Anònim. Receptari de Can Manxarell de Santpedor
| Publicació de la fitxa: 2025-08-22
Darrera modificació: 2025-08-23 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Anònim |
| Títol regularitzat: | Receptari de Can Manxarell de Santpedor |
| Altres títols: | «Receptas per vàrias enfermedats» (p. 1) |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - s. XVIII segon quart |
| Lloc: | Santpedor |
| Notes sobre la datació: | Es conserva en una còpia datable a mitjan segle XVIII, en tot cas anterior a 1765. La recopilació original conté receptes que han de ser posteriors a vers 1725 (vegeu Observacions), cosa que permet suposar que es va fer cap al segon quart del segle XVIII. Molt probablement, orginal i còpia es van fer a Santpedor, però els indicis són indirectes i de generacions posteriors. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Recepta casolana
Recepta cosmètica
Recepta de cuina
Recepta mèdica
Recepta veterinària
Receptari mèdic domèstic
Recordatori |
| Matèries: | Medicina - Farmacologia
Veterinària - Menescalia
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica
Tècniques - Casolanes
Cuina, confiteria i alimentació |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Especificacions: | Alguns plecs són irregulars i l'última recepta no s'acabà de copiar, però el text no sembla tenir cap llacuna. |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | «Receptas per vàrias enfermedats» (p. 1). |
| Taula de capítols: | «Taula de las receptas de difarens mals» (ff. 1r-6v i 7v-9v inicials). |
| Íncipit text: | «Per los que tenen febra contínua. — Pèndrer la clara de dos ous que no sian estantissos y oli de chimanea...» (p. 1). |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... que la melsa se fa al costat esquerra, sota las costellas, y la freixura, a la boca del cor. — Proprietats de la seba bla[...]» (ff. 1v-2r finals). |
| Continguts |
| Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs): | [Mà 1] [ff. 1r-6v i 7v-9v inicials:] «TAULA DE LAS RECEPTAS DE DIFARENS MALS». — [f. 11v inicial] (1) «Per sessions»; (2) «Per cicions»; (3) «Per flatos». — [p. 1] «RECEPTAS PER VÀRIAS ENFERMEDATS». — (4-5) «Per lo[s] que tenen febra contínua»; (6) «Per quartanas»; (7) «Per quartanas, encara que sian cotidianas»; (8) «Altre per secions o quartanas»; (9) «Altre per tercianas [y] febras cotidianas»; (10-13) «Per la mateixa terciana»; (14) «Per febras contínuas»; (15) «Per los que tenen lo rostro ansès»; (16) «Per las porsellanas»; (17-18) «Per la flaquesa de la vista»; (19-20) «Per mal de ulls»; (21) «Per tràurer la sanch dels ulls»; (22) «Quant lo ull torna negra per aver rebut un colp»; (23-30) «Altre singular»; (31-32) «Per mal de cap que prové de calor»; (33) «Per la frenacia cansada de la calentura»; (34) «Per la somnolènsia o per aquell que està demesiadament adormit»; (35) «Per fer dormir»; (36) «Per la apoplexia anomenada mal de sant Joan»; (37-38) «Per inflamacions de ulls»; (39) «Per los ulls lleganyosos»; (40-41) «Per tràurer la sera dels ulls»; [p. 10] (42) «Per lo dolor de orellas»; (43) «Per los que tenen ruhido a las orellas»; (44-45) «Per lo fluix de la sanch del nas»; (46-47) «Per lo dolor de las dens y cayxals»; (48-50) «Si las dens se mouhen»; (51) «Per los que lo alè los put»; (52) «Esquinància»; (53) «Per dolor de costat»; (54) «Per mal de costat»; (55) «Per lo singlot»; (56) «Per lo mal de costat»; (57-60) «Per los que tenen bòmit»; (61-62) «Per mal de ventre»; (63) «Mal de illada que prové de calor»; (64-65) «Amarilles o grogó»; (66) «Idropasia»; (67) «Per la duresa del vas»; (68-70) «Còlica»; (71) «Cambras de sanch»; (72-74) «Cambras que provenen dels flumons»; (75) «Per los que escupan la sanch»; (76-77) «Per lo mal de cor»; (78) «Per fer venir la llet a la dona que cria»; (79-80) «Per fer