| Menjador de la Pia Amoina de la catedral de Lleida |
| Publicació de la fitxa: 2026-08-13
Darrera modificació: 2026-08-14 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Imatge |
|  |
| Identificació |
| Tema: | Menjador de la Pia Amoina de la catedral de Lleida |
| Matèries: | Cuina, confiteria i alimentació |
| Paraules clau: | alimentació, àpat, cuina, pa, pelegrins, pobres, taula, vaixella, gos |
| Tipologia: | Mural |
| Context |
| Obra: | Mural del refetor de l'Almoina de la catedral de Lleida, situat al claustre |
| Datació i localització |
| Ubicació: | Lleida, Museu de Lleida |
| Datació: | Lleida, c. 1330 |
| Bibliografia |
| Edicions: | Bolòs (2000), La vida quotidiana a Catalunya en ..., p. 107 (detall)
Español (2002), El gòtic català, p. 165 (detall)
Alcoy i Pedrós (2017), Pintura catalana: el gòtic, p. |
| Reproduccions digitals: | El blog del senyor i 
Quina la fem
turóseuvella |
| Bibliografia: | Fernández Somoza (2003), "Imágenes de la caridad ..." |
| Drets |
| Propietari: | Museu de Lleida, Lleida |
| Llicència: | CC BY-NC Attribution-NonCommercial https://creativecommons.org/licenses/by-nc/ |
| Observacions |
| Comentaris: | "Quan la canònica de la catedral es va secularitzar, l'antic menjador que formava part del conjunt d'oficines claustrals es va convertir en seu de la Pia Almoina, una institució caritativa present en moltes catedrals. Els murs d'aquest ampli espai rectangular, que es cobreix amb una volta de canó apuntat, van ser embellits amb pintures murals, les més antigues de les quals [a la imatge] són datades del voltant del 1330. Reprodueixen personatges dispars gaudint de la menja caritativa a l'entorn d'una taula de posts. La voluntat documentalista del pintor és evident. Hi ha pobres, orats, pelegrins identificats per les ensenyes que exhibeixen al barret, recordatori del viatge espiritual —recordem que Lleida era una fita dins l'itinerari català del camí a Sant Jaume de Galícia— i els clergues encarregats de servir-los. Per damunt d'aquesta galeria humana —no hi falta la dona pelegrina— unes inscripcions recorden els benefactors que amb les seves deixes van contribuir al sosteniment de la institució. L'adequació de les pintures al context és completa i el valor de la creació iconogràfica s'incrementa, a més, per la qualitat d'execució. Tornem a ser davant d'un treball adscrit al primer gòtic, però que va més enllà del linealisme característic d'aquest període" (Español 2002: 164). |
|