Sciència.cat DB

Caracciolo, Alfonso (m. 1516)

Categoria social i professional

escriptor - noble

Comentaris

Noble del regne de Nàpols, senyor de les baronies calabreses de Plaesano (confirmat el 3/02/1495), Anoia i Galatro, i senyor de Feroleto, Massa, Somma, Valsano i Recigliano (confirmat el 18/02/1499), a les quals afegí, per compra, Pisciotta (1515). Era membre de la branca de Pisquizi dels Caracciolo, una família que prosperà amb els reis napolitans de la Casa d'Aragó (Trastàmara) fins a esdevenir una de les més importants del regne. Pertanyia a la noblesa de la ciutat de Nàpols, del Seggio di Capuana, una de les assemblees o seus més destacades en les que s'organitzava la noblesa urbana napolitana. Fill de Giovanni Cola Caracciolo (m. d. 1462), capità de l'exèrcit napolità, i de Giulia, filla d'Enrico Brancaccio, un altre noble de la ciutat. Alfons II de Nàpols (1448 – 1495) li donà per esposa la seva amant castellana María de Avellanedo, que havia estat dama d'honor de la seva madrastra Joana d'Aragó (1455 – 1517), filla de Joan II el Sense Fe (1398 – 1479) i segona consort de Ferran I de Nàpols (1423 – 1494). Autor del tractat de falconeria en italià Hopera de citraria, escrit en la scripta cancelleresca napolitana de l'època (que sobre una base toscana inclou formes napolitanes, catalanes i castellanes), a instància i per a formar en la matèria Antonio Siscar (m. 1523), fill primogènit del comte d'Ajello (Calàbria), d'origen valencià. El seu fill Giovanni Cola es va casar amb Ippolita d'Avalos o Dávalos, filla d'Íñigo Dávalos (m. 1484), autor d'altres tractats de falconeria del mateix entorn. — Formes antigues del nom: «Alfonso Carachulo» (italià, al tractat).

Enllaços

GEC , s. v. Caracciolo
Wikipedia IT s. v. Alfonso II di Napoli
Libro d'Oro della Nobiltà Mediterranea , s. v. Caracciolo Pisquizi e Caracciolo d'Aragona, núm. H2

Autor a les obres

Caracciolo, Alfonso (m. 1516). Hopera de citraria de falcone pellegrine et gentile

Lluís Cifuentes