| March, Ausiàs (1400 – 1459). Qual serà aquell que fora si mateix
Poesies d'Ausiàs March, CII, 9-16, 25-32, 121-137, 145-160, 169-173, 177-181 |
| Publicació de la fitxa: 2026-09-24
Darrera modificació: 2026-09-24 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Carmel Ferragud |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Obra: | March, Ausiàs (1400 – 1459). Qual serà aquell que fora si mateix |
| Part de l'obra: | Poesies d'Ausiàs March, CII, 9-16, 25-32, 121-137, 145-160, 169-173, 177-181 |
| Bibliografia |
| Edicions: | March (1952-1959), Poesies, pp. 333, 336, 337 |
| Text |
| Fragments destacats: | «Traure no·s pot d'aver nom de mesquí
qui son voler l'à en tal part lançat
que no sab com ama o és amat;
d'och o de no no pot fer bon juhí,
e passa molt dolrossa passió,
que·n pert dormir e se'n veu alterat;
en hun instant se troba reposat,
que·l par jamés vendrà en tal sahó.
(...)
sí guart lo temps present e lo que fon:
de nou creat me par que m'haja Déu.
Mos apetits e lo penssament meu
cambi han pres, no sé com ve ne d'on;
car en amar fuy tot del sperit
e no·l me sent, e sent en mi amor.
Si no amàs, no sentria dolor:
lo mal d'amor menciona delit.
(...)
Aygua no tinc per apagar est foch,
e majorment si prop estar-li ull;
son deffensós són lo toch e mon ull,
l'aurella és que li fa mortal joch;
car tot quant hoig en ira o retorn
e·n fastig gran de mi e molt menyspreu,
com veig mon cor qu·en tal amar ss'aseu,
que mal se'n diu cascun·ora del jorn.
Axí com cell que·ll cap té dins calt forn
y el cors lançat sobre llit fresch o moll,
aquest delit la dolor no li toll,
ans passa·n ell menys de sentir sojorn,
ne pren a me, car si en ella pens
algun delit, gran dolor aconseguesch;
son antich mal a mi és un mal fresch,
preant-me poch com d'amar no em defens.
Foch crem ma carn, e lo fum per ensens
vaj·als dampnats per condigne perfum!
(...)
Quant en desig d'ésser amat m'estench,
yo sent dolor mesclat d'un fret e calt,
car no·s pot fer e conech mon defalt.
D'ací scapant, en pejor punt me prench:
mire son cors e tots ses fayçons,
e veig algú qui l'ha conquest sens cost;
com pus yo am, a dolor me acost;
ladonchs desig sa carn per als lleons.
Tot quant yo pens me porta passions,
e sens penssar poch delit s'aconsech;
menys que d'un bou lo meu delit conech,
car mentre·ll prench l'om torben passions;
car tant com és plaent e de mon punt,
d'aquell delit una dolor me'n ve,
penssant qu·en tal ab l'altr·ella vengué
e que y vendrà, si no li só ajunt.
(...)
Si com aquell qu·en la mar té maysó
e d'aquell·art se té per molt sabent,
e veu tal temps fora d'esperiment
qu·, a son juhý, és contra la rahó,
e va en part on per null temps no fon,
e veritat sa búxola no·l diu:
de tot quant féu e dix allí·s desdiu,
com creu ses leys que natura confon;
(...)
Axí com cell de gran follia·s bast
qui vol fer or de coure o de plom,
los amadors en aquest punt tos som
que volem seny on tot seny és desgast,
e lealtat en cor malvat e fals
(...)
Sí co·l malalt que no·ntén los senyals
del accident e penssa qu·està bé,
e veu pulguó que prestament li ve,
o àls pejor que·l descobre sos mals,
ne prem a me com amar ja no cuyt». |
| Paraules clau |
| alquímia
ànima
animals
bogeria
brúixola
coure
dolor
lleó
or
passió
perfum
pulgó |
|