| Ferrer, Vicent (1350 – 1419). Petite et dabitur vobis. Querite et invenietis. Pulsate, e aperietur vobis (Lc 11, 9)
Petite et dabitur vobis. Querite et invenietis. Pulsate, e aperietur vobis (Lc 11, 9) |
| Publicació de la fitxa: 2026-09-24
Darrera modificació: 2026-09-24 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Carmel Ferragud |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Obra: | Ferrer, Vicent (1350 – 1419). Petite et dabitur vobis. Querite et invenietis. Pulsate, e aperietur vobis (Lc 11, 9) |
| Part de l'obra: | Petite et dabitur vobis. Querite et invenietis. Pulsate, e aperietur vobis (Lc 11, 9) |
| Bibliografia |
| Edicions: | Ferrer (1932-1988), Sermons, vol. 6, pp. 107-113 (CCVI: Fferia IIª) |
| Text |
| Fragments destacats: | «Aquests tres dies, huy, demà e depús demà, són dits letanies en grech, que volen tant dir com rogacions o pregàries en latí, car huy totes les gens en tot loch de cristians va processionalment cantan per sos lochs les letanies, com vehets. Mas per què·s fa açò? (…).
La primera rahó és per obtenir ubertat temporal. La 2ª per posseir sanitat corporal. La 3ª per retenir unitat amical (…).
La primera natural, la 2ª teologal. Quant és a la primera, en aquest temps lo sol puge per zodyachum, e axí pugant, tire a ssi les vapors de la terra, car la terra se escalfe ara e bull e tramet en alt les vapors, e quan les vapors són altes en la regió migana, que és freda, com allí no·y ha reverberació dels raygs del sol, per ço en la terra les vapors se engrossexen e s'espexxexen e·s gelen e tornen pedres. Allí se engendren trons e lamps, e llavors les pedres cahen e destroexen e guasten los béns de la terra, blats, vinyes, fruytes e tot l'àls que·y és. Per ço és ordenat per los sants pares que en aquests temps maxime los cristians facen aquestes professons, e pregant recórreguen a Déu qui és sobre natura, que vulle refrenar a natura e conservar los béns terrenals (…).
La 2ª rahó és theologal, segons la santa theologia del principi, pus que Déus hac creat en lo cel imperial los àngels. Vet que Lucifer, qui ere lo major àngel, pecquà contra Déu ab gran multitut de àngels (…). E alguns caygueren en infern a turmentar les ànimes dapnades; altres romangueren ací entre nosaltres a temptar-nos; mas tot lo trapell romàs en la dita regió migana en gran spissitud, axí com són los àthomus en mig del sol. Veus tu en lo rayg del sol aquelles cosetes que·y belluguen, espesses? Allò és dit atomi. E què fan aquests? Tenen consell contra nosaltres (…).
E per ço, quan vénen les males núvols, trons e lamps, hom sone les campanes e trau hom les creus e les gens preguen devotament ab làgrimes (…). Altres cremen erbes pudents, mas los dimonis ja són acostumats de pudors dels fems e sofre de infern. Altres posen les bragues del marit en lo terrat. Altres lancen los ferres o treudes de sobines, altres la çabata: unes oradures! E los dimonis llavors rien-se'n. Mas les oracions que deuen fer devotament agenollats són IIIe (…).
Dico 2º, etc. Comunament en aquests temps vénen les malalties e mortaldats, e comencen per dues rahons. La primera és natural, la 2ª teologal. A la primera, car del pujament del sol ara les humors multipliquen e los arbres lancen flors, fulles e fruyta, e les aus volen engendrar; per ço demanen mullers e barallen-se'n al partir de les mullers. E per ço ara són les temptacions més que en altre temps de l'any, en lo qual les gens no saben fer abstinències e mengen bé e beuen molt. Per ço vénen les malalties, glànoles e altres corrupcions de sanch. Per ço nosaltres aquests tres dies recorrem a aquell gran metge Jesuchrist que·ns guard e·ns preserve de aquestes malalties. Ell, quan dech muntar alt al cel el dia de la Ascenció, procurà la salut de les ànimes, llavors ordenà hun amforisme o recepta per sanitat del cors, dient: "Signa autem eos qui crediderint hec sequentur: in nomine meo [daemonia eficient...] ([Marci], ult. caº)... Si la sanitat és profitosa a la ànima, Déus la li darà; si no, no (…).
Dico, 3º, etc., ço és, pau e concòrdia (…). La rahó natural és, car per lo pujament del sol la sanch se infle e bull, e la còlera se encén, e los hòmens són fets impacients, ara més que en altre temps. Per ço ara se menen les guerres e les batalles e bregues (…).» |
| Paraules clau |
| àtoms
glànola
malaltia
mortaldat
pecat
pesta
planetes
processons
supersticions |
|