).
La Xª és per purga, car lo metge, pus que ha donat lo exarop, aprés done la purga. E per ço que no fasse fastí al pacient, lo metge cobre-la ab una neula blanqua, e lo malalt rep-la, e axí ha sanitat». |
| Paraules clau |
| cauteri
clisteri
malaltia
medicaments
metge
porga
regiment
sagnia |
|