Tornamira, Joan de (Posòls, c. 1330 – Montpeller?, c. 1396)
Creació de la fitxa: 2018-12-07
Darrera modificació: 2022-03-09
- Categoria social i professional
- físic - mestre - metge - professor
- Activitat professional
- Ensenyament - Patró: Papa Climent VII d'Avinyó - Patró: Papa Gregori XI
- Tipus de formació
- Universitària
- Graus universitaris
- Mestre en medicina
- Àrea d'activitat
- Territoris: França (regne) - Occitània
Localitats: Avinyó [Avignon] - Montpeller [Montpellier] - París
- Comentaris
- Metge (físic). Natural de Posòls (fr. Pouzols), al bisbat d'Albí. Mestre en medicina. Professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Montpeller. Tingué un conflicte amb Joan Jacme (m. 1384), quan aquest fou nomenat canceller de la Facultat (1364), càrrec al qual aspirava i al qual accedí a la mort d'aquest (1384). Valesc de Taranta (fl. 1382 – 1426) diu haver-lo tingut com a mestre vers 1380. Fou metge del papa Gregori XI (1336 – 1378) (des de 1372) i de l'antipapa Climent VII d'Avinyó (1342 – 1394) (des de 1379). Vers 1378 assistí Carles V de França (1338 – 1380) a París. El 1390 testificà en el procés de beatificació del cardenal Pere de Luxemburg, exposant detalls de la seva vida i una famosa observació sobre el tumor al pit de la seva filla (publ. a Acta sanctorum julii, I, pp. 598-599 ). El 13/06/1396 es nomenà un nou canceller de la Facultat de Medicina de Montpeller. Devia morir poc abans o poc després d'aquesta data. Autor de diverses obres mèdiques: Abbreviatio Mesue, Clarificatorium super Nono Almansoris cum textu ipsius Rhasis (1365), alguns capítols del qual tingueren difusió independent (75 De calculo, 78 De mictu sanguinis et saniei), Commentarius in Galeni De ingenio sanitatis (1369), Commentum super Galenum De interioribus, De febribus, De pestilentia (1370), Introductorium ad practicam medicine, Parva practica bona et utilis (consells a un metge novell), Regimen sanitatis ad cardinalem quemdam i un Tractatus medicus. — Formes antigues del nom: «Johannes de Tornamira» (llatí) — Forma usual en la recerca francesa: «Jean de Tournemire».
- Bibliografia
- Bolland (1643-1940), Acta sanctorum quotquot toto orbe ..., pars 7 (Acta sanctorum julii), vol. 1, pp. 566 i ss
Germain - Calmette (1890 - 1912), Cartulaire de l'Université de ..., vol. 1, pp. 461, 552, 634 i 680
Pansier (1904), "Jean de Tournemire ..."
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Jean de Tournemire'
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v. 'Jean de Tournemire'
Lluís Cifuentes; Sadurní Martí |