Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB bib27523 (06 / abril / 2020)

Darrera modificació: 2019-10-09

Gesiot, Jacopo, "La Legenda aurea in catalano e la sua tradizione manoscritta: un'ipotesi ricostruttiva", Medioevo romanzo, XLII/2 (2018), 400-432.

Resum
L'article proposa una ordenació de la tradició manuscrita de la traducció catalana de Jaume de Voràgine, Flos sanctorum a partir de les versions conservades a París - BnF - Manuscrits: Esp. - 44 (=Pa), El Escorial - RBME - Manuscritos - N.III.5 (=Es), Madrid - RAH - Manuscritos - LXXXVIII (=M), Barcelona - BRUB - Manuscrits - 713 (=Ba) i Vic - ABEV - Manuscrits - 174 (=V). Segons Gesiot, caldria oblidar la noció de superioritat del manuscrit de París, malgrat ser el més antic, en favor d'un stemma codicum força més complex. En síntesi, la hipòtesi de Gesiot es basa en definir dues grans línies de la tradició, Ba i EsVPM. Al seu torn, EsVPM es conforma de dues branques, EsV i PM, amb probable contaminació de M per part d'Es.

Gesiot també posa en dubte la idea d'una mediació italiana entre l'original llatí i l'arquetip català.