pèrdrer la llet»; [p. 20] (81-82) «Per cuchs»; (83-84) «Almorranas»; (85-87) «Almorranas, quant causan corriment»; (88-90) «Per las pedras de los runyons»; (91) «Si la pedra és a la via»; (92-94) «Detensió del fluix menstrual de las donas»; (95) «Per lo que se orina en l[o] llit»; (96) «Per ardor de la orina»; (97) «Per la purgació blanca que acostuman tenir algunas donas»; (98-101) «Per fer venir la regla a las donas»; (102) «Per lo apratament de la mare»; (103-104) «Per la mare, quant és fora de son lloch»; (105) «Per la emflamació de la mare»; (106) «Per la inflamació del membre veril»; (107-109) «Parir antes de temps»; (110) «Per la dificultat del part»; (111-112) «Los drets de las donas després que han perit»; [p. 30] (113) «Per lo vertigo que tenen las donas deprés de aver parit»; (114) «Inflamació de la mare que prové de la cayguda després que la dona ha parit»; (115-120) «Per la gota ciàtica y dolor eràtich»; (121-122) «Per apagar la amflamació molt ansesa»; (123-124) «Per fer medurar una apostema»; (125) «Carbunclo»; (126-127) «Per tot gènero de gota»; (128-129) «Posterma citrosa»; (130-132) «Curar llagas novas»; (133-134) «Plagas vellas»; (135) «Llagas vellas y intrínsecas en las quals no s'i pot posar cosa alguna»; (136) «Per curar de qualsevol cremadura de foch»; (137-138) «Per cremadura de foch y aygua»; [p. 40] (139) «Foch silvestra»; (140-141) «Sarna»; (142-143) «Cànser»; (144-145) «Per tinya»; (146) «Per la mordedura de serp»; (147-148) «Per tràurer la serp del cos»; (149) «Per curar de la mossegada de un ca foll o de un serpent»; (150-151) «Per no estar infeccionat de algun ayre corremput»; (152) «Per tot gènero de pesta y de vaneno»; (153) «Per dissecar llagas»; (154) «Per fer soldar y curar llagas»; (155) «Per dissecar llagas»; (156) «Per soldar llagas internas del cos»; (157) «Per ablanir y resòldrer llagas»; (158) «Per curar llagas malignas»; (159) «Per tràurer lo colp de alguna mecadura com no hi àjia llaga»; (160) «Per dessecar llagas y úlceras»; (161-168) «Per curar llagas»; (169) «Las virtuts de la sobredita erba tebaco»; [p. 50] (170) «Per limpiar las faridas»; (171) «Llagas del cap»; (172) «Per curar llagas vellas y novas»; (173) «Per carabruncos y apostemas»; (174) «Per tràurer lo vaneno de un carabrunclo»; (175) «Per fer medurar los carabrun[c]los»; (176) «Per madurar [y] mol·lificar»; (177) «Per resòldrer las apostemas de las mamellas de las donas»; (178) «Per obrir los carabrunclos y postemas»; (179) «Per ablanir»; (180) «Per cortanas cotidianas»; (181) «Per cortanas o tercianas que entran ab fret, [com] se curan»; (182) «Per tercianas»; (183-184) «Per quartanas»; (185) «Per tercianas»; (186) «Quartanas»; (187-188) «Per mal de costat»; (189) «Per fer suar»; (190-192) «Per la còlica»; (193-194) «Per mal de ulls»; (195) «Per tràurer lo humor dels ulls»; (196-200) «Per provocar al mènstruo»; (201) «Per reprimir lo mènstruo»; (202) «Per provocar la regla o mènstruo a las donas»; (203-206) «Per fer orinar»; (207) «Per la retensió de la orina»; (208) «Per fer orinar»; (209) «Per provocar lo mèn[s]truo»; (210) «Per fer orinar»; [p. 60] (211) «Per provocar lo mènstruo»; (212) «Per provocar la orina»; (213) «Per la digestió»; (214) «Per mal de pedra»; (215) «Per tràurer las pedras dels runyons»; (216) «Per aliviar lo mal de pedra»; (217) «Per mal de pedra o arenas»; (218) «Per rómprer la pedra de la bofeta»; (219) «Per rómprer las pedras de la bofeta»; (220) «Per rómprer las pedras»; (221) «Per ablanir la mare»; (222) «Per lo mal de mare»; (223) «Per las emfermedats de la mare»; (224) «Per los idròpichs»; (225) «Per lo prinsipi de la idropasia»; (226) «Per la idropasia»; (227) «Per lo part de las donas»; (228) «Per parir las donas fàcilment»; (229) «La dona que té treballs en lo part»; (230) «Per tràurer la despulla