| Roig, Jaume (m. 1478). Magnifich mossen Johan [Espill]
vv. 4524-4557, 4568-4575, 4604-3667 |
| Publicació de la fitxa: 2026-09-24
Darrera modificació: 2026-09-24 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Carmel Ferragud |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Obra: | Roig, Jaume (m. 1478). Magnifich mossen Johan [Espill] |
| Part de l'obra: | vv. 4524-4557, 4568-4575, 4604-3667 |
| Bibliografia |
| Edicions: | Carré (2014), Jaume Roig: Espill, p. 185-188 |
| Text |
| Fragments destacats: | «Ella no dexa
cercar metgesses,
velles urquesses,
emprenyadores,
les banyadores,
mores madrines,
les adivines,
he potecaris,
los erbolaris
e triagués,
hon que pogués
remey trobar.
Volgué·nsajar
huna tacanya
metgessa stranya:
ffon de Biguorra
qui, vella y porra,
tot Araguó,
de Rosselló
ffins a Valènçia,
ab sa çiènçia,
guorrat avia.
Quant li venia
qualque raxossa
he desigosa
de fills conçebre,
clavells, gingebre
los feya prendre,
dant-los a·ntendre
per la fredor
que la llavor,
poquet, impur,
del marit llur
res no y valia».
«Com praticava
de medeçina
dita madrina
per mala via,
la muller mia
bé u conegué;
mas no volgué
semblant metgia».
«A mon bon esme,
cert dos millés
de sous despés
metges paguant,
cerquant,mudant,
ffins als estròlechs:
ab falsos pròlechs,
jutgant falsia
per geumençia
e ses figures,
ffan oradures;
més la qui·ls creu.
A tot arreu
recorregué,
tots los cregué:
huns calda deyen,
altres la feyen
ffreda y humida
o adormida;
tots variaven
hy la·nguanaven,
d'ells ser liguada,
enfitillada,
li feyen creure;
fferen-li beure
milt beuratajades
pro mal forjades.
En banys, huntures,
faxadures,
perfums e cales,
úlçeres males
li concriaren,
he li causaren
salt de ventrell,
en lo çervell
malencolia,
he mirarchia;
molt la guastaren
he la cremaren:
tota secada,
pror heticada,
per lo parir
cuydà perir.
L'arm·ab lo cos
—yo dir-te guos—,
ho abjurada
ho crech dampnada,
que fóra morta
si no qu·en l'orta,
a l'alqueria
que yo y tenia,
la fiu portar.
Fiu-la-y restar
per més d'un any:
avia-y bany
he molts deports;
ab bons conforts
he valent metge,
son mal de fetge
he batiments,
esmortiments
he la flaquea,
sinó bravea,
tot l'àls curà». |
| Paraules clau |
| avortament
bany
banyador/a
embaràs
endevins
herbolari
madrina
malaltia
metge
metgessa
moro
triaguer |
|