| Ferrer, Vicent (1350 – 1419). Quid hic statis tota die ociosi? (Mt 20, 6)
Quid hic statis tota die ociosi? (Mt 20, 6) |
| Publicació de la fitxa: 2026-09-24
Darrera modificació: 2026-09-24 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Carmel Ferragud |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Obra: | Ferrer, Vicent (1350 – 1419). Quid hic statis tota die ociosi? (Mt 20, 6) |
| Part de l'obra: | Quid hic statis tota die ociosi? (Mt 20, 6) |
| Bibliografia |
| Edicions: | Ferrer (1932-1988), Sermons, vol. 5, pp. 59-61 (CLI: De ociositat) |
| Text |
| Fragments destacats: | «La formiga en l'estiu recull les viandes e lo forment per tal que en l'ivern se pugue reposar e no haje fretura ni li calegue treballar. Per què trop en la formiga XI sapiències, les quals quiscú de nosaltres deurie haver en si e pendre exemple d'ella.
La primera sapiència de la formiga és car axí com Déus dóna als hòmens la nit per repòs e lo dia per treball, e als animals lo contrari, mas la formiga nit e dia no cesse treballar; per ço aprengam d'ella e hajam la sua saviesa, fent bones obres, per tal que a la fi a què som creats vingam, car scrit és que "quidcumque potest manus tua facere, instanter [operare; quia nec opus, nec ratio, nec sapientia, nec scientia erunt apud inferos, quo tu] properas" (Ectes, 9º caº).
La IIª sapiència és que totes les formigues va per hun camí o per una carrera. Axí devem fer nosaltres; tots devem anar per una carrera; la carrera és la fe catòlica, per la qual tots devem anar, e degú de aquella no deu discrepar, per tal que pugam anar dret al terme (…).
La IIIª és que les formigues, com van per son camí, besen-se les unes a les altres. Axí devem fer nosaltres, besant-nos per pau e bona concòrdia, remetent-nos les rancors. E per ço se done la pau en la missa, en la església, e per ço és mal fet quan se done la pau ab la patena, que tots besen en aquella, que solament se deu besar per hu (…).
La IIIIª és que la formiga porte major càrrega e més pesant que ella. Axí devem fer nosaltres, que devem portar bona penitència dels peccats que havem fets, dejunant la XLª e altres dejunis e afflictions, no escusar-se axí com fan alguns en la XLª, que·s dien malalts, e les mullers se escusen per los marits e dien que·ls fa mal lo cap; mas elles certament no són pus delicades que santa Agnès, que ere noble dona, e tots temps portave cilici e s'affligie ab molts dejunis.
La Vª és que si alguna formiga porte alguna càrrega, e ella a soles no la pot portar, ve altra e ajude-li. Axí devem fer nosaltres, socorrent al proïsme en sa adversitat e mals. Mas nosaltres fem en altra manera, car si l'ase del vehí cau, no li ajudarem, perquè no havem caritat. La formiga serve los manaments de Déu e nosaltres no·ls volem servar (…).
La VIª és que si alguna de aquelles és malalta e no pot anar a la casa o forat, l'altra la aporte al forat on està. E axí devem fer nosaltres, mas no·n fem res, que caritat no·y és.
La VIIª és que si alguna d'aquelles mor, les altres la aduen al forat, ço és, a la fossa. Axí devem fer nosaltres; devem portar los còssors dels hòmens a la església a soterrar aquells, mas no·n curam, més anam a ballar e estar per les places ociosos.
La VIIIª és que la formiga al vespre nunca lexe lo blat defora, ans lo amague en quant pot. Axí devem fer nosaltres, fer moltes bones obres, mas no ab vanaglòria (…).
La 9ª és que·l blat corrumput e mal trahen defora. Axí matex devem fer nosaltres, quan havem lo blat mal e corrupte, ço és, lo peccat; per confessió e penitència devem-lo expel·lir.
LA Xª és que la formiga tots temps en l'estiu ajuste molts blats e fa bona provisió per a l'yvern, per tal que en l'ivern puge reposar e haver provisió (…). La cigala ja vehets que en l'estiu tots temps cante e garrule, e quan vench en l'ivern, no tingué què menjar. Ella anà a la formiga e demanà-li que li prestàs blat per amor de Déu, que pogués mengar que gran fam havie, e la formiga respòs: "E què fés en l'estiu? Per què no n'aplegàs?" Ella respòs: "En l'estiu yo cantava e garrulava, e no n'ajustí", e la formiga rigué-sse'n, dient: "Comare, pus que en l'estiu cantàs, ballat en l'ivern", e no li'n donà. E axí la cigala morí de fam. Axí·n pren a alguns hòmens de aquest món, que quan ve en l'estiu, no curen de aplegar-ne, id est, bona opera facere, e com vindrà lo yvern, ço és, la mort, troben-se decebuts, e moren, e ballen en infern ab los dyables. E veus les dances que fan les ànimes dapnades ab los dyables en ynfern: Lucifer que guie les dances, e aprés vénen los altres dyables, e enmig de dos dyables va una ànima, e en esta manera ballen (…).
La XIª és que totes les formigues se suporten les unes a les altres, e moltes en una casa, ço és, que en hun forat habiten. Axí devem fer nosaltres ad invicem, havent caritat e paciència; e nosaltres fem lo contrari (…)». |
| Paraules clau |
| alimentació
ànima
animals
blat
diable
formiga
malaltia
mort
penitència
cigala |
|