després de parir la dona»; (231) «Per pararar la dona per engendrar»; (232) «Per fer fecunda y abundant la dona»; (233-234) «Per la opilació del vas»; (235-236) «Per confortar lo ventrell»; (237) «Per los que tenen lo ventre flach»; (238) «Per aliviar lo dolor del ventre»; (239) «Per cambras de sanch»; (240) «Per cambras o fluix de ventre que fa exir lo ventre de la criatura»; (241-242) «Per matar los cuchs»; (243-245) «Per reprimir lo fluix de la sanc»; (246) «Per lo fluix de la sanch del nas»; (247) «Per etarícia o grogó de las carns»; (248) «Per fer posar color a la cara després que las donas han perit»; (249) «Per polir la cara»; (250-251) «Per pesta»; (252) «Per malaltias contagiosas»; [p. 70] (253) «Per flatos»; (254) «Per dolor dels royons»; (255) «Per cobrar la gana del menjar»; (255) «Per aliviar lo dolor dels ronyons»; (256) «Per la digestió»; (257-261) «Per mal de dens»; (262) «Per la cansassió o debilitat»; (263-266) «Per confortar los nervis romputs y flachs»; (267-269) «Per ardor de la febra»; (270) «Per la atigués»; (271) «Per fer àgils las mans y altres membras»; (272) «Altre per la perlacia»; (273) «Per los que tenen tos y no poden tràurer res»; (274) «Per mal de orellas»; (275) «Per purgar las superfluïtats del servell»; (276-277) «Per purgar lo cos en servici»; (278) «Per la gota cayguda»; (279) «Per la gota ciàtica»; (280) «Per cànser»; (281) «Per mal de asma»; (282) «Per las pars pectorals»; (283) «Per lo dolor siàtich»; (284) «Per la apoplexia»; (285) «Per confortar los lloms»; (286) «Per los que estan en basca»; (287) «Per purgar lo servell»; (288) «Per resòldrer la hinchazon»; (289) «Per lo pich de las abespas»; (290) «Per los que tenen dolor a la boca»; (291) «Per las que no tenen llet y per fer-la venir»; (292) «Per lo effecte dels lloms»; (293) «Per la tripa que ix»; (294) «Recepta per difarens mals vingu[da] de moraria y experimentada»; (295) «Per mal de costat»; [p. 80] (296) «Per mal de mare»; (297) «Per mal de illada»; (298) «Beguda per los axerdorats»; (299) «Per dolor siàtich»; (300) «Per cremadura»; (301) «Per idròpichs»; (302) «Per fer tornar los cabells negras»; (303) «Per fer còurer més prestamén qualsevol vianda»; (304) «Per fer morir las pussas» [segueix: «Per fer esca molt bona», només rúbr., canc.]; (305) «Perquè las abellas no fúgian»; (306) «Per fer fugir las abellas de la arna» [segueix: «Per fer esca molt bona», només rúbr., canc.]; (307) «Per febras y per fer anar de cambra»; (308-311) «Per cambras de sanch»; (312-314) «Per varola» [segueix: «Per fer desfer la sanch per los que se han sustat o espentat», «Per estroncar la sanch de la dona que pert», «Per las donas que tenen fluix de sanch», senceres, canc.]; (315-316) «Per los que se han sustat o espentat»; (317) «Per la mare»; (318) «Per lo pit y los [leus?]»; [p. 90] (319) «Per los que tenen la sanch presa de algun colp o cayguda»; (320-321) «Per las donas que són prenyadas y perdent»; (322) «Per anar de cambra»; (323) «Per flatos»; (324) «Per fer-los anar de cambra»; (325) «Per talls y llagas»; (326-327) «Per llúpias»; (328) «Per cremadura»; (329-330) «Per fer venir la regla a las donas»; (331) «Per mal de illada dels animals»; (332) «Per mal de costat». —«RECEPTAS DE ANIMALS PER DIFERENS EFFECTAS». — (333-334) «Per mal de ventre ab t[r]ontollament de ventre»; (335) «Per fer-lo pixar»; (336-337) «Per servicial» [segueix: «Per nafras de animals», sencera, canc.]; (338) «Per ronya dels animals»; (339) «Per nafras»; [p. 100] (340) «Per enfortir las camas y dissecar»; (341) «Per fichs»; (342-343) «Receptas per animals o bèstias menudas, com són multons, ovelles, cabras, crastons, si són tocats del mal traÿdor llobàs»; (344) «Per lo bastiar gros, si se apega, que se acostuma inflar a las costellas, a la mulla, o al pit, y ahontsevulla que