| Desclot, Bernat (m. 1288). Llibre del rei En Pere
Cap. 102: «Com lo rei En Pere d'Aragó e de Secília, ab tota sa host, pres Rígols, e occiren gran res de tots los francesos» |
| Publicació de la fitxa: 2026-11-05
Darrera modificació: 2026-11-05 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Carmel Ferragud |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Obra: | Desclot, Bernat (m. 1288). Llibre del rei En Pere |
| Part de l'obra: | Cap. 102: «Com lo rei En Pere d'Aragó e de Secília, ab tota sa host, pres Rígols, e occiren gran res de tots los francesos» |
| Bibliografia |
| Edicions: | Soldevila (2008), Les quatre grans cròniques, II ..., p. 211-212 |
| Text |
| Fragments destacats: | «E el primer qui venc lleixà-li anar una escona e donà-li tal colp per mig lo pits, que l'ausberg e lo tots los guarniments li passà; sí que tot lo ferre li mes en el cors, e sempre caec mort del cavall. Puis pres un salt a través e encotrà un cavaller d'aquells cinc e a través per mig los flancs va ferir de la llança lo cavall; sí de l'altra part li'n passà tot lo ferre, e el cavall caec mort a terra e el cavaller caec sots lo cavall, sí que no es podia llevar. Quan los tres cavallers viuren açò foren molt irats e lleixaren-se anar a ell, e al primer que li venc tramès-li l'esconeta que li era romasa e donà-li tal sobre el bacinet que portava al cap, que al ferre li mes dins lo cervell; sí que el cavaller caec mort a terra. E puis garantí-se dels dos cavallers del cavall qui jeïa mort en terra e donà un colp de la llança al cavaller qui estava sots lo cavall, per la ventalla per mig lo coll; sí que li trencà les venes del coll, e morí encontinent. Puis ab la llança apunyada pres un salt a través vers la mar, e els dos cavallers volgren-se metre entre ell e la mar, e no hac altre consell mas que pres una pera qui viu jaer en el sol, e tramès-la a cell qui pus pres li era, e donà-li tal sobre la ventalla per mig les dents que les dents e les barres d'avall li trencà; sí que el cavaller, tot esbalaït, girà lo cap a son cavall e fugí. E el sirvent anà vers l'altre cavaller, e el cavaller no es poc grandir d'ell; e donà-li gran colp de la llança sots les faldes de l'ausberg, sí que tot lo ferre li passà per mig la cuixa. E puis acostà's tant a ell, quan hac tirada la llança, que de burs donà tal colp per los flancs al cavall que esfondrà de la una part e de l'altra. E el cavaller tramès-li un colp de l'espaa en fugent, per mig de les espatlles; sí que li fès de la esquena ben un palm. Ab tant, lo cavaller e el cavall caec en terra, e el cavaller qui malament era nafrat en la cuixa, ja en terra tot estès, que no es poc ajudar. Ab tant, venc gran pressa de cavallers e d'altres gents, e el sirvent qui els viu venir no hac altre consell mas que volc fugir vers la mar, mas moltes gents se meseren entre ell e la mar, e ab la sang que hac perduda molta fou tot esbalaït, e aquí aucieren-lo; mas ben fo comprat». |
| Paraules clau |
| arma
arnès
cap
cavall
cervell
coll
cos
cuixa
dent
esbalair
esptalla
esquena
ferides
guerra
ira
mandíbula
mort
nafra
nafrat
sang |
|