| Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc
Cap. 236: Resposta que fa la viuda reposada a la princessa, de la reprenció que feta li havia, recitant-li lo desastre que era contengut a Tirant |
| Publicació de la fitxa: 2026-09-24
Darrera modificació: 2026-09-24 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Eloi Bellés |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Obra: | Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc |
| Part de l'obra: | Cap. 236: Resposta que fa la viuda reposada a la princessa, de la reprenció que feta li havia, recitant-li lo desastre que era contengut a Tirant |
| Bibliografia |
| Edicions: | Martorell (2004), Tirant lo Blanch, pp. 919-920 |
| Text |
| Fragments destacats: | «Ella vaneja. Aquesta malaltia és de tal natura que los pus savis fa tornar folls, que no saben què·s dien.
Ella retornà en sa primera sanitat, e dos metges anaren ab lo vezcomte e ab lo duch. (...) La duquessa stava molt atribulada, axí de mal de la princessa com del dan de Tirant. No volgué més dir per dupte de les donzelles, qui staven prop. Los metges partiren prestament sens dar-ne sentiment algú a l'emperador, perquè no prengués alguna alteració, car la sua complexió era d'home molt delicat.
Com los metges foren aplegats ab Tirant, trobaren-lo en un lit, ab gran dolor que sostenia. Miraren-li la cama e trobaren-la tota rompuda, e los ossos que eixien alt sobre lo cuyro. E al menejar que·l fahien, Tirant se esmortí tres voltes, e cascuna veguada ab ayguaròs lo havien de tornar. Los metges feren la primera guarda lo mils que pogueren, e digueren-li que per cosa en lo món no·s mogués del lit, per tan cara com tenia la vida. E ells se'n tornaren. Lo emperador los demanà d'on venien ni hon eren anats, que al seu dinar no·ls havia vists.
Respòs lo hu, e dix:
‒Senyor, nosaltres som anats a Bellestar per dar remey al vostre capità del mal que té. Dix lo emperador:
‒E quin és lo seu mal?
‒Senyor –dix lo metge‒ segons ell diu, gran matí s'era partit d'esta ciutat per anar hon té los seus cavalls, perquè los servidors seus prestament fossen en punt al dia assignat (...) Cavalcava un cavall cicilià e, ab lo delit que tenia, anant saltant per lo camí, és caygut en una gran céquia, e ha's fet en la cama un poch de mal. (...)
Los metges, vehent la voluntat de l'emperador, que y volia anar, detingueren-lo que no y anàs fins a l'endemà, que seria bé reforçat. Lo emperador, puix véu que los metges no li ho consellaven, deliberà e demanà-li de son mal, e recità-li lo de Tirant. (...)
E lo endemà, sabent que los metges anaven a Tirant ‒e véu-los d'una finestra passar‒, tramès-los a dir que s'esperassen un poch. Ell cavalcà e an[à] ab ells, e véu la segona cura. E segons la disposició que véu, prestament presumí com de gran temps Tirant no seria dispost de anar al camp. Com lo hagueren acabat de curar, lo emperador féu principi a un tal parlar». |
| Paraules clau |
| cama
cavall
complexió
cura
dolor
foll
malaltia
metge
ossos
saviesa |
|