se ínflia»; (345) «Per nafras o per una baxiga de animals»; (346) «Per fer sulimany»; (347) «Per lo[s] tossinos»; (348) «Si lo animal és refredat...». — (349) «Per tercianas»; (350) «Si són quartanas»; (351) «Per la varola»; [p. 110] (352-354) «Per los que se encaminan a ser ètichs, que no·ls deixa la febra lenta»; (355) «Per la sordez»; (356) «Per recobrar las camas prest lo que convaleix »; (357-358) «Per anar de cos»; (359) «Altre més fàcil y millor per las criaturas»; (360) «Per cortanas»; (361) «Per los que estan refredats»; (362) «Per la destil·lació del cap embrumada»; (363) «Per grans pestilencials, com los carabunclos»; (364) «Per a piojos»; (365) «Almorranas o morenas: las morenas que fan molt dolor que no purgan» [segueix: «Per las que purgan», sencera, canc.]; (366) «Per morenas que corren»; [p. 120] (367) «Per llagas molt vellas y ulceradas en las camas y per morenas ulseradas»; (368) «Per las opiladas»; (369) «Per cecions»; (370) «Per suar»; (371) «Per los idròpich[s]»; (372) «Per mal de mare»; (373-374) «Per opiladas y per arreglar»; (375) «Per purga forta»; (376) «Beguda per després de purgat»; (377) «Per la regla de las donas»; (378) «Per morenas que corran, y quant auran corregut bastament» [segueix: «Per llagas molt vellas y ulceradas en las camas y morenas ulseradas», rúbr., canc.]; (379) «Per llagas, talls [...]»; (380) «Per los que tenen la sanch presa»; (381) «Per fer venir la regla»; (382) «Per bòrn»; (383) «Medicina per los bous»; (384) «Pagat, quant se cangrena»; (385) «Per las que tenen la mare malalta»; [p. 130] (386) «Per llúpias»; (387) «Per fer pixar»; (388) «Per llúpias»; (389) «Per alifassas»; (390) «Per la mare» [segueix: «Per llagas o nafra», completa, canc.]; (391-392) «Per cessions o quartanas» [segueix: una altra incompleta]; (393) «Per fer ungüent per qualsevol llaga, encara que sia vella (probat)»; (394) «Purga molt suau y bona per arrencar humors reconsentrats de molt temps, sens fer astrèpit a la n[at]uralesa»; (395) «Per ull de poll» [p. 138, segueix, de la mateixa mà 1: recordatori del deute de Valentí Pujol, una part del qual ha pagat «l'Albat del Frech», canc.; «Ex[ar]ob de Gabriel Vilavaler en la 1ª 3ª de 66», canc.]; (396) «Purga molt bona» [p. 139, segueix, de la mateixa mà 1: recordatori del que es deu a Jaume Escaiola; cèdula encartada entre les pp. 138-139, de la mà 4: recordatori del que Anton Ponçgrau deu de pensió dels anys 1798-1809 al beneficiat de sant Llorenç i sant Vicenç]; [p. 140] [recordatori, de la mà 3, del que «lo r(everend) Singla ... Jvuacim Singla» ha pagat als advocats o procuradors (?) Jaume Martí Nonell i Antoni? Mas Roig els dies 17 i 18 d'abril de 1765 per la citació d'un cert Aubac («Aubach») i pel verbal i la citació de Pau Soler, que deu el funeral de la seva mare; comptes, de la mà 1, per despeses de costura i domèstiques] (397) «Per llagas o nafras»; (398-399) «Per cessions»; (400) «Per los que no poden suar, tant hom com dona»; (401) «Per parir»; (402) «Per orinar»; (403-404) «Per escaldadura sota las pars, vinga de consassió o de massa sanch»; (404) «Per arreglar»; (405) «Per tenir criaturas»; (406) «Si no pot consebra»; (407) «Si no pot tenir lo semen[t]»; (408-410) «Per cremadura»; (411-413) «Per mal de pedra»; (414-417) «Per mal de mare, quant està esbarriada»; (418) «Per estroncar la sanch de las donas»; (419) «Altra per mal de mare»; (420) «Per mal de mare per homes»; [p. 150] (421) «Per mal de mare y lo ventre no vol obeir»; (422) «Per mal de caxal»; (423) «Per dolor en qualsevol part sia (és provat)»; (424) «Per lo dolor y enfortir los nervis»; (425) «Per tràurer qualsevol taca que sia de la roba y la roba cobra lo mateix color tenia»; (426) «Per mol·lificar lo pit y fer tràurer reumas»; (427) «Per mol·lificar o adobar lo pap del buytre o