| March, Ausiàs (1400 – 1459). Clar és e molt a tots los amadors
Poesies d'Ausiàs March, LXIX, 3, 25-29, 37-40, 49-56 |
| Publicació de la fitxa: 2026-09-24
Darrera modificació: 2026-09-24 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Carmel Ferragud |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Obra: | March, Ausiàs (1400 – 1459). Clar és e molt a tots los amadors |
| Part de l'obra: | Poesies d'Ausiàs March, LXIX, 3, 25-29, 37-40, 49-56 |
| Bibliografia |
| Edicions: | March (1952-1959), Poesies, p. 223 |
| Text |
| Fragments destacats: | «que mon semblant no és huy conegut».
«Mos sentiments són axí alterats
quant la que am mon ull pot divisar,
que no m'acort si só·n terra ne mar
y els membres luny del cor tinch refredats».
«Ans só jutjat hom pech e sens amor,
o sens calor alguna naturall;
e si no·m fos la fama cominal,
ja fóra mort per sobresgran dolor».
«No trob en mi poder dir ma tristor,
e de açò me'n surt un gran debat:
lo meu cor diu que no n'és enculpat,
car del parlar la lengua n'és senyor.
La lengua diu qu·ella bé ho dirà,
mas que la por del cor força li tol,
que sense profit està, com parlar vol,
e, si ho fa, que balbucitarà.
Per esta por vana la penssa stà,
sens dar consell per execució;
no és senyor en tal cal rahó,
l'orgue del cors desbarata est`.
La mà no pot suplir en lo seu cas,
mou-se lo peu no sabent lo perquè,
tremolament per tots los membres ve,
per què la sanch acorre al pus llas». |
| Paraules clau |
| cos humà
sang
sentits
ull |
|