| March, Ausiàs (1400 – 1459). A mi acorda un dictat
Poesies d'Ausiàs March, CXXVIII, 196-213, 335-338, 464-469 |
| Publicació de la fitxa: 2026-09-24
Darrera modificació: 2026-09-24 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Carmel Ferragud |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Obra: | March, Ausiàs (1400 – 1459). A mi acorda un dictat |
| Part de l'obra: | Poesies d'Ausiàs March, CXXVIII, 196-213, 335-338, 464-469 |
| Bibliografia |
| Edicions: | March (1952-1959), Poesies, pp. 491, 494, 497 |
| Text |
| Fragments destacats: | «e d'açò gran exempl·aureu
dels folls qui són encadenats,
qu·essent de follia sobrats
prengueren falsa opinió,
e tant com és luny de raó
és foll qui·n ella posa fi.
L'om qui tras honor té camí
e vol ésser molt affamat,
per dues vies és orat:
volent aquelles en excés,
e per cercar-les al revés
d'on les poria encontrar;
e qui riquesa vol justar
ja per açò no erra pas,
mas per ser foll qu·imaginàs
trobar son desijat repòs,
e que tinga son compte clos
que per sos diners serà·mat.
(...)
Molt poch se val metge a si,
medecina studiant,
si no·s dispost sanitat
ministrar a l'hom malalt.
(...)
Natura molt se vol mostrar
cruel, aspra, fort e dura,
que tal complexió·ns procura
faent-nos semblants als bruts,
axí com fa molts sorts e muts
e difformes molt estranys». |
| Paraules clau |
| bogeria
discapacitat
foll
malaltia
medicina
metge
mut
orat
sord |
|