ventrell»; (428) «Per mal de ulls»; (429) «Per estil·lació de ulls»; (430-431) «Per mal de ulls»; (432) «Per matar las barrugas»; (433) «Per mal de ulls de estil·lació»; (434) «Per la macadura de colp o cayguda»; (435) «Per orinar»; (436) «Per mal gàl·lich»; (437) «Per tinya»; (438) «Per dolor de cap»; (439) «Per dit dolor, si no pot dormir»; (440-441) «Per infló de camas y altres parts»; (442) «Per tersianas y quartanas»; (443) «Per mal de ulls, si és flucció»; (444) «Per cessions»; [p. 160] (445-446) «Per parir luego»; (447) «Per fer lo llit, quant la dona no·l pot fer»; (448-449) «Si no pot parir»; (450) «Si no pot parir o no pot fer lo llit»; (451) «Quant las donas se encaminan, que la mare las ix»; (452) «Per a estroncar la sanch a qualsevol»; (453) «Si una dona se vol gastar»; (454) «Per la mare»; (455) «Quant una dona va de part»; (456) «Si la partera té dolors de ventre»; (457) «Si no pot fer lo llit»; (458) «Si ha perit y no purga»; (459-460) «Per mal de ulls»; (461) «Si a l'ull hi ha perla o tel»; (462) «Per la dona que no té lo mes»; (463) «Per una dona, quant és prenys, s i té mal als pits»; (464) «Per suar»; (465) «Per fluix de sanch»; (466) «Per cremadura, sia de foch o de qualsevol manera sia»; (467) «Per golls»; (468) «Per las que tenen mal als mogorons de las mamellas»; (469) «Per los que tenen mal al cap, y mata los poys»; (470) «Per cecions y quartanas» [abans: «Per infló de camas y altras pars», completa, canc.]; [p. 170] (471-493) «Per cessions» [amb un recordadori emmarcat, de la mateixa mà 1: «Se ha de anar a la Sala de Sant Pons; se ha de damanar la herba de sacions», p. 171]; (494-496) «Per quartanas»; (497) «Purga contra las cecions»; (498) «Per reventar qualsevol bony»; (499-500) «Per mal de mare dels hòmens»; (501) «Per xinxas, perquè se pèrdian y no y tórnian»; (502) «Per mal de ulls de flucció, perlas o tel»; (503) «Per llagas, forats, bonys y ossos trencats»; (504) «Per morenas que no córrian»; (505) «Per la vista»; (506) «Per cadarn y cobrar forsas, y mou l'apetit»; (507-508) «Per cambras»; (509-510) «Per mal de caxal»; (511) «Per flatos»; (512) «Per cuchs»; (513) «Per barrugas»; [p. 180] (514) «Per mirar una cosa molt petita apareixerà gran»; (515) «Per las tacas de qualsevol cosa»; (516) «Per los que estan tepats de pit y regull»; (517) «Per curar qualsevol donsella que estiga groga , y provat, y seg[u]í-la»; (518) «Per fluxos de sanch»; (519-520) «Admirable remey per orinar, encara que se vàgia morín lo malalt»; (521) «Recepta de la pedra cavalonga o de sant Ignasi»; (522) «Secret per los que tenen tremoló»; (523) «Remey per curar la sordaria, encara que àjia 10 anys que sia sort»; (524) «Per mal de caixal»; (525) «Per dolor de cap»; (526) «Per dolor de fron y ulls»; (527) «Per lo qui no pot dormir»; (528) «Per dolor de orellas»; (529) «Per dolor de dens»; (530) «Per estroncar la sanch del nas» [segueix: «Per los que tenen tel a l'ull», completa, canc.]; (531) «Per lo niell de las dens»; (532) «Quant una dona que cria no té llet»; (533) «Per cagar sens dolor»; (534) «Per los que tenen a l'ull tel»; (535) «Per cemadura, qualsevol sia». [p. 190] —[Receptes afegides per la mà 2]. — (536) «Recepta per fer tornar lo vell nou»; (537) «Resepta per la roña»; (538) «Recepta de una aygua antiveneno»; (539) «Recepta de ungüent per llagas»; (540) «Recepta per a curar la roña»; (541-542) «Remey per lo ventrell». — [Receptes de la mà 1] (543) «Per dolor de cap»; (544) «Per dolor del fron, ulls o migranya»; (545) «Per aquell que no pot dormir»; [f. 1r final] (546) «Per mal de melsa»; (547) «Per mal de la frexura» [segueix, f. 2r final: «Proprietats de la seba bla[...]», rúbr. incompleta]. |
| Altres persones relacionades |
| Al·ludit: | Pujol, Valentí (fl. 1850)
Pujol, Valentí (m. c. 1850)
Vilavaler, Gabriel (fl. s. XVIII m.)
