| Publicació de la fitxa: 2016-02-14
Darrera modificació: 2020-07-02 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Anònim |
| Títol regularitzat: | Virtuts de l'herba de Tunis (versió 2) |
| Altres títols: | «La virtut de la herba de Túniç e de la sua proprietat» |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - s. XIV-2 |
| Lloc: | Barcelona? |
| Notes sobre la datació: | Conservada en un ms. copiat a Barcelona en l'any 1392. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Herbari |
| Matèries: | Història natural - Vegetals
Medicina - Farmacologia |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | «La virtut de la herba de Túniç e de la sua proprietat» |
| Íncipit text: | «La herba de Túniç és dita en sarraÿnesch thar e en latí diptan[us], e diu Di[o]scòrides...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... et del sement, qui·n volrà més sembrar, faça com damunt és dit». |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Relació de les propietats mèdiques de la planta anomenada herba de Tunis (herba tunica, diptamus, cat. diptam o dictam), amb instruccions per al seu conreu. |
| Públic/intenció: | Extrauniversitaris
Metges pràctics
Profans |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - BC - Manuscrits - 864 - ff. 39ra-39va |
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 208
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat .... p. 285 |
| Observacions |
| Obra relacionada amb la complexa tradició de l'atribuïda a Pere Hispà, Thesaurus pauperum, al cos original de la qual es va sumar. En algunes versions llatines, però no en les catalanes, és atribuïda a Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311).
La versió catalana més antiga (versió 1) sembla que és la de l'Anònim, Virtuts de l'herba de Tunis (versió 1), Traductor: Anònim. En aquesta versió 2 hi ha virtuts suplementàries i, al final, unes instruccions per a la sembra, absents a la primera.
Per a la seva difusió, vegeu Anònim, Berenguer Satorre, Recepta d'ungüent per a les cames i nota sobre l'herba de Tunis (òlim ACA BGC 615). |