Siscar, Antonio (m. 1523)
Creació de la fitxa: 2026-03-17
Darrera modificació: 2026-03-18
- Categoria social i professional
- noble
- Comentaris
- Noble del regne de Nàpols, net de Francesc Siscar (m. 1480), noble valencià que acompanyà Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458) a la conquesta del regne napolità, en la qual es distingí en la presa de Cosenza, a Calàbria (1441), regió d'on fou virrei i on després seria dotat amb el comtat d'Ajello (1463). Antonio era fill i hereu de Pau o Paolo Siscar, o Siscara, en la forma italianitzada del cognom (m. 1504), segon comte d'Ajello (1480-1504), i de Giulia Carafa, de la família dels comtes d'Airola. Fou, doncs, tercer comte d'Ajello (des del 14/02/1505), baró de Savuto, Pietramala i Tacina (des de 1504, confirmat a l'assumir el comtat). Membre de la noblesa urbana de Nàpols. Conseller de Ferran II de Nàpols (1467 – 1496). Més tard, Ferran II el Catòlic (1452 – 1516) li atorgà una pensió de 500 escuts anuals per mèrits de guerra. Casat amb Ippolita Toraldo, del llinatge dels senyors de Toraldo i Mola di Bari. Abans d'heretar el seu pare el 1505, sol·licità que li fos escrit el tractat de falconeria d'Alfonso Caracciolo, Hopera de citraria de falcone pellegrine et gentile. — Formes antigues del nom: «Antonio Siscar» (italià, al tractat).
- Bibliografia
- Franco (1949), Vita intima di un paese della ...
Pontieri (1961), I registri della Cancelleria ..., pp. x-xiii
Liberti (1978), Storia dello stato di Aiello in ...
Pellicano Castagna (1984-2023), La storia dei feudi e dei titoli ...
Barata - Alessandrini (2024), Tratados de falcoaria ..., p. xiii
- Enllaços
- Libro d'Oro della Nobiltà Mediterranea
 , s. v. Siscar o Siscara, núm. 3.10
- Comitent a les obres
Caracciolo, Alfonso (m. 1516). Hopera de citraria de falcone pellegrine et gentile
Lluís Cifuentes |