Escaiola, Jaume (fl. s. XVIII-1)
Pejoan Benetes, Josep Ignasi (fl. 1736 – 1766)
Martí Nonell, Jaume (fl. 1765)
Mas Roig, Antoni (fl. 1765)
Soler, Pau (fl. 1714 – 1765)
Aubac (fl. 1765)
Ponçgrau, Anton (fl. 1798 – 1809) |
| Posseïdor: | Singla, Joaquim (fl. 1765 – 1804) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Receptari mèdic domèstic elaborat per un anònim, molt probablement de Santpedor, recopilant materials a partir de diverses fonts, escrites i orals, i copiat per ell mateix en un volum específic, per al seu ús personal i el de la seva família. La profusió de temes relacionats amb les dones fa sospitar una possible autoria femenina, per a la qual, però, no hi ha altres arguments. |
| Públic/intenció: | La persona i la família del recopilador o recopiladora. |
| Públic/intenció: | Dones
Propietaris agrícoles
Usuari |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Santpedor (Bages) - AHMS - Fons de Can Manxarell - 2.3 |
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Vila i Sala (1898), Noticia histórica de la vila de ..., pp. 230 i 284 [de Jochs Florals de Barcelona] (els Manxarell de Santpedor)
Sala i Auvi (1983), "Arxius de la comarca: Santpedor", p. 39 ("Receptari de Santpedor")
Falip Pujol (2012), Noms, renoms o mots de les cases ..., pp. 11-12 ("Cal Manxarell")
Serra i Puig (2014), Cort General de Barcelona ..., pp. 41, 57, 732, 738, 810, 813 i 1033 (Jaume Manxarell) |
| Observacions |
| Receptari mèdic domèstic de més de 560 receptes, tenint en compte que n'hi ha de copiades i cancel·lades que no hem numerat a part i que generalment són curtes (la numeració de les receptes és nostra). La major part fou copiat per una mateixa mà (f. 11v inicial, pp. 1-189, 196 i ff. 1r-2r finals, receptes 1-535 i 543-547). A aquest cos principal, un segona mà coetània, rellevant-se o col·laborant amb la primera, afegí algunes receptes més (pp. 190-195, receptes 536-542). La primera mà n'elaborà un índex de matèries en folis que havien estat deixats expressament en blanc al principi (ff. 1r-6v i 7v-9v inicials), per facilitar-ne l'ús. Aquest índex remet a la paginació, introduïda per la primera mà a tot el volum excepte als folis de l'índex i als finals, que majoritàriament quedaren en blanc. Aquest receptari no és una part d'un manuscrit miscel·lani, com ho són molts altres, sinó que té el format d'un llibre de receptes, concebut específicament per fer aquesta funció. El títol Receptas per vàrias enfermedats que hi ha al principi (p. 1) pot ser bé el que l'autor va preveure per al llibre, bé el de la primera secció (la part referent al bestiar té un altre títol).
Contingut. —Les indicacions de les receptes són les que habitualment preocupaven tot el conjunt d'una unitat familiar. Hi ha receptes mèdiques específiques per a homes i per a dones, altres d'indiferents i, algunes, per a infants (240, 242, 359). La quantitat de receptes per a febres i, en particular, per a dones que hi ha és inusualment molt alta. Aquestes últimes tracten problemes ginecològics, sobretot els relacionats amb la menstruació i la matriu, la fertilitat (entre d'altres, la 536 sembla un afrodisíac, però amb finalitats reproductives), el part i el postpart. A més, hi ha receptes de cosmètica (248-249, 302), algunes de les quals relacionades amb el postpart. També hi ha receptes per a animals de treball (331, el bloc 333-348 amb el títol Receptas de animals per diferens effectas, i 382-384) i sobre diverses matèries casolanes, com cuinar (303), expulsar insectes molestos (304, 306, 501), mantenir abelles (305), treure taques (425, 515) i fer-se una lupa (514). En general, s'hi fa ús de productes a l'abast, no poques vegades repugnants per a la sensibilitat actual. Tanmateix, no hi ha eixarms ni altres receptes màgiques o astrològiques, amb l'única excepció d'una breu al·lusió a les virtuts del diamant (108) i a les de la pell de serp (109). Com correspon a la data de la recopilació, s'hi fa ús de productes arribats de fora d'Europa durant l'època moderna, però sembla que en quantitat moderada: el tabac («tabaco» 163-167, 169, 280, etc., amb una llarga llista de virtuts i casos clínics d'homes i dones), la xocolata (313 per a dones, 334 per a animals), el mechoacán («machoacan», 352), o la cabalonga o fava de sant Ignasi («pedra cavalonga o de sant Ignasi», 521, llista de virtuts, vegeu pedra cabalonga), entre d'altres. També s'hi empren alguns altres medicaments simples i compostos que són propis o especialment emprats per les obres d'època moderna: ungüent de la comtessa («ungüent de la condessa» 321), oli de París (367), sal d'Anglaterra («sal de I[n]glaterra» 375), sal de Madrid (396), i algun de procedència francesa («lo such de la herba que és estada novament nomenada en Fransa _petom_», 130, subratllat) i castellana («una erba que se cria en la montanya que se anomena _verde de oliva_», subratllat, 363).
Dos d'aquests productes proporcionen indicis cronològics per a la datació a quo de la recopilació original. La cabalonga és una fava o llavor («pedra» al text) d'una planta enfiladissa procedent de les illes Filipines i el SE asiàtic (Strychnos Ignatii) que va ser difosa i introduïda a Europa pels jesuites, els seguidors d'Ignasi de Loiola, canonitzat el 1622 («de sant Ignasi» al text). L'herbari de les Filipines del missioner jesuita Jiří Josef Camel, publicat en els anys 1697-1698, va ser l'obra que la va fer conèixer a la resta del món. En un manuscrit de cap a 1800 (Lima, Universidad Peruana Cayetano Heredia, FHV-P00005  ) es dona la llista d'una vintena de propietats d'aquesta llavor, força coincidents amb les del receptari. Les seves propietats estimulants encara es reconeixen actualment (és la Ignatia amara de la homeopatia). D'altra banda, la sal de Madrid retalla una mica més la cronologia inferior. Aquesta sal procedia de l'aigua d'una deu de la localitat de Vaciamadrid, al SE de Madrid, molt riques en sals sulfuroses que al segle XVIII van tenir un gran predicament com a purgants. L'aigua va ser analitzada per primera vegada cap al 1716 i els metges van fer cèlebres les seves sals a l'Europa occidental a partir de 1722-1723. La recopilació original, per tant, no pot ser anterior a vers 1725 i, com es veurà tot seguit, ha de ser anterior a 1765, i la còpia subsistent també.
