Abraham ben Salomó Ḥen [Gracià] (fl. Barcelona?, s. XIV-2?)
Creació de la fitxa: 2026-07-01
Darrera modificació: 2026-07-05
- Categoria social i professional
- autor - físic - jueu - metge
- Activitat professional
- Privada
- Tipus de formació
- Oberta
- Àrea d'activitat
- Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
- Comentaris
- Metge jueu català, autor d'un tractat de pesta en hebreu conservat en una còpia àpoda i sense títol de 1484. Steinschneider (1858), al seu catàleg, que redacta en llatí, li assignà el títol de Tractatulus de pestilentia, que Bos & Mensching (2011) mantenen. Quant a la datació, el mateix Steinschneider, a partir de la data del tractat de pesta d'Abraham Descatllar (fl. 1315 – 1349), que el precedeix al ms., el suposà de 1349. Tanmateix, al prefaci diu que ha viscut diverses onades de pesta, i això en situaria la redacció més ençà, potser a finals del segle XIV (Barkai 1998; Einbinder 2018). Bos & Mensching (2011) hi identifiquen nombroses veus catalanes aljamiades en hebreu, que en proven un origen català. A partir del nom Ḥen, que equival a Gracià, se l'ha relacionat (Steinschneider 1858; Bos & Mensching 2011) amb la família jueva d'aquest nom documentada (Baer 1929-1936) a Barcelona, Girona i altres llocs. En els anys 1367-1392 un Salomó Gracià, era membre de l'aljama de Barcelona; en els anys 1391-1392 se n'esmenta només un fill, Saltell (Baer 1929-1936). Si Abraham era fill d'aquest Salomó i morí, potser, en el pogrom de 1391, ara per ara no es pot confirmar. — Formes publicades del nom: «Abraham b. Salomo Chen» (Steinschneider 1858, adaptació al llatí); «Abraham Ben Solomon Ḥen», «Abraham Bar Solomon Ḥen», «Abraham Ḥen» (Bos & Mensching 2011, adaptació a l'anglès); «Abraham ben Salomón Hen» (Cantera 1996, adaptació al castellà). — Nota: El paral·lelisme o "àlies" lingüístic en el nom era molt comú entre els jueus catalans. En hebreu, la paraula חֵן (Ḥen) significa literalment "gràcia", "encant" o "favor". Quan aquesta família de jueus catalans es relacionava amb la societat cristiana de Barcelona i altres llocs de Catalunya utilitzaven la traducció directa del seu nom en la llengua del país. Per això, en les fonts documentals apareixen registrats amb el cognom català Gracià (o Gratian), mentre que en els seus textos interns en hebreu empraven Ḥen.
- Bibliografia
- Steinschneider (1858), Catalogus Codicum Hebraeorum ..., pp. 161-162
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., pp. 408 i 705 (Salomó Gracià), índex (família Gracià)
Barkai (1996), "Los médicos judeo-españoles y ...", p. 131, pàssim
Barkai (1998), "Jewish treatises on the Black ...", pp. 13-14 ("Abraham ben Rabbi Salomon Ḥen")
Bos - Mensching (2011), "The Black Death in Hebrew ..." (ed. i trad. angl.)
Einbinder (2018), After the Black Death: Plague and ..., pp. 83-84
Cantera Montenegro (2022), "Peste negra y judíos: una ...", p. 132
- Enllaços
- Epidèmies a l'Edat Mitjana
 (Francesc Cremades)
- Variants del nom
- Abraham Gracià
- Autor a les obres
Abraham ben Salomó Ḥen [Gracià] (fl. s. XIV-2?). Ma'amar ha-dever
Lluís Cifuentes |