Sant Víctor, Hug de. De l'arra o dot de l'ànima [Català]. Traductor: Canals, Antoni (c. 1352 – 1415/1419)
Aquesta obra és:
Traducció de: Sant Víctor, Hug de. Soliloquium de arrha animae [Llatí]
| Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-17 |
| Bases de dades: | Translat |
| Descripció |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Sant Víctor, Hug de |
| Títol regularitzat: | De l'arra o dot de l'ànima |
| Identificació de l'obra: | Codi de Translat: TCM 61.1.1 |
| Traductor: | Canals, Antoni (c. 1352 – 1415/1419) |
| Llengua: | Català |
| Data: | 1396 - 1419 |
| Notes sobre la datació: | Si la traducció està dedicada a la reina Maria de Luna, la datació és 1396-1406; si la destinatària és Maria de Castella, s'ha de datar entre 1416 i 1419. Vegeu Observacions. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Contingut |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | Comença lo libre de Hugo de Sent Víctor, De la arra o dot de l'ànima |
| Íncipit del pròleg: | A la molt excel·lent e molt alta senyora la senyora dona Maria, regina d'Aragó, ffrare Antoni Canals, del ordre dels frares prehicadors, mestre indigne en la sancta theologia, humil, inclinade e devota subjecció. Molt excel·lent senyora: Com en los nostres temps, per la malícia dels vivents, universalment infeccionats, seguint la major part de les gents la [c]obejansa excessivament imflamade ... (p. 121) |
| Íncipit text: | Hugo. —Jo perlaré secretament a la mia ànima, e ab un amigable rehonament li demanaré açò que he gran desig de saber ... (p. 125) |
| Font: | Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ... |
| Èxplicit |
| Èxplicit del pròleg: | ... ab la qual ha parlament d'amor, la ànima interrogant e ell responent, segons appar en lo següent (p. 125) |
| Èxplicit del text: | ... Ànima. —[A]çò vull, açò desig, açò cobege ab totes les mies entremenes, e açò amaré per secula seculorum. Amén. (p. 171) |
| Font: | Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ... |
| Materials complementaris |
| Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador: | Traductor |
| Text del pròleg: | http://translat.narpan.net/prolegs/3680-Antoni-Cana ...  |
| Altres persones relacionades |
| Dedicatari: | Maria de Castella (1406 – 1458)
Maria de Luna (1357 – 1406) |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - BC - Manuscrits - 41 - 1-25r |
| Bibliografia |
| Edicions: | Rubió i Balaguer (1910), "Huch de St. Victor. De arrha ..."
Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ..., pp. 121-171 |
| Bibliografia: | Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ... pp. 24-27
Hauf (1997), "La Scala de contemplació, de ..." |
| Observacions |
| Canals dedica la traducció a la "senyora dona Maria, regina d'Aragó". Per a alguns autors és Maria de Castella, muller d'Alfons el Magnànim, perquè l'obra figura en el seu inventari el 1458: és l'opinió de de Martí de Riquer en la introducció a Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ..., p. 24, i a Riquer - Comas (1964), Història de la literatura ..., II, p. 457; segons aquesta hipòtesi, la traducció s'hauria de datar entre 1416 (data d'accés de Maria al tron) i 1419 (mort de Canals). Per a d'altres, es tracta de Maria de Luna, muller de Martí I, reina entre 1396 i 1406 (vegeu Olivar (1925), "Fra Antoni Canals", p. 153).
En la traducció de Canals, el diàleg es produeix entre l'ànima i «Hugo». El pròleg de Canals recondueix el tractat, originalment destinat a una comunitat monàstica, per a un públic laic, i presenta el text com a remei contra l'amor de Venus i la literatura amorosa.
Segons la taula d'un manuscrit de 1470 (Salamanca, Biblioteca Universitaria, ms. 1877), aquest havia contingut una traducció castellana, ara perduda, del Soliloquium: «libro del arra del anima, de commo se rraçona el cuerpo con el anima e el anima con el cuerpo e aun es llamado dialogo»; Riquer apunta que «potser estava relacionada amb el text de Canals» (Canals (1935), Scipió e Aníbal. De ..., p. 25, n. 1; veg. Lilao Franco - Castrillo González (1997-2002), Catálogo de manuscritos de la ..., II, p. 211, i cf. Deyermond (1995), La literatura perdida de la Edad ...). A BETA s'identifica com a traducció del Soliloquium un «Diálogo entre el hombre y el alma» conservat a la Biblioteca de las Dominicas de Santo Domingo el Real de Madrid (Manid 3068). |
|