Fonts. — Es tracta d'una recopilació de receptes de diverses fonts orals i escrites, de difícil identificació. El format i el contingut, amb les excepcions esmentades, és idèntic o molt semblant als dels receptaris medievals i sembla que una recerca podria localitzar-ne unes quantes que tenen fonts d'aquella època (algunes de les de febres provenen de l'obra atribuïda a Pere Hispà, Thesaurus pauperum, també és antic l'ungüent de la comtessa, etc.). Com és d'esperar per l'època, la llengua té castellanismes, però no en gran quantitat («chimanea» 4, «amarilles» 64, «almorranas» 83-87 i 365, «aliviar» 238, «hígado» 247, «hinchazon» 288, «sarsaparrilla» p. 85, «condessa» 321, «sordez» 355, «havas» 362, «verde de oliva» 363, «piojos» 364, «luego» 445, etc.). En alguns casos, igual com els materials provinents d'Amèrica, podrien delatar l'ús de fonts publicades en castellà. D'altra banda, el canal oral sembla evident en moltes, i també devia ser el cas de la que es diu vinguda d'un país musulmà («de moreria» 294, per a tots els mals). No hi hem sabut trobar ni una sola cita d'autoritats, cosa que s'adiu amb l'objectiu de simplificar al màxim l'obra per fer-la més útil en un entorn familiar. La llengua també és senzilla, reproduint la fonètica del català central. Només hi hem trobat dos petits testimonis en llatí (el comentari marginal «Mira est» a la recepta 202 i el text de la recepta 389, tot de la mateixa mà principal), que és sempre un llatí senzill i molt formulari.
Autoria, posseïdors, objectiu. — El manuscrit que s'ha conservat conté una còpia passada a net de l'original de la recopilació. Que és així ho demostren els nombrosos errors de còpia, corregits o no, que hi ha arreu, de la mateixa mà que escrivia. Són rúbriques o receptes fora de lloc, que es tornen a copiar (173, 315, 339, 389, i els casos citats a la llista), moltes correccions menors, errors evidents no corregits («parit» per parir 230, «sant» per sanc 243, etc.). També hi ha fragments de text copiats al marge, amb marques per a incorporar-los al principal. Hi ha correccions que semblen indicar que alhora que s'estava copiant s'estava fent una selecció (pp. 82-83). El text va ser escrit als plecs abans de cosir-los (la lletra arriba arran de la part central dels folis i a vegades el cosit la tapa). L'autor de la recopilació original i l'autor de la còpia en cap moment s'identifiquen, i no hi ha elements per determinar si van ser la mateixa persona o no. Aquesta mà principal no és cap de les que apareixen als altres llibres i documents del fons Manxarell.
Hi ha algunes referències a persones i a llocs copiades per la mateixa mà principal, en cap cas datades. Són recordatoris de deutes (no s'indica per quin concepte) i d'accions a fer: un deute de Valentí Pujol, una part del qual ha pagat «l'Albat del Frech» (p. 138), un xarop de Gabriel Vilavaler (a la mateixa pàgina), un deute a Jaume Escaiola (p. 139), el preu que té un medicament compost «en casa d'En Pijoan» (p. 150), i, emmarcat, el que diu que «Se ha de anar a la Sala de Sant Pons; se ha de damanar la herba de sacions», per a les febres (p. 171). La Sala de Sant Ponç és un mas del poble de Cabrianes, al municipi de Sallent (Bages), a 6 km a l'E de Santpedor. D'aquests personatges, només podem proposar una identificació per a Valentí Pujol, Jaume Escaiola i En Pijoan. Amb el primer nom hem documentat un propietari agrícola de Santpedor i el seu parent prevere beneficiat a Manresa, que morí el 1850. Per cronologia, no pot ser cap d'aquests dos, però és molt probable que fos un homònim d'una generació anterior. Jaume Escaiola deu ser l'individu d'aquest nom que el 1703 va ser conseller de la vila de Santpedor. En Pijoan sembla que cal identificar-lo amb l'apotecari Josep Ignasi Pejoan, de Manresa.
Al receptari hi ha altres anotacions d'aquest mateix tipus, introduïdes per dues mans posteriors a la principal. La primera d'aquestes mans (mà 3) hi va copiar dos rebuts, a manera de recordatori, signats per Jaume Martí Nonell i per Antoni? Mas Roig, aparentment advocats o procuradors, al prevere Joaquim Singla els dies 17 i 18 d'abril de 1765 (p. 140). Pel que sembla, aquest Joaquim Singla devia posseir el manuscrit en aquesta data i els hi va copiar. El primer rebut és per la citació d'un cert Aubac i el segon, pel verbal i la citació de Pau Soler (probablement, un pagès de Navarcles), que devia el funeral de la seva mare. Aquest Joaquim Singla sembla que s'ha d'identificar amb un prevere de Santpedor que després va ser beneficiat de la Seu de Manresa, a la segona meitat del segle XVIII. La seva grafia és pròxima a la de la mà principal, però no idèntica. La segona mà addicional que introdueix anotacions (mà 4) va apuntar un recordatori del que Anton Ponçgrau («Ponsgrau») devia de les pensions que pagava al prevere beneficiat de sant Llorenç i sant Vicenç (no diu de quina església) dels anys 1798 a 1809. Singla era prevere beneficiat (no sabem amb quines advocacions), però la lletra d'aquest recordatori no és la mateixa que la dels que porten el seu nom. És escrit en una cèdula de paper encartada entre les pp. 138-139, segurament en aquest darrer any.
A part d'aquestest anotacions, al receptari hi ha algunes marques s'ús. Hi ha receptes que tenen creuetes i asteriscs al marge. També hi ha determinades instruccions o productes subratllats (pp. 60, 116-117, etc.) i expressions o frases emmarcades (pp. 150 i 171). En algunes receptes, es fan remissions a altres pàgines o continguts (la 107 cita la p. 13, unes de les cancel·lades entre les 314-315 i entre les 390-391 remeten a les pp. 90 i 45, respectivament). Aquestes intervencions semblen fetes per la mà principal, però també n'hi ha d'atribuïbles a alguna mà posterior, probablement la del prevere Joaquim Singla: l'afrodisíac (536) va ser parcialment ratllat, hi ha altres ratllats amb aparent voluntat de censura en més receptes, i algunes de les cancel·lades potser també ho van ser per això.
Tot i que el receptari va estar en mans d'eclesiàstics com Singla (els llibres i papers del fons Manxarell estan majoritàriament relacionats amb religiosos), no fou originalment produït, ni copiat, per i per a clergues. Ens sembla que la profusió de receptes per a dones (ginecologia, obstetrícia, fertilitat), que confereix una gran singularitat a aquest receptari, ho desmenteix. Aquestes receptes apunten a un receptari concebut per garantir la viabilitat d'una família, tant en termes de salut com pel que fa a assegurar la descendència. Havia de ser una família benestant, tant per la iniciativa de fer-se un receptari com per la biblioteca que haurien posseït, a jutjar pel Saltiri medieval que van reciclar per enquadernar el volumet. La gran quantitat de receptes per a dones podria indicar que la recopilació i potser també la còpia va ser feta per una dona, possibilitat que, malauradament, ara per ara no es pot verificar. Els comptes de costura i qüestions domèstiques que la mà principal va anotar a la p. 140 podrien avalar aquesta interpretació, per molt que els primers semblen per fer indumentària eclesiàstica. Més tard, Singla devia heretar el volum. És possible que una recerca sobre la família d'aquest Joaquim Singla, si fos factible, aportés més informació sobre qui va fer l'original i la còpia.
Per via hereditària, el volum es devia integrar a la biblioteca que a la segona meitat del segle XX es va localitzar a la casa que havia estat de la família Manxarell de Santpedor, però cal precisar que, d'acord amb el que s'acaba de dir, no hi ha proves que el receptari s'elaborés o copiés al si d'aquesta família, que, d'altra banda, no ha estat estudiada. Els Manxarell foren una família molt destacada de la vila de Santpedor (també estesa a Vic al segle XIX), propietaris de moltes terres i d'algunes masoveries (Vila 1898; Falip 2012). Un Jaume Manxarell, "pagès" (propietari agrari), va ser el síndic o representant de la vila de Santpedor a les corts catalanes de 1705-1706 (Serra 2014). Al cadastre municipal de 1763 apareix un Ignasi Manxarell (AHMS). La casa familiar, coneguda com Can Manxarell, era al carrer Ample, a la cantonada amb el carrer de Berga. Es devien traslladar a Vic al segle XIX, i a la casa s'hi acabà instal·lant el ferrer de la vila i per això es conegué com Cal Ferrer i també com Cal Becaina (Falip 2012, amb una fotografia de la primera meitat del segle XX). Fou enderrocada en una data que no hem pogut precisar de la segona meitat del segle XX i avui el solar fa les funcions d'aparcament públic. Devia ser llavors que el receptari i els altres llibres i papers que s'hi conservaven passaren a l'Arxiu Històric Municipal. |
|