Petrarca, Francesco. Història de Valter i Griselda [Català]. Traductor: Metge, Bernat (c. 1348 – 1413)
Aquesta obra és:
Traducció de: Petrarca, Francesco. Seniles XVII, 3 [Llatí]
Aquesta obra té:
Adaptació: Timoneda, Joan. El Patrañuelo, patraña 2
| Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2019-06-05 |
| Bases de dades: | Translat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cabré |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Petrarca, Francesco |
| Títol regularitzat: | Història de Valter i Griselda |
| Identificació de l'obra: | Codi de Translat: TCM 100.4.1 |
| Traductor: | Metge, Bernat (c. 1348 – 1413) |
| Llengua: | Català |
| Data: | c. 1388 |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Contingut |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Íncipit del pròleg: | A la molt honorabla e honesta senyora madona Ysabel de Guimerà, Bernat Metge, salut e reverència subjectiva. A mi, ensercant entre·ls libras dels philòsoffs e poetas alguna cosa... (p. 118) |
| Íncipit text: | En Ytàlia és una província ornade de moltes notablas castells e vilas, apellada lo Marquesat de Saluça, de la qual era merquès un fort nobla baró apellat Valter… (p. 120) |
| Font: | Riquer (1959), Obras de Bernat Metge |
| Èxplicit |
| Èxplicit del pròleg: | …per ço que mils e pus pascientment puxats aquellas soffarir, de las quals Déu vos vulla preservar per sa merçè. (p. 118) |
| Èxplicit del text: | Puys col·locà sa filla en magníffich e honest matrimoni, e, aprés sos dies, lexà son fill senyor e successor de la sua terra. (152) |
| Colofó: | Lletra conclusiva:
Inc. La present istòria, senyora molt graciosa, he arromansada com pus pla he puscut e sabut; la qual, en esgordament del latí en què Patrarcha la posà, és fort grossera.
Expl. …car Nostre Senyor ha mès en vós tant de bé, e vós que·n sabets tan virtuosament usar, que no·m pens que denant Ell poguéssets trobar repulsa de res que li demanàssets. (p. 154) |
| Font: | Riquer (1959), Obras de Bernat Metge |
| Materials complementaris |
| Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador: | Traductor |
| Text del pròleg: | http://translat.narpan.net/prolegs/2422-Bernat-Metg ...  |
| Observacions sobre el pròleg: | Metge insereix la versió dins una epístola a Isabel de Guimerà (muller de Gispert de Guimerà) (m. 1399). |
| Altres persones relacionades |
| Dedicatari: | Guimerà (muller de Gispert de Guimerà), Isabel de (m. 1399) |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - BC - Manuscrits - 1716 - 1r-352v
Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 17 - 129-135
Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 12 - 30ra-41rb |
| Bibliografia |
| Edicions: | Metge (1910), Les obres d'en Bernat Metge: Lo ..., pp. 51-79
Olivar (1927), Obres menors de Bernat Metge i ..., pp. 17-43 - completa
Metge (1950), Obres completes i selecció de ..., pp. 117-136
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge, pp. 117-155
Badia - Lamuela (1975), Bernat Metge: Obra completa, pp. 125-143
Badia (2024), Bernat Metge: Obra completa, pp. 227-250 |
| Bibliografia: | Riquer (1934), "Les Lettres de Bernat Metge à ..."
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge pp. *45-*48, *199-*203 i *246-*247
Tavani (1979 [1980]), "La Griseldis de Petrarca i la ..."
Badia (1988), De Bernat Metge a Joan Roís de ... pp. 75-85
Cingolani (2002), El somni d'una cultura: Lo somni ... pp. 130-140
Metge (2006), Lo somni pp. 24-25
Metge (2010), Llibre de Fortuna i Prudència, pp. 19-20
Cabré (2012), "Petrarch's Griseldis from ..."
Ruiz Arzálluz (2010), "Caminos de Petrarca en la España ..." |
| Observacions |
| Metge adapta l'epístola XVII, 3, adreçada a Boccaccio (que conté la traducció llatina de Decameron X, 10) i pren elements de XVII, 4, també a Boccaccio (Ad eundem de reliquis superioris epistule et de imponiendo iam tandem finem huic epistolari stilo) en inserir la seva versió dins una Lletra a Isabel de Guimerà (muller de Gispert de Guimerà) (m. 1399). Metge va recórrer a la versió francesa de Philippe de Mezières (Francesco Petrarca, Le Miroir des dames mariées, cest assavoir de la merveilleuse pacience et bonté de Griseldis, marquise de Saluce, Traductor: Philippe de Mezières), difosa en un compendi poc després del gener de 1387 (Cabré (2012), "Petrarch's Griseldis from ..."). Tavani (1979 [1980]), "La Griseldis de Petrarca i la ..." identifica detalls provinents de l'original italià de la novella X, 10 del Decameron.
El traductor català del Decameron copia la Història de Valter e Griselda de Metge al lloc corresponent a Decameron X, 10, en comptes de produir una traducció pròpia (Giovanni Boccaccio, Decameró, Traductor: Anònim). La novella de Griselda del Decameron castellà (Sevilla, 1496) no depèn de la traducció de Metge, contra el que afirma Recio (1997), "Del latín al vernáculo: las ...", p. 116.
Ruiz Arzálluz (2010), "Caminos de Petrarca en la España ..." ofereix una síntesi de la circulació i recepció de Petrarca a la península ibèrica, amb breu atenció a Metge. |
|