Masdovelles, Joan Berenguer de (1412 – post 1476-ante 1479). Dins un gran prat, a totes parts a caire
| Publicació de la fitxa: 2011-10-12
Darrera modificació: 2021-12-26 |
| Bases de dades: | Cançoners |
| Descripció |
| Autor: | Montse Ferrer |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Masdovelles, Joan Berenguer de (1412 – post 1476-ante 1479) |
| Títol regularitzat: | Dins un gran prat, a totes parts a caire |
| Identificació de l'obra: | RAO 103.45 |
| Llengua: | Català |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | vers |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - BC - Manuscrits - 10 - 109v-110r
Completa - Barcelona - BAB - Manuscrits - 1 - 1 - 128
Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 9 - 43v-44v
Completa - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 225 - 92v-93v |
| Text digital |
| Text complet: | [EDICIÓ JOAN TORROELLA, "Concordances" 1993]
Lo dit mossén Johan Berenguer de [fol. 43v] Masdovelles.
Dins un gran prat a totes parts e cayre
Tencat e clos pestura bestiar,
Mas set lops mals vénen per devorar
Aquell ensemps ab corps qui van en l' ayre;
E tant l' án fort ab lur soptil manera
Pres e ligat que fors de la carrera 5
Han tret aquell ab frau, barat e ·ngan;
Mas la qu' és cap del món e la pus gran,
Ab molt sforç, voler e bon coratge,
Socorre ·quel e ·l s' atura per guatge. 10
Per lo prat prenc lo món ab tot l' erbatge
En lo qual viu lo bestiar qu' é dit,
Axí ·l juheu com lo pagá marrit,
E ·l crestiá que ·ver déu l' aretatge
Que Déu l' á dat, si ·b manera deguda 15
Viurá tostemps tinent regla sabuda;
Car si fa bé e ·s guarde de fer mal
No li falrá lo loc celestial,
Lo qual no ·uran los qui no porten crisma
Si ans de mort, donchs, no prenen babtisma. | 20
Los mals lops set, qui fort contra l' Altisma [fol. 44r]
Errar nos fan, són set peccats mortals,
Qui ·ns fan tots jorns paranys o tals o quals
Per metre ·ns tots en l' enganable ·bisma,
E ·ns van punyent fort greu tota vegada, 25
Nos induhint e nostra carn malvada
A grans delits, lexant a -z un depart
Déu e son loc, hon no urem quint ne quart
Si, donchs, virtut, que de tots béns és mara,
Ab l' esforç seu no ·ns socorr' e ·ns empara. 30
Los corps són molts e -z en l' infern han para,
Mals sperits nomnats de propi nom
Que, no tament Déu, ver Déu e -z hom,
Van detrás nós e cascú se prepara
En dar -nos pich e fer -nos perdre l' arma, 35
Si u poden fer, e traure -la del carma
Qu' és lo cors flach de nosaltres, catius,
Qui navegant per l' enganable rius
Trebucam dins, mas no finam la vida,
Ans si ·ls seguim de foc portarem brida. | 40
La del món cap, de grácia complida, [fol. 44v]
Qui ·ns pren e ·ns trau d' efany e de perill,
És palau bell de Déu, Pare e Fill,
Sperit Sant, qu' és Trinitat unida,
Mare de Déu que ·n ben fer *nos agença 45
E -z als grans ops nos fa bona valença
Car, com som pres per nostre falliment,
Ab cor umil a Déu, molt carament,
Pregue tots jorns nos trague de presura
E ·ns dó lo bé complit que tostemps dura. 50
[ Tornada ]
Mare de Déu, si per desconexença
Vers Vós fellim, o per nostr' invertença,
No ·ns oblideu mas contínuament
Pregau per nós, car nostre salvament
Per Vós l' avem, de qui pres carn, sanc pura, 55
Déu, quant se més dins la vostra clausura. | |
| Observacions |
| Núm. estrofes: 5.
Núm. tornades: 1. |
|