| Text complet: | [Joan Torruella "Concordances" 1995]
[Mossén Berenguer de Masdovelles]
Prenguen espill, / los curials que són
de grans senyors / e persona cascuna,
d' aquell rich hom / don Álvero de Luna,
e com vilment / és exit d' aquest món,
segons se diu, / per crims executat
en loch publich, / dient aquells ab crida
ffet tots per ell / en lo temps de sa vida
e per los quals / a mort fonch condempnat.
Pens cadescú, / pel gran rey molt amat,
en aquest fet, / e crech de bona cura
que fets semblants / trobaran l' escriptura
erli aman / hez s' alliot malvat,
que per lur dit / e consell desleyal
fferan reys tres, / ab lo pobl' acordats,
mas, Déu volent, / pres foren descordats,
axecutats / aquells del consell mal.
Tot conseller / de rey ne curial,
qu' és amador / de la cosa publica,
ama, tem Déu, / lo temps que paciffica
rey ab vassalls, / e vol l' estat reyal.
E part lo bé, / qu' en sí n' aconsegueix,
ha mérit gran / e Déu lo regordona,
mas al tirant / qu' el rey e publich dóna
on sé que tir / per si Déu lo poneix.
Los set peccats / mortals aquells compleix,
a mon albir, / qui ama tirannia,
e vers infern / té maniffesta via
ab l' enamich, / qui d' ell may se perteix;
e va lo foll / abandonadament,
tencats los ulls, / conaxença perduda,
e ve la mort / jornada no sabuda,
ffallí lexar / lo gonyat malament.
Molts dels passats / visqueren noblament
sol per haver / en lo món nomenada,
aprés lur mort, / e que fos divulgada
la virtut lur / e savi regiment.
Quant més Déu vuy / cadescú ben obrar,
qu' ávol renom / e paradís n' espera,
e sos bons fets / li romanen derrera,
e van primers / al loch qui és sens par. {foli 222v}
En açó vull / aquest' obra finar,
a tots dients / l' interés propi lexen,
com faça dan / en aquells qui regexen,
e l' atquisit / ha tembé de restar;
e més avant, / en retre compte prim
al jutge gran, / qui té justa balança
a folls, qui tots / vindrem a trabucança
si en vós, Déu, / justament no vivim.
[Tornada]
Mon creador, / si lo món desestim
servint a tu, / en qui tinch esperança,
soplich -te, donchs, / me lunys qui ·m desatança,
e ·m guarts d' açó / que més no dech estim. |