Dávalos, Íñigo (m. Nàpols, 1484)
Creació de la fitxa: 2010-06-08
Darrera modificació: 2026-03-21
- Categoria social i professional
- camarlenc reial - noble
- Comentaris
- Noble napolità. Fill segon de Ruy (Rodrigo) López Dávalos, conestable de Castella, que el 1422 fou desposseït i desterrat per haver conspirat contra el seu rei. La família s'instal·là a València sota la protecció d'Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458), del qual els joves Dávalos esdevingueren patges des del mateix 1422. Participà en la campanya d'Itàlia i va prendre part a la batalla de Ponça (1435), on fou capturat pels genovesos juntament amb el rei. Després d'un temps al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti (1436-1440), acompanyà Alfons a la conquesta de Nàpols (1440-1443) i més endavant en l'expedició de Piombino (1448). El 1452 es casà amb Antonella d'Aquino, hereva del marquesat de Pescara i dels comtats de Loreto i Satriano, i obtingué en dot el comtat de Monteodorisio. El 1453 la seva muller heretà el marquesat del Vasto (transmès a un fill homònim) i el 1470, a la mort del seu germà gran, ell va heretar el títol patern de comte de Ribadeo. Fou ambaixador, lloctinent de gran camarlenc (des de 1443), gran camarlenc i capità general de l'armada del regne de Nàpols (des de 1449), primer per a Alfons el Magnànim i després per a Ferran I de Nàpols (1423 – 1494). A la mort d'Alfons era un dels nobles més poderosos del regne i feu costat a Ferran contra la noblesa rebel i els angevins. El 1481 encara prengué part en el setge d'Òtranto. El 1449 Pisanello li dedicà una medalla commemorativa. Participà de la cultura humanística cortesana i reuní una gran biblioteca, que cedí al rei. Fou autor de dos tractats de falconeria escrits en vulgar a instància de Ferran I de Nàpols i s'ha proposat atribuir-li la novel·la anònima Curial e Güelfa. Morí a Nàpols el 1484. És enterrat al panteó familiar de Sant'Anna dei Lombardi (Nàpols). Tingué set fills: el primgènit, Alfonso, marquès de Pescara; Martino Rodrigo, comte de Monteodorisio; Iñigo, marquès del Vasto; Costanza, casada amb Federico del Balzo: Ippolita, esposa de Giovanni Cola Caracciolo (d'Aragona), fill d'Alfonso Caracciolo (m. 1516); i Beatrice, muller del condottiero Gian Giacomo Trivulzio, marquès de Vigevano. — Altres formes del nom: Iñigo d'Avalos o Innico d'Avalos (en italià), Inigo de Davalos (Pisanello), Íñigo d'Ávalos/de Ávalos, Enyego d'Ávalos/Dávalos (autògraf).
- Bibliografia
- Da Bisticci (1970-1976), Le vite
Lupis (1975), "La sezione venatoria della ..."
Colapietra (1988), "Il conte camerlengo Innigo ..."
Isidro Guijosa (2010), "Íñigo de Ávalos y el texto del ..."
Soler (2017), "Enyego d'Àvalos, autor de ..."
- Enllaços
- Nobili napoletani
Viquipèdia CAT
GEC
Treccani.it (DBI)
CastellonPlaza
Libro d'Oro della Nobiltà Mediterranea , s. v. d'Avalos, núm. 2.2
- Variants del nom
- Avalos, Innico d'
Lluís Cifuentes |