Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB doc10 (15 / setembre / 2019)

Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 521, plec núm. 4 (Julià de Roure, 1421-1428)

Publicació de la fitxa: 2012-05-02
Darrera modificació: 2017-10-20
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Inventari – Notarial

Matèria

Apotecari – Barcelona – Dones – Farmacologia – Llibres – Medicina – Traduccions

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular
Signatura:vol. 521, plec núm. 4 (Julià de Roure, 1421-1428)
Òlim:Julià de Roure, lligall d'inventaris i encants de 1421-1446 (actualment encapsat).

Data i lloc

Datació:expressa
Data:16 agost 1428
Lloc:Barcelona

Contingut

Regest

Regest:Inventari dels béns de Pere Company, apotecari, ciutadà de Barcelona.
Persones relacionades
1. Pere Company (m. 1428) - posseïdor de llibres
2. Julià de Roure (fl. 1401 – 1447) - notari
3. Esteve Satorre (II) (m. 1458) - esmentat

Text

Llibres
1b. Anònim, Receptari de medicina (referències genèriques)
Text:“Primo .I. libre de paper, cubert de posts engrutades cubertes de pell negre, appellat Dispenser, la primera carta del qual libre comensse en letres menudes vermelles: «Adsit principio santum matridatum», et cetera, e feneix la dita carta en letres negres: «bedelli»; en la derreria del qual libre ha algunes receptes”.
Observacions:Les receptes del final del volum podrien ser (parcialment) en català. Amb el nom de Dispensarium circulaven molt diversos llibres tècnics de l'ofici. L'íncipit és una invocació (verificar transcripció). TK 153 recullen un íncipit molt similar (“Assit principio sancta Maria meo...”) corresponent a uns Secrets de medicina en italià i a una quiromància. També podria ser un llibre receptari.
2a. Ibn Wāfid, Llibre de medicines particulars, Traductor: Anònim
Text:“Item .I. altre libre scrit en paper, cubert de posts engrutades cubertes de pell verda, appellat Servidor de Serempió, la primera carta del qual libre comense en letres vermeyes menudes: «Comensa lo libre», e feneix la dita carta en letres negres: «e a sa»; la darrera carta del qual libre comensa: «prin del marbre blanch», e feneix: «laugerament e suau»”.
2b. Arnau de Vilanova, Regiment de sanitat, Traductor: Berenguer Sarriera
Observacions:Vegeu 2a. L'acabament del volum podria correspondre a l'èxplicit d'aquesta obra.
3. Nicolau de Salern, Antidotari, Traductor: Anònim
Text:"Item, .I. altre libre scrit en paper, cubert de pergamí, appellat Nicholau, la primera carta del qual libre comensa: «Com jo, mestre Nicholau», e feneix: «de temprada disposició»; la derrera carta del qual libre comense: «ovil in mortario», e feneix: «fiat pulvis»".
Observacions:El final del primer foli sembla correspondre, amb un error, al del pròleg («et moderata dispensatio»). L'acabament del volum pot correspondre a una part de l'obra que no localitzem, en la qual finalitzaria aquesta còpia (era normal que la part més formulària de les receptes a vegades no es traduís), o bé a una altra obra copiada al mateix manuscrit.
4. Anònim, Llibre receptari (referències genèriques)
Text:“Item .I. altre libre scrit en paper, cubert de posts engrutades, on ha moltes receptes”.
Observacions:Potser un receptari de la botiga.
5. Joan de Fulgines, Tròtula
Text:“Item .I. altre libre cubert de posts de fust cubertes de pell vermella, scrit en paper, appellat Tòrtule [sic per Trotule] de Grècia, la primera carta del qual libre comensa en letres negres: «Açí comensa lo libre», e feneix: «o léme[n]s del cap»; e la derrera carta del qual libre, no acabada, feneix: «viandes contràries»”.
Observacions:El contingut del primer foli (rúbrica i capítol sobre els polls al cap) coincideix amb el començament d'aquesta obra i no amb el de la Trotula llatina, encara que no conté cap referència a Grècia. També podria tractar-se d'una altra obra d'aquest gènere en català desconeguda. Una tradició identificava Trota amb una reina de Grècia. Lliçó verificada.
7. Anònim, Sinònims dels medicaments simples (referències genèriques)
Text:“Item .I. altre libre cubert de pergamí, scrit en paper, appellat Sinònimes, de artamísia”.
Observacions:Potser llatí-català. Vegeu Pere Castell, Receptari de Pere Castell. TK recullen amb aquest íncipit, entre d'altres d'anònims, uns Synonima Antidotarii Nicolai (147, “Artemisia id est matricaria...”), uns Synonima atribuïts a Pere Hispà (148, “Artemisia vel canaparia...”) i també un comentari al Macer, De viribus herbarum (366, “De artemisia, que vulgo dicitur matricaria...”)

Observacions

Biblioteca de 7 volums, en català i en llatí (ff. 13v-14r). Els llibres eren en «la casa la qual lo dit defunt tenie a loguer de l'honrat N'Esteve Çatorra, ciutadà de Barcelona, situada en lo carrer dels Speciers de Barcelona», dintre d'una «caxa qui és en la cambra contigua al dit menjador». Altres llibres: Dispensarium (1a); i Antidotarium (o Grabadin) del Pseudo-Mesué, inc. «Procelavimus usque huc» (6), en llatí.

Bibliografia

Edicions:Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 107 (només llibres)
Citacions:Cabré i Pairet (2000), "From a master to a laywoman: a ...", pp. 390-391n (núm. 5)