Umer Tauell (III) (fl. València - Barcelona, 1358 – 1393)
Creació de la fitxa: 2020-11-22
Darrera modificació: 2026-04-03
- Categoria social i professional
- examinador - físic - jueu
- Activitat professional
- Privada
- Tipus de formació
- Oberta
- Àrea d'activitat
- Territoris: Catalunya (Principat) - València (regne)
Localitats: Barcelona - València
- Comentaris
- Metge (físic), jueu, de València. Membre d'una família de metges jueus de la ciutat, molt notable i envejada a l'aljama, documentada des del regnat de Jaume II el Just (1267 – 1327) (Hinojosa 2006). Practicà el prestamisme en múltiples ocasions a València i al seu entorn, almenys des de 1362 (Hinojosa 2006: 424). Els 3.000 ss que li foren taxats per pagar la contribució extraordinària exigida pel rei a l'aljama el 1363, durant la guerra de Castella, en demostren la potència econòmica (Baer p. 378). En 1364 ja tenim mostra de l'odi que li professaven alguns jueus de l'aljama. Fou un dels adelantats de l'aljama que el 1371 foren denunciats, processats i bandejats per haver escollit un rabí sota influència d'un delegat del bisbe (Rubió & Rubió 1909: 493; Baer doc. 307). La inquina d'una part dels jueus de l'aljama continuà (en 1377, la seua filla Mira fou segrestada per un tal Jucef Xaprut -es casaria amb ella posteriorment-, fou acusat d'heretgia el 1381, falsificació de documents acusatoris el 1389, a Hinojosa 2006). Tanmateix, en tant que síndic, formà part de missatgeries que l'aljama trameté a la seva senyora, la reina Sibil·la de Fortià (c. 1350 – 1406), a Barcelona, el 1383 i el 1386. Durant aquesta última estada, aconseguí que la reina fes investigar la crema de la casa del seu fill, perpetrada per altres jueus (Hinojosa 2006: 423-424), i participà en el tribunal que examinà Bendit Caravida (fl. 1383 – 1398), metge jueu de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) i de l'infant Joan, després Joan I el Caçador (1350 – 1396) (Rubió & Rubió 1909: 491-492; Baer doc. 380; Cardoner 1943; Torre & Rubió 1971). El 1389 efectuà més préstecs a València i rodalia, i un tal Isaac Tauell li feia de procurador per recuperar diners (Hinojosa 1993: 188-189). El 1390 cobrava pensions de les aljames sarraïnes de Castellnou i Vilamarxant. Durant el pogrom de 1391, tot i haver-se acollit a casa de Pere d' Artés (I) (fl. 1387 – 1407), fou obligat a convertir-se (amb el nom de Pere d'Artés) ell, els seus fills i les esposes i fills d'aquests (Chabás 1891; Hinojosa 1993: 35). La seua esposa, Belladona, també es va convertir amb el nom de Maria Eiximenis. La seua activitat prestadora continuà com a convers, com també la protecció reial. — Formes antigues del nom: «Humer Tauell», «Humer Tahuell», «Umer Tahuel», «Omar Tahuell», «Humer Cauell», «Homar Tauheyll» (llatí). S'ha editat "Cavell" (Rubió & Rubió 1909), "Tauell" (Baer 1929-1936; Torre & Rubió 1971; etc.) i "Cauell" (Cardoner 1943). Les formes "Tahuel" o "Tahuell" confirmen la "u". La forma "Cauell", emprada per algun copista cristià, és errònia i provocada per la semblança dels traços de la "c" i la "t" en l'escriptura gòtica cursiva. El cognom טויל (TWYL, i.e. "Tauell" o "Tavell") apareix als responsa d'Iṣḥaq ben Šéšet (Barcelona, 1326-Alger, 1408) (Baer 1929-1936). És comú entre els jueus de València, i prové de l'àrab Tawil, “l'alt” (agraïments: Meritxell Blasco; José Ramón Magdalena). — Formes antigues del nom: «Omar Tahuell» (llatí).
- Bibliografia
- Chabàs Llorens (1891), "Los judíos valencianos: el robo ...", p. 191 ("Mestre Numer Tahuel" [i.e. "N'Umer")
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", pp. 491-492 ("Humer Cavell") i 493 ("Humer Tahuell")
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 378 ("Homer, lo metge"), 447-448, doc. 307 ("Humer Tahuell, phisicum"), 578-580, doc. 380 ("Humer Tauell")
Cardoner i Planas (1943), "El médico judío Selomó ...", pp. 391-392 ("Humer Cauell")
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 128, núm. 35 ("Humer Tavell")
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 73-76, doc. 46 ("Humer Tauell")
Vidal Beltran (1974), Valencia en la época de Juan I, p. 69 ("Numer Tahuel")
García Ballester - McVaugh - Rubio Vela (1989 [=1990]), Medical Licensing and Learning in ..., p. 29 (de Torre & Rubió) ("1368")
Hinojosa Montalvo (1993), The Jews of the Kingdom of ..., pp. 35, 188-189 i 353, doc. 56 ("Umer Tahuel", "Numer Tahuel" [i.e. "N'Umer"])
Jordi i González (1997), Aportació a la història de la ..., p. 114 (de Rubió & Rubió)
Hinojosa Montalvo (2006), "Médicos judíos en la ciudad de ...", pp. 417, 423-425, 427-428, 430-432, 434 i 436 ("Humer Tahuell")
Hinojosa Montalvo (2007), En el nombre de Yahveh: la ..., pp. ***, 572
Hinojosa Montalvo (2014), "Los judíos valencianos y el ...", p. 23 ("Humer Tahuell")
Jáuregui (2017), «Físic e cirurgià juheu»: la ..., p. 129 (de Torre & Rubió)
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Humer Cavell'
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., ad indicem. ("Omar Tahuell"; erròniament recollit com "Bernat d'Artés")
Ferragud Domingo (2005), "Organització social i atenció ...", pp. 7-8, nota 12 ("Omar Tahuell")
García Marsilla (2002), Vivir a crédito en la Valencia ..., pp. 282, 356 i 360 ("Omar Tahuell")
- Variants del nom
- Humer Cauell
Humer Cavell
Artés, Pere d'
Lluís Cifuentes |