| Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc
Cap. 345: Lamentació que féu lo rey de Túniç ans que morís |
| Publicació de la fitxa: 2026-09-24
Darrera modificació: 2026-09-24 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Eloi Bellés |
| Identificació |
| Obra: | Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc |
| Part de l'obra: | Cap. 345: Lamentació que féu lo rey de Túniç ans que morís |
| Bibliografia |
| Edicions: | Martorell (2004), Tirant lo Blanch, p. 1223 |
| Text |
| Fragments destacats: | «Tirant hagué compassió del rey com l ovéu star desesperat e pregà'l que·s dexàs curar, car les nafres no eren perilloses. Dix lo rey:
‒Lexau-me star axí sta nit e, si puch vençre la ira, la fortuna me retrà vencedor o vençut. E si yo la venç, yo·m dexaré curar. E si só vençut, devallaré als infern hon crech que és lo nostre Mafomet, qui no·ns ha pogut ajudar contra los crestians.
Lo rey feÿa plegar tota la sanch que de les nafres li exia e, com fon mijanit, begué's tota aquella sanch e parés dix:
‒Lo meu corn no mereix altra sepultura sinó d'or e de sanch. E ab aquesta sanch finiré los mes trists e amarchs dies». |
| Paraules clau |
| infern
moro
mort
nafra
sang
sepultura |
|