|
Darrera modificació: 2026-08-04
Bases de dades: Sciència.cat
Riera i Viader, Sebastià - Rovira i Solà, Manuel - Montagut Estragués, Tomàs de - Yarza Luaces, Joaquín (eds.), Llibre Verd de Barcelona, presentació de Jaume Sobrequés i Callicó, Barcelona, Base - Ajuntament de Barcelona (Apographa Historica Cathaloniae: Series historica, 8), 2004, 2 vols. (1. Facsímil, 402 ff.; 2. Estudi, 318 pp.).
- Resum
- El Llibre Verd de Barcelona, còdex manuscrit del segle XIV, conservat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (ms. 1G.10), és una compilacio dels privilegis que regien la vida municipal de la capital catalana a l'Edat Mitjana realitzada per encàrrec del Consell de Cent vers els anys 1346-1370. en l'elaboració del manuscrit intervingueren els escrivans del Consell Ramon Ferrer, Arnau de la Pena, Simó de Rovira i Bernat Jover, i els il·luminadors Ferrer i Arnau Bassa. L'edició facsímil del Llibre Verd era una ocasió única per estudiar-ne amb rigor l'origen i contingut. És allò que han fet, amb una gran solvència, Sebastià Riera i Viader i Manuel Rovira i Solà ("Estudi històric i codicològic"), Tomàs de Montagut Estragués ("Estudi jurídic") i Joaquín Yarza Luaces ("La il·lustració") dins l'estudi introductori que acompanya l'obra. Riera i Rovira, tots dos antics directors de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i avui arxivers d'aquesta institució, han realitzat una minuciosa anàlisi de les escrivanies municipals barcelonines a la baixa Edat Mitjana; dels diversos llibres de privilegis de la ciutat conservats a l'arxiu municipal (el Llibre Vermell o Llibre de Santa Eulàlia; les Rúbriques de Privilegis; el Primer Llibre Verd o els Usatges de Ramon Ferrer), redactats als segles XIV i XV, i, alguns, continuats anys més tard. L'estudi que Riera i Rovira fan del Llibre Verd, obra en quatre volums elaborada entre els segles XIV i XVII, resulta innovador, sobretot en allò que es refereix a l'autoria inicial, que correspon a Ramon Ferrer, i a la cronologia de la confecció del primer i més important, aquell que avui editem. Els autors superen propostes anteriors i determinen una cronologia més precisa i segura. Demostren, crec que de manera irrefutable, que aquell tresor bibliogràfic va ser elaborat entre 1346 i 1370. Tomàs de Montagut fa una pulcra dissecció del contingut jurídic i normatiu del Llibre Verd. Amb una gran agudesa hi detecta trets característics de la mentalitat medieval i de l'ordre institucional. Així, el Llibre Verd s'organitza en quatre grans seccions, que, d'una banda, expressen l'arrelament cristià de la societat i la inqüestio-nada concepció monàrquica que la impregnava, i que, de l'altra —la més important—, expliciten el dret general de Catalunya i, sobretot, el dret privatiu de Barcelona, coordinat, aquest, amb aquell. Tomàs de Montagut dedica una atenció especial a esbrinar les fonts del dret barceloní i a analitzar el paper del famós Recognoverunt proceres. Altres apartats de l'estudi estan dedicats a posar de manifest el pes decisiu que tenien les normes i els privilegis que regulaven, a l'Edat Mitjana, l'ordenament tributari i la fiscalitat municipal de Barcelona; a definir els trets bàsics de les normes adreçades a la protecció i foment de les activitats econòmiques; a precisar quines eren les normes contingudes al Llibre Verd en matèria de dret de família i successori, i també en matèria criminal. Llegint el text de Tomàs de Montagut, i sense voler incórrer en ucronies, es fan presents davant del lector qüestions actuals, com és la lluita política per aconseguir un règim especial o una carta per a Barcelona, seguint un model de divisió competencial com la que la ciutat va gaudir des de l'època medieval i fins a la desfeta de 1714. D'aquella realitat val, avui, evidentment, el model genèric, no, és clar, el contingut. Finalment, Joaquín Yarza emmarca el Llibre Verd dins la producció de còdexs il·luminats de l'època, sobretot d'aquells que tenen un caràcter jurídic, i analitza amb detall cada una de les miniatures del manuscrit de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Conclou que no va existir un model de prestigi únic del qual derivessin altres llibres de costums o privilegis. Un acurat estudi estilístic de les il·lustracions del Llibre Verd barceloní permet a Yarza afirmar que les miniatures varen ser obra del taller dels Bassa, de Ferrer i del seu fill Arnau.
- Matèries
- Manuscrits
Il·lustracions
Facsímil
Dret - Legislació
- Notes
- Iformació de l'editor
 .
Edició paral·lela en CD-